Seguiment de les obres al Carmel

Rodalies RENFE, FGC Vallès i Llobregat, Metro de Barcelona, Trammet.
Cercanías RENFE, FGC Vallés y Llobregat, Metro de Barcelona, Trammet.
Respon
hispeed

Atribueixen a un cúmul d'errors l'esfondrament del Carmel

Entrada Autor: hispeed » Dijous 19/05/2005 0:49

http://www.vilaweb.com/www/elpunt/notic ... mp=1293376

Tots els grups atribueixen a un cúmul d'errors l'esfondrament del Carmel


CiU i el PSC intercanvien acusacions en les conclusions de la comissió d'investigació, que es tanca sense notícies del 3%

L. RAHOLA / I. VILA / A. SERRANO.
El desgavell en la planificació i execució de l'obra i el consegüent cúmul d'errors van culminar en l'esfondrament del Carmel. Fins aquí, tots d'acord. Els grups parlamentaris que integren la comissió que investiga l'accident i l'adjudicació d'obra pública ja han presentat les seves conclusions, i ara intentaran consensuar un text comú. Els cinc documents no ofereixen sorpreses, tampoc pel que fa a les discrepàncies, notables entre CiU i el PSC: els convergents defensen que les irregularitats comencen amb el tripartit, i els socialistes, tot i fer autocrítica, recorden que els mals vicis van arrencar amb l'anterior govern. La part dedicada al 3%, un «frau» pel PP, es tanca en fals: CiU nega l'existència de cobraments il·lícits i els partits del govern es limiten a constatar que no hi ha proves.

Hi va haver tot un seguit de factors que van provocar l'esvoranc. Els principals, la manca d'informació sobre les característiques i l'estabilitat del terreny, el desencontre entre la direcció d'obra i les constructores, la presència d'un accident geològic i l'excavació que es feia en el moment de l'accident, i que el va desencadenar, segons el parer de socialistes, convergents i republicans. ICV-EA parla d'un «context de deficiències». No estableix causes concretes però sí «responsabilitats concretes», que atribueix a la direcció de l'obra i a l'UTE constructora. Tampoc especifica causes el PP, que acusa el govern d'actuar amb poc rigor i de no exercir cap control sobre l'obra, crítica que fa extensiva a GISA. El PP també retreu l'emissió dels certificats que un dia abans del segon esvoranc garantien la seguretat, retret que també fa CiU. Els convergents s'eximeixen de culpa i reivindiquen la validesa del sistema utilitzat per fer el túnel, el nou mètode austríac. Per CiU, el projecte inicial comptava amb els estudis geològics i els paràmetres de seguretat exigibles. No així el modificat, autoritzat el maig del 2004, ja amb el tripartit. El PSC, per contra, considera que l'original tenia «febleses i imprecisions», i recorda que la tramitació del modificat respon a la voluntat de «regularitzar» tots els canvis fets sobre la marxa. La seguretat del mètode constructiu, que els socialistes consideren «insuficient», també és motiu de discrepància amb CiU. El PSC assumeix -i considera depurades- les responsabilitats de GISA i el govern, i reparteix també culpes en la direcció de l'obra i l'UTE constructora.
Les conclusions s'estenen a la segona part, que ha investigat l'adjudicació, el finançament i la gestió de l'obra pública entre el 1999 i el 2005 arran de les acusacions fetes per Pasqual Maragall que el govern de CiU cobrava comissions a les adjudicatàries, el famós 3%. El portaveu del PP, Daniel Sirera, va considerar «un frau als ciutadans» aquesta fase de la investigació. Sirera va assenyalar que «el quadripartit», les forces del govern i CiU «s'han sumat a un pacte de silenci».
La resta de partits van rebutjar les acusacions de Sirera, que van emmarcar en l'estratègia del PP de «tocar el govern i CiU». En les seves conclucions, la federació constata «que no existeixen irregularitats», i el PSC, ERC i ICV-EA comparteixen que no hi ha proves del suposat cobrament de comissions. Les tres formacions coincideixen en la necessitat d'impulsar la llei reguladora de l'obra pública i veuen la futura oficina antifrau com una garantia per evitar irregularitats. Republicans i ecosocialistes insisteixen a dir també que cal més transparència en els comptes dels partits i creuen necessari posar fi a les donacions anònimes perquè les veuen com una via de finançament irregular.



hispeed

Entrada Autor: hispeed » Dimecres 25/05/2005 22:00

http://www.vilaweb.com/

La comissió del Carmel aprova el document de conclusions sense esmentar el 3%


La comissió del Carmel ha aprovat avui el document de conclusions amb dos vots en contra del PP. El document conclou que les causes de l'esfondrament són quatre: manca de coneixement geològic, insuficiència dels reforços aplicats al túnel i manca de control durant l'execució i l'excavació del túnel. Les responsabilitats es dirigeixen cap a les empreses constructores i, quant a les polítiques, n'hi ha tant en el govern tripartit com en l'empresa pública GISA. Els tres grups del tripartit han destacat 'l'autocrítica' del dictamen i han dit que la comissió implica un 'trencament amb les inèrcies del passat'. Però el document no esmenta una de les qüestions que s'havien de clarificar: les pressumtes comissions del 3% que el govern convergent hauria cobrat en l'adjudicació d'obres públiques. Dolors Clavell, representant d'ICV a la comissió, ha declarat que en la investigació no s'ha pogut 'acreditar' el pressumte pagament de comissions.
El diputat de CiU Josep Rull ha destacat que el túnel es va enfonsar quan governava el tripartit, mentre que el PP ha criticat que no s'ha volgut investigar el sistema d'adjudicació d'obra pública entre 1999 i 2005.
A partir d’ara els grup parlamentaris poden presentar-hi esmenes fins demà a les dues i el 2 de juny s'aprovarà al Parlament.



