El Ferrocarril a Granollers
El 14 de juliol de 1854 arribava a Granollers, en fase de prova, el primer tren que unia la nostra ciutat amb Barcelona. El 23 de juliol es realitzava el primer viatge oficial. Pocs anys abans, el 1848, s’havia inaugurat la carretera de Barcelona a Vic. La nova via, passant pel mig de la vila i substituint l’antic i estret Camí Ral- que seguia els carrers de Barcelona i de Corró - continuava cap a França,.
Carretes, diligències, galeres, carros i mules, entre altres, havien estat, fins aleshores, els mitjans més utilitzats pel desplaçament tant de persones com de mercaderies. Aquests no desapareixeran, ans al contrari, Granollers veurà incrementat el seu nombre gràcies a la nova carretera, al mateix temps que el ferrocarril, a pesar de les reticències inicials dels seus detractors, aportarà unes possibilitats extraordinàries als desplaçaments, millorant i escurçant les distàncies.
Granollers iniciava així una nova etapa de la seva història. La mobilitat que permetien els nous mitjans de comunicació i el procés d’industrialització que s’iniciava tímidament configurarien el creixement econòmic i urbanístic de la ciutat i en consolidarien el seu paper de centre de la comarca del Vallès Oriental, alhora que l’obririen cap a l’exterior, a través de Barcelona i el seu port, i cap a França, en la seva continuïtat cap el nord.
Com s’havia gestat aquesta nova situació?
Els precedents europeus:
Durant el segle XVIII s’havia iniciat a Anglaterra el que històricament es coneix com a revolució industrial i burgesa. Aquesta implicà tot un conjunt de transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals de les que Catalunya no en restà al marge i dintre de Catalunya, la nostra ciutat. Un factor molt important que serví de motor per aquestes transformacions foren els nous mitjans de comunicació
El ferrocarril, arreu d’Europa va servir per disparar la producció de ferro i acer, per incrementar els llocs de treball, per comunicar els territoris i per fomentar el comerç. Alhora, representà una font nova i important per a la inversió de molt capital privat. Quatre dades posen en evidència la rapidesa i la generalitat d’aquests canvis: l’any 1825 començà a funcionar el primer tren miner entre Stockton i Darlington (Anglaterra), el 1830 el primer viatge de passatgers, entre Manchester i Liverpool (Anglaterra), el 1848 el primer entre Barcelona i Mataró i el 1854 el ferrocarril arribava a Granollers, segon de Catalunya i cinquè d’Espanya.
La línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers
La construcció de ferrocarrils a Catalunya fou promoguda, a diferència del que succeí amb els ferrocarrils espanyols, per capital local. En el cas de Granollers, el seu origen es troba en l’intent protagonitzat per empresaris barcelonins, lligats a la burgesia industrial i financera, per construir una línia fèrria que acostés el carbó dels jaciments de Surroca i Ogassa, prop de Sant Joan de les Abadesses fins a Barcelona per a proporcionar una hulla barata a la indústria catalana i no fer-la dependre del carbó britànic o asturià que arribava, molt més car, pel port de Barcelona.
La companyia propietària de la línia, Cía. Caminos de Hierro del Norte, va iniciar els treballs d’explanació dels terrenys l’any 1951. No obstant, l’inici es veié alentit per diversos problemes burocràtics i administratius, per diferències de posició respecte a la ubicació de l’estació a Barcelona i per indecisions respecte a l’ample de via- que finalment es decidí que fos de 1,67 metres, fet que representava no triar l’ample de via de 1,44 metres pel que havien optat la majoria dels ferrocarrils del continent europeu. A més, per tal de poder finalitzar les obres, la Junta general de la companyia constructora, esgotat pràcticament el pressupost, es veié obligada a plantejar la necessitat d’una ampliació de capitals, fet que diversificà la propietat de les accions. Superats tots els problemes, el 23 de juliol de 1854 s’inaugurava oficialment la línia fèrria Barcelona- Granollers, de 29 km de llargada.
