Us donc una mica d'ajut per a poder-vos fer una bona idea del document...
http://www.vilaweb.com/media/attach/vwe ... carmel.pdf
CAUSES DE L’ESFONDRAMENT
Considerar que, a la vista de la informació estudiada per la Comissió, els resultats de les compareixences i l’opinió dels experts, l’esfondrament del túnel s’explica per la concurrència de quatre circumstàncies concretes:
a) Coneixement insuficient de les circumstàncies geològiques en l’entorn de la zona de l’accident la qual cosa impedí apreciar la presència d’una discontinuïtat geològica i l’existència d’un gruix de roca per sobre de l’excavació probablement inferior a l’esperat, elements que expliquen la inestabilitat de convergències detectades al túnel.
b) Deficiències en alguns càlculs del projecte que provocaren un infradimensionat del sosteniment del túnel i reduïren també els coeficients habituals de seguretat front al col·lapse que incorpora tot projecte de túnel subterrani.
c) Manca de seguiment, durant 70, dies de les mesures de convergència en el punt on es va produir l’esfondrament, la qual cosa va impedir detectar l’abast real de la situació crítica en què es trobava i adoptar les mesures de reforçament del túnel per recuperar la seva estabilitat.
d) Com a causa determinant del procés, el fet que, davant els problemes d’estabilitat detectats per la Direcció Facultativa i la UTE contractista i front la indefinició de la Direcció facultativa, la UTE va prendre la iniciativa, just abans d’iniciar-se els despreniments, de construir una solera. Amb aquesta excavació es desencadena doncs el procés d’esfondrament.
FETS RELLEVANTS, CIRCUMSTÀNCIES I INCIDÈNCIES A L’ENTORN DE
L’ESFONDRAMENT
1. El projecte inicial presenta febleses i imprecisions i una exigència de seguretat inferior a la que s’estava aplicant en l’execució i a la que es considerava tècnicament requerible i recomananable.
2. La decisió de situar el túnel de la cua de maniobres al barri del Carmel es va prendre entre la data de l’inici de les obres i el mes de març de 2003. Intervingueren en la decisió responsables de la DGPT, de GISA, de la direcció d’obres i de la UTE constructora, atenent els requeriments de servei de TMB.
3. La decisió de situar el túnel de la cua de maniobres al barri del Carmel comportà modificacions del projecte inicial que es realitzaren sense cap tràmit administratiu al llarg de l’any 2003.
4. La necessitat de modificar el projecte inicial va comportar que, al febrer de 2004, es decidís regularitzar i impulsar el conjunt de canvis produïts fins aquell moment i els que es continuarien produint com a conseqüència de modificar el traçat i la localització de la cua de maniobres. La decisió va ser assumida i acceptada per la Direcció General de Ports i Transports que, d’acord amb el procediment habitual i seguint els continguts del manual de GISA, acceptà encarregar la redacció del modificat i la licitació de les obres.
El mateix dia autoritzà l’inici de les obres, de manera que aquestes s’iniciaren amb el projecte pendent d’aprovació i sense estudis geològics específics sobre el túnel de la cua de maniobres.
5. Les actes de reunions de seguiment de l’obra posen de manifest que, des de les relacions entre els diferents agents no es van desenvolupar en un clima de col·laboració suficient, la qual cosa va impedir un adequat i àgil flux d’informació constant sobre l’estat i seguiment de l’obra, en detriment de la seva seguretat i qualitat.
6. La lectura de les actes de les comissions de seguiment evidencia que, des del mes de setembre de 2004 i fins al moment de l’esfondrament, van haver-hi advertiments sobre la importància de les incidències detectades en el punt de l’esfondrament.
7. No s’aprecia una relació directa entre l’esfondrament i les eventuals discrepàncies sobre la valoració econòmica de parts de l’obra o sobre la qualitat o la quantitat dels materials utilitzats.
RESPONSABILITATS
1. GISA apostà per la continuïtat d’una obra projectada i adjudicada l’any 2002 i en plena execució, sense que constés l’existència de projectes modificats
2. La Direcció General de Ports i Transports va incórrer en la responsabilitat política i tècnica de no sotmetre a revisió el criteri proposat per GISA i d’acceptar-ne la seva aplicació automàtica, que incloïa determinacions i decisions ja preses amb anterioritat,
bàsicament proposades per la direcció facultativa i l’empresa constructora i acceptades per l’anterior direcció general.