Avatar de l’usuari
Santfeliuenc
N10
N10
Entrades: 3520
Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL

Entrada Autor: Santfeliuenc » Dimecres 25/05/2005 22:08

Hola,

Un cachondeo, eso es lo que es lo que han decidido, que no esclarecido. Mientras lo que salga de las comisiones de investigación no sea la verdad sino lo que vota una mayoría partidista, mientras las conclusiones se voten por mayoría en lugar de salir de investigaciones exhaustivas que realicen técnicos independientes... todo esto no es más que papel mojado y basura.

Los unos no quieren incidir en lo del 3% no vaya a ser que los otros no le aprueben el nuevo estatuto y los otros se jactan de que no han encontrado nada los unos porque no lo había.

Lamentable. Seguimos con el soufflé, la vaselina, etc.

Saludos,
Sergio


"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"

Avatar de l’usuari
Mortadel·lo
N9
N9
Entrades: 1381

Entrada Autor: Mortadel·lo » Dimecres 25/05/2005 22:20

yo te doy cremiiiita, tu me das cremitaaaaa :P



hispeed

Entrada Autor: hispeed » Dijous 26/05/2005 0:41

Us donc una mica d'ajut per a poder-vos fer una bona idea del document... ;)

http://www.vilaweb.com/media/attach/vwe ... carmel.pdf

CAUSES DE L’ESFONDRAMENT

Considerar que, a la vista de la informació estudiada per la Comissió, els resultats de les compareixences i l’opinió dels experts, l’esfondrament del túnel s’explica per la concurrència de quatre circumstàncies concretes:
a) Coneixement insuficient de les circumstàncies geològiques en l’entorn de la zona de l’accident la qual cosa impedí apreciar la presència d’una discontinuïtat geològica i l’existència d’un gruix de roca per sobre de l’excavació probablement inferior a l’esperat, elements que expliquen la inestabilitat de convergències detectades al túnel.
b) Deficiències en alguns càlculs del projecte que provocaren un infradimensionat del sosteniment del túnel i reduïren també els coeficients habituals de seguretat front al col·lapse que incorpora tot projecte de túnel subterrani.
c) Manca de seguiment, durant 70, dies de les mesures de convergència en el punt on es va produir l’esfondrament, la qual cosa va impedir detectar l’abast real de la situació crítica en què es trobava i adoptar les mesures de reforçament del túnel per recuperar la seva estabilitat.
d) Com a causa determinant del procés, el fet que, davant els problemes d’estabilitat detectats per la Direcció Facultativa i la UTE contractista i front la indefinició de la Direcció facultativa, la UTE va prendre la iniciativa, just abans d’iniciar-se els despreniments, de construir una solera. Amb aquesta excavació es desencadena doncs el procés d’esfondrament.

FETS RELLEVANTS, CIRCUMSTÀNCIES I INCIDÈNCIES A L’ENTORN DE
L’ESFONDRAMENT
1. El projecte inicial presenta febleses i imprecisions i una exigència de seguretat inferior a la que s’estava aplicant en l’execució i a la que es considerava tècnicament requerible i recomananable.
2. La decisió de situar el túnel de la cua de maniobres al barri del Carmel es va prendre entre la data de l’inici de les obres i el mes de març de 2003. Intervingueren en la decisió responsables de la DGPT, de GISA, de la direcció d’obres i de la UTE constructora, atenent els requeriments de servei de TMB.
3. La decisió de situar el túnel de la cua de maniobres al barri del Carmel comportà modificacions del projecte inicial que es realitzaren sense cap tràmit administratiu al llarg de l’any 2003.
4. La necessitat de modificar el projecte inicial va comportar que, al febrer de 2004, es decidís regularitzar i impulsar el conjunt de canvis produïts fins aquell moment i els que es continuarien produint com a conseqüència de modificar el traçat i la localització de la cua de maniobres. La decisió va ser assumida i acceptada per la Direcció General de Ports i Transports que, d’acord amb el procediment habitual i seguint els continguts del manual de GISA, acceptà encarregar la redacció del modificat i la licitació de les obres.
El mateix dia autoritzà l’inici de les obres, de manera que aquestes s’iniciaren amb el projecte pendent d’aprovació i sense estudis geològics específics sobre el túnel de la cua de maniobres.
5. Les actes de reunions de seguiment de l’obra posen de manifest que, des de les relacions entre els diferents agents no es van desenvolupar en un clima de col·laboració suficient, la qual cosa va impedir un adequat i àgil flux d’informació constant sobre l’estat i seguiment de l’obra, en detriment de la seva seguretat i qualitat.
6. La lectura de les actes de les comissions de seguiment evidencia que, des del mes de setembre de 2004 i fins al moment de l’esfondrament, van haver-hi advertiments sobre la importància de les incidències detectades en el punt de l’esfondrament.
7. No s’aprecia una relació directa entre l’esfondrament i les eventuals discrepàncies sobre la valoració econòmica de parts de l’obra o sobre la qualitat o la quantitat dels materials utilitzats.

