Túnel AV Sants-Sagrera
Fons europeus
I l'ensarronada de TP Ferro sí que en té? Si és així, resulta que no està subvencionat el tram "públic" que correspon al Corredor Mediterrani. I, com que les subvencions, malgrat venir de Brussel·les, han de ser demanades per l'estat que correspongui, queda ben clar quines són les prioritats per a Espanya.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
M'autocito per comentar que des de fa ja forces dies la bandera catalana ha desaparegut i en el seu lloc hi ha el logo d'Adif.aim ha escrit:També han posat tots els logos a la part superior així com les banderes catalana i espanyola.
Instagram: Ferrocarril | Aviació
-
cristian26
- N7
- Entrades: 544
- Ubicació: Granollers
Ca fort.aim ha escrit:M'autocito per comentar que des de fa ja forces dies la bandera catalana ha desaparegut i en el seu lloc hi ha el logo d'Adif.aim ha escrit:També han posat tots els logos a la part superior així com les banderes catalana i espanyola.
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.
Si coneixéssiu Adif per dins...aim ha escrit:M'autocito per comentar que des de fa ja forces dies la bandera catalana ha desaparegut i en el seu lloc hi ha el logo d'Adif.aim ha escrit:També han posat tots els logos a la part superior així com les banderes catalana i espanyola.
Hi ha una cosa que no em quadra. Si aquest tram no està subvencionat per Europa, l'Estat espanyol ha d'invertir-hi més diners propis, oi? Llavors l'Estat hi surt perdent si no demana una subvenció...Guigui ha escrit:I l'ensarronada de TP Ferro sí que en té? Si és així, resulta que no està subvencionat el tram "públic" que correspon al Corredor Mediterrani. I, com que les subvencions, malgrat venir de Brussel·les, han de ser demanades per l'estat que correspongui, queda ben clar quines són les prioritats per a Espanya.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... alies.html
Les obres a la Sagrera i Sant Andreu afectaran el servei de rodalies
A la Sagrera es traslladaran quatre vies convencionals abans d'excavar el sòl
10/01/10 02:00 - Barcelona - x.m
L'oposició del Patronat de la Sagrada Família, CiU, PP i ERC al pas del TAV pel costat del temple ha monopolitzat l'atenció sobre les obres, el gruix de les quals començarà enguany, però des de la Sagrera fins al Nus de la Trinitat la feina serà tant o més complexa i és on previsiblement tindrà més repercussions per als ciutadans perquè afectarà el funcionament dels serveis de rodalies cap a Girona, Granollers i Mataró. La tuneladora de Montcada avança cap a Barcelona sense incidents coneguts.
Els problemes més greus d'excavació s'han registrat en trams que es construïen entre pantalles –al Prat de Llobregat i Bellvitge– o amb el nou mètode austríac –al Carmel–, sense tuneladora, considerada el mètode més segur. L'avantatge de la tuneladora és que excava la secció completa del túnel de manera que ella mateixa sosté el terreny en l'espai que ocupa, i ajuda a construir el sosteniment del forat que deixa al darrera. Les tuneladores acostumen a tenir més problemes d'alentiment d'obra per imprevistos del terreny i danys a les eines de tall que per riscos de seguretat. A més, els estudis i el coneixement del subsòl de l'Eixample fan preveure una geologia més estable i regular d'argiles i sorres, en comparació amb els materials al·luvials i saturats d'aigua del Besòs i del Llobregat o amb les roques antigues i torturades del Carmel.
Les tuneladores de l'L9 del metro no han registrat problemes destacats als trams de l'Eixample. La tuneladora del TAV que excava des de fa vuit mesos el tram entre Montcada i el barri barceloní de Vallbona, tampoc. Però l'embalum constructiu en què s'ha convertit l'ascens de torres i campanars de la Sagrada Família i la importància internacional del temple han centrat en el futur túnel pel centre totes les mirades. Des del Ministeri de Foment, l'Adif i el mateix govern català s'ha repetit diverses vegades que els problemes es preveuen a rodalies, com ja va passar a Bellvitge i Sants perquè el túnel s'excavava sota la plataforma del tren convencional. És el mateix que passarà en el tram entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat. El soterrament de les futures estacions del TAV de la Sagrera i de rodalies de Sant Andreu Comtal obliga a treballar en la plataforma de vies actuals, i a fer compatible les obres amb el servei de les línies de Girona, Mataró i Granollers.
Notícia continua a http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 51#p157551
Les obres a la Sagrera i Sant Andreu afectaran el servei de rodalies
A la Sagrera es traslladaran quatre vies convencionals abans d'excavar el sòl
10/01/10 02:00 - Barcelona - x.m
L'oposició del Patronat de la Sagrada Família, CiU, PP i ERC al pas del TAV pel costat del temple ha monopolitzat l'atenció sobre les obres, el gruix de les quals començarà enguany, però des de la Sagrera fins al Nus de la Trinitat la feina serà tant o més complexa i és on previsiblement tindrà més repercussions per als ciutadans perquè afectarà el funcionament dels serveis de rodalies cap a Girona, Granollers i Mataró. La tuneladora de Montcada avança cap a Barcelona sense incidents coneguts.
Els problemes més greus d'excavació s'han registrat en trams que es construïen entre pantalles –al Prat de Llobregat i Bellvitge– o amb el nou mètode austríac –al Carmel–, sense tuneladora, considerada el mètode més segur. L'avantatge de la tuneladora és que excava la secció completa del túnel de manera que ella mateixa sosté el terreny en l'espai que ocupa, i ajuda a construir el sosteniment del forat que deixa al darrera. Les tuneladores acostumen a tenir més problemes d'alentiment d'obra per imprevistos del terreny i danys a les eines de tall que per riscos de seguretat. A més, els estudis i el coneixement del subsòl de l'Eixample fan preveure una geologia més estable i regular d'argiles i sorres, en comparació amb els materials al·luvials i saturats d'aigua del Besòs i del Llobregat o amb les roques antigues i torturades del Carmel.
