http://www.elperiodico.cat/
-------------------------------------
El port de Tarragona guanyarà una terminal de 25 hectàrees
1. • La construcció s'adjudicarà per concurs a una empresa privada
FERRAN GERHARD
TARRAGONA
L'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) convocarà un concurs per construir i explotar una terminal de 25 hectàrees de superfície adossada a la prolongació del dic d'abric. Les obres estan en fase d'execució i s'han d'acabar el pròxim mes d'abril. Aquesta iniciativa és innovadora en el sistema portuari espanyol perquè fins ara les empreses privades només obtenien concessions i els molls els feien les autoritats portuàries.
Josep Anton Burgasé, president de l'APT, va explicar ahir que s'havia triat aquesta opció "perquè el moment econòmic és favorable perquè les grans empreses assumeixin aquest tipus de reptes i, a més a més, l'enclavament marítim és prou atractiu pel seu continuat creixement i per les expectatives que genera". La inversió serà d'uns 70 milions d'euros i la firma adjudicatària podrà explotar la nova superfície, que albergarà una terminal multiusos --apta per a tota classe de productes excepte matèries inflamables-- durant 35 anys.
XIFRES A L'ALÇA
Burgasé va destacar que el 2007 hi haurà un punt d'inflexió al port al desenvolupar-se una zona d'activitats logístiques (ZAL) que ocuparà una superfície de 93 hectàrees al municipi veí de Vila-seca i aportarà "més integració dels diferents processos del negoci". També s'està treballant en l'elaboració d'un pla director d'obres i en un altre d'estratègic.
L'enclavament va tancar l'any 2006 superant el trànsit de mercaderies obtingut el 2005, que va ser històric. La xifra aconseguida puja fins a 31,7 milions de tones, l'1,1% més que en l'exercici anterior. Destaca, però, el creixement en capítols com la càrrega general, amb una pujada del 23%, i contenidors, el 35,4%, tots dos de gran valor afegit. La facturació va ser de 50,4 milions d'euros, el 6,7% més, i el benefici d'explotació de 19, el 12,4% superior. Les inversions amb recursos propis van ser de 25 milions d'euros.
Tarragona segueix liderant el sistema portuari espanyol en el sector agroalimentari i és el que mou més mercaderies per tren, concretament 1,67 milions de tones. Es tracta d'un balanç "molt satisfactori", tenint en compte que fa tres anys que les tarifes portuàries estan congelades, segons fonts de l'APT. Aquestes mateixes fonts van afegir que es va aconseguir gràcies a combinar increment dels tràfics i concessions amb el control de les despeses.
Ampliació del port de Tarragona
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Ampliació del port de Tarragona
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
http://www.lamalla.cat/economia/article?id=260437
El Port de Tarragona guanyarà al mar una superfície de 3.200 metres quadrats
Les obres compten amb una inversió de dos milions d'euros i està previst que durin nou mesos
EFE / LAMALLA.CAT
L'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha adjudicat obres al Port de Tarragona per més de quatre milions d'euros, entre les quals destaquen el projecte per guanyar al mar una superfície d'uns 3.200 metres quadrats.
Les actuacions consisteixen en la prolongació d'uns 30 metres del moll de Rioja, per un import de dos milions d'euros i un termini d'execució de nou mesos, s'han adjudicat a l'empresa FCC Construcció S.A..Finalitzada l'obra, el nou moll tindrà una fondària d'entre 7 i 11 metres i es guanyarà al mar una superfície d'uns 3.200 metres quadrats, entre els molls Rioja i Reus.
També s'ha adjudicat a l'empresa Becsa S.A.U. la redacció del projecte bàsic i l'execució de l'obra de remodelació i adequació de l'edifici conegut com a "centre de negocis", per utilitzar-lo com a oficines de l'APT. L'import d'aquesta actuació és de més d'1,9 milions d'euros i el termini d'execució és de 12 mesos.