RESPONSABILITATS
1. GISA apostà per la continuïtat d’una obra projectada i adjudicada l’any 2002 i en plena execució, sense que constés l’existència de projectes modificats
2. La Direcció General de Ports i Transports va incórrer en la responsabilitat política i tècnica de no sotmetre a revisió el criteri proposat per GISA i d’acceptar-ne la seva aplicació automàtica, que incloïa determinacions i decisions ja preses amb anterioritat,
bàsicament proposades per la direcció facultativa i l’empresa constructora i acceptades per l’anterior direcció general.
3. GISA – el seu president, el director d’obra civil i els tècnics responsables de l’obra – va incórrer en la responsabilitat de no advertir mai ni de les modificacions que s’estaven produint ni de les manifestacions contradictòries entre la direcció facultativa i l’empresa
constructora al llarg de tota l’obra, de manera molt especial en el període comprès entre els mesos de novembre de 2004 i gener de 2005.
4. Les responsabilitats en les que van incórrer les empreses adjudicatàries de la direcció facultativa i la construcció de l’obra es consideren greus. A aquests efectes cal afegir que:
la responsabilitat concreta de cadascuna de les empreses i persones, per cadascun dels quatre elements causals assenyalats en l’apartat “CAUSES DE L’ESFONDRAMENT”, haurà de ser resolta, si s’escau, en l’àmbit judicial, atesa la indefinició contractual d’algunes responsabilitats cabdals i atès que s’han obert diligències judicials.
el Parlament insta al Govern de Catalunya a emprendre les accions legals oportunes per tal de rescabalar-se per tots aquells danys ocasionats per l’esfondrament pels quals eventualment tingui dret a ser compensat.
5. Pel que fa a la gestió de la crisi entre els dies 25 de gener i 3 de febrer de 2005, es conclou el següent:
Va ser una decisió adequada i necessària procedir al desallotjament de la zona afectada per l’esvoranc, en un àmbit delimitat amb criteris de prudència i atenent l’assessorament dels tècnics responsables de l’obra.
Va ser una decisió precipitada autoritzar el retorn als seus habitatges de determinats veïns, en base a uns certificats emesos pels mateixos tècnics responsables de l’obra, sotmesos a una evident pressió derivada de la situació de crisi.
Va ser una decisió adequada, prudent i necessària procedir al segon desallotjament, davant el risc de noves incidències.