3. GISA – el seu president, el director d’obra civil i els tècnics responsables de l’obra – va incórrer en la responsabilitat de no advertir mai ni de les modificacions que s’estaven produint ni de les manifestacions contradictòries entre la direcció facultativa i l’empresa
constructora al llarg de tota l’obra, de manera molt especial en el període comprès entre els mesos de novembre de 2004 i gener de 2005.
4. Les responsabilitats en les que van incórrer les empreses adjudicatàries de la direcció facultativa i la construcció de l’obra es consideren greus. A aquests efectes cal afegir que:
la responsabilitat concreta de cadascuna de les empreses i persones, per cadascun dels quatre elements causals assenyalats en l’apartat “CAUSES DE L’ESFONDRAMENT”, haurà de ser resolta, si s’escau, en l’àmbit judicial, atesa la indefinició contractual d’algunes responsabilitats cabdals i atès que s’han obert diligències judicials.
el Parlament insta al Govern de Catalunya a emprendre les accions legals oportunes per tal de rescabalar-se per tots aquells danys ocasionats per l’esfondrament pels quals eventualment tingui dret a ser compensat.
5. Pel que fa a la gestió de la crisi entre els dies 25 de gener i 3 de febrer de 2005, es conclou el següent:
Va ser una decisió adequada i necessària procedir al desallotjament de la zona afectada per l’esvoranc, en un àmbit delimitat amb criteris de prudència i atenent l’assessorament dels tècnics responsables de l’obra.
Va ser una decisió precipitada autoritzar el retorn als seus habitatges de determinats veïns, en base a uns certificats emesos pels mateixos tècnics responsables de l’obra, sotmesos a una evident pressió derivada de la situació de crisi.
Va ser una decisió adequada, prudent i necessària procedir al segon desallotjament, davant el risc de noves incidències.
CONDICIONS D’ADJUDICACIÓ, FINANÇAMENT I GESTIÓ DE L’OBRA PÚBLICA A CATALUNYA.
1. Constatar la necessitat que la Generalitat estableixi normes que desenvolupin la legislació europea de contractació pública en els àmbits de l’organització, preparació, execució i fiscalització dels contractes, de la regulació de les obres públiques que es realitzen a Catalunya, i de la formulació dels plecs de clàusules.
2. Instar el Govern a que, en a la regulació i la gestió de l’obra pública tingui en compte el següent:
Especials precaucions en el cas d’obres subterrànies
a) La regulació de les obres subterrànies haurà de comprendre, entre d’altres, els següents aspectes:
Els requeriments d’estudis geològics per a cada tipus d’obra i el règim d’accés a la informació que aquests estudis generin.
La responsabilitat de la programació, execució i seguiment de les mesures d’auscultació i control de les convergències haurà de correspondre sempre a la direcció facultativa i quedar clarament així especificat en els documents contractuals i projectuals.
La lectura i la interpretació dels resultats de les mesures esmentades en l’anterior apartat hauran d’estar sempre a disposició de l’òrgan o ens supervisor de l’obra.
En les zones urbanes s’exigiran coeficients de seguretat superiors als que es derivin del càlcul i s’aplicaran elements constructius obligatoris que comportin una seguretat addicional.
El valor dels projectes i la seva supervisió en l’obra pública civil
b) Haurà de revalorizar-se el paper del projecte, amb l’assignació dels recursos econòmics i el temps necessari per garantir la seva qualitat. Això ha de permetre:
Millorar la tasca de l’Administració en l’aprovació del projecte.
Disminuir el nombre de posteriors modificats, per evitar que es desvirtuï l’objecte de la contractació inicial.
Concretar l’objecte de la licitació, permetent que les ofertes econòmiques s’ajustin a les tasques concretes a realitzar.
Millorar la labor de la direcció facultativa, ja que projectes incomplets dificulten una bona tasca de direcció.
c) S’haurà d’assegurar un procediment de supervisió dels projectes no únicament formal sinó efectiu, que tingui en compte els següents extrems:
En el cas d’obres subterrànies s’ha de fer una supervisió expressa dels estudis geològics i geotècnics del projecte i de la relació d’aquests amb les diferents solucions previstes al propi projecte.