Les tuneladores de l'L9 del metro no han registrat problemes destacats als trams de l'Eixample. La tuneladora del TAV que excava des de fa vuit mesos el tram entre Montcada i el barri barceloní de Vallbona, tampoc. Però l'embalum constructiu en què s'ha convertit l'ascens de torres i campanars de la Sagrada Família i la importància internacional del temple han centrat en el futur túnel pel centre totes les mirades. Des del Ministeri de Foment, l'Adif i el mateix govern català s'ha repetit diverses vegades que els problemes es preveuen a rodalies, com ja va passar a Bellvitge i Sants perquè el túnel s'excavava sota la plataforma del tren convencional. És el mateix que passarà en el tram entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat. El soterrament de les futures estacions del TAV de la Sagrera i de rodalies de Sant Andreu Comtal obliga a treballar en la plataforma de vies actuals, i a fer compatible les obres amb el servei de les línies de Girona, Mataró i Granollers.
Notícia continua a http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 51#p157551
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... entre.html
L'any del túnel del TAV pel centre
Els trams entre pantalles ja s'excaven a la Model i a Mallorca amb Biscaia, però enguany començarà la tuneladora
10/01/10 02:00 - Barcelona - xavier miró
Aquest és l'any del túnel del tren d'alta velocitat (TAV) pel centre de Barcelona. La tuneladora començarà a perforar el subsòl de l'Eixample des de la cruïlla del carrer de Mallorca amb Biscaia i en direcció a l'estació de Sants. Fa un any que l'empresa Sacyr, sota la direcció de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), va començar l'excavació del tram de túnel entre pantalles a la zona d'intersecció entre el carrer de Mallorca i l'avinguda Meridiana. Al març començaven les obres al davant de la presó Model, a l'altre extrem del futur túnel. Per la zona de la Meridiana la tuneladora entrarà enguany al subsòl i començarà a fer camí fins a sortir al davant de la Model. També enguany començarà l'obra de la gran estació de la Sagrera.
La tuneladora Barcino fa un mes que va començar la posada al punt un cop muntada al pou d'instal·lació. Quan s'hagin fet totes les comprovacions i els responsables de l'obra donin l'ordre, la tuneladora es desplaçarà per l'interior del túnel construït entre pantalles fins a la cruïlla del carrer de Mallorca amb Biscaia. Aquí començarà a perforar en direcció al centre de la ciutat en una data propera que Adif encara no precisa –la darrera previsió la va donar el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, que va confirmar que la tuneladora començaria a perforar «a principi d'any»–. Quan avanci ja estarà fet el pou de ventilació amb sortida d'emergència de la cruïlla de Mallorca amb Trinxant. Aquest pou està en procés d'acabar-se, juntament amb el d'atac de Biscaia –les obres per desviar els serveis d'aigua, gas, electricitat i clavegueram a la zona van començar fa un any–. En el recorregut pel centre de la ciutat, el túnel tindrà dotze pous de sortida a l'exterior, tant per als passatgers en cas d'emergència com per a la ventilació regular del túnel. A més dels de la zona de la Meridiana, també s'està construint el de Padilla, molt a prop de la Sagrada Família i gairebé a una tercera part del recorregut, i el proper que es començarà serà el que està situat a la cruïlla del Bruc amb Provença, a més de la meitat del recorregut. Però a la Sagrada Família les obres també han començat. Al juliol es restringia la circulació de vehicles al carrer de Mallorca entre les cruïlles de Sicília i Castillejos per començar els treballs previs a la construcció del mur pantalla fet amb pilones d'1,5 metres de diàmetre. La polèmica sobre la seguretat a la zona continuarà oberta perquè la construcció del mur de pilones a tocar dels fonaments del temple durarà molt temps i posteriorment la tuneladora passarà pel subsòl del carrer de Mallorca a 40 metres de profunditat. El Patronat de la Sagrada Família no ha aconseguit paralitzar les obres perquè l'Audiencia Nacional no ha considerat cap risc per al temple. El Ministeri de Foment ha repetit diverses vegades que la profunditat a què passarà el túnel no ha de comportar cap problema, i que ha decidit fer el mur de protecció per reforçar encara més aquesta certesa.
Des del març de l'any passat també es fan obres al davant de la presó Model, al tram del carrer de Provença entre Numància i Entença, on, a través d'una rampa d'accés, s'accedeix a l'excavació del subsòl fins a l'estació de Sants per permetre la futura connexió de les vies del TAV ja en servei. Però, a més, al tram de la presó Model també es construeix el pou d'atac d'Entença, per on es traurà i es desmuntarà la tuneladora quan hagi perforat els 4,82 quilòmetres pel subsòl de Barcelona al llarg del carrer de Mallorca, l'avinguda Diagonal i Provença.
Els del Bruc i Enric Granados, els pròxims pous
La tuneladora trobarà oberts sis pous d'emergència a mesura que avanci. Dos –Biscaia i Entença– són els que s'utilitzaran com a entrada i sortida, respectivament, de la maquinària. Els altres quatre són els que, durant el recorregut, s'usaran per fer el manteniment de les eines de tall de manera periòdica. El primer –Trinxant– és a només dos xamfrans del pou d'atac de Biscaia. S'han triat tan pròxims perquè aquest primer tram funcionarà com un camp de proves on s'analitzaran el ritme d'avançament de la perforació i el rendiment de la tuneladora. Amb l'anàlisi de resultats de l'obra en aquest curt tram del carrer de Mallorca entre Biscaia, Navas de Tolosa i Trinxant, en aquest darrer pou de manteniment es faran tots els reajustaments de funcionament i planificació per encarar el gruix de la perforació. Els pròxims pous de manteniment que trobarà són el de Padilla, ja en construcció, i el de Bruc, el pròxim a iniciar-se, aquest situat ja al carrer de Provença. El darrer manteniment abans de sortir a la superfície per Entença es farà a Enric Granados, per al pou de manteniment del qual encara no hi ha previsió d'inici. Tampoc no hi ha termini dels altres sis pous d'emergència i ventilació que no són prioritaris perquè no s'han d'utilitzar per al manteniment de la tuneladora: Mallorca amb Independència, Sardenya i Roger de Flor, i Provença amb rambla de Catalunya, Casanova i Comte Borrell. La programació dels pous es fa tenint en compte la condició prioritària de punt de manteniment o no, però també d'acord amb l'Ajuntament, que és qui planifica el tall de carrers i la reorganització de la mobilitat.