CONDICIONS D’ADJUDICACIÓ, FINANÇAMENT I GESTIÓ DE L’OBRA PÚBLICA A CATALUNYA.
1. Constatar la necessitat que la Generalitat estableixi normes que desenvolupin la legislació europea de contractació pública en els àmbits de l’organització, preparació, execució i fiscalització dels contractes, de la regulació de les obres públiques que es realitzen a Catalunya, i de la formulació dels plecs de clàusules.
2. Instar el Govern a que, en a la regulació i la gestió de l’obra pública tingui en compte el següent:
Especials precaucions en el cas d’obres subterrànies
a) La regulació de les obres subterrànies haurà de comprendre, entre d’altres, els següents aspectes:
Els requeriments d’estudis geològics per a cada tipus d’obra i el règim d’accés a la informació que aquests estudis generin.
La responsabilitat de la programació, execució i seguiment de les mesures d’auscultació i control de les convergències haurà de correspondre sempre a la direcció facultativa i quedar clarament així especificat en els documents contractuals i projectuals.
La lectura i la interpretació dels resultats de les mesures esmentades en l’anterior apartat hauran d’estar sempre a disposició de l’òrgan o ens supervisor de l’obra.
En les zones urbanes s’exigiran coeficients de seguretat superiors als que es derivin del càlcul i s’aplicaran elements constructius obligatoris que comportin una seguretat addicional.
El valor dels projectes i la seva supervisió en l’obra pública civil
b) Haurà de revalorizar-se el paper del projecte, amb l’assignació dels recursos econòmics i el temps necessari per garantir la seva qualitat. Això ha de permetre:
Millorar la tasca de l’Administració en l’aprovació del projecte.
Disminuir el nombre de posteriors modificats, per evitar que es desvirtuï l’objecte de la contractació inicial.
Concretar l’objecte de la licitació, permetent que les ofertes econòmiques s’ajustin a les tasques concretes a realitzar.
Millorar la labor de la direcció facultativa, ja que projectes incomplets dificulten una bona tasca de direcció.
c) S’haurà d’assegurar un procediment de supervisió dels projectes no únicament formal sinó efectiu, que tingui en compte els següents extrems:
En el cas d’obres subterrànies s’ha de fer una supervisió expressa dels estudis geològics i geotècnics del projecte i de la relació d’aquests amb les diferents solucions previstes al propi projecte.
S’ha de precisar de manera inequívoca la instància pública a qui pertoca la supervisió.
L’òrgan de supervisió ha d’estar dotat de recursos suficients i adequats.
En cas de grans obres o per raons específiques, s’ha de poder sotmetre el projecte a una auditoria externa abans de la finalització del tràmit de supervisió.
La determinació dels casos en què serà necessària la presència permanent d’un membre de la direcció facultativa, en la fase d’execució de l’obra.
d) Haurà d’existir un específic tractament de les condicions en les que es podran produir modificacions dels projectes quan ja es trobin en fase d’execució, així com els procediments que aquests hauran de comportar. En aquest sentit, convindrà diferenciar entre:
Modificacions derivades del replantejament del projecte sobre el terreny o de les seves possibilitats de construcció, que s’hauran d’integrar en un projecte actualitzat permanentment, que reflecteixi el projecte viu de l’obra. Aquest treball que serà dut a terme per la direcció facultativa, estarà sempre a disposició de l’òrgan o ens supervisor.
Modificacions que impliquen canvis importants de les definicions del projecte, una alteració de les condicions de seguretat de l’obra o una variació del projecte de traçat. En aquest cas caldrà una tramitació separada a través de les mateixes vies seguides per a l’aprovació del projecte que es modifica
e) En les grans obres, o en aquelles amb característiques específiques que ho facin necessari, l’òrgan o ens supervisor emetrà informes durant el període d’execució en els que, per mitjà de resolució motivada, avaluarà el caràcter de les eventuals modificacions que sigui necessari aplicar al projecte original i determinarà la necessitat o no d’iniciar
una tramitació de projecte modificat.
f) Qualsevulla modificació del projecte que representi un canvi rellevant en l’espai del subsòl afectat, requerirà un estudi geològic específic
Els tràmits d’informació pública.
g) Els procediments d’informació pública hauran de tenir un caràcter actiu de participació ciutadana. Els veïns afectats per les obres públiques – i també els Ajuntaments – hauran d’estar puntualment informats de tots els Projectes i el seu desenvolupament, evitant que les principals decisions adoptades per l’Administració i els tècnics de l’obra puguin
produir-se al marge del seu coneixement.
Llibres d’ordres
h) Les ordres de la direcció facultativa són vinculants per a l’empresa constructora i han de quedar degudament reflectides en un suport documental que impedeixi alteracions o manipulacions posteriors. L’òrgan o ens supervisor ha de poder tenir puntual accés al contingut d’aquest suport documental.
Control de Qualitat
i) El control de qualitat serà exercit per la mateixa administració, per la direcció facultativa o per una empresa contractada per l’administració a aquests efectes que actuarà sota els criteris de la direcció facultativa.
Seguretat i Salut laboral
j) Cal reforçar les eines preventives que garanteixen la seguretat a l’obra, en especial la formació dels treballadors i assegurar el compliment de les jornades de treball que no superin els límits legals.
k) Els estudis de seguretat i salut laboral no poden subjectar-se a criteris genèrics sinó que han d’ajustar-se a les necessitats preventives específiques de cada obra.
l) L’abonament de les partides destinades a seguretat i salut laboral han de fer-se a partir de certificacions de les partides concretes vinculades a la realitat executada, enlloc d’establir un preu fix a partir de la dimensió, tipologia i pressupost de l’obra.
m) Haurà de garantir-se la independència dels coordinadors de seguretat i salut en l’exercici de les seves funcions. Per tant, la contractació de la coordinació de seguretat i salut hauria de ser assumida directament per l’òrgan o ens contractant.
n) Reforçar els recursos personals i materials destinats a la inspecció de treball per tal que es compleixi efectivament amb els requisits de formació dels treballadors i de prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball i en l’adequació dels plans de seguretat a la situació real de l’obra en cada moment i la seva actualització constant.
Igualment en les obres de major dimensió que treballen a torns les vint-i-quatre hores hauran de comptar amb un servei mèdic permanent.
3 Instar el Govern a que, en la regulació i la gestió de la contractació de l’obra pública tingui en compte el següent:
Context general
a) . Des del punt de vista de l’ordenació econòmica, l’adjudicació dels contractes d’obra pública s’ha d’inscriure en un context que faciliti una millor publicitat prèvia de la planificació de les inversions públiques i de la programació de les obres a realitzar, sense que es produeixin oscil·lacions temporals desproporcionades.
b) Des del punt de vista de l’ordenació jurídica, cal clarificar l’àmbit d’aplicació de la normativa dels contractes públics, tant en els aspectes de l’adjudicació com els de l’execució, a la vista de l’evolució del dret comunitari, de les formes d’organització administrativa i de les regles de la comptabilitat pública. Però també en atenció a les exigències pròpies del servei objectiu de l’interès general.
Organització administrativa
c) S’ha de dotar de recursos suficients a la Junta Consultiva de Contractació per tal de donar resposta als problemes interpretatius que puguin plantejar les administracions respecte de la legislació de contractació.
