El Titanic espanyol

Documents, fotografies, museus i tot allò relacionat amb la història dels transports.
Documentos, fotografías, museos y todo aquello relacionado con la historia de los transportes.
Respon
Avatar de l’usuari
Trytasa Baldaquino
N7
N7
Entrades: 330
Ubicació: La Trini (que existe!) - Trinitat Vella L1, 11, 40, 62, 76

El Titanic espanyol

Entrada Autor: Trytasa Baldaquino » Dimecres 20/01/2010 13:10

Ho he tret d'El Mundo (d'octubre!) perquè és més fàcil trobar-ho a internet, però crec que ahir al ADN en van parlar, i avui a La Vanguardia perquè l'home feia una conferència a les Drassanes.

És un tema força curiós i bastant desconegut...

(d'El Mundo, 29.10.09)

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/10/2 ... 37476.html

España tuvo su 'Titanic'

El 'Príncipe de Asturias' naufragó en 1916 y murieron cerca de 500 personas
El periodista Francisco García Novell recupera la historia del buque

Virginia Hernández | Madrid

Un trasatlántico naufraga en aguas del Atlántico y mueren decenas de personas. Camarotes de lujo, maderas nobles y millonarios exhibiéndose. Compartimentos de tercera clase con emigrantes hacinados. El barco no se llamaba 'Titanic' ni corría el año 1912. Habían pasado cuatro años desde aquella fecha y la tragedia estuvo protagonizada por los españoles que viajaban en el vapor 'Príncipe de Asturias' con destino Buenos Aires.

El mar esconde muchos secretos y uno de ellos se asemeja al del barco británico, con la diferencia de que casi nadie recuerda el relato de cómo perdieron la vida cerca de 500 personas. Tampoco lo conocía el periodista Francisco García Novell, que se topó con la historia del 'Príncipe de Asturias' mientras preparaba un documental sobre otro navío y quedó tan enganchado que le dedicó los siguientes dos años.

"La historia es igual a la del 'Titanic'. La diferencia es que éste es un trasatlántico del Atlántico Sur y el 'Titanic' del Atlántico Norte. Los más modernos de la época"Fruto de aquellas horas es la novela 'Naufragio' (La Esfera de los Libros), que, con el fondo de rigor de una investigación en toda regla, devuelve con algún recurso de narración unos momentos históricos fascinantes, el hundimiento en poco menos de 10 minutos, frente a las costas de Brasil, del barco de la compañía Pinillos.

"Descubrí una referencia al 'Príncipe de Asturias' en la página web del experto Fernando García Echegoyen, que sabe mucho de barcos hundidos y de pecios", explica García Novell sobre el barco que llenó muchos de sus momentos. "Despertó mi curiosidad porque la historia es exactamente igual a la del 'Titanic'. La diferencia es que éste es un trasatlántico del Atlántico Sur y el 'Titanic' del Atlántico Norte. Un gran trasatlántico. El más moderno de la época. Lo era el 'Titanic' y lo era el 'Príncipe de Asturias'. Pensé 'aquí hay un documental'".

Y lo había (todavía está en proceso de producción y espera terminarlo a principios del año que viene y emitirlo en el Canal de Historia), pero también se camuflaba el libro que recupera al capitán vasco José Lotina, a la joven comerciante gallega Marina Vidal Castro, al abuelo decorador del escritor Julio Cortázar, a la adinerada familia Chiquirrín de Pamplona... Todos estaban encerrados en documentos deslavazados y distantes que, como piezas de un puzzle, había que unir.

De los archivos a las hemerotecas
Lo primero fue contactar con los probables familiares de las víctimas de aquel suceso. Una labor que obligó al investigador a localizar apellidos a través de las Páginas Blancas y enviar cientos de cartas hasta toparse con alguno de ellos. A bucear en la Biblioteca Nacional, en los archivos de periódicos de toda España, en hemerotecas de hasta Buenos Aires y Montevideo y pasar meses en el Archivo General de la Administración, en Alcalá de Henares (Madrid), hasta que encontró la carpeta con la que pudo gritar 'eureka'.

"Después de meses de ir, me hice muy amigo de la gente que trabaja allí y veían mi desesperación. Un día el jefe de sala me dijo 'te voy a buscar abajo', pero abajo son montañas de papeles todavía sin clasificar. Me subió los de la embajada de Brasil, los que tenían que ver con el consulado de Santos. En una carpeta, que nadie había abierto nunca, ponía 'Príncipe de Asturias'. Era el material de la investigación oficial y allí encontré maravillas, entre otras cosas el enterramiento del capitán Lotina. Eso fue un hallazgo tremendo", recuerda.

