Autor: Marcel Estadella » Diumenge 05/02/2012 10:25
...i continúa, avui darrer capítol:
Pagina 8
"En el gràfic que ve a continuació es compara la captació de viatgers mesurada en viatgers anuals per veh-km. Es veu com la captació de Sabadell es troba a la mitjana. Per tant, el problema de Sabadell no és de baixa captació relativa sinó de baixa captació absoluta"
Hi ha un oblit fonamental respecte al primer gràfic viatgers any/habitant (suposo que és viatges any/habitant) . Sabadell és la menor. I no obstant en viatgers/vehicle/km està en la mitjana. Es a dir, la demanda está ben coberta pero hi ha poca demanda. Altra volta la comparativa amb les ciutats alemanyes no és correcta: estem comparant amb menor densitat de població, i a menor densitat, més nombre absolut de viatgers per que cal anar més llunya buscar uns serveis que a peu no s'hi arriba.
Pagina 11
"Sabadell té cinc eixos bàsics pel que fa a la seva mobilitat:"
1 - La Gran Via. Es l'enllaç nord sud i cerca els moviments de movilitat ràpida entre aquests punts i per sortir i entrar de Sabadell. Realment, no es com l'eix central, que te un continu pujar i baixar amb molta densitat. Aqui qualsevol autobús fa molts kms per poca càrrega de passatge.
2 - eix central. Aquest l'han clavat.
3 - eix Macià i ronda Ponent. Aqui el passatge s'acaba a Plaça Catalunya, fins a la Carretera de Barcelona és el desert de Gobi..
4 -.....l que ens porta a qualificar la carretera de Terrassa a Barcelona, que segueix sent el desert de Gobi des de la Creu de Barberà fins a Can Rull. Molta fàbrica grossa pero poc personal a transportar. Històricament, la línia 4 a Can rull, nascuda als voltants dels anys 30 no va ser mínimament rendible fins que no es va desviar als nous blocs de Els Merinals, que amb 10000 ànimes justificaven abastament el canvi de terminal.
5 - eix Tres Creus - Sabadell Rambla - Sabadell Estació. Pel primer tram, val. Pel segón, a efectes del transport públic ha estat sempre una misèria, que en els anys 30 ja provocava l'abandonament quan li interessava al concessionari del transversal. I des de llavors no ha pujat la densitat de població del trajecte (cases unifamiliars de planta i pis o dos pisos quasi tot).
Pàgina 12
"8.- Una forma d'incrementar la productivitat és disminuir el cost energètic. No és molt coneguda la dada que un autobús urbà encara consumeix 55 litres de gasoil als 100 km. La introducció d'autobusos híbrids, com ho fa TMB a l'actualitat, permetrà reduccions de costos del combustible en un 30%. La introducció de tracció elèctrica amb rodadura guiada suposaria reduir enormement la despesa energètica per passatger i la possibilitat de passar a ser autosuficient des del punt de vista de la provisió d'energia."
Francament, no crec que ens trobem als 55 l/100km , no ho fem ni amb els clàssics d'ARCA, menys es farà amb els moderns motors. El cost del híbrid en consum pot ser molt més barat, pero no hem parlat del sobrecost dels vehicles ni de quants kms dura la batería (part molt cara del sistema), ni d'amortitzacions. Clar que si els hi donem una vida útil curta, potser no caldrà canviar bateries i carregar amb aquest cost. i estem al 2012, si el pla és pel 2020 i s'està defensant el tranvia (rodadura guiada), vuit anys son una amortització moooolt cara. El que no veig de cap costat es l'autosuficiència de la provisió d'energia: per molt que sigui eléctrica, la que recuperes per regeneració no compensa la que necessites per a "espentar", aixó sería aconseguir el moviment perpetu, i em sembla que a hores d'ara......
Francament, m'ha preocupat. Hi veig molta voluntat i esforç.
Pero hi ha errors de bulto notables. El mes gros, que per mi sesga qualsevol resultat es que comparem amb Alemanya, pero sols comparem amb l'ATM per dir que "no ha incrementat tant el passatge com la resta de l'ATM". Pero ningú em compara amb aquesta resta de l'ATM. No hi ha dades fiables?. Està en millor estat que la mitjana ATM?. Doncs després de disset pàgines, no ho puc saber.
I també hi ha desconeixement de la trama de la ciutat i de condicionants històrics. D'acord que cal mirar endavant, pero no hem de tenir la "fe religiosa en les infraestructures" que descriu en Germà Bel: si fem un tranvía ja ens apareixerà el passatge. De pifies monumentals d'aquestes n'hi ha a pleret en aquests darrers anys. I repetir-les si que sería tornar a criteris vells i fora de loc enlloc de mirar endavant, camí d'una optimització necessària de recursos. Que son pocs i el pais no es pas ric.
Espero no haver avorrit.
Salutacions
Marcel