d) L’aplicació generalitzada de les tecnologies d’informació i comunicació electròniques en els procediments, els registres públics, les licitacions, els quadres de preus a aplicar en l’obra pública, amb l’objectiu de donar més transparència a les licitacions, la coordinació administrativa, facilitar informació administrativa i econòmica.
e) Respecte de les meses de contractació, caldrà contemplar:
la incorporació de representants de l’organització de responsable de l’obra per tal de verificar l’adequació de les ofertes a les necessitats públiques que justifiquen el contracte.
L’increment de la presència de personal tècnic, permanent o “ad hoc” segons el tipus de contractes i d’organismes de fiscalització econòmica.
La inclusió d’un principi de rotació dels seus membres.
La limitació del nombre de membres que depenen jeràrquicament de l’òrgan d’adjudicació.
Classificació dels contractistes
f) Actualitzar el sistema de classificació de contractistes i la seva aplicació, segons els diversos àmbits d’actuació, a fi de complir adequadament la funció de garantir la solvència, la capacitat tècnica i econòmico-financera i la responsabilitat social. La nova ordenació de la classificació ha de tenir en compte les diferents exigències derivades
dels distints tipus de contractes d’obra, de serveis, d’assistència tècnica i consultoria, entre d’altres. En la Junta Consultiva de Contractació Administrativa han de tenir participació les organitzacions sindicals.
Legalitat i transparència administrativa
g). Incrementar els mecanismes de garantia de la legalitat i la transparència en els procediments de contractació. En concret, l’exigència de la motivació i la publicitat de les distintes actuacions que s’hi succeeixen, en especial:
Les condicions per a la classificació.
Determinats opcions tècniques o administratives contingudes als plecs
Els criteris de valoració de les ofertes.
Els informes tècnics emesos per tal que la mesa faci la seva proposta
L’aplicació dels criteris per la mesa
La resolució d’adjudicació
h) Fer públics els registres de licitadors, de contractes, de resolucions motivades de les meses de contractació i de les liquidacions dels contractes.
Els procediment i les formes d’adjudicació
i) El sistema d’adjudicació ha de garantir la concurrència de totes les persones i empreses amb capacitat de complir el contracte, posant fi a l’exclusió d’eventuals adjudicataris. Alhora, es fixaran els criteris pels quals una mateixa empresa o persona pot presentar-se mitjançant diverses ofertes a una mateixa licitació.
j) El sistema d’adjudicació ha de garantir l’objectiu de qualitat de l’obra pública, evitant que aquest pugui quedar atenuat com a conseqüència de baixes excessives en les ofertes econòmiques presentades pels licitadors, que suposen una forta pressió en el desenvolupament del contracte i poden incidir en la qualitat dels treballs.
k) Les Administracions han d’aplicar amb major precisió els diversos procediments previstos en la legislació de contractes, adaptant cada adjudicació a les particularitats establertes legalment: procediment negociat, procediment restringit junt al més estès procediment obert, nou procediment de diàleg competitiu, etc. poden donar sortida a les
diverses necessitats de contractació. En tot cas, s’han motivar les decisions que comporten l’adopció d’una o altra opció.
l) Cal ponderar en cada cas el pes relatiu que ha de tenir l’oferta econòmica i l’oferta tècnica, i la consideració d’aquesta darrera en els contractes de projectes i de direcció d’obra, en atenció a l’objecte i a les característiques de cada tipologia d’obra, sense que pugui establir-se una regla general, havent-se de justificar el plec de condicions l’opció
adoptada. Així mateix, es considera convenient anticipar i fer pública la valoració de l’oferta tècnica a un moment anterior a la publicitat de l’oferta econòmica.
Unions Temporals d’Empreses (UTE)
m) L’Administació ha d’exigir que la col·laboració entre empreses en les UTEs estigui sempre justificada per raons econòmiques o d’especialització tècnica o tecnològica.
L’exigència es concretarà en que les ofertes que es presentin a licitació hagin de motivar la presentació mitjançant UTEs i el seu benefici cara a una millor execució de l’obra encomanada. En fase d’execució haurà d’existir un control del compliment dels aspectes esmentats en l’oferta.
Subcontractació
n) Fixar les condicions en que es podrà subcontractar alguna de les obligacions del contractista, així com els mecanismes per assegurar el compliment de les actuals obligacions legals.
l’obligació de l’autorització prèvia i motivada dels subcontractes per part de l’òrgan o ens contractant.
les obligacions de classificació de les empreses beneficiàries de subcontractes.
La possibilitat d’establir la relació directa entre administració i subcontractistes pel que respecta als pagaments.
El seguiment i la fiscalització dels contractes
o) Incloure l’examen de l’activitat contractual, pròpia o per encàrrec, i del seu resultat, en les auditories i fiscalitzacions establertes sobre les entitats del sector públic que intervenen en la contractació.
p) El Registre públic de contractes, depenent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, ha de servir d’efectiu suport a l’estadística sobre la contractació pública a Catalunya, amb un tractament eficient de les dades que permeti efectuar un bon diagnòstic, seguiment i control de l’evolució de la contractació pública.
q) Millorar les dotacions pressupostàries, i els recursos econòmics i humans tant de la Intervenció General de la Generalitat com de la Sindicatura de Comptes.
4. Instar al Govern a la consecució dels següents objectius mitjançant el projecte de llei de creació de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya, acordat en la Resolució 195/VII:
dotar l’Administració dels mitjans necessaris per a conservar la informació geològica generada per les obres subterrànies.
Recopilar, ordenar i posar a disposició les dades geològiques actualment disperses que puguin ser d’interès geològic, geotècnic o per a l’enginyeria civil.
Mantenir un banc de dades del subsòl a partir de la informació obtinguda en els projectes i obres públiques, que hauran de ser recollits obligatòriament, i de les obres privades que corresponguin
5. Sobre el presumpte pagament de comissions.
Al llarg dels treballs de la Comissió d’investigació s’ha mantingut la profusió de comentaris i valoracions entorn un presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques a Catalunya, que no s’ha pogut acreditar. Convé en tot cas, extremar les precaucions al respecte a través del màxim rigor en els procediments d’adjudicació i sol·licitant la col·laboració dels agents socials i la ciutadania en general, per tal de posar de manifest les pràctiques corruptes que es puguin conèixer.
A aquests efectes, cal donar compliment efectiu i desenvolupar els acords entre partits polítics signats el 26 de febrer de 2001 impulsant, entre d’altres, les següents mesures:
La transparència en els comptes dels partits polítics i, en especial, l’eliminació de les donacions anònimes.
L’establiment de límits en les despeses electorals i un procediment de verificació de la despesa efectiva i no sols de la compatibilitat.
L’assumpció i difusió del discurs sobre la necessitat d’aplicar l’ètica en la gestió dels afers públics.
Recomanar l’assumpció d’un Pla comptable per a les formacions polítiques que la Sindicatura de Comptes establirà en el marc de la reforma d’aquesta institució que es reculli en la Resolució 195/07, que haurà de contemplar la consolidació de tota l’activitat en el territori de Catalunya.
Així mateix, cal adoptar mesures per:
La introducció de codis d’ètica i transparència comptable en les empreses vinculades a l’obra pública.
La persecució del diner opac.
El funcionament rigorós de la Oficina Antifrau, de nova creació.

