Construcción de nuevas líneas de Cercanías RENFE en Bcn

Rodalies RENFE, FGC Vallès i Llobregat, Metro de Barcelona, Trammet.
Cercanías RENFE, FGC Vallés y Llobregat, Metro de Barcelona, Trammet.
Respon
Avatar de l’usuari
mikado
N9
N9
Entrades: 1844

Construcción de nuevas líneas de Cercanías RENFE en Bcn

Entrada Autor: mikado » Diumenge 26/11/2006 9:37

Noticia extraída de la edición digital de El Periodico del domingo 26/11/2006

http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1021

Cercanías de Renfe ha construido 9 kilómetros de vías en 20 años
• Las dos únicas nuevas líneas se han hecho sobre tramos ya existentes en el Vallès y El Prat

• Las obras olímpicas desmantelaron una tercera entrada de trenes de pasajeros en Barcelona


VÍAS DE QUITA Y PON Unos operarios retiran las vías del litoral del Poblenou, en mayo de 1987, con las torres de la Vila Olímpica, aún en construcción, al fondo. Foto: ARCHIVO / PEPE ENCINAS MÁS INFORMACIÓN
La Generalitat no controlará la infraestructura después del traspaso
XABIER BARRENA / CARLES GORINI
BARCELONA
La ampliación de la red viaria de Cercanías de Barcelona no ha sido fuente de ocupación o preocupación por parte de los sucesivos gabinetes del Ministerio de Fomento --en cualquiera de sus denominaciones-- habidos en los últimos 20 años. El único nuevo tendido ha sido la duplicación de 9,1 kilómetros de vía ya existente entre Arenys y Mataró, en 1990. Las dos únicas líneas que se han creado, las C-7 y C-10, lo han sido sobre tramos de vía ya existentes. El que la red ferroviaria no haya crecido es, sin duda, una de las causas del actual colapso, pero no la única, como tampoco deben ponerse todas ellas en el debe del Gobierno o de sus empresas, Renfe o el Adif.
En estas décadas también se han borrado trazados. Así, la construcción de la Vila Olímpica, en Poblenou, cara a los Juegos Olímpicos de 1992, supuso el final del tramo de la línea de la costa que abastecía la estación de França y suponía una tercera entrada ferroviaria para pasajeros a la ciudad. El resultado, una entrada menos y más densidad para las de Sants y Sant Andreu.

LA SUPREMACÍA DEL COCHE
Fuentes conocedoras de la planificación de aquellos años reconocen que en los 80 se daba prioridad a los coches: "Había una necesidad de mejorar el tráfico que no se daba en el ámbito ferroviario". Además, una de las constantes del Ayuntamiento de Barcelona, desde 1979, ha sido siempre el intento de "recuperar para el ciudadano el espacio público": en esa línea se concibieron las rondas a la ciudad, para aligerar el denso tráfico del centro y permitir, por ejemplo, la ampliación de las aceras de la calle Aragó y la conversión de la entonces autopista urbana de la Meridiana en un bulevar.
La misma fuente recuerda que en aquellos tiempos "no había una visión global" de todas las infraestructuras que rodean la ciudad. La geógrafa Carme Miralles, directora del Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, coincide: "No se vio al ferrocarril como un sistema de futuro. En esos años no habían calado conceptos como sostenibilidad y cambio climático".
Además, los pasos políticos que se dieron por CiU al frente del Govern fueron dirigidos a negar la realidad metropolitana, no solo por la abolición de la Corporación Metropolitana de Barcelona, en 1987, sino también en un plan de metros de 1984 que deshacía, incluso, iniciativas propuestas en 1974.
La conclusión, según esta fuente municipal, es una red ferroviaria básicamente construida "en 1929", en la que no se ha invertido apenas nada en 20 años, sobresaturada por el crecimiento tanto del área como de la región metropolitana y, además, sometida a un elemento de presión, como son las obras del AVE, que han acabado por dinamitarlo.