S’ha de precisar de manera inequívoca la instància pública a qui pertoca la supervisió.
L’òrgan de supervisió ha d’estar dotat de recursos suficients i adequats.
En cas de grans obres o per raons específiques, s’ha de poder sotmetre el projecte a una auditoria externa abans de la finalització del tràmit de supervisió.
La determinació dels casos en què serà necessària la presència permanent d’un membre de la direcció facultativa, en la fase d’execució de l’obra.
d) Haurà d’existir un específic tractament de les condicions en les que es podran produir modificacions dels projectes quan ja es trobin en fase d’execució, així com els procediments que aquests hauran de comportar. En aquest sentit, convindrà diferenciar entre:
Modificacions derivades del replantejament del projecte sobre el terreny o de les seves possibilitats de construcció, que s’hauran d’integrar en un projecte actualitzat permanentment, que reflecteixi el projecte viu de l’obra. Aquest treball que serà dut a terme per la direcció facultativa, estarà sempre a disposició de l’òrgan o ens supervisor.
Modificacions que impliquen canvis importants de les definicions del projecte, una alteració de les condicions de seguretat de l’obra o una variació del projecte de traçat. En aquest cas caldrà una tramitació separada a través de les mateixes vies seguides per a l’aprovació del projecte que es modifica
e) En les grans obres, o en aquelles amb característiques específiques que ho facin necessari, l’òrgan o ens supervisor emetrà informes durant el període d’execució en els que, per mitjà de resolució motivada, avaluarà el caràcter de les eventuals modificacions que sigui necessari aplicar al projecte original i determinarà la necessitat o no d’iniciar
una tramitació de projecte modificat.
f) Qualsevulla modificació del projecte que representi un canvi rellevant en l’espai del subsòl afectat, requerirà un estudi geològic específic
Els tràmits d’informació pública.
g) Els procediments d’informació pública hauran de tenir un caràcter actiu de participació ciutadana. Els veïns afectats per les obres públiques – i també els Ajuntaments – hauran d’estar puntualment informats de tots els Projectes i el seu desenvolupament, evitant que les principals decisions adoptades per l’Administració i els tècnics de l’obra puguin
produir-se al marge del seu coneixement.
Llibres d’ordres
h) Les ordres de la direcció facultativa són vinculants per a l’empresa constructora i han de quedar degudament reflectides en un suport documental que impedeixi alteracions o manipulacions posteriors. L’òrgan o ens supervisor ha de poder tenir puntual accés al contingut d’aquest suport documental.
Control de Qualitat
i) El control de qualitat serà exercit per la mateixa administració, per la direcció facultativa o per una empresa contractada per l’administració a aquests efectes que actuarà sota els criteris de la direcció facultativa.
Seguretat i Salut laboral
j) Cal reforçar les eines preventives que garanteixen la seguretat a l’obra, en especial la formació dels treballadors i assegurar el compliment de les jornades de treball que no superin els límits legals.
k) Els estudis de seguretat i salut laboral no poden subjectar-se a criteris genèrics sinó que han d’ajustar-se a les necessitats preventives específiques de cada obra.
l) L’abonament de les partides destinades a seguretat i salut laboral han de fer-se a partir de certificacions de les partides concretes vinculades a la realitat executada, enlloc d’establir un preu fix a partir de la dimensió, tipologia i pressupost de l’obra.
m) Haurà de garantir-se la independència dels coordinadors de seguretat i salut en l’exercici de les seves funcions. Per tant, la contractació de la coordinació de seguretat i salut hauria de ser assumida directament per l’òrgan o ens contractant.
n) Reforçar els recursos personals i materials destinats a la inspecció de treball per tal que es compleixi efectivament amb els requisits de formació dels treballadors i de prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball i en l’adequació dels plans de seguretat a la situació real de l’obra en cada moment i la seva actualització constant.
Igualment en les obres de major dimensió que treballen a torns les vint-i-quatre hores hauran de comptar amb un servei mèdic permanent.