A falta de línia fèrria, des de Granollers sortien dos cotxes de cavalls que feien dos viatges diaris a Vic: un a l’arribada del primer tren i l’altre a les dues de la tarda. Caldes de Montbui quedava connectada a aquesta línia a través de l’estació de Mollet.
La continuació cap el nord
La desvinculació dels principals accionistes de la Cía Caminos de Hierro del Norte per assumir-ne la construcció de la línia de Barcelona a Saragossa i els escassos resultats econòmics obtinguts durant els primers anys, tot i repartir beneficis, en comparació amb la línia de Mataró, portaren a la Companyia a deixar de costat els objectius inicials i plantejar-se la prolongació de la línia cap a França per a convertir-la en una de les línies fèrries bàsiques de la xarxa ferroviària catalana, com a únic medi de rendabilitzar els seus capitals.
La línia fèrria continuaria creixent cap a Cardedeu i Sant Celoni, fins que l’any 1860 va arribar a l’actual Maçanet-Maçanes, on es trobava amb la línia de Mataró. L’any 1877 arribà a Figueres i a Portbou l’any 1878. S’havia produït l’enllaç amb el Rosselló francès. Aquesta línia fou traspassada l’any 1891 a la Compañía MZA de la xarxa catalana i l’any 1941 s’integrava a RENFE.
No es va abandonar, però, la idea d’unir les zones carboníferes del Ripollès amb les zones industrials de Barcelona. Entre 1857 i 1863 es concediren tots els permisos per a la construcció del tram de Granollers, Vic, Ripoll i San Joan de les Abadesses. L’any 1876 s’inaugurà el primer tram de la via del nord, entre Granollers i Vic.
L’any 1876 s’inaugurà la línia Granollers Vic. L’any 1880 finalitzaren els treballs de construcció de la línia fins a Sant Joan de les Abadesses, que s’inaugurà l’any 1881 i el 1922 aquest ferrocarril enllaçava Puigcerdà amb la població francesa de la Tor de Querol. L’estació de Granollers- Canovelles s’obrí l’any 1886.
L’estació del Nord, per la seva llunyania del centre urbà motiva l’aparició, després del 1886, del primer sistema de transport col•lectiu urbà amb un cotxe de tres cavalls que sortia de Can Carrencà, travessant el Congost.
La condició ferroviàriament estratègica de Granollers quedava assegurada amb les dues línies: la de Barcelona a Portbou, que corresponia a l’estació de Granollers- Centre i la línia de Barcelona a Sant Joan i Puigcerdà amb l’estació de Granollers-Canovelles. Per la línia Granollers-Centre a les Franqueses transitaven combois de mercaderies i servia per resoldre situacions d’emergència en qualsevol de les línies Granollers- Barcelona.
Fou una llàstima que no tiressin endavant els projectes d’unir Granollers amb Caldes de Montbui (1859), i el Papiol amb Mataró, passant per Granollers (1883). D’haver reeixit aquests projectes, Granollers hauria disposat d’una comunicació ràpida i senzilla amb Sabadell i Mataró, dues poblacions molt properes amb les que ha tingut difícil connexió fins els nostres dies.
Algunes dades sobre el ferrocarril
Un article publicat per Salvador Llobet amb motiu del centenari del ferrocarril a Granollers ens dóna les següents dades, tècniques i curioses sobre el nostre tren:
Autor: Joan Guardia Recasens (HMG)“Los carriles no iban apoyados sobre traviesas como en la actualidad, sino sobre campanas Greave, con los raíles unidos por tirantes de hierro que atravesaban campanas. Las locomotoras habían sido construídas por la casa Sharp Roberts y Cía de Manchester, muy famosa en sus tiempos. Los vagones, algunos fueron importados de Inglaterra y el resto, con ruedas, ejes y muelles traídos de Gran Bretaña, construyose en Barcelona según los modelos ingleses.(…) Para el transporte de viajeros y mercancías hay seis locomotoras, un coche-salón, cuatro coches de 1ª clase, dieciocho de 2ª, treinta y nueve de 3ª,cuatro mixtos de 1ª y 2ª, ocho mixtos de 2ª y 3ª , cuatro de conductor y treinta y cuatro vagones de varias clases.”