EL CASO DE MADRID
Y es que las obras de la alta velocidad no son unas obras cualquiera. Ya se vio en Madrid, en 1989, cuando la convivencia de las obras del AVE con Cercanías, en la entonces flamante estación de Atocha, provocó no pocos problemas en el servicio. Los viajeros madrileños, hartos, apedrearon incluso un tren tras la enésima incidencia. Renfe presentó un plan de choque de cerca de 75.000 millones de pesetas (450 millones de euros).
Tras esa experiencia, en 1991 y bajo mandato de Mercè Sala, Renfe abordó la conversión del anticuado esquema de líneas a un sistema en red, que también se aplicó en Barcelona, eso sí, sin la construcción de más kilómetros de vías. Con todo, lo que sí han hecho Renfe y Adif es aprovechar al máximo la capacidad del tejido de vías ya existente. Desde reformar una línea de mercancías para convertirla en una línea de pasajeros --la C-7, Papiol-Mollet, 14,2 kilómetros construidos en 1982 para evitar el paso bajo la calle de Aragó de cargamentos peligrosos-- a reconvertir la lanzadera de El Prat en una nueva línea (la C-10, França-Aeroport). Los 3,6 kilómetros que conectan Cerdanyola y la UAB, que se pusieron en servicio para pasajeros en 1995, fueron también una primera fase de la construcción de la actual C-7.

MEJORAS INSUFICIENTES
Además, las mejoras en la capacidad de los trenes y en su frecuencia de paso hizo que aumentaran hasta un 80% su oferta de plazas y doblaran los pasajeros transportados. Los 193.091 viajeros de 1991 se han convertido en los 408.000 actuales. Gracias a todas estas medidas se ha llegado, con más o menos éxito, hasta aquí, pero no parece que sea suficiente para llegar más lejos.



Watermark
N7
N7
Entrades: 328

Entrada Autor: Watermark » Diumenge 26/11/2006 10:51

A bones hores s'enrecorden de la línia del Poblenou... si ho van celebrar com un triomf!

I a més a més es van passar tot el valor històric d'aquell tram pels nassos, i a sobre ara amenaçen dia sí dia no de desmantellar la resta del Barcelona-Mataró de 1848.



xevi
N7
N7
Entrades: 606

Entrada Autor: xevi » Diumenge 26/11/2006 19:02

El peu de foto diu erroniament això:

VÍAS DE QUITA Y PON Unos operarios retiran las vías del litoral del Poblenou, en mayo de 1987, con las torres de la Vila Olímpica, aún en construcción, al fondo. Foto: ARCHIVO / PEPE ENCINAS

En realitat és la col.locació de les vies de l´estació de França.



Albert
N7
N7
Entrades: 480
Ubicació: Martorell

Entrada Autor: Albert » Diumenge 26/11/2006 20:40

Tinc a casa l'edició en paper i a una foto de l'estació de Cerdanyola Universitat amb una 447 parla de la "C-10 que va entrar en funcionament el 2005". Tant costa posar bé la línia? Aquests periodistes...



Vox
N8
N8
Entrades: 1255
Ubicació: Badalona

Entrada Autor: Vox » Dijous 30/11/2006 14:35

xevi ha escrit:El peu de foto diu erroniament això:

VÍAS DE QUITA Y PON Unos operarios retiran las vías del litoral del Poblenou, en mayo de 1987, con las torres de la Vila Olímpica, aún en construcción, al fondo. Foto: ARCHIVO / PEPE ENCINAS

En realitat és la col.locació de les vies de l´estació de França.
Hola, tens la fotografia? es que voldria veure això!!

Per altra banda, jo recordo que sempre es va dir que el canvi de la R1 per entrar a BCN va ser al 1989. Llavors, al 1987 la R1 ja no passava pel Poblenou?

Vox



UT596001
N10
N10
Entrades: 3664

Entrada Autor: UT596001 » Dijous 30/11/2006 14:55

Vox ha escrit:
xevi ha escrit:El peu de foto diu erroniament això:

VÍAS DE QUITA Y PON Unos operarios retiran las vías del litoral del Poblenou, en mayo de 1987, con las torres de la Vila Olímpica, aún en construcción, al fondo. Foto: ARCHIVO / PEPE ENCINAS

En realitat és la col.locació de les vies de l´estació de França.
Hola, tens la fotografia? es que voldria veure això!!

Per altra banda, jo recordo que sempre es va dir que el canvi de la R1 per entrar a BCN va ser al 1989. Llavors, al 1987 la R1 ja no passava pel Poblenou?

Vox
Clica al enllaç del primer missatge, i podràs veure la foto.



Vox
N8
N8
Entrades: 1255
Ubicació: Badalona

Entrada Autor: Vox » Dijous 30/11/2006 21:07

Gracies vallesà! No ho havia vist :)

La foto no pot ser de 1987! les olímpiques es deurien obrir cap 1992 i a la foto semblen bastant avançades. Deu ser de 1989-90-91.