L'any del túnel del TAV pel centre
Els trams entre pantalles ja s'excaven a la Model i a Mallorca amb Biscaia, però enguany començarà la tuneladora
10/01/10 02:00 - Barcelona - xavier miró
Aquest és l'any del túnel del tren d'alta velocitat (TAV) pel centre de Barcelona. La tuneladora començarà a perforar el subsòl de l'Eixample des de la cruïlla del carrer de Mallorca amb Biscaia i en direcció a l'estació de Sants. Fa un any que l'empresa Sacyr, sota la direcció de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), va començar l'excavació del tram de túnel entre pantalles a la zona d'intersecció entre el carrer de Mallorca i l'avinguda Meridiana. Al març començaven les obres al davant de la presó Model, a l'altre extrem del futur túnel. Per la zona de la Meridiana la tuneladora entrarà enguany al subsòl i començarà a fer camí fins a sortir al davant de la Model. També enguany començarà l'obra de la gran estació de la Sagrera.
La tuneladora Barcino fa un mes que va començar la posada al punt un cop muntada al pou d'instal·lació. Quan s'hagin fet totes les comprovacions i els responsables de l'obra donin l'ordre, la tuneladora es desplaçarà per l'interior del túnel construït entre pantalles fins a la cruïlla del carrer de Mallorca amb Biscaia. Aquí començarà a perforar en direcció al centre de la ciutat en una data propera que Adif encara no precisa –la darrera previsió la va donar el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, que va confirmar que la tuneladora començaria a perforar «a principi d'any»–. Quan avanci ja estarà fet el pou de ventilació amb sortida d'emergència de la cruïlla de Mallorca amb Trinxant. Aquest pou està en procés d'acabar-se, juntament amb el d'atac de Biscaia –les obres per desviar els serveis d'aigua, gas, electricitat i clavegueram a la zona van començar fa un any–. En el recorregut pel centre de la ciutat, el túnel tindrà dotze pous de sortida a l'exterior, tant per als passatgers en cas d'emergència com per a la ventilació regular del túnel. A més dels de la zona de la Meridiana, també s'està construint el de Padilla, molt a prop de la Sagrada Família i gairebé a una tercera part del recorregut, i el proper que es començarà serà el que està situat a la cruïlla del Bruc amb Provença, a més de la meitat del recorregut. Però a la Sagrada Família les obres també han començat. Al juliol es restringia la circulació de vehicles al carrer de Mallorca entre les cruïlles de Sicília i Castillejos per començar els treballs previs a la construcció del mur pantalla fet amb pilones d'1,5 metres de diàmetre. La polèmica sobre la seguretat a la zona continuarà oberta perquè la construcció del mur de pilones a tocar dels fonaments del temple durarà molt temps i posteriorment la tuneladora passarà pel subsòl del carrer de Mallorca a 40 metres de profunditat. El Patronat de la Sagrada Família no ha aconseguit paralitzar les obres perquè l'Audiencia Nacional no ha considerat cap risc per al temple. El Ministeri de Foment ha repetit diverses vegades que la profunditat a què passarà el túnel no ha de comportar cap problema, i que ha decidit fer el mur de protecció per reforçar encara més aquesta certesa.
Des del març de l'any passat també es fan obres al davant de la presó Model, al tram del carrer de Provença entre Numància i Entença, on, a través d'una rampa d'accés, s'accedeix a l'excavació del subsòl fins a l'estació de Sants per permetre la futura connexió de les vies del TAV ja en servei. Però, a més, al tram de la presó Model també es construeix el pou d'atac d'Entença, per on es traurà i es desmuntarà la tuneladora quan hagi perforat els 4,82 quilòmetres pel subsòl de Barcelona al llarg del carrer de Mallorca, l'avinguda Diagonal i Provença.
Els del Bruc i Enric Granados, els pròxims pous
La tuneladora trobarà oberts sis pous d'emergència a mesura que avanci. Dos –Biscaia i Entença– són els que s'utilitzaran com a entrada i sortida, respectivament, de la maquinària. Els altres quatre són els que, durant el recorregut, s'usaran per fer el manteniment de les eines de tall de manera periòdica. El primer –Trinxant– és a només dos xamfrans del pou d'atac de Biscaia. S'han triat tan pròxims perquè aquest primer tram funcionarà com un camp de proves on s'analitzaran el ritme d'avançament de la perforació i el rendiment de la tuneladora. Amb l'anàlisi de resultats de l'obra en aquest curt tram del carrer de Mallorca entre Biscaia, Navas de Tolosa i Trinxant, en aquest darrer pou de manteniment es faran tots els reajustaments de funcionament i planificació per encarar el gruix de la perforació. Els pròxims pous de manteniment que trobarà són el de Padilla, ja en construcció, i el de Bruc, el pròxim a iniciar-se, aquest situat ja al carrer de Provença. El darrer manteniment abans de sortir a la superfície per Entença es farà a Enric Granados, per al pou de manteniment del qual encara no hi ha previsió d'inici. Tampoc no hi ha termini dels altres sis pous d'emergència i ventilació que no són prioritaris perquè no s'han d'utilitzar per al manteniment de la tuneladora: Mallorca amb Independència, Sardenya i Roger de Flor, i Provença amb rambla de Catalunya, Casanova i Comte Borrell. La programació dels pous es fa tenint en compte la condició prioritària de punt de manteniment o no, però també d'acord amb l'Ajuntament, que és qui planifica el tall de carrers i la reorganització de la mobilitat.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.lavanguardia.es/participacio ... digne.html
El Pont del Treball digne
Jordi Miró | Barcelona | 12/01/2010 | Actualizada a las 01:08h | Participación
Habitualment fem els capítols propers a la futura estació de l"AVE a la Sagrera des del Pont de Calatrava. Com que es tracta d"un pas elevat, tenim des d"aquí una bona visió de les obres que s"hi estan fent.
