Nou transport públic per a Sabadell?

[metring]

Algú en sap res més d'això?

http://www.transportpublic.org/agenda/d ... a-sabadell

Títol:
Presentació de Sabadell: 2 x 2020 un nou sistema de transport públic per a Sabadell
Quan:
24.01.2012 19.00 h
Categoria:
Actes PTP

Descripció


Dimarts, 24 de gener, a les 19 hores

Lloc: Casal Pere Quart. Rambla, 69. Sabadell

Presentarà l’acte Albert Parés, responsable de PTP per al Vallès Occidental

Presentarà el document Pau Noy

Organitza: PTP

[Marcel Estadella]

Com que parla de Sabadel i la seva area metropolitana, suposo que es tracta de tranvia. Cap al 2008 ja havíen fet una proposta en aquest sentit.

Personalment, al cost de l'infraestructura d'un tranvia, sols veuría raonable l'eix central, i no es pot dir que hi sobri lloc. Si tanquen el pas i la deixen sols per tranvia, deixem fora tot el transport de mercaderies per als comerços. Sabadell és una ciutat difícil per al tranvia. El 1928 ja ho van intentar i la companyia de Tranvies de Barcelona va plegar veles als estudis previs.

Salutacions

Marcel

[Fran-Ikarus]

Com que parla de Sabadel

Desterrat!

Bromes a banda, el lema suggereix "2 línies" o "2 sub-xarxes" -a l'estil de les dels TRAM barcelonesos, suposo-.

[metring]

La resposta:

http://www.transportpublic.org/images/p ... nforme.pdf

[Marcel Estadella]

Gràcies Metring per l'enllaç, no hi vaig poder anar per qüestions de feina.

Després de llegir-ho, hi veig temes que em semblen una mica fantasiosos. Hi ha una dada bàsica en la comparació amb Alemanya: densitat per Km2. Aquí treballem amb ciutats més compactes, i hi ha molts trajectes que a Alemanya s'han de fer en vehicle per la major distància i aquí ja es poden fer a peu. De Can Oriach al centre hi ha mitja hora a peu. Que no ens estranyi que la gent no faci servir l'autobús i vagi a peu.

Al centre hi ha moltes places lliures de zona verda?. Que entén per centre?. Coneixen Sabadell?. Home, si agafem un radi de 2 Km des de la plaça de l'Ajuntament potser en trobarem i tot, de places d'aparcament lliure.

La qualificació de la flota de TUS es d'envellida. Jo qualificaria d'envellit el criteri de qualificació que han fet servir. Està el material en condicions?. Es de pis baix i adaptat a PMR?. Està ben conservat?. I la resposta es Si, Si i Si. A on és el problema, en que tenen quinze anys?. Senyors, que la sostenibilitat també passa per no crear residus, i el desguàs d'un vehicle n'aporta molts. La moda de canviar els vehicles a deu anys costa cara: 33 milions de les antigues pessetes per vehicle. Amortitzats a deu anys, tres milions per any, i a vint, un i mig per any. I algú haurà de pagar les misses (usuari), per que de subvencions, ja som al cap del carrer.

I anem a algun paràgraf:
"El fet que el Passeig estigui dedicat exclusivament al transport públic, superant un problema històric que existia a la ciutat, no ha provocat que el passatge remuntés, la qual cosa és un indicador addicional de la crisi en què es troba el TP de Sabadell.
Mentre el passatge del sistema de l’ATM, el que ens serveix de referència, ha crescut un 32% des del 1999, en el mateix període l’urbà de Sabadell només ho ha pogut fer en un 15%. Així i tot és significatiu que avui tots els transports públics de Catalunya, tret de l'urbà de Sabadell, gaudeixen de valors de passatge superiors als de 1991."

Molt be, centrem-nos en el no-increment de passatge. Però no hi he sabut trobar la relació entre habitants i passatgers comparada amb les ciutats que diu que han crescut en us del transport urbà, que es la que ens diria si el sistema es fa servir o no.