3 Instar el Govern a que, en la regulació i la gestió de la contractació de l’obra pública tingui en compte el següent:
Context general
a) . Des del punt de vista de l’ordenació econòmica, l’adjudicació dels contractes d’obra pública s’ha d’inscriure en un context que faciliti una millor publicitat prèvia de la planificació de les inversions públiques i de la programació de les obres a realitzar, sense que es produeixin oscil·lacions temporals desproporcionades.
b) Des del punt de vista de l’ordenació jurídica, cal clarificar l’àmbit d’aplicació de la normativa dels contractes públics, tant en els aspectes de l’adjudicació com els de l’execució, a la vista de l’evolució del dret comunitari, de les formes d’organització administrativa i de les regles de la comptabilitat pública. Però també en atenció a les exigències pròpies del servei objectiu de l’interès general.
Organització administrativa
c) S’ha de dotar de recursos suficients a la Junta Consultiva de Contractació per tal de donar resposta als problemes interpretatius que puguin plantejar les administracions respecte de la legislació de contractació.
d) L’aplicació generalitzada de les tecnologies d’informació i comunicació electròniques en els procediments, els registres públics, les licitacions, els quadres de preus a aplicar en l’obra pública, amb l’objectiu de donar més transparència a les licitacions, la coordinació administrativa, facilitar informació administrativa i econòmica.
e) Respecte de les meses de contractació, caldrà contemplar:
la incorporació de representants de l’organització de responsable de l’obra per tal de verificar l’adequació de les ofertes a les necessitats públiques que justifiquen el contracte.
L’increment de la presència de personal tècnic, permanent o “ad hoc” segons el tipus de contractes i d’organismes de fiscalització econòmica.
La inclusió d’un principi de rotació dels seus membres.
La limitació del nombre de membres que depenen jeràrquicament de l’òrgan d’adjudicació.
Classificació dels contractistes
f) Actualitzar el sistema de classificació de contractistes i la seva aplicació, segons els diversos àmbits d’actuació, a fi de complir adequadament la funció de garantir la solvència, la capacitat tècnica i econòmico-financera i la responsabilitat social. La nova ordenació de la classificació ha de tenir en compte les diferents exigències derivades
dels distints tipus de contractes d’obra, de serveis, d’assistència tècnica i consultoria, entre d’altres. En la Junta Consultiva de Contractació Administrativa han de tenir participació les organitzacions sindicals.
Legalitat i transparència administrativa
g). Incrementar els mecanismes de garantia de la legalitat i la transparència en els procediments de contractació. En concret, l’exigència de la motivació i la publicitat de les distintes actuacions que s’hi succeeixen, en especial:
Les condicions per a la classificació.
Determinats opcions tècniques o administratives contingudes als plecs
Els criteris de valoració de les ofertes.
Els informes tècnics emesos per tal que la mesa faci la seva proposta
L’aplicació dels criteris per la mesa
La resolució d’adjudicació
h) Fer públics els registres de licitadors, de contractes, de resolucions motivades de les meses de contractació i de les liquidacions dels contractes.
Els procediment i les formes d’adjudicació
i) El sistema d’adjudicació ha de garantir la concurrència de totes les persones i empreses amb capacitat de complir el contracte, posant fi a l’exclusió d’eventuals adjudicataris. Alhora, es fixaran els criteris pels quals una mateixa empresa o persona pot presentar-se mitjançant diverses ofertes a una mateixa licitació.
j) El sistema d’adjudicació ha de garantir l’objectiu de qualitat de l’obra pública, evitant que aquest pugui quedar atenuat com a conseqüència de baixes excessives en les ofertes econòmiques presentades pels licitadors, que suposen una forta pressió en el desenvolupament del contracte i poden incidir en la qualitat dels treballs.
k) Les Administracions han d’aplicar amb major precisió els diversos procediments previstos en la legislació de contractes, adaptant cada adjudicació a les particularitats establertes legalment: procediment negociat, procediment restringit junt al més estès procediment obert, nou procediment de diàleg competitiu, etc. poden donar sortida a les
diverses necessitats de contractació. En tot cas, s’han motivar les decisions que comporten l’adopció d’una o altra opció.
l) Cal ponderar en cada cas el pes relatiu que ha de tenir l’oferta econòmica i l’oferta tècnica, i la consideració d’aquesta darrera en els contractes de projectes i de direcció d’obra, en atenció a l’objecte i a les característiques de cada tipologia d’obra, sense que pugui establir-se una regla general, havent-se de justificar el plec de condicions l’opció
adoptada. Així mateix, es considera convenient anticipar i fer pública la valoració de l’oferta tècnica a un moment anterior a la publicitat de l’oferta econòmica.