"En una carpeta, que nadie había abierto nunca, ponía 'Príncipe de Asturias'. Era el material de la investigación oficial y allí encontré maravillas"El capitán, un hombre de mucho prestigio procedente de Plentzia (Vizcaya), murió con su barco y, sin saberse la razón, empezó a crecer la leyenda de que se había suicidado: "En todo naufragio, cuando desaparece el capitán, es que se ha metido un tiro. Las suposiciones llevan a que, si se ha disparado, es que se sentía culpable. Si es así, es porque había sido un error suyo. Era Carnaval, así que estaría borracho. Eso deterioró su imagen". Pero el documento de enterramiento describe uno de los cuerpos vestido como lo haría el mando del barco. Sin marcas en el cráneo y por tanto sin pistola ni malas conciencias.

"Eso es lo que ha hecho que yo no tenga todavía el documental. Parece un mapa de Indiana Jones, a tantos metros, en un árbol cocotero... Ahí no ha ido nunca el mar por lo que es un territorio seco. Ahí está Lotina". Por ello, "al estilo National Geographic", pretende "exhumar los restos, identificarlos e incluso, si quiere la familia, traerle de vuelta a Plentzia. Hubo un error y de este modo restituiremos la memoria de Lotina".

A escasos 45 metros de profundidad está el barco. En una zona infestada de tiburones. No se ve la estructura de trasatlántico porque ha sido volado con dinamita en varias ocasiones por 'cazatesoros' en busca de recompensa; del oro que se decía que iba en el barco para financiar la revolución de Zapata en México. Con la ayuda de un experto brasileño, Lawrence Wabba, que le ha cedido su equipo de submarinistas con sus cámaras de alta definición, se ha bajado hasta su pecio: "Es difícil porque las aguas son muy turbias y siempre están en movimiento", explica García Novell. Habrá que tomar nuevas imágenes. Pero la historia está por fin recuperada.


¿Quin es el millor mitjà de transport?
A- El cotxe
B- El tren
C- L'autobús
D- El tramvia
E- L'avió
F- El que ens faci arribar al lloc de destí en un cost menor (tant econòmic com de temps)

Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
Entrades: 23724
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Entrada Autor: Guigui » Dimecres 20/01/2010 13:44

Despertó mi curiosidad porque la historia es exactamente igual a la del 'Titanic'.
Considerat impossible de naufragar? Es va enfonsar en ser esllomat per un iceberg, fruit de la cursa desenfrenada per la Cinta Blava?

Em sembla que hi ha qui vol donar aires de grandesa a una història que, precisament per ser prou interessant per si mateixa, ni se'ls mereix ni li calen.


a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.

Avatar de l’usuari
Alemany
N7
N7
Entrades: 431
Ubicació: Barcelona
Contacta:

Entrada Autor: Alemany » Dijous 21/01/2010 13:56

Evidentment hi ha que salvar les distàncies, és clar que el cas no va ser "idèntico". La comparació ve donada al tractar-se de dos trasatlàntics que van naufragar, que van estar donant senyals de socors sense resultat immediat i amb conseqüències catastròfiques, que gran part del seu passatge va morir, coincideixen en època i a més en ambdós casos es tractava d'una de les dues unitats que en formava part la comanda de construcció. En el cas d'aquests dos trasatlàntics, realment les coincidències són moltes, de la mateixa manera que també coincideixen amb altres naufragis d'una època a la que per desgràcia aquesta mena de fets era bastant freqüent. A més, afegiré un detall: el transport de passatgers del continent americà es repartia majoritàriament entre Anglaterra i Espanya, operant a Nordamèrica i Sudamèrica respectivament. Si els trasatlàntics espanyols no eren tan grans o més que els anglesos no era més que perque a Sudamèrica els ports no tenien capacitat per admetre'ls, ja que el trànsit era molt més gran al sud que al nord. De no ser per aquest detall, el vaixell més gran construït al món que va batre rècords podia haver estat propietat espanyola (encara que probablement construït a unes drassanes angleses).

No es tracta de donar aires de grandesa, sinó de divulgar un fet pràcticament desconegut que a la seva època no va tenir prou repercussió pel fet de donar-se a alta mar i molt lluny de les nostres costes, a més d'intentar còrrer un vel sobre un assumpte que exigia responsabilitats, cobraments d'assegurances i altres. I que encara no té dedicat un film amb excessius components de cotó de sucre.