Dos dies després de Reis, en Dani i jo ens vàrem trobar per fer un nou episodi. A la cantonada d"Espronceda amb Clot es veien algunes novetats, malgrat que tot semblava aturat, sense gaire personal treballant-hi. Així doncs, vàrem decidir acostar-nos al Pont de Calatrava per poder observar com anaven les obres a tota la zona de l"estació de la Sagrera. Al apropar-nos al Pont, vàrem poder comprovar que les obres a la futura estació estaven molt diferents del que havíem vist últimament. Hi havia grans espais on abans hi havia herbes i matolls i unes excavadores estaven treballant alimentant un munt de camions amb la terra que treien.
La visió era força bona, però al mirar l"extensió d"aquella zona i alçar els ulls per veure fins on arribava tot allò, vàrem topar amb la imatge del Pont de Calatrava, que ens va atreure poderosament l"atenció. De fet mai no havíem donat aquesta perspectiva, mai no havíem anat allí per veure com es veien les obres.
El Pont del Treball ens ha acompanyat des de sempre, els meus records de la infància conserven la imatge d"aquest pont, de fet entre el Pont del Treball i el Pont de Calatrava, recordo haver vist les barraques de la Perona, on hi havia prop de 2.000 famílies que malvivien allí. Ara, després dels anys, només es veuen homes i dones intentant fer una mica d"exercici, corrent de pont a pont amb els seus auriculars i les seves cintes al voltant del cap.
El Pont del Treball no sempre s"ha dit així, abans es deia Pont de la Sagrera, després va passar a anomenar-se Pont de Cantàbria i al 1980 es va canviar de nom per el de Pont del Treball. Tot i aquests canvis de nom, al final, no fa molt, l"Ajuntament el va tornar a batejar posant al final la paraula "Digne", és a dir, Pont del Treball Digne. Suposo que aquesta "dignitat" consensuada és una manera de donar una mica més de sentit a un lloc on milers de treballadors hi passaven pel damunt en ambdós sentits, ja sigui per anar a una fàbrica de vidre de la Verneda com per anar a la fàbrica de Fabra i Coats o de la Pegaso. Era l"únic camí per travessar les vies del tren dels ferrocarrils de baixa velocitat.
Ara, aquest Pont desapareixerà i es reacondicionarà per donar pas a la futura estació de l"AVE, i aquest pas obligat durant anys es perdrà perquè la gent ja no va a peu a treballar, tots tenim cotxe i l"hem de lluir, però fora bo que d"alguna manera no es perdés aquest camí, i em refereixo a la història que té al damunt, a la quantitat de petjades que la gent treballadora ha donat damunt d"ell per anar al seu lloc de treball. Es tracta de tenir memòria del què han fet molts veïns del nostre barri.
No oblidem que es tracta del Pont del Treball Digne.
El Pont del Treball digne
Jordi Miró | Barcelona | 12/01/2010 | Actualizada a las 01:08h | Participación
Habitualment fem els capítols propers a la futura estació de l"AVE a la Sagrera des del Pont de Calatrava. Com que es tracta d"un pas elevat, tenim des d"aquí una bona visió de les obres que s"hi estan fent.
Dos dies després de Reis, en Dani i jo ens vàrem trobar per fer un nou episodi. A la cantonada d"Espronceda amb Clot es veien algunes novetats, malgrat que tot semblava aturat, sense gaire personal treballant-hi. Així doncs, vàrem decidir acostar-nos al Pont de Calatrava per poder observar com anaven les obres a tota la zona de l"estació de la Sagrera. Al apropar-nos al Pont, vàrem poder comprovar que les obres a la futura estació estaven molt diferents del que havíem vist últimament. Hi havia grans espais on abans hi havia herbes i matolls i unes excavadores estaven treballant alimentant un munt de camions amb la terra que treien.
La visió era força bona, però al mirar l"extensió d"aquella zona i alçar els ulls per veure fins on arribava tot allò, vàrem topar amb la imatge del Pont de Calatrava, que ens va atreure poderosament l"atenció. De fet mai no havíem donat aquesta perspectiva, mai no havíem anat allí per veure com es veien les obres.
El Pont del Treball ens ha acompanyat des de sempre, els meus records de la infància conserven la imatge d"aquest pont, de fet entre el Pont del Treball i el Pont de Calatrava, recordo haver vist les barraques de la Perona, on hi havia prop de 2.000 famílies que malvivien allí. Ara, després dels anys, només es veuen homes i dones intentant fer una mica d"exercici, corrent de pont a pont amb els seus auriculars i les seves cintes al voltant del cap.
El Pont del Treball no sempre s"ha dit així, abans es deia Pont de la Sagrera, després va passar a anomenar-se Pont de Cantàbria i al 1980 es va canviar de nom per el de Pont del Treball. Tot i aquests canvis de nom, al final, no fa molt, l"Ajuntament el va tornar a batejar posant al final la paraula "Digne", és a dir, Pont del Treball Digne. Suposo que aquesta "dignitat" consensuada és una manera de donar una mica més de sentit a un lloc on milers de treballadors hi passaven pel damunt en ambdós sentits, ja sigui per anar a una fàbrica de vidre de la Verneda com per anar a la fàbrica de Fabra i Coats o de la Pegaso. Era l"únic camí per travessar les vies del tren dels ferrocarrils de baixa velocitat.
Ara, aquest Pont desapareixerà i es reacondicionarà per donar pas a la futura estació de l"AVE, i aquest pas obligat durant anys es perdrà perquè la gent ja no va a peu a treballar, tots tenim cotxe i l"hem de lluir, però fora bo que d"alguna manera no es perdés aquest camí, i em refereixo a la història que té al damunt, a la quantitat de petjades que la gent treballadora ha donat damunt d"ell per anar al seu lloc de treball. Es tracta de tenir memòria del què han fet molts veïns del nostre barri.