Finalment, s'ha lliurat a l'empresa Prointec el contracte d'assistència tècnica per a la redacció de l'estudi de viabilitat de l'obertura d'una segona bocana al port de Tarragona, per un import de 160.000 euros i un termini d'execució de sis mesos. Aquest estudi determinarà, entre d'altres coses, les mesures que hauria de tenir el canal per comunicar la dàrsena interior del port amb l'exterior, entre els molls de Lleida i de Llevant. A més, establirà la necessitat de construir escullera per protegir el port dels temporals i els corrents marítims.
Publicat 04/05/2009 17:10h
El Port de Tarragona guanyarà al mar una superfície de 3.200 metres quadrats
Les obres compten amb una inversió de dos milions d'euros i està previst que durin nou mesos
EFE / LAMALLA.CAT
L'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha adjudicat obres al Port de Tarragona per més de quatre milions d'euros, entre les quals destaquen el projecte per guanyar al mar una superfície d'uns 3.200 metres quadrats.
Les actuacions consisteixen en la prolongació d'uns 30 metres del moll de Rioja, per un import de dos milions d'euros i un termini d'execució de nou mesos, s'han adjudicat a l'empresa FCC Construcció S.A..Finalitzada l'obra, el nou moll tindrà una fondària d'entre 7 i 11 metres i es guanyarà al mar una superfície d'uns 3.200 metres quadrats, entre els molls Rioja i Reus.
També s'ha adjudicat a l'empresa Becsa S.A.U. la redacció del projecte bàsic i l'execució de l'obra de remodelació i adequació de l'edifici conegut com a "centre de negocis", per utilitzar-lo com a oficines de l'APT. L'import d'aquesta actuació és de més d'1,9 milions d'euros i el termini d'execució és de 12 mesos.
Finalment, s'ha lliurat a l'empresa Prointec el contracte d'assistència tècnica per a la redacció de l'estudi de viabilitat de l'obertura d'una segona bocana al port de Tarragona, per un import de 160.000 euros i un termini d'execució de sis mesos. Aquest estudi determinarà, entre d'altres coses, les mesures que hauria de tenir el canal per comunicar la dàrsena interior del port amb l'exterior, entre els molls de Lleida i de Llevant. A més, establirà la necessitat de construir escullera per protegir el port dels temporals i els corrents marítims.
Publicat 04/05/2009 17:10h
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4 ... reuer.html
El Port de Tarragona invertirà el 2010 de 4 a 6 milions en una estació de vaixells de creuer
L'ATP descarta per ara obrir una bocana al moll de Llevant, per cara, i farà la terminal a continuació del de Balears, en construcció
18/12/09 02:00 - Tarragona - ÒSCAR MESEGUER
El Port de Tarragona farà l'any que ve, finalment, com li demanaven els agents socioeconòmics, una estació exclusiva per a vaixells de creuer, un sector que ara mateix és residual a Tarragona, enmig del gran potencial industrial de les instal·lacions portuàries. La nova terminal de vaixells de creuer s'habilitarà a continuació del nou moll de les Illes Balears, és a dir, a l'entrada del port des del mar, i l'autoritat portuària (APT), que hi invertirà de 4 a 6 milions d'euros, avisa que seran les institucions les que hauran de fer la feina d'atreure una part del complex mercat de creuers. L'ATP ha descartat, de moment, la partició del port en un doble espai lúdic i industrial, amb l'obertura d'una bocana al moll de Llevant i el soldatge dels molls de Reus i Lleida, perquè és molt costosa, en temps i diners.
El Port de Tarragona recupera una de les primeres idees que havia assenyalat fa dos anys el seu president, Josep Anton Burgasé, en preveure una terminal de vaixells de creuer: fer-la a continuació del moll de Balears, més enllà del far de la Banya. La decisió es va prendre definitivament en el consell d'administració de dimarts passat, després de descartar la possibilitat d'obrir una bocana al moll de Llevant per obrir la dàrsena que hi ha davant del moll de Costa, el més proper a la ciutat i, per tant, un dels susceptibles d'atreure l'atracament de vaixells de creuer. Això, com la possibilitat de fer un nou moll per a vaixells de creuer a continuació de l'actual port esportiu, s'ha descartat per car i perquè no estaria llest «abans de vuit anys», tot i que els estudis que s'han fet per estudiar-ne la viabilitat s'incorporaran al pla director del Port.