L'he de llegir més a fons, però em sembla que ha oblidat dates significatives i anàlisi a fons. I això el podria tatxar d'estar fet per a la justificació d'algun objectiu, que no crec que sigui el cas.

Ja en parlarem. Hi ha prou tall com per parlar-ne més.

Salutacions

Marcel

[Fran-Ikarus]

La qualificació de la flota de TUS es d'envellida. Jo qualificaria d'envellit el criteri de qualificació que han fet servir. Està el material en condicions?. Es de pis baix i adaptat a PMR?. Està ben conservat?. I la resposta es Si, Si i Si. A on és el problema, en que tenen quinze anys?. Senyors, que la sostenibilitat també passa per no crear residus, i el desguàs d'un vehicle n'aporta molts. La moda de canviar els vehicles a deu anys costa cara: 33 milions de les antigues pessetes per vehicle. Amortitzats a deu anys, tres milions per any, i a vint, un i mig per any. I algú haurà de pagar les misses (usuari), per que de subvencions, ja som al cap del carrer.

Paràgraf de referència per més d'un debat futur, no específicament sobre Sabadell, sinó sobre altres "grans urbes" dels dominis de l'ATM...

Dissabte mateix vaig agafar precisament un d'aquests més vells (per matrícula ja tenen els 16 anys complerts, com el meu cotxe), i efectivament, si estan ben mantinguts, son còmodes pel passatge, i accessibles per a PMR, què s'hi troba a faltar? Potser només la pantalla indicadora de pròxima parada, que s'hi pot adaptar perfectament.

[metring]

La qualificació de la flota de TUS es d'envellida. Jo qualificaria d'envellit el criteri de qualificació que han fet servir. Està el material en condicions?. Es de pis baix i adaptat a PMR?. Està ben conservat?. I la resposta es Si, Si i Si. A on és el problema, en que tenen quinze anys?. Senyors, que la sostenibilitat també passa per no crear residus, i el desguàs d'un vehicle n'aporta molts. La moda de canviar els vehicles a deu anys costa cara: 33 milions de les antigues pessetes per vehicle. Amortitzats a deu anys, tres milions per any, i a vint, un i mig per any. I algú haurà de pagar les misses (usuari), per que de subvencions, ja som al cap del carrer.

Paràgraf de referència per més d'un debat futur, no específicament sobre Sabadell, sinó sobre altres "grans urbes" dels dominis de l'ATM...

Dissabte mateix vaig agafar precisament un d'aquests més vells (per matrícula ja tenen els 16 anys complerts, com el meu cotxe), i efectivament, si estan ben mantinguts, son còmodes pel passatge, i accessibles per a PMR, què s'hi troba a faltar? Potser només la pantalla indicadora de pròxima parada, que s'hi pot adaptar perfectament.

Que prenguin nota a can TMB, que s'han deixat una pasta gansa canviant autobusos que encara eren aptes, i ara estem com estem...

[Marcel Estadella]

Definitivament, l'estudi de marres m'ha enganxat. Cada cop hi trovo mes perles cultivades (pàgina2)

"La promoció constant de l’ús del cotxe que es fa a Sabadell ha fet, com a moltes altres ciutats catalanes, que el sistema normal de transport per a la gent que tingui accés al cotxe, sigui precisament el cotxe. La darrera inauguració a Sabadell sud de “la rotonda elevada més gran d’Espanya” constitueix un bona mostra d’aquesta promoció."

