De l'AVUI:
-----------------
Una obra descomunal
Els 43 quilòmetres de longitud i els 3.160 milions d'euros de cost situen la L9 com la inversió del segle
Totes les magnituds de la línia 9 espanten per les proporcions gegantines. Els seus 43 quilòmetres la converteixen en la més llarga de la Península i una de les més llargues d'Europa. El sistema constructiu és totalment innovador, i també el mètode de llogar els trens. Està cridada a revolucionar la mobilitat a l'àrea metropolitana, al proporcionar transport ràpid a barris densament poblats de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet i el Prat de Llobregat, a més de pols d'atracció com ara la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, el recinte firal de Pedrosa i l'aeroport. Les pegues són que encara trigarà a poder-se utilitzar i que el cost acabarà sent astronòmic.
TERMINIS
Al col·locar-se la primera pedra, el 2002, es va donar la data de finals del 2004 perquè entrés en funcionament la forca Can Zam-Gorg-Sagrera Meridiana, i la del 2007 per a la resta. Deprés s'han anat ampliant els terminis, i ara els responsables de les obres creuen que podran enllestir el primer sector a finals del 2006, tot i que la conselleria parla prudentment del 2007. El conseller Nadal ha advertit a més que la revisió de tots els túnels en construcció després de l'accident del Carmel comportarà "un endarreriment encara no computable" al conjunt de la L9. La Cambra de Comerç estima que el primer tram s'estrenarà a finals del 2007 i la resta entre el 2012 i el 2013.
FINANÇAMENT
El cost també ha anat variant. Inicialment es va pressupostar en 1.947 milions d'euros, però ara es calcula que en valdrà 3.161. Com que s'estan demanant crèdits que s'hauran de tornar durant 50 anys, la despesa total pujarà a 10.700 milions, comptant els interessos. El govern ha abandonat el finaçament pel mètode alemany (a través de les constructores) i l'ha substituït per línies de crèdit pròpies i pagaments mensuals en funció del treball realitzat i certificat. L'estalvi aconseguit és de 43,5 milions, a l'haver trobat interessos més baixos. De moment no s'ha aconseguit que l'Estat i la Unió Europea cofinancin almenys el tram de l'aeroport.
TRENS
Els 50 trens de cinc cotxes els fabrica Alstom, tindran 86 metres de longitud i capacitat per transportar fins a 969 persones (122 d'assegudes) a una velocitat màxima de 80 km/h. Estaran automatitzats per poder circular sense conductor i dotats de tots els avenços en tecnologia de videovigilància i informació als passatgers, espai per a bicicletes i persones de mobilitat reduïda. Alstom lliurarà la primera unitat de proves l'abril del 2006, les 13 necessàries per posar en servei el primer tram al novembre i la resta el juny del 2008. Circularan cada 3 minuts pel tronc comú i cada 6 minuts pels ramals. Els trens s'arrendaran per un mínim de 21 anys ampliables a 28 en una operació de finançament valorada en 350 milions d'euros.
PASSATGERS
S'espera que 90 milions de persones utilitzaran cada any la línia 9/10. Com que el traçat cus totes les línies existents, s'espera que canviïn els fluxos i s'equilibri la càrrega de passatgers entre el sector central de la xarxa, ara força congestionada en hores punta, i la perifèria.
TRAÇAT
Els 43,5 quilòmetres de la línia 9/10 uneixen el Barcelonès Nord amb el delta del Llobregat passant per la part alta de Barcelona. Com que travessa zones molt urbanitzades i diverses línies de metro i tren, el túnel es perfora gairebé tot amb tuneladores i a molta profunditat, de fins a 80 metres. Encara està en estudi si s'hi introdueix una variant al Prat per connectar amb la futura estació urbana del TGV. Al carrer A de la Zona Franca hi haurà l'únic tram a cel obert, amb tres estacions situades sobre el viaducte central.
ESTACIONS
Se'n construeixen 46, de les quals 17 seran de correspondència amb altres línies de metro, Renfe, FGC i tramvies. La majoria s'estan excavant pel sistema de pous verticals sobre el túnel ja construït. Estaran equipades amb ascensors de gran capacitat i escales convencionals.
CONTRACTES
Se n'han formalitzat 26 de diferents. Un grapat d'empreses i unions temporals d'empreses s'encarreguen de la construcció dels diversos trams de túnels i plataformes, del tancament d'andanes, la senyalització, els ascensors, les escales mecàniques, el sistema de peatge, les instal·lacions elèctriques, el material mòbil, etcètera.
SEGURETAT
S'ha cuidat especialment en el disseny. S'ha previst un sistema de detecció automàtica d'incendis, tancament estanc de túnels i estacions contra fums, comportes tallafocs a les estacions, una connexió d'emergència entre andanes i passarel·les d'evacuació dins dels túnels. Els ascensors disposen de replans intermedis per a evacuació en cas d'avaria.
GESTIÓ
La línia 9/10 serà administrada per l'ens públic Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), que haurà de treure a concurs l'explotació, si no és que es deroga l'article 79 de la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2003 i s'encomana directament a TMB.
👍100👍0👎0