No oblidem que es tracta del Pont del Treball Digne.
Si el pont desapareix no és perquè la gent vagi en cotxe, sinó perquè es cobriran les vies... A més, qui ha dit que la gent ja no va a peu a treballar i tothom hi va en cotxe?metring ha escrit:Ara, aquest Pont desapareixerà i es reacondicionarà per donar pas a la futura estació de l"AVE, i aquest pas obligat durant anys es perdrà perquè la gent ja no va a peu a treballar, tots tenim cotxe i l"hem de lluir.
Salutacions des d'un punt indeterminat situat entre el Pont de Bac de Roda (que és com es diu el pont de Calatrava) i el Pont del Treball Digne.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... ample.html
La tuneladora «Barcino» ja començarà al mes de març a perforar el cor de l'Eixample
Adif descarta que es modifiqui l'actual traçat del túnel del TAV
22/01/10 02:00 - Barcelona - f.
Després d'un llarg període de proves i treballs previs, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha anunciat que el mes de març la tuneladora Barcino començarà a esbudellar el subsòl de l'Eixample per construir el túnel del tren d'alta velocitat (TAV). Això sí, el traçat no es retocarà al seu pas per la Sagrada Família en considerar que no hi ha cap risc.
Se sabia més o menys quan seria. Des d'ahir, però, ja hi ha una data més concisa –el pròxim mes de març– tot i que encara falta que es concreti el dia exacte que la tuneladora iniciarà el seu camí per les entranyes del centre de la ciutat. Abans s'ha hagut de fer el tram del túnel entre pantalles a la intersecció entre el carrer Mallorca i l'avinguda Meridiana, el punt des d'on la flamant Barcino començarà la seva tasca pacient però constant de perforació, que s'haurà de culminar a l'altura de la presó Model. Des d'allà, el túnel es connectarà amb l'estació de Sants. En aquest recorregut, la infraestructura subterrània tindrà fins a dotze pous de sortida a l'exterior que serviran, per una banda, com a punts de ventilació. Alhora, però, també seran les vies d'evacuació pels usuaris de l'alta velocitat en cas d'emergència. Una part substancial d'aquests pous ja s'està construint.
Quan és parla del túnel del TAV pel centre de Barcelona, inevitablement sorgeix la controvèrsia sobre la Sagrada Família. El president d'Adif, Antonio González, va deixar entreveure ahir que no es modificarà el seu recorregut perquè es considera que no tindrà cap afectació sobre el temple gaudinià. Una apreciació que està avalada per una resolució de l'Audiència Nacional, que va desestimar una petició per paralitzar les obres del túnel. A hores d'ara, s'està excavant un mur pantalla de protecció amb pilones d'1,5 metres de diàmetres, que a priori ha de garantir la seguretat de la Sagrada Família davant l'escomesa del TAV. Una mesura preventiva que no convenç, però, als actuals rectors del temple.
De 320 a 350 km/h
El responsable d'Adif també va anunciar ahir que s'augmentarà la velocitat punta a què podran arribar els combois de la línia Lleida-Madrid. De 320 km/h passaran a 350 km/h. Això serà possible per l'entrada en funcionament del nivell 1 del sistema de senyalització ERTMS.
La tuneladora «Barcino» ja començarà al mes de març a perforar el cor de l'Eixample
Adif descarta que es modifiqui l'actual traçat del túnel del TAV
22/01/10 02:00 - Barcelona - f.
Després d'un llarg període de proves i treballs previs, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha anunciat que el mes de març la tuneladora Barcino començarà a esbudellar el subsòl de l'Eixample per construir el túnel del tren d'alta velocitat (TAV). Això sí, el traçat no es retocarà al seu pas per la Sagrada Família en considerar que no hi ha cap risc.
Se sabia més o menys quan seria. Des d'ahir, però, ja hi ha una data més concisa –el pròxim mes de març– tot i que encara falta que es concreti el dia exacte que la tuneladora iniciarà el seu camí per les entranyes del centre de la ciutat. Abans s'ha hagut de fer el tram del túnel entre pantalles a la intersecció entre el carrer Mallorca i l'avinguda Meridiana, el punt des d'on la flamant Barcino començarà la seva tasca pacient però constant de perforació, que s'haurà de culminar a l'altura de la presó Model. Des d'allà, el túnel es connectarà amb l'estació de Sants. En aquest recorregut, la infraestructura subterrània tindrà fins a dotze pous de sortida a l'exterior que serviran, per una banda, com a punts de ventilació. Alhora, però, també seran les vies d'evacuació pels usuaris de l'alta velocitat en cas d'emergència. Una part substancial d'aquests pous ja s'està construint.
Quan és parla del túnel del TAV pel centre de Barcelona, inevitablement sorgeix la controvèrsia sobre la Sagrada Família. El president d'Adif, Antonio González, va deixar entreveure ahir que no es modificarà el seu recorregut perquè es considera que no tindrà cap afectació sobre el temple gaudinià. Una apreciació que està avalada per una resolució de l'Audiència Nacional, que va desestimar una petició per paralitzar les obres del túnel. A hores d'ara, s'està excavant un mur pantalla de protecció amb pilones d'1,5 metres de diàmetres, que a priori ha de garantir la seguretat de la Sagrada Família davant l'escomesa del TAV. Una mesura preventiva que no convenç, però, als actuals rectors del temple.
De 320 a 350 km/h
El responsable d'Adif també va anunciar ahir que s'augmentarà la velocitat punta a què podran arribar els combois de la línia Lleida-Madrid. De 320 km/h passaran a 350 km/h. Això serà possible per l'entrada en funcionament del nivell 1 del sistema de senyalització ERTMS.