- Realment tenen raó, l'Ajuntament només fa que posar cartells a la revista municipal i a la premsa escrita i falques a la radio "vine en cotxe al centre". O potser diría que els cartells son de TUS i et diuen vine al bus i et diuen el nombre de linies i de vehicles que les serveixen?. Nooois.....
- La rotonda elevada més gran d'Espanya es trova sobre l'autopista, i ha de formar part d'un sistema de carretera interpolar per a accés a la UAB (accés qu fan servir tots els que venen de Terrassa, Manresa i les zones que s'alimenten d'aquests "hub" de trànsit) . Veig que no havíen passat mai pel lloc: la baixada de la UAB a l'autopista era entre infame i assasina, amb una entrada en direcció a Barcelona a on els xocs múltiples eren mes que frequents, i en direcció Sabadell el "looping" tancat després d'una baixada forta era dels que no s'acaben mai i poden propiciar les bolcades, a banda de ponts i mes ponts en un i altre sentit. Per a lligar tots els sentits de circulació (dos de l'autopista, laterals de sortida i entrada a l'autopista i circulacions cap a Sabadell i cap a Bellaterra-UAB), em sembla que han aconseguit la millor distribució de fluxe i circulació segura. El que sigui la mes gran d'Espanya no es cercat sino necessitat, i tant en presumeixen els polítics sense saber el que diuen com la blasmen d'altres en les mateixes condicions.

Dues setmanes de viure per la zona (passejar, moure s'hi, llegir el Diari de Sabadell) ajudaríen a entendre coses que darrera una taula amb paper i llapis no es veuen.

Continuará.......

[Marcel Estadella]

.......continuació

Página 5

"El passatge entre les dues estacions de FGC a Sabadell és molt baix. S'ha calculat que de mitjana viatgen dos viatgers per expedició, uns 0,1 milions de viatgers l'any, la qual cosa ja dóna una primera idea del possible nombre de viatges interns quan s'inauguri el metro de Sabadel"

Página 10

"La previsió oficial és que el metro de Sabadell capti 3 milions d’usuaris més. En la seva majoria no seran viatges interns, sinó viatgers interurbans, cap a la UAB, Sant Cugat i Barcelona, o bé per canviar a Renfe plaça Espanya. La profunditat de les estacions, la relativa baixa freqüència del servei, tres vegades inferior a la del bus en l'eix coincident i els curts recorreguts de Sabadell faran que l’ús del metro, en viatges urbans, sigui testimonial."

Aquests dos parágrafs s'abufetegen entre si. Poc us urbà actualment de FGC, llògic si em diuen que el recorreguts a Sabadel son curts (algú s'ha preguntat a l'estudi si son tan curts que es fan a peu enlloc d'en Transport Públic?). De fet, el recorregut entre les dues estacions es de 950 metres. Si comptem els temps d'accés i els temps d'espera, els 12 minuts a peu estalvíen temps i diners.
Pero divergeixo radicalment en que el poc us actual de FGC com a transport urbà doni idea del poc us que s'en pot esperar amb totes les noves estacions obertes. El recorregut actual està condicionat per l'història, en que el tren arribà a cel obert a Sabadell i el volíen fer passar a cel obert per Horta Novella fins al centre (amb voreres de 450 cm!) i no els van deixar, retardant l'obra, que es va fer per que el passatge el teníen al centre. El recorregut projectat, amb parades al centre, Eix Macià, Plaça Espanya i Zona nord enllaça punts de gran densitat de població amb zones comercials i d'oficines (a part de l'enllaç directe amb Renfe). No cal ser cap llumenera per preveure una càrrega raonable de passatge.

Encara n'he trobat més. Com al serials, continuarà......

[Marcel Estadella]

...i continúa, avui darrer capítol:

Pagina 8

"En el gràfic que ve a continuació es compara la captació de viatgers mesurada en viatgers anuals per veh-km. Es veu com la captació de Sabadell es troba a la mitjana. Per tant, el problema de Sabadell no és de baixa captació relativa sinó de baixa captació absoluta"
Hi ha un oblit fonamental respecte al primer gràfic viatgers any/habitant (suposo que és viatges any/habitant) . Sabadell és la menor. I no obstant en viatgers/vehicle/km està en la mitjana. Es a dir, la demanda está ben coberta pero hi ha poca demanda. Altra volta la comparativa amb les ciutats alemanyes no és correcta: estem comparant amb menor densitat de població, i a menor densitat, més nombre absolut de viatgers per que cal anar més llunya buscar uns serveis que a peu no s'hi arriba.