Per com s'hi va referir Burgasé, es farà una estació més aviat de mínims, amb mitja dotzena d'habitacles per a passatgers, «per fer el primer salt i començar a captar tràfics».
La promoció, uns altres
També s'haurà de facilitar l'entrada i sortida del transport públic, ja que des del punt programat fins al litoral urbà hi ha gairebé tres quilòmetres. «En cas que tinguéssim èxit [i s'aconseguís atreure alguna companyia de creuers] en sis mesos, cosa difícil, ja posarem uns envelats», i si en un futur s'ha de fer una terminal gran de vaixells de creuers, «seria millor que ho fes la iniciativa privada». Amb aquests matisos, Burgasé va transmetre que l'ATP posarà la inversió inicial i «molta il·lusió», però que hi ha un camí llarg per recórrer, que passa per una oferta turística adequada als clients de creuers, i que són els agents socioeconòmics, les cambres de comerç, els patronats de turisme i les administracions, les que han de fer la feina per atreure un mercat que enguany només haurà portat fins a Tarragona una quinzena de vaixells i menys de 6.000 creueristes. «Hem d'aprofitar el volum de creueristes de Barcelona [més de dos milions de passatgers el 2008] per guanyar quota de mercat turístic», va concloure Burgasé. Segons va afegir, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'hauria compromès a posar fil a l'agulla a principis d'any, amb una comissió específica que treballi per captar empreses de creuers.
Driblatge a la crisi
Tot i perdre d'un 2 a un 4% del volum de tràfic de mercaderies –en comparació amb el 15% de davallada mitjana que ha afectat el sistema portuari estatal– el Port de Tarragona considera que ha estat un bon any, ja que, com ja havia avançat recentment, el tancarà amb uns 2,5 milions de tones de mercaderies mensuals, l'objectiu que s'havia marcat. Això significa un volum anual de 31,1 a 32,1 milions de tones, en comparació amb els 33 milions assolits el 2008. Burgasé ho va atribuir a l'esforç de les empreses i a la contenció de les taxes que els cobra l'ATP, que hauria deixat d'ingressar en aquest concepte uns 750.000 euros. El nivell d'execució de les obres previstes al port per al 2009 serà d'un 90-95% i això permetrà, segons el president, mantenir els 120 milions d'inversió prevista per al període 2009/10. L'ampliació de la terminal de contenidors o l'aprofundiment del calat del moll d'Aragó (d'11 a 14 metres), que permetrà als grans vaixells de cereals entrar fins a les instal·lacions mecanitzades de descàrrega, a més a més de la futura terminal de vaixells de creuers, són algunes de les actuacions més importants.
Els premis Apport
L'agrupació per a la promoció del port (Apport) va entregar ahir a la nit els premis del sector portuari tarragoní a l'empresa DP World Tarragona (projecció exterior del port), al comitè d'empresa d'Estatarraco (especial dedicació) i a Jordi Solé Estalella (premi a la professionalitat al capdavant de duanes).
El Port de Tarragona invertirà el 2010 de 4 a 6 milions en una estació de vaixells de creuer
L'ATP descarta per ara obrir una bocana al moll de Llevant, per cara, i farà la terminal a continuació del de Balears, en construcció
18/12/09 02:00 - Tarragona - ÒSCAR MESEGUER
El Port de Tarragona farà l'any que ve, finalment, com li demanaven els agents socioeconòmics, una estació exclusiva per a vaixells de creuer, un sector que ara mateix és residual a Tarragona, enmig del gran potencial industrial de les instal·lacions portuàries. La nova terminal de vaixells de creuer s'habilitarà a continuació del nou moll de les Illes Balears, és a dir, a l'entrada del port des del mar, i l'autoritat portuària (APT), que hi invertirà de 4 a 6 milions d'euros, avisa que seran les institucions les que hauran de fer la feina d'atreure una part del complex mercat de creuers. L'ATP ha descartat, de moment, la partició del port en un doble espai lúdic i industrial, amb l'obertura d'una bocana al moll de Llevant i el soldatge dels molls de Reus i Lleida, perquè és molt costosa, en temps i diners.