Les repercussions econòmiques, socials i urbanístiques
Durant la segona meitat del segle XIX coincideixen a Granollers diversos factors que inicien la transformació de la nostra vila en la ciutat moderna i dinàmica que és avui: un clar avenç demogràfic, la introducció del maquinisme i la instal•lació d’indústries, l’establiment com a centre vertebrador dels nous mitjans de comunicació i la configuració com a centre d’intercanvis d’una comarca eminentment agrícola.
Efectivament, Granollers passà de tenir 3.032 habitants l’any 1847 a comptar amb 6.755 l’any 1900. Directament relacionat amb el creixement demogràfic hem de mencionar l’urbanístic. A meitat del s. XIX, amb la construcció de la carretera, s’inicia el trencament de la muralla medieval, enderrocament que es perllongà fins finals de la dècada dels 80.
La carretera, i el congost condicionaven l’expansió urbana de la ciutat en sentit allargassat. Ara, en el marc d’aquestes transformacions, el traçat de la línia de ferrocarril i la instal•lació de la primera estació del tren molt a prop del centre de la ciutat, a l’actual plaça Barangé i a cent metres del portal de Santa Esperança, acabà ofegant el creixement urbanístic cap a l’est. Al principi dels anys trenta es plantejà ja el seu trasllat uns dos cents metres més a llevant i es van començar les gestions per a la permuta dels terrenys, entre l’Ajuntament i la Cia MZA. La nova ubicació correspondria a l’actual, situada a la plaça Serrat i Bonastre.
L’any 1934 van començar les obres d'explanació per la nova estació que, malauradament, quedaren aturades amb la guerra civil i la crisi subsegüent. No fou fins l’any 1958 que s’inaugurà la nova estació pel pas de trens de viatgers. Com anècdota cal recordar que els granollerins anomenaven la nova estació “Kansas City”, donat que la fusta amb que estava construïda i l’espai que ocupava la feien molt semblant a les que estaven acostumats a veure a les pel•lícules de l’Oest americà L’any 1960 s’electrificà la línia entre Barcelona i Girona i quedà fora de servei l’estació vella.
L’enderrocament de la primera estació, l’any 1965, permetia recuperar uns espais importants al centre de la ciutat, que caldria veure com organitzar i quins ús donar, i facilitava la urbanització de la banda de llevant, cap a la Font Verda i la Torreta. Alhora, la nova estació, descentralitzada del nucli antic, ajudava a créixer la població vers el sud del terme, en direcció a Palou.
Autor: Joan Guardia Recasens (HMG)Inicialment el tren fou pensat pel transport de viatgers i resultava una mica més car que el transport amb diligències. El 1857, anar amb tren de Barcelona a Granollers costava 6 pessetes. En canvi l’anada en diligència costava 3 pessetes i la tornada 11 rals. On hi havia una gran diferència era en la durada del trajecte. El tren trigava una hora i fer-lo en diligència en costava set. La rapidesa del transport i l’abaratiment del cost feren que, en pocs anys, augmentés el nombre de viatgers.
El ferrocarril prengué també, ràpidament, un paper econòmic important degut a la facilitat de transport i de càrrega que representava cap a i des de Barcelona.
Pel que respecta a la indústria podem afirmar que a partir de la 2ª meitat del XIX té lloc la incipient introducció de les màquines mogudes a vapor, que aniran substituint les antigues formes menestrals i les poques fàbriques manuals. Segons publicava Víctor Balaguer , l’any 1957, a la seva guia : “…Granollers tenia 2 molins fariners, 2 de xocolata, 4 d’oli, 2 gerrers, 1 fàbrica de midó, 6 rajoleries, 2 de pastes alimentàries, 1 pelleria i 2 fàbriques de sabó.” En referència a la indústria tèxtil, Pascual Madoz ens diu que, l’any 1845, hi havia a Granollers una fàbrica de telers mecànics impulsats pel vapor i sis fàbriques de telers manuals.