Palau del Parlament, 25 de maig de 2005



hispeed

Entrada Autor: hispeed » Dijous 26/05/2005 0:46

http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=1304749

Clos afirma que la comissió del Carmel ha estat "correcta" i dóna "plena confiança" als parlamentaris

25/05/2005 21:05

BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha afirmat avui que la comissió d'investigació parlamentària sobre el Carmel, que ha finalitzat aquest matí, ha estat "correcta" i ha donat "plena confiança" als parlamentaris.

Clos ha assenyalat que "és bastant obvi" que van haver-hi "errors" de planificació i d'execució i ha destacat que el dictamen de la comissió estableix "unes conclusions que vénen a dir que les responsabilitats són atribuïbles a les empreses constructores" i "al seguiment de les obres".

L'alcalde ha valorat de manera positiva els diferents acords als quals està arribant la Generalitat amb els veïns en matèria d'indemnitzacions i retorn als habitatges. Clos ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa prèvia a la reunió del Pla Estratègic Metropolità.



hispeed

Entrada Autor: hispeed » Dijous 26/05/2005 0:59

http://www.lavanguardia.es/web/20050525 ... 56908.html

El PSC se une a CiU y PP para evitar que la comisión del Carmel cite el 3%

En CiU se muestran satisfechos al diluirse la acusación de corrupción y el PP se plantea votar contra el dictamen

La comisión del Carmel y del 3%encara hoy su documento final con división de opiniones respecto de su valoración, que va del elogio a la indiferencia, por decirlo en términos políticamente correctos. En el redactado provisional, pactado ayer con un 95% de consenso, la cuestión del pago de comisiones ha caído en fase de amnesia. Fuera ha quedado, de momento, la propuesta de ERC de hacer una referencia a la corrupción, incluida una modificación legal para prohibir donativos anónimos. ICVEUiA se alineó con los republicanos, pero el PSC se desmarcó del tripartito y se unió a CiU y al PP para rechazar esta iniciativa.

El diputado de Esquerra Oriol Amorós aseguró que mantendrá hasta las últimas consecuencias esta propuesta. Esto significa que, si finalmente no se incluye en el texto definitivo, ERC llevará esta cuestión al pleno del 2 de junio en que se debatirá el informe, en el que hay una batería de propuestas para regular y dar transparencia a la obra pública. Amorós, sin embargo, confiaba que los socialistas le dieran apoyo hoy y que la alusión a la corrupción se incluya en el dictamen.

Pese al consenso en la redacción provisional, los grupos podrán hoy mostrar objeciones a cada uno de los puntos. Josep Rull (CiU) ya anunció que en absoluto darán su visto bueno a las causas remotas en la caída del túnel. Esto supone, como se ha aprobado, atribuir responsabilidades al anterior Govern porque el proyecto inicial del ampliación de la línea 5 era flojo en cuanto a la determinación de las medidas de seguridad. Rull replicó que estas medidas nada tiene que ver en el hundimiento de una cola de maniobras que se construía según un proyecto modificado que -y esto si que lo aceptan todos- se hizo sin los suficientes estudios geológicos, sin adoptar los refuerzos necesarios, sin un control adecuado y tras una excavación imprevista que actuó como detonante. Pese a esta aceptación, el popular Daniel Sirera afirmó que se iban a pensar si daban su beneplácito al redactado.

