Biografies de gent important relacionada amb ferrocarril

Documents, fotografies, museus i tot allò relacionat amb la història dels transports.
Documentos, fotografías, museos y todo aquello relacionado con la historia de los transportes.
Respon
Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23220
Ubicació: Fabra i Puig

Biografies de gent important relacionada amb ferrocarril

Entrada Autor: metring » Divendres 10/10/2008 23:47

Obro aquest fil per parlar de personalitats que van marcar un abans i un després en el món del ferrocarril. Començo per Frederick Stark Pearson :


http://www.bcn.es/publicacions/b_barris ... _Corts.pdf
Fitxers adjunts
Les_Corts-4.jpg
Les_Corts-4.jpg (249.1 KiB) Visualitzat 967 cops



Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23220
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Dilluns 13/10/2008 13:34

Eduard Maristany:

http://www.cehfe.es/paginas/maristany.htm

Eduardo Maristany Gibert había nacido en el seno de una familia de larga y señalada tradición ferroviaria. Su abuelo materno, Manuel Gibert Sans, fue presidente durante dos largas décadas, primero de la Cía. del Ferrocarril de Barcelona a Mataró y, más tarde de las diferentes empresas que la sucedieron hasta desembocar en la Cía de Barcelona a Francia por Figueras.

Claudio Planás, años más tarde y al frente de sus cometidos como director-gerente de la Cía. de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia, no tardaría en descubrir sus grandes cualidades. Fruto de ello, decidiría nombrarlo ingeniero jefe de la construcción. Desde el ejercicio de esa alta responsabilidad acometió la magna obra de construir la línea férrea de Barcelona a Zaragoza por Caspe, en la que, entre otras muchas cosas, necesitó perforar el célebre Túnel de la Argentera. La ejecución de esta excepcional obra de ingeniería le valdría la concesión del Marquesado de la Argentera.

Tras suceder a Claudio Planás en la dirección de la Cía. de T.B.F. y absorbida ésta por la Cía. de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante, sería designado director de su "Red Catalana". Más tarde se convertiría en director general de la propia Cía. de M.Z.A.

No obstante, Eduardo Maristany no fue sólo un buen gestor, además de un reputado e indiscutido técnico, sino que fue siempre un hombre totalmente avanzado a su época. Constantemente se preocupó de estudiar las últimas innovaciones en los diferentes aspectos relacionados con la explotación ferroviaria. Llevado de esta profunda inquietud, emprendió largos viajes por diferentes países, especialmente Estados Unidos, para conocer experiencias, modelos de gestión, y ensayos técnicos que poder aplicar al caso español.

Con ello, no es de extrañar que su fondo personal constituya uno de los más importantes legados, sino el que más, relativos a la evolución histórica de nuestros ferrocarriles. Centenares de volúmenes, revistas técnicas, estudios, planos, así como correspondencia y diversa documentación personal constituyen este excepcional fondo, rescatado gracias a la actuación conjunta desarrollada en base a la sensibilidad y determinación del Colegio de Ingenieros de Caminos, y Puertos de Cataluña.



Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23220
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Dissabte 03/07/2010 0:09

http://blogs.elpunt.cat/carlesgorini/

Maristany, un enginyer oblidat

No sé si és exacte dir que Eduard Maristany és un personatge oblidat. Em sembla que sí. Els aficionats al ferrocarril segur que el situen al capdavant de la companyia M.Z.A, però per a la majoria de les persones, que del tren només esperen puntualitat i servei, Maristany amb prou feines és un nom que identifica algunes places, avingudes o carrers a Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Vilanova i la Geltrú i… a Madrid.

La darrera notícia escrita de Maristany ens la dóna Francisco Wais a la Revista de Obras Públicas, el 1960. És una notícia de l’home de la Companyia, el que tan sols té la vida que s’interpreta des dels números i les estadístiques, la de l’enginyer. Tanmateix, més enllà d’aquesta mirada d’un professional sobre un altre només hi ha el desert.

Eduard Maristany va néixer el 1855 i va morir el 1941. Era net de Manuel Gibert, un capitalista que mantenia una profunda relació amb el ferrocarril i que va presidir, des del 1850 fins a la seva mort, el 1873, la companyia del Camino de Hierro del Este, la de Mataró. A Gibert, fundador de la nissaga, el podem situar en la camarilla d’Evarist Arnús, Manuel Girona, Antonio López i els altres magnats barcelonins de mitjans del XIX. Per aproximar-nos a l’escenari, res millor que consultar la Història crítica de la burgesia a Catalunya, d’Antoni Jutglar, perquè proporciona un mapa imprescindible per entendre les relacions d’una classe burgesa, la catalana, “excessivament familiar”. L’arribada de Maristany al ferrocarril no es pot explicar, doncs, sense tenir en compte les vicissituds del grup al qual pertany i cal considerar-lo com representant d’aquells que, des de la perifèria, aspiren a intervenir en els problemes d’estat. El ferrocarril els brindarà l’oportunitat de fer-ho.

Tanmateix, la trajectòria de l’enginyer ultrapassa la funció del peó que procura pel benefici de la xarxa familiar. Maristany resulta ser un tècnic brillant que resol la perforació del túnel de l’Argentera, que barrava el pas a l’avanç dels Directos cap a Madrid. És un home de món, que viatja per Europa i Amèrica amb la intenció de conèixer els sistemes de govern contemporanis i aplicar-los en l’empresa ferroviària espanyola. Sense deixar de banda, tampoc, que manté vius altres interessos que el duen a presidir, des del 1916, el consell d’administració de la Sociedad Anónima Cros.

Malauradament, desconeixem la verdadera dimensió d’Eduard Maristany, la qual cosa ens amaga detalls importants del temps en què va viure. Són detalls entre molts altres, que passem per alt, des de que ens hem lliurat a una modernitat que es pensa que prosperarà en l’oblit del passat.



Respon

Torna a “Història del transport / Historia del transporte”