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1022
La tuneladora del AVE llegará a la Sagrada Família en pleno agosto
1. • Adif ha hecho el 40% de la pantalla de protección del templo y prevé acabar la obra 2 meses antes
2. • Ultimado el tramo de túnel hasta Mallorca-Biscaïa donde la máquina empezará a perforar en marzo
LA ENTRADA La tuneladora en la Sagrera, ayer, lista para ser arrastrada bajo la Torre del Fang hasta Mallorca-Biscaïa, donde empezará a excavar. Foto: ELISENDA PONS
LA SALIDA 3 Obras en Provença, en la Modelo, por donde saldrá el topo. Foto: ELISENDA PONS
RAMON COMORERA
BARCELONA
La excavación del primer túnel ferroviario abierto en mucho tiempo en el corazón de Barcelona ya tiene fecha. Medio año después de lo programado por los responsables del gestor de infraestructuras Adif, la tuneladora del AVE que perforará la galería entre la Sagrera y Sants empezará al fin a avanzar bajo la calle de Mallorca. Será a principios de marzo, según anunció esta semana el presidente del organismo, Antonio González. Con el reloj en marcha a partir de entonces y con una progresión media estimada por los técnicos de 10 metros al día, siempre que no surjan imprevistos, el topo mecánico debe llegar al punto más crítico de su recorrido subterráneo, la Sagrada Família, en pleno agosto.
Se ha abierto ya toda la sección del tramo inicial de túnel de 220 metros excavado a cielo abierto hasta 15 metros entre el puente de Bac de Roda y Biscaïa. Los 100 metros y 2.300 toneladas de instalaciones que componen la tuneladora empezarán a ser arrastrados pronto hasta el pozo de ataque de Mallorca-Biscaïa donde comenzarán a romper el terreno.
Dos meses antes de que el topo haya llegado a Mallorca-Marina, justo antes de la Sagrada Família, es decir en mayo, se espera haber acabado la larga pantalla de protección de los cimientos del templo de 240 metros de largo y 41 de profundidad, una obra a la que los responsables de este se han opuesto tanto como al propio túnel. La construcción de las 120 columnas que formarán la gran barrera permeable está al 40%, según explicaron el viernes fuentes de Adif.
AVANCE RÁPIDO / Los trabajos avanzan ahora con rapidez, una vez restablecida la distancia entre los pilotes y los cimientos del templo prevista en el proyecto inicial, pero reducida unilateralmente por Adif. La vuelta a los parámetros originales se produjo tras una queja de la Sagrada Família ante la Audiencia Nacional, cuyos jueces ejercen una insólita tutela sobre los trabajos y ante los que el templo mantiene un recurso contra el trazado. González reiteró el jueves en Madrid que las obras «son seguras y que no habrá cambios».
Un total de 20 pequeños pozos cuadrados de hormigón podían observarse ayer ya construidos en todo el tramo crítico de la fachada de la Glòria. En el interior de cinco de ellos se realizan las columnas de 1,5 metros de diámetro de la pantalla. El tramo de Mallorca entre Marina y Sardenya está sometido a un estricto control con una densa red de rayos láser para detectar cualquier movimiento del terreno o los edificios.
SISTEMAS DE CONTROL / Son centenares los detectores instalados en la zona de un total de 5.072 previstos en los 5,6 kilómetros que tendrá el túnel entre la Sagrera y Sants. Una docena de reflectores están clavados en las enormes columnas inacabadas que sustentarán el futuro portal de la Glòria. Espejos similares se ven en las fachadas de los edicicios de viviendas del otro lado de la calle.
Dos torres automáticas de control, colocadas a cada extremo de la manzana giran constantemente enviando rayos láser hasta los reflectores para medir al milímetro la distancia y detectar cualquier cambio. La polémica por hacer pasar el túnel por Mallorca y poner «en peligro» el templo han convertido a la obra en «la más monitorizada (vigilada) del mundo», dicen sus responsables.
La tuneladora del AVE llegará a la Sagrada Família en pleno agosto
1. • Adif ha hecho el 40% de la pantalla de protección del templo y prevé acabar la obra 2 meses antes
2. • Ultimado el tramo de túnel hasta Mallorca-Biscaïa donde la máquina empezará a perforar en marzo
LA ENTRADA La tuneladora en la Sagrera, ayer, lista para ser arrastrada bajo la Torre del Fang hasta Mallorca-Biscaïa, donde empezará a excavar. Foto: ELISENDA PONS
LA SALIDA 3 Obras en Provença, en la Modelo, por donde saldrá el topo. Foto: ELISENDA PONS
RAMON COMORERA
BARCELONA
La excavación del primer túnel ferroviario abierto en mucho tiempo en el corazón de Barcelona ya tiene fecha. Medio año después de lo programado por los responsables del gestor de infraestructuras Adif, la tuneladora del AVE que perforará la galería entre la Sagrera y Sants empezará al fin a avanzar bajo la calle de Mallorca. Será a principios de marzo, según anunció esta semana el presidente del organismo, Antonio González. Con el reloj en marcha a partir de entonces y con una progresión media estimada por los técnicos de 10 metros al día, siempre que no surjan imprevistos, el topo mecánico debe llegar al punto más crítico de su recorrido subterráneo, la Sagrada Família, en pleno agosto.
Se ha abierto ya toda la sección del tramo inicial de túnel de 220 metros excavado a cielo abierto hasta 15 metros entre el puente de Bac de Roda y Biscaïa. Los 100 metros y 2.300 toneladas de instalaciones que componen la tuneladora empezarán a ser arrastrados pronto hasta el pozo de ataque de Mallorca-Biscaïa donde comenzarán a romper el terreno.
Dos meses antes de que el topo haya llegado a Mallorca-Marina, justo antes de la Sagrada Família, es decir en mayo, se espera haber acabado la larga pantalla de protección de los cimientos del templo de 240 metros de largo y 41 de profundidad, una obra a la que los responsables de este se han opuesto tanto como al propio túnel. La construcción de las 120 columnas que formarán la gran barrera permeable está al 40%, según explicaron el viernes fuentes de Adif.