Las responsabilidades se centran en las constructoras y la dirección de obra, mientras que, en el plano político, no se va más allá de los dos cargos que dimitieron. De ahí que, en el fondo, los convergentes se muestran muy satisfechos con el trabajo de esta comisión, al haberse diluido la acusación del 3%. Pese a esto, el presidente, el ecosocialista Joan Boada, aseguró que "habrá un antes y un después".



hispeed

Entrada Autor: hispeed » Dijous 26/05/2005 1:01

http://www.avui.es/avui/diari/05/mai/25/230125.htm

Les dietes abonades als veïns desallotjats i les estades als hotels ascendeixen a 15,6 milions

L'enfonsament del túnel del Carmel acabarà costant 95 milions d'euros

El govern confia a recuperar-ne la major part de les asseguradores

L'accident de les obres del metro del Carmel tindrà un cost total de 95 milions d'euros, que el govern cobrirà inicialment mitjançant una partida extraordinària, encara que confia a recuperar el màxim de diners de les companyies d'assegurances que cobreixen les empreses implicades. El consell executiu va aprovar ahir el projecte de llei que habilita aquest crèdit i que ara serà tramitat al Parlament.
Gairebé un terç de la partida, uns 34,7 milions, es destinaran a sufragar els treballs de consolidació del túnel, enderrocs i obres complementàries. Les indemnitzacions als veïns i comerciants ascendeixen a 20,8 milions. L'adquisició i adequació d'habitatges alternatius per als damnificats que han perdut el seu puja 20,8 milions. I l'allotjament i les dietes als desallotjats sumen 15,6 milions més.
Avui fa quatre mesos de la primera esllavissada a la cua de maniobres de la línia 5, que en principi va obligar a desallotjar dotze famílies del passatge Calafell. El 27 de gener al matí el forat va acabar arribant a la superfície i va engolir un taller i un miler de persones van ser desallotjades.
Les asseguradores que previsiblement hauran de respondre pels danys causats són Zurich, Mapfre i Catalana Occident, que tenen contractades les pòlisses amb la unió d'empreses constructores de la línia 5, la direcció d'obra i GISA. La pòlissa de les constructores té un import equivalent al del conjunt de l'obra, valorada en 101 milions d'euros.



Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
Entrades: 6907
Ubicació: Entre Fabra i Puig, Universitat i Sagrada Família amb metro, bus, Seat 1200Sport, Citroën Xantia
Contacta:

Entrada Autor: wefer » Dimecres 27/07/2005 9:40

De l'AVUI:
-------------------------
El túnel de maniobres de la línia 5 es podria fer a cel obert al barri d'Horta

El que es va enfonsar serviria de magatzem de maquinària
La meitat dels veïns del Carmel desallotjats encara no han pogut tornar a casa seva


El túnel de maniobres de la línia 5 del metro en el tram que va d'Horta a la Vall d'Hebron, el despreniment del qual va obligar a desallotjar fa sis mesos un miler de veïns del barri del Carmel de Barcelona, podria construir-se a cel obert al costat de les noves cotxeres d'autobusos d'Horta.
Sis mesos després de l'enfonsament, més de la meitat dels quasi 1.300 veïns que van haver de ser desallotjats dels seus habitatges encara no hi han pogut tornar i només han pogut obrir un 10% de les botigues afectades per l'enderroc.
GISA, l'empresa pública concessionària de les obres, ha estudiat diverses possibilitats i una de les que sembla més plausible és fer aquest túnel de maniobres en una zona pròxima al Velòdrom d'Horta, que ara està ocupada per uns equipaments esportius que es desfarien i es tornaria a construir després quan el túnel estigués acabat i tapat.
Per altra banda, la cua del túnel que es va enfonsar al Carmel podria fer-se servir per estacionar maquinaria de manteniment. Fonts del depar- tament d'Obres Públiques van explicar a l'AVUI que el nou projecte d'obra, que ha de fixar on es posarà finalment la polèmica cua de maniobres, es lliurarà a la conselleria al mes de setembre. Fins aleshores no es coneixerà quina és la proposta que fa GISA, que haurà de passar un estudi d'impacte ambiental, diverses aprovacions i un període d'al·legacions que no es tancarà fins a començaments de l'any que ve. L'aprovació definitiva es podria produir durant el mes de març i si fos així, l'abril tornarien a començar les obres de prolongació de la línia.

Fonts de la conselleria vandir ahir que desconeixen quina és la proposta de GISA i que encara no han rebut ni dibuixos ni plànols geotècnics d'on se situarà el túnel de maniobres i asseguren que de moment "no hi ha res decidit".
D'ençà que es va produir l'esvoranc, les obres de la línia 5 estan parades a l'espera d'aquest nou projecte que GISA va aprovar redactar en la reunió del seu consell d'administració del 28 d'abril. Segons han declarat en altres ocasions els tècnics, el nou projecte es fa per revisar el mètode constructiu i reforçar les mesures de seguretat. Que es proposi construir-lo a cel obert en una zona no poblada on només hi ha pistes poliesportives confirma aquesta teoria del reforçament de la seguretat.
D'ençà de l'esvoranc que es va produir al gener, els únics treballs que s'han realitzat en el subsòl del Carmel i del Coll han estat els de reforç de tots els túnel, l'accés del carrer Llobregós i els vestíbuls d'Horta i la Vall d'Hebron per poder tancar els carrers i recuperar la normalitat al veïnat.



Aureli
N6
N6
Entrades: 168
Ubicació: El Carmel, Barcelona

Entrada Autor: Aureli » Dimecres 27/07/2005 9:53

El periodista que ha escrit aquesta crònica i el que l'ha supervisat, haurien d'estar a la presó per impresentables. La cotxera nova per la L5 serà al costat de les cotxeres de Montbau/Sant Genís, no al costat de les cotxeres d'autobusos d'Horta. Caldria fer un túnel de dos Km com a mínim per a que això passés...
Sembla mentida els periodistes com arriben a ser d'inútils en temes de transport públic...
En general la gent no té ni idea d'on està El Carmel, La Taxonera, La Clota, Horta, Sant Genís, El Coll... Quina vergonya...!

