Autor: metring » Divendres 04/12/2009 15:27
Ara si, ja teniu el relat de la xerrada. Agraeixo des d'aquí l'ajut d'en rogermelcior.
Ahir, al darrer dia de la fira, es va fer l’acte de presentació dels estudis Locomotive Concept i Wagon Concept, per part de Ferrmed. L’acte va estar presentat per Joan Amorós, secretari general, i representants de les companyies desenvolupadores del projecte, que son Alstom, Bombardier, Vossloh, Faiveley, i Col•legis Oficials d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya i d'Enginyers Industrials de Catalunya i el Colegio Oficial de Ingenieros en Informática de la Comunidad Valenciana. Aquests estudis estan orientats a la millora i desenvolupament de les infrastructures ferroviàries per a mercaderies al llarg de tota Europa, creant un estandards únics per a la xarxa de la Comunitat Europea, millorant també els seus ports, demanant als governs dels països implicats l’estandardització de les infraestructures,( Ample de via, eixos, tensions, gàlibs, túnels, legislació normativa, senyalitzacions...) i del material mòbil. Per aconseguir-ho, tindran reunions amb els governs per demanar que inverteixin, amb la Comunitat Europea, el BEI i altres inversors.
Locomotive Concept ha estat desenvolupat per les organitzacions esmentades, a més de la Universitat Politècnica de Catalunya i APPLUS. Consisteix, en la fabricació d’una locomotora adaptada a un estàndard únic per tota Europa per al transport de mercaderies, amb els enganxalls adaptats (els actuals encara son els mateixos del segle XIX, cosa que impedeix que els trens de mercaderies actuals puguin fer més de 800 metres!), que permetrien poder fer trens més llargs, amb una resistència més gran dels enganxalls. A Espanya caldria també transformar els bogies de les locomotores.
Wagon Concept consisteix en fer els estàndards de les plataformes dels vagons de càrrega, el seu equipament tècnic i les diferents longituds que tindran, depenent del tipus de mercaderies a transportar, per exemple, per a les més lleugeres, vagons més llargs.
Per dur a terme aquestes empreses, han realitzat estudis per calcular l’estalvi de temps i de diners, per a la línia des d’Algeciras fins a Estocolm, per al transport de mercaderies: es calcula un estalvi de 228.000 mil•lions d’euros, i en concepte de medi ambient, uns 15.000 mil.lions. En relació a les despeses, la inversió per a resoldre problemes de l’eix d’Escandinàvia, el Rin, el Roine i Mediterrani Occidental seria d’uns 177.500. En quan als càlculs fets per a la reparació de línies, material mòbil, representarien un cost de 285.000 mil•lions, 17.000 per a arreglar colls d’ampolla identificats, com els de Lió, València o Múrcia-Almeria, 12. 000 m. per a la creació de bypassis a ciutats importants, 14.000 mil. per a la implantació del RMTS, l’adaptació del material mòbil 630, la creació de noves línies per Espanya a zones on encara no hi han Tarragona-Castellò (AVE), Murcia-Almeria-Algeciras i Lorca-Granada, que tindrien un cost de16.000 m. Deixant de banda noves infrastructures i millores en el material mòbil, també s’adaptarien terminals de càrrega i ports, amb un cost de 51.000 m.
Els costos estarien repartits de la següent manera:
-Fons estatals dels països membres, un 43%,
-Comunitat Europea i el Banc Europeu d’Inversions, un 28%
-Programes públics i privats, un 20%,
-Inversions de bancs comercials i altres, un 8%
Durant els propers mesos, visitaran els diferents governs dels països implicats i a la C.E i BEI., per demanar-los la inversió.
Aquesta serà una oportunitat per unificar els estàndards europeus ferroviaris, en quan a l’ample de via, eixos, tensions, gàlibs, túnels, legislació normativa, senyalitzacions, etc.
Un dels arguments de pes per a la implantació de la línia europea és la reducció de cost del transport ferroviari de mercaderies a una 5ª part del que costa amb transport terrestre i la reducció del 28% d’emissions de CO2, necessària per poder complir amb els compromisos dels diferents països per evitar el canvi climàtic .
Actualment, a Europa, només un 7% de les mercaderies son transportades mitjançant el ferrocarril, mentre que als Estats Units la xifra ascendeix a un 18%, gràcies a haver arribat a acords en el seu moment per unificar el material, l’ample de via, etc. També van comentar diferències entre les infraestructures ferroviàries i el material mòbil als Estats Units i Europa: en el primer no hi ha catenària i tenen un enganxall únic i a Europa diferents, i en quant a les cabines de les locomotores, a EU. només n’hi ha una i a Europa, dues.
Una anècdota que es va comentar va ser la de la incorporació d’un paràgraf en el PEIT de 2004, gràcies a l’insistència de Ferrmed, sobre el canvi de via espanyol a internacional, amb la instal•lació de travesses polivalents des de aquell moment, cosa que no sempre s’ha complert.
Per acabar, van insistir en la necessitat d’incrementar el trànsit ferroviari de mercaderies, que és el transport del futur, però que actualment no arriba a cobrir el 4% del transport terrestre, tot i ser més barat i eficient i tenir molts menys efectes contaminants, i es va recordar que d’aquí a pocs anys, les autopistes no podran absorbir el trànsit creixent de vehicles ni tampoc hi haurà espai suficient ni diners per construir-ne més. Per això és imprescindible fer més trens de mercaderies. Per solucionar-ho, cal millorar les xarxes ferroviàries europees que tot i no tenir problemes de capacitat, no es fan servir, com en els casos de terminals tancades, o en el cas proper de Portbou, amb les vies per on actualment passen només 23 trens de mercaderies, quan podrien perfectament arribar a passar-ne entre 250 i 300, amb la qual cosa les vies estan infrautilitzades.