Pagina 11

"Sabadell té cinc eixos bàsics pel que fa a la seva mobilitat:"

1 - La Gran Via. Es l'enllaç nord sud i cerca els moviments de movilitat ràpida entre aquests punts i per sortir i entrar de Sabadell. Realment, no es com l'eix central, que te un continu pujar i baixar amb molta densitat. Aqui qualsevol autobús fa molts kms per poca càrrega de passatge.
2 - eix central. Aquest l'han clavat.
3 - eix Macià i ronda Ponent. Aqui el passatge s'acaba a Plaça Catalunya, fins a la Carretera de Barcelona és el desert de Gobi..
4 -.....l que ens porta a qualificar la carretera de Terrassa a Barcelona, que segueix sent el desert de Gobi des de la Creu de Barberà fins a Can Rull. Molta fàbrica grossa pero poc personal a transportar. Històricament, la línia 4 a Can rull, nascuda als voltants dels anys 30 no va ser mínimament rendible fins que no es va desviar als nous blocs de Els Merinals, que amb 10000 ànimes justificaven abastament el canvi de terminal.
5 - eix Tres Creus - Sabadell Rambla - Sabadell Estació. Pel primer tram, val. Pel segón, a efectes del transport públic ha estat sempre una misèria, que en els anys 30 ja provocava l'abandonament quan li interessava al concessionari del transversal. I des de llavors no ha pujat la densitat de població del trajecte (cases unifamiliars de planta i pis o dos pisos quasi tot).

Pàgina 12
"8.- Una forma d'incrementar la productivitat és disminuir el cost energètic. No és molt coneguda la dada que un autobús urbà encara consumeix 55 litres de gasoil als 100 km. La introducció d'autobusos híbrids, com ho fa TMB a l'actualitat, permetrà reduccions de costos del combustible en un 30%. La introducció de tracció elèctrica amb rodadura guiada suposaria reduir enormement la despesa energètica per passatger i la possibilitat de passar a ser autosuficient des del punt de vista de la provisió d'energia."
Francament, no crec que ens trobem als 55 l/100km , no ho fem ni amb els clàssics d'ARCA, menys es farà amb els moderns motors. El cost del híbrid en consum pot ser molt més barat, pero no hem parlat del sobrecost dels vehicles ni de quants kms dura la batería (part molt cara del sistema), ni d'amortitzacions. Clar que si els hi donem una vida útil curta, potser no caldrà canviar bateries i carregar amb aquest cost. i estem al 2012, si el pla és pel 2020 i s'està defensant el tranvia (rodadura guiada), vuit anys son una amortització moooolt cara. El que no veig de cap costat es l'autosuficiència de la provisió d'energia: per molt que sigui eléctrica, la que recuperes per regeneració no compensa la que necessites per a "espentar", aixó sería aconseguir el moviment perpetu, i em sembla que a hores d'ara......

Francament, m'ha preocupat. Hi veig molta voluntat i esforç.

Pero hi ha errors de bulto notables. El mes gros, que per mi sesga qualsevol resultat es que comparem amb Alemanya, pero sols comparem amb l'ATM per dir que "no ha incrementat tant el passatge com la resta de l'ATM". Pero ningú em compara amb aquesta resta de l'ATM. No hi ha dades fiables?. Està en millor estat que la mitjana ATM?. Doncs després de disset pàgines, no ho puc saber.

I també hi ha desconeixement de la trama de la ciutat i de condicionants històrics. D'acord que cal mirar endavant, pero no hem de tenir la "fe religiosa en les infraestructures" que descriu en Germà Bel: si fem un tranvía ja ens apareixerà el passatge. De pifies monumentals d'aquestes n'hi ha a pleret en aquests darrers anys. I repetir-les si que sería tornar a criteris vells i fora de loc enlloc de mirar endavant, camí d'una optimització necessària de recursos. Que son pocs i el pais no es pas ric.

Espero no haver avorrit.

Salutacions

Marcel