Vox



Danzig
N8
N8
Entrades: 761
Ubicació: L'HospiMollet

Entrada Autor: Danzig » Divendres 01/12/2006 12:35

Vox ha escrit:Gracies vallesà! No ho havia vist :)

La foto no pot ser de 1987! les olímpiques es deurien obrir cap 1992 i a la foto semblen bastant avançades. Deu ser de 1989-90-91.

Vox
tens raó, de 1987 res de res.

per exemple, aquesta foto és del febrer del 1991:

Imatge

i les torres estan més o menys igual
Danzig l’ha editat per darrera vegada el dia: Divendres 01/12/2006 12:52, en total s’ha editat 1 vegada.



Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
Entrades: 23725
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Entrada Autor: Guigui » Divendres 01/12/2006 12:47

Off-topic urbanístico-arquitectònic: Quan vaig veure com es construia la torre de l'Arts, em pensava que l'estructura exterior d'acer era una mena de bastida o contraforts perquè l'edifici no s'ensorrés durant la construcció i que la traurien després. I una cosa semblant vaig pensar dels llibants de la Torre de Collserola. Tendències de l'època: portar els calçotets per damunt dels pantalons :D


a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.

Danzig
N8
N8
Entrades: 761
Ubicació: L'HospiMollet

Entrada Autor: Danzig » Divendres 01/12/2006 13:23

Expresionismo Estructural ;)



Vox
N8
N8
Entrades: 1255
Ubicació: Badalona

Entrada Autor: Vox » Divendres 01/12/2006 13:27

Danzig ha escrit:
Vox ha escrit:Gracies vallesà! No ho havia vist :)

La foto no pot ser de 1987! les olímpiques es deurien obrir cap 1992 i a la foto semblen bastant avançades. Deu ser de 1989-90-91.

Vox
tens raó, de 1987 res de res.

per exemple, aquesta foto és del febrer del 1991:

Imatge

i les torres estan més o menys igual
:master quina foto :master

Potser la foto del Periódico fos de quan arreglaven EdF de cara al 92. O potser si es de 1991 i treuen les vies de l'antiga R1 quan aquesta ja feia 2 anys que anava via Clot.

Fins-hi tot crec recordar que la data exacta del canvi fou: maig de 1989.

Tornant a la foto: grandiosa, no l'havia vista mai. Les torres estaven prou avançades però recordant el que van trigar en acabar per dins (un cop sembla que han acabat per fora) l'AGBAR o la Marenostrum (encara hi son) les olímpiques anaven tambè justetes doncs ben bé els quedava 1 any d'obres a l'exterior.

Es deurien començar a aixecar cap al 1989, no?

Vox



Danzig
N8
N8
Entrades: 761
Ubicació: L'HospiMollet

Entrada Autor: Danzig » Divendres 01/12/2006 18:09

L'hotel Arts no va obrir pel 92, no van tenir temps... com sempre, tard.



Gat_l-h
N4
N4
Entrades: 58
Ubicació: L'Hospitalet centre del centre

Entrada Autor: Gat_l-h » Dissabte 02/12/2006 10:35

Guigui ha escrit:Off-topic urbanístico-arquitectònic: Quan vaig veure com es construia la torre de l'Arts, em pensava que l'estructura exterior d'acer era una mena de bastida o contraforts perquè l'edifici no s'ensorrés durant la construcció i que la traurien després. I una cosa semblant vaig pensar dels llibants de la Torre de Collserola. Tendències de l'època: portar els calçotets per damunt dels pantalons :D
Seguint amb l'off tòpic arquitectònic, l'Hotel Arts es va fer amb l'estructura a l'exterior per tal d'aprofitar al màxim la superficie disponible, que és realment escasa. En aquest tipus d'eficificis, fa falta tant d'espai per encabir ascensors, escales i altres serveis, que queda poc espai per a la resta de coses. Si s'haguessin fet una mica més amples (i menys esbelts) potser ara tindriem un hotel Arts totalment diferent. Però en tema edificis alts, l'Ajuntament té molts "pájaros" al cap.
De fet, el global de la superfice que ocupen totes les plantes, en funció del solar on s'aixequen, no varia massa d'una illa de l'Eixample.

En el cas de la torre de Collserola, per conseguir que el fust de la torre sigui també molt esbelt, s'ha hagut de lligar tota la torre. Si la compareu amb TorreEspaña de Madrid, que no té cables per fora, el fust o pilar central d'aquella és molt més gruixut. En el cas de Barcelona, els cables asseguren que la torre sigui estable amb forts vents (que al final, en tot edifici alt, és el principal problema que han d'afrontar).



Respon

Torna a “Ferrocarril àrea Barcelona / Ferrocarril área Barcelona”