AVANCE RÁPIDO / Los trabajos avanzan ahora con rapidez, una vez restablecida la distancia entre los pilotes y los cimientos del templo prevista en el proyecto inicial, pero reducida unilateralmente por Adif. La vuelta a los parámetros originales se produjo tras una queja de la Sagrada Família ante la Audiencia Nacional, cuyos jueces ejercen una insólita tutela sobre los trabajos y ante los que el templo mantiene un recurso contra el trazado. González reiteró el jueves en Madrid que las obras «son seguras y que no habrá cambios».
Un total de 20 pequeños pozos cuadrados de hormigón podían observarse ayer ya construidos en todo el tramo crítico de la fachada de la Glòria. En el interior de cinco de ellos se realizan las columnas de 1,5 metros de diámetro de la pantalla. El tramo de Mallorca entre Marina y Sardenya está sometido a un estricto control con una densa red de rayos láser para detectar cualquier movimiento del terreno o los edificios.
SISTEMAS DE CONTROL / Son centenares los detectores instalados en la zona de un total de 5.072 previstos en los 5,6 kilómetros que tendrá el túnel entre la Sagrera y Sants. Una docena de reflectores están clavados en las enormes columnas inacabadas que sustentarán el futuro portal de la Glòria. Espejos similares se ven en las fachadas de los edicicios de viviendas del otro lado de la calle.
Dos torres automáticas de control, colocadas a cada extremo de la manzana giran constantemente enviando rayos láser hasta los reflectores para medir al milímetro la distancia y detectar cualquier cambio. La polémica por hacer pasar el túnel por Mallorca y poner «en peligro» el templo han convertido a la obra en «la más monitorizada (vigilada) del mundo», dicen sus responsables.
EPC ha escrit:Biscaïa
Això sí, la grafia a la versió catalana és correcta.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Home, jo ho entenc com que el nomenclàtor oficial és català, i ho diu un que detesta que tradueixin "Lérida" per exemple.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
Amb dièresi no és res, és una pífia d'un escrivent que es recorda d'aquest signe gràfic i el posa a veure si sona la flauta.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Ups, em pensava que era correcte."El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
La dièresi fa que la vocal en qüestió constitueixi una síl·laba pròpia, cosa que en molts casos coincideix amb la síl·laba tònica. En canvi, en diftongs (com és el cas de la seqüència "ai" en el mot "Biscaia"), la segona vocal no constitueix una síl·laba pròpia, motiu pel qual no s'hi ha de posar dièresi.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Penjo la part a on es parla del túnel:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... 31830.html
Tallen al trànsit la cruïlla dels carrers Bruc i Provença per les obres del TAV
02/02/10 02:00 - Barcelona - El punt
Barcelona Les obres del TAV pel centre de Barcelona inicien una nova fase que obliga a tallar el trànsit a la cruïlla dels carrers Bruc i Provença. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), de qui depenen les obres de l'alta velocitat a la ciutat, començarà avui a fer el pou situat a la confluència dels carrers Bruc i Provença. Aquestes obres obliguen a desviar la circulació dels busos de les línies 20, 45, 47 i s'han traslladat quatre parades. També s'han hagut de traslladar els dos quioscos afectats per l'obra als carrer adjacents i desplaçar una font ornamental. Mentre durin les obres es garantirà l'accés a aparcaments privats i als itineraris de vianants. Els cotxes podran anar per l'avinguda Diagonal, així com pels carrers Mallorca i Roger de Llúria.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... 31830.html
Tallen al trànsit la cruïlla dels carrers Bruc i Provença per les obres del TAV
02/02/10 02:00 - Barcelona - El punt
Barcelona Les obres del TAV pel centre de Barcelona inicien una nova fase que obliga a tallar el trànsit a la cruïlla dels carrers Bruc i Provença. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), de qui depenen les obres de l'alta velocitat a la ciutat, començarà avui a fer el pou situat a la confluència dels carrers Bruc i Provença. Aquestes obres obliguen a desviar la circulació dels busos de les línies 20, 45, 47 i s'han traslladat quatre parades. També s'han hagut de traslladar els dos quioscos afectats per l'obra als carrer adjacents i desplaçar una font ornamental. Mentre durin les obres es garantirà l'accés a aparcaments privats i als itineraris de vianants. Els cotxes podran anar per l'avinguda Diagonal, així com pels carrers Mallorca i Roger de Llúria.
http://www.lavanguardia.es/participacio ... mitat.html
L'art de la humitat
Jordi Miró | Barcelona | 16/02/2010 | Actualizada a las 01:59h | Participación
Aquest cop ens hem reunit amb en David Vallespí. Des de el primer moment en què vam començar el videobloc, en David sempre ens ha ofert la màxima col·laboració i ens ha mantingut informats de tot el què passava. Com nosaltres, ell també informa periòdicament als veïns de tot el que passa, via internet.
Per això ens vam tornat a posar en contacte perquè ens expliqués les últimes novetats pel que fa a les obres que s'estan fent al nostre barri i més concretament al carrer Mallorca. Aquest tram que va des de la benzinera fins a l'Avinguda Meridiana té dos sectors molt diferenciats pel que fa a l'estat de les obres. Mentre que de Navas a Meridiana encara hi ha molt de moviment, el tros de carrer que va de Navas a Espronceda està tot parat, el carrer sembla que està acabat però falta l'asfaltat. No cal que digui que amb les pluges que estan caient, els carrers que no estan asfaltats estan plens d'aigua i de fang. Això fa que es converteixi en una zona impracticable per als veïns que hi han de passar cada dia.
Entre les pluges i les obres, la veritat és que la humitat al nostre barri és considerable, les màquines que foraden el terra deixen anar molta aigua, de manera que encara que no plogui la situació per als vianants és de pluja continua. He vist caure gent al relliscar amb les enormes planxes de ferro que es posen per tapar els forats. Jo mateix he caigut un cop, encara que sense conseqüències, si no tenim en compte l'orgull i el sentit del ridícul.