Unions Temporals d’Empreses (UTE)
m) L’Administació ha d’exigir que la col·laboració entre empreses en les UTEs estigui sempre justificada per raons econòmiques o d’especialització tècnica o tecnològica.
L’exigència es concretarà en que les ofertes que es presentin a licitació hagin de motivar la presentació mitjançant UTEs i el seu benefici cara a una millor execució de l’obra encomanada. En fase d’execució haurà d’existir un control del compliment dels aspectes esmentats en l’oferta.
Subcontractació
n) Fixar les condicions en que es podrà subcontractar alguna de les obligacions del contractista, així com els mecanismes per assegurar el compliment de les actuals obligacions legals.
l’obligació de l’autorització prèvia i motivada dels subcontractes per part de l’òrgan o ens contractant.
les obligacions de classificació de les empreses beneficiàries de subcontractes.
La possibilitat d’establir la relació directa entre administració i subcontractistes pel que respecta als pagaments.
El seguiment i la fiscalització dels contractes
o) Incloure l’examen de l’activitat contractual, pròpia o per encàrrec, i del seu resultat, en les auditories i fiscalitzacions establertes sobre les entitats del sector públic que intervenen en la contractació.
p) El Registre públic de contractes, depenent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, ha de servir d’efectiu suport a l’estadística sobre la contractació pública a Catalunya, amb un tractament eficient de les dades que permeti efectuar un bon diagnòstic, seguiment i control de l’evolució de la contractació pública.
q) Millorar les dotacions pressupostàries, i els recursos econòmics i humans tant de la Intervenció General de la Generalitat com de la Sindicatura de Comptes.
4. Instar al Govern a la consecució dels següents objectius mitjançant el projecte de llei de creació de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya, acordat en la Resolució 195/VII:
dotar l’Administració dels mitjans necessaris per a conservar la informació geològica generada per les obres subterrànies.
Recopilar, ordenar i posar a disposició les dades geològiques actualment disperses que puguin ser d’interès geològic, geotècnic o per a l’enginyeria civil.
Mantenir un banc de dades del subsòl a partir de la informació obtinguda en els projectes i obres públiques, que hauran de ser recollits obligatòriament, i de les obres privades que corresponguin
5. Sobre el presumpte pagament de comissions.
Al llarg dels treballs de la Comissió d’investigació s’ha mantingut la profusió de comentaris i valoracions entorn un presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques a Catalunya, que no s’ha pogut acreditar. Convé en tot cas, extremar les precaucions al respecte a través del màxim rigor en els procediments d’adjudicació i sol·licitant la col·laboració dels agents socials i la ciutadania en general, per tal de posar de manifest les pràctiques corruptes que es puguin conèixer.
A aquests efectes, cal donar compliment efectiu i desenvolupar els acords entre partits polítics signats el 26 de febrer de 2001 impulsant, entre d’altres, les següents mesures:
La transparència en els comptes dels partits polítics i, en especial, l’eliminació de les donacions anònimes.
L’establiment de límits en les despeses electorals i un procediment de verificació de la despesa efectiva i no sols de la compatibilitat.
L’assumpció i difusió del discurs sobre la necessitat d’aplicar l’ètica en la gestió dels afers públics.
Recomanar l’assumpció d’un Pla comptable per a les formacions polítiques que la Sindicatura de Comptes establirà en el marc de la reforma d’aquesta institució que es reculli en la Resolució 195/07, que haurà de contemplar la consolidació de tota l’activitat en el territori de Catalunya.
Així mateix, cal adoptar mesures per:
La introducció de codis d’ètica i transparència comptable en les empreses vinculades a l’obra pública.
La persecució del diner opac.
El funcionament rigorós de la Oficina Antifrau, de nova creació.
Palau del Parlament, 25 de maig de 2005