Però em permetràs, Guigui, discrepar en el que dius que un fet o un vaixell o el que sigui no es mereix certa importància o certa història. Precisament en la afició que ens uneix en aquest fòrum hi ha prou detalls que poden ser titllats de "poc interessants" o "d'interès desmesurat" ja entre nosaltres mateixos (rajoles de Aragón, tapes de tramvia). I ja no dic fora del nostre àmbit. A mi, personalment, em crea tanta curiositat l'història dels tramvies, l'evolució del disseny de les cabines del metro o la poc divulgada història dels trasatlàntics enfonsats (excepció feta, és clar, del Titànic). És per això que des de fa anys tinc alguns llibres sobre el tema i un especialment interessant precisament escrit per García Echegoyen a on es descriuen les poques dades que hi ha dels naufragis espanyols.

Guigui ha escrit:
Despertó mi curiosidad porque la historia es exactamente igual a la del 'Titanic'.
Considerat impossible de naufragar? Es va enfonsar en ser esllomat per un iceberg, fruit de la cursa desenfrenada per la Cinta Blava?

Em sembla que hi ha qui vol donar aires de grandesa a una història que, precisament per ser prou interessant per si mateixa, ni se'ls mereix ni li calen.
Fitxers adjunts
8mar1916.jpg
8mar1916.jpg (91.56 KiB) Visualitzat 1599 cops


Què és alló??

Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
Entrades: 23724
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Entrada Autor: Guigui » Dijous 21/01/2010 15:40

Alemany ha escrit:Però em permetràs, Guigui, discrepar en el que dius que un fet o un vaixell o el que sigui no es mereix certa importància o certa història.
Guigui ha escrit:Em sembla que hi ha qui vol donar aires de grandesa a una història que, precisament per ser prou interessant per si mateixa, ni se'ls mereix ni li calen.


a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.

Avatar de l’usuari
Alemany
N7
N7
Entrades: 431
Ubicació: Barcelona
Contacta:

Entrada Autor: Alemany » Dijous 21/01/2010 17:19

Guigui ha escrit:
Alemany ha escrit:Però em permetràs, Guigui, discrepar en el que dius que un fet o un vaixell o el que sigui no es mereix certa importància o certa història.
Guigui ha escrit:Em sembla que hi ha qui vol donar aires de grandesa a una història que, precisament per ser prou interessant per si mateixa, ni se'ls mereix ni li calen.
D'acord, però mai està de més que es publiquin estudis, documentals o pel·licules de fets poc divulgats que, com diem tots dos, són prou interessants. En aquest fòrum, ho fem a tort i a dret.


Què és alló??

Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
Entrades: 23724
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Entrada Autor: Guigui » Dijous 21/01/2010 17:57

Però si no et dic que no! L'únic que no veig en tot plegat és el paral·lelisme amb el Titanic, més enllà de tractar-se d'un naufragi com n'hi va haver d'altres.


a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.

Avatar de l’usuari
Alemany
N7
N7
Entrades: 431
Ubicació: Barcelona
Contacta:

Entrada Autor: Alemany » Dijous 21/01/2010 18:26

Guigui ha escrit:Però si no et dic que no! L'únic que no veig en tot plegat és el paral·lelisme amb el Titanic, més enllà de tractar-se d'un naufragi com n'hi va haver d'altres.
Ja t'entenc, imagino que l'autor del llibre creu que si no s'afegeixen el·lements "titanistes" a l'història del Pd'A, aquest tindrà molta menys sortida. A mi també em fa una mica de ràbia, però també és cert que procuro supeditar-me als detalls històrico-tècnics. D'aquesta manera, mai vaig anar a veure la darrera pel·licula del Titànic, perquè vaig imaginar encertadament que m'ajudaria ben poc en la meva afició.

Va ser en García Echegoyen qui va fer la primera comparació arrel de l'estrena de la pel·lícula, ara farà deu o dotze anys en el seu llibre:

http://www.libreriadenautica.com/items/ ... GNE-2.html

Suposo que a finals dels 90 l'aurèola de màrketing de la pel·licula flotava encara a l'ambient, i no es va poder estar de fer una curiosa comparativa per augmentar l'interès del públic. Tot i això, cal admetre que entre els dos vaixells hi va haver certes concomitàncies que no es donen en altres casos.


Què és alló??


Respon

Torna a “Història del transport / Historia del transporte”