El Port de Tarragona recupera una de les primeres idees que havia assenyalat fa dos anys el seu president, Josep Anton Burgasé, en preveure una terminal de vaixells de creuer: fer-la a continuació del moll de Balears, més enllà del far de la Banya. La decisió es va prendre definitivament en el consell d'administració de dimarts passat, després de descartar la possibilitat d'obrir una bocana al moll de Llevant per obrir la dàrsena que hi ha davant del moll de Costa, el més proper a la ciutat i, per tant, un dels susceptibles d'atreure l'atracament de vaixells de creuer. Això, com la possibilitat de fer un nou moll per a vaixells de creuer a continuació de l'actual port esportiu, s'ha descartat per car i perquè no estaria llest «abans de vuit anys», tot i que els estudis que s'han fet per estudiar-ne la viabilitat s'incorporaran al pla director del Port.
Per com s'hi va referir Burgasé, es farà una estació més aviat de mínims, amb mitja dotzena d'habitacles per a passatgers, «per fer el primer salt i començar a captar tràfics».
La promoció, uns altres
També s'haurà de facilitar l'entrada i sortida del transport públic, ja que des del punt programat fins al litoral urbà hi ha gairebé tres quilòmetres. «En cas que tinguéssim èxit [i s'aconseguís atreure alguna companyia de creuers] en sis mesos, cosa difícil, ja posarem uns envelats», i si en un futur s'ha de fer una terminal gran de vaixells de creuers, «seria millor que ho fes la iniciativa privada». Amb aquests matisos, Burgasé va transmetre que l'ATP posarà la inversió inicial i «molta il·lusió», però que hi ha un camí llarg per recórrer, que passa per una oferta turística adequada als clients de creuers, i que són els agents socioeconòmics, les cambres de comerç, els patronats de turisme i les administracions, les que han de fer la feina per atreure un mercat que enguany només haurà portat fins a Tarragona una quinzena de vaixells i menys de 6.000 creueristes. «Hem d'aprofitar el volum de creueristes de Barcelona [més de dos milions de passatgers el 2008] per guanyar quota de mercat turístic», va concloure Burgasé. Segons va afegir, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'hauria compromès a posar fil a l'agulla a principis d'any, amb una comissió específica que treballi per captar empreses de creuers.
Driblatge a la crisi
Tot i perdre d'un 2 a un 4% del volum de tràfic de mercaderies –en comparació amb el 15% de davallada mitjana que ha afectat el sistema portuari estatal– el Port de Tarragona considera que ha estat un bon any, ja que, com ja havia avançat recentment, el tancarà amb uns 2,5 milions de tones de mercaderies mensuals, l'objectiu que s'havia marcat. Això significa un volum anual de 31,1 a 32,1 milions de tones, en comparació amb els 33 milions assolits el 2008. Burgasé ho va atribuir a l'esforç de les empreses i a la contenció de les taxes que els cobra l'ATP, que hauria deixat d'ingressar en aquest concepte uns 750.000 euros. El nivell d'execució de les obres previstes al port per al 2009 serà d'un 90-95% i això permetrà, segons el president, mantenir els 120 milions d'inversió prevista per al període 2009/10. L'ampliació de la terminal de contenidors o l'aprofundiment del calat del moll d'Aragó (d'11 a 14 metres), que permetrà als grans vaixells de cereals entrar fins a les instal·lacions mecanitzades de descàrrega, a més a més de la futura terminal de vaixells de creuers, són algunes de les actuacions més importants.
Els premis Apport
L'agrupació per a la promoció del port (Apport) va entregar ahir a la nit els premis del sector portuari tarragoní a l'empresa DP World Tarragona (projecció exterior del port), al comitè d'empresa d'Estatarraco (especial dedicació) i a Jordi Solé Estalella (premi a la professionalitat al capdavant de duanes).
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.