:(



Avatar de l’usuari
Platanito
N9
N9
Entrades: 2347
Ubicació: La Bordurie

Entrada Autor: Platanito » Dimecres 27/07/2005 10:01

Los periodistas deberían ser el nexo de unión entre la cultura y el ciudadano de a pie sin tiempo de leer. Sin embargo, la mayoría son poco más que analfabetos funcionales. Gracias a ellos, la gente "aprende" que las cocheras de autobús de Horta están en Vall d'Hebron, que la noche más corta del año es la de Sant Joan, que la nueva línea C7 de RENFE une Hospitalet con Martorell "sin pasar por Barcelona", o que los conductores del Tram son incapaces de evitar un vehículo o peatón despistado clavando el freno o dando un volantazo.

Por no ablar de lo vien de que escriben, ellos qué devieran ser precocinadores de la pureza del lengüage.



Aureli
N6
N6
Entrades: 168
Ubicació: El Carmel, Barcelona

Entrada Autor: Aureli » Dimecres 27/07/2005 12:49

Las gràcia d'internet és que podem anar a les fonts directes sense passar pels periodistes... Total pa'qué, pa'qué la caguen...?

:D



Avatar de l’usuari
Mortadel·lo
N9
N9
Entrades: 1381

Entrada Autor: Mortadel·lo » Dimecres 27/07/2005 12:55

Platanito ha escrit:
que la noche más corta del año es la de Sant Joan
home, dia més, dia menys...



Avatar de l’usuari
Platanito
N9
N9
Entrades: 2347
Ubicació: La Bordurie

Entrada Autor: Platanito » Dimecres 27/07/2005 13:16

...o como decía uno de los fabulosos diarios gratuitos la semana pasada (creo que Metro Directo), que la diferencia entre el ancho ibérico y el UIC fue impuesta por Franco en la década de los 40! Año más, año menos...



Avatar de l’usuari
entfe001
N10
N10
Entrades: 3589

Entrada Autor: entfe001 » Dimecres 27/07/2005 18:27

[mode franco=on]
Españoles todos: para prevenirnos de la hora marxista y el complot judeomasónico que no cesa, he decidido que para el bien de todos los españoles el ancho de vía de los trenes se tiene que ensanchar, porque a mayor ancho mayor poder de nuestra Patria. Esta operación se llevará a cabo sin más demora y con gran rapidez gracias a la mano de obra voluntaria prestada por los guerrilleros del ejército rojo que, con penedimiento por sus obras pasadas y por sus fechorías contra la voluntad de Dios quieren redimirse haciendo el bien a la Patria. ¡Arriba España! ¡Viva yo!
[mode franco=off]



Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
Entrades: 6907
Ubicació: Entre Fabra i Puig, Universitat i Sagrada Família amb metro, bus, Seat 1200Sport, Citroën Xantia
Contacta:

Entrada Autor: wefer » Dijous 28/07/2005 0:21

Platanito ha escrit:...o como decía uno de los fabulosos diarios gratuitos la semana pasada (creo que Metro Directo), que la diferencia entre el ancho ibérico y el UIC fue impuesta por Franco en la década de los 40! Año más, año menos...
Home, part de raó tenen. Aquest ample es va imposar els anys 40... del segle XIX, és clar :D



mix3
N5
N5
Entrades: 124
Ubicació: Terrassa

Entrada Autor: mix3 » Dijous 28/07/2005 10:48

aixo aixo

perque a espanya tenim diferent ample?

el primer ferrocarril bcn - mataro era d'aquest ample?

algun dia l'arreglaran?

quan es triga en ajustar l'ample d'un talgo?



Avatar de l’usuari
entfe001
N10
N10
Entrades: 3589

Entrada Autor: entfe001 » Dijous 28/07/2005 10:56

mix3 ha escrit:quan es triga en ajustar l'ample d'un talgo?
A Portbou, una mica menys de 15 minuts, tot i que només ho he fet una vegada.



Aureli
N6
N6
Entrades: 168
Ubicació: El Carmel, Barcelona

Entrada Autor: Aureli » Dijous 28/07/2005 11:16

Tu mateix has ajustat l'ample del tren...?

:D



Avatar de l’usuari
entfe001
N10
N10
Entrades: 3589

Entrada Autor: entfe001 » Dijous 28/07/2005 11:25

Aureli ha escrit:Tu mateix has ajustat l'ample del tren...?

:D
Sí, és molt divertit: quan arribes a Cervera, passa l'interventor i comença a repartir martells. Aleshores, a mesura que vas passant pel túnel internacional s'obren uns forats al terra i els passatgers hem d'anar picant amb els martells a les rodes per anar-les separant fins a arribar a l'ample de via de 1668mm. Pitjor ho tenen els que pugen a França, que aquests han de baixar del tren i anar picant les rodes des de fora mentre corren al mateix ritme que el tren!

:D :) :riure



Respon

Torna a “Ferrocarril àrea Barcelona / Ferrocarril área Barcelona”