Volem ser positius perquè ens agrada treure el millor de cada situació, com alguns dels nostres botiguers, que es prenen la situació amb tot el sentit de la responsabilitat però buscant aquell punt d"humor i sarcasme. En David ens ha parlat del refugi que ja hem vist en capítols anteriors. En aquell moment, quan varem anar a veure'l, era un lloc totalment sec i molt ben conservat pels veïns. Ara, quan hi hem tornat, la situació era ben diferent. Només entrar ens ha ofès l'olor d'humitat i hem pogut veure com els totxos es feien pols sols amb els nostres dits, no oblidem que estem parlant del què aguanta l'edifici.
I entra tota aquella olor i polsim, justament a la paret que dóna al carrer Mallorca, la humitat ha fet que aquella paret experimenti algun tipus de reacció química desconeguda per tots els que hi érem presents, i el salnitre ha format unes figures capritxoses i molt boniques. És evident que tota aquesta corrosió produïda per l'aigua, tot i que és molt bonica, no és gens tranquil·litzadora. Això sí, els senyors d'ADIF hi passen cada setmana per comprovar-ho. El que no sabem és si miren però no veuen.
L'art de la humitat
Jordi Miró | Barcelona | 16/02/2010 | Actualizada a las 01:59h | Participación
Aquest cop ens hem reunit amb en David Vallespí. Des de el primer moment en què vam començar el videobloc, en David sempre ens ha ofert la màxima col·laboració i ens ha mantingut informats de tot el què passava. Com nosaltres, ell també informa periòdicament als veïns de tot el que passa, via internet.
Per això ens vam tornat a posar en contacte perquè ens expliqués les últimes novetats pel que fa a les obres que s'estan fent al nostre barri i més concretament al carrer Mallorca. Aquest tram que va des de la benzinera fins a l'Avinguda Meridiana té dos sectors molt diferenciats pel que fa a l'estat de les obres. Mentre que de Navas a Meridiana encara hi ha molt de moviment, el tros de carrer que va de Navas a Espronceda està tot parat, el carrer sembla que està acabat però falta l'asfaltat. No cal que digui que amb les pluges que estan caient, els carrers que no estan asfaltats estan plens d'aigua i de fang. Això fa que es converteixi en una zona impracticable per als veïns que hi han de passar cada dia.
Entre les pluges i les obres, la veritat és que la humitat al nostre barri és considerable, les màquines que foraden el terra deixen anar molta aigua, de manera que encara que no plogui la situació per als vianants és de pluja continua. He vist caure gent al relliscar amb les enormes planxes de ferro que es posen per tapar els forats. Jo mateix he caigut un cop, encara que sense conseqüències, si no tenim en compte l'orgull i el sentit del ridícul.
Volem ser positius perquè ens agrada treure el millor de cada situació, com alguns dels nostres botiguers, que es prenen la situació amb tot el sentit de la responsabilitat però buscant aquell punt d"humor i sarcasme. En David ens ha parlat del refugi que ja hem vist en capítols anteriors. En aquell moment, quan varem anar a veure'l, era un lloc totalment sec i molt ben conservat pels veïns. Ara, quan hi hem tornat, la situació era ben diferent. Només entrar ens ha ofès l'olor d'humitat i hem pogut veure com els totxos es feien pols sols amb els nostres dits, no oblidem que estem parlant del què aguanta l'edifici.
I entra tota aquella olor i polsim, justament a la paret que dóna al carrer Mallorca, la humitat ha fet que aquella paret experimenti algun tipus de reacció química desconeguda per tots els que hi érem presents, i el salnitre ha format unes figures capritxoses i molt boniques. És evident que tota aquesta corrosió produïda per l'aigua, tot i que és molt bonica, no és gens tranquil·litzadora. Això sí, els senyors d'ADIF hi passen cada setmana per comprovar-ho. El que no sabem és si miren però no veuen.
Bones a tothom!
Només informar-vos que avui passant pel pont de Felip II he pogut comprovar com a la zona a tocar del Pont del Treball Digne, a la part Sagrera hi ha col·locat balast, vies i un principi de catenaria. No sé si l'intenció es fer passar pel cantó Sagrera aquelles vies que ara ho fan pel cantó Sant Martí.
Algú sap res al respecte?
Només informar-vos que avui passant pel pont de Felip II he pogut comprovar com a la zona a tocar del Pont del Treball Digne, a la part Sagrera hi ha col·locat balast, vies i un principi de catenaria. No sé si l'intenció es fer passar pel cantó Sagrera aquelles vies que ara ho fan pel cantó Sant Martí.
Algú sap res al respecte?
Ja fa almenys un parell de setmanes que hi han els pals de catenària aixecats, i els rails i el balast encara més (abans de la nevada ja hi era).
Avui mateix han col·locat una "travessa" (no sé quin nom tècnic té) entre dos pals de catenària a la zona entre el pont de Calatrava i el túnel. Des del pont de Calatrava es veu millor el que possiblement faran. Desviaran per on hi havia l'antic desviament cap a l'estació de mercaderies (just allà és on han instal·lat aquest nou pal de catenària i l'han enllaçat amb un de l'altre banda... i m'he quedat sense poder fer fotos perquè tapa tota la visió) i anirà descendent fins passar pel calaix cobert que hi ha just darrere una de les entrades de la tuneladora per acabar a les quatre vies que has vist.
Avui mateix han col·locat una "travessa" (no sé quin nom tècnic té) entre dos pals de catenària a la zona entre el pont de Calatrava i el túnel. Des del pont de Calatrava es veu millor el que possiblement faran. Desviaran per on hi havia l'antic desviament cap a l'estació de mercaderies (just allà és on han instal·lat aquest nou pal de catenària i l'han enllaçat amb un de l'altre banda... i m'he quedat sense poder fer fotos perquè tapa tota la visió) i anirà descendent fins passar pel calaix cobert que hi ha just darrere una de les entrades de la tuneladora per acabar a les quatre vies que has vist.
Instagram: Ferrocarril | Aviació