En aquest context, la carretera i l’arribada del ferrocarril , apropant Granollers al port de Barcelona, des d’on podia ser abastida del carbó necessari, es convertiran en dos elements dinaminatzadors del procés. No obstant aquesta afirmació, no hem d’oblidar que el procés industrial a la vila s’havia iniciat tímidament amb anterioritat i que, per tant, es donaven ja unes condicions favorables per al maquinisme .
A partir de 1875 hi hagué un important increment del nombre de telers de vapor i de fàbriques tèxtils de cotó, que tendiren a situar-se al centre de la ciutat i a prop de l’estació, però fou durant la segona dècada del segle XX quan es consolidà el procés d’industrialització a Granollers, afavorit per l’arribada de l’electricitat i la Gran Guerra. Al mateix temps continuaren essent importants altres sectors industrials com ara l’alimentari, amb la producció licors i aiguardents, i el químic, amb la indústria sabonera.
Si la indústria tèxtil, en la branca del cotó, fou la punta de llança del creixement econòmic de la ciutat, aviat sorgiren moltes altes indústries al redós de les necessitat que generà aquesta: les metal•lúrgiques (Can Trullàs) i les químiques (sabons, coles industrials, perfums, lleixius…). També noves indústries alimentàries, fàbriques de gas - inaugurada la primera l’any 1880 i destinada bàsicament a l’enllumenat - i l’any 1913 apareixeran les primeres empreses d’electricitat .
L’agricultura mantingué l’arrencada de principis del segle XIX, tot i que al llarg del segle anà perdent pes específic dins les activitats econòmiques. Víctor Balaguer indicava en la seva guia que les terres de les rodalies de Granollers eren fèrtils i de bona qualitat, però mancades de regadiu. La vinya i la olivera hi predominaven, juntament amb altres cultius com ara les patates i el moresc. La vinya disminuí a finals de segle degut a la crisi de la filoxera. Hi hagueren noves replantacions de vinya americana, però moltes terres es dedicaren a cereals i llegums. En el tombant del segle XX, la guerra europea acabà amb el conreu del cànem i el creixement de Barcelona fomentà la transformació de les activitats del sector primari, incrementant-ne la cria de ramaderia bovina i la producció lletera i la modificació de conreus per nous farratges.
El futur del ferrocarril a la nostra ciutat
Hi ha dos projectes que, de realitzar-se canviarien de forma important la fesomia de la nostra ciutat. Un d’ells és el cobriment i la integració de la línia del tren Barcelona-Portbou a la xarxa urbana, eliminant la limitació que suposa per al creixement urbà cap a llevant. L’altre projecte, relacionat també amb el tren, no es nou. Enllaça amb la idea, ja formulada en el segle XIX ,d’eliminar el model radial de comunicació amb el que es construeix tota la xarxa ferroviària. És l’intent de plantejar una xarxa ferroviària orbital que enllaci les poblacions més importants del cinturó barceloní (Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú), sense passar per Barcelona.
BIBLIOGRAFIA
Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.- Servei Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Granollers. Col. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental. Granollers,1986
BALAGUER, V.- Guia Cicerone de Barcelona a Granollers.- Imp. Nueva Barcelona, 1857
BAULIES, J.- Sinopsi històrica dels nostres ferrocarrils. - Plaça Gran, n. 34, Granollers,1979
BAULIES,J.- Granollers,. Ed. Selecta. Col.Biblioteca Selecta, 372. Barcelona, 1965
CAMPS, A; LEDESMA,J; MAÑERO, J.- La indústria tèxtil a Granollers durant la Restauració (1874-1914).- Mecanografiat. Granollers, 1981 (HMG)
GARRIGA I ANDREU, J.- Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939).- Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col. Biblioteca Abat Oliva, 250.- Barcelona, 2003
LLOBET I REVERTER, S.- El centenari del ferrocarril .- Revista Vallès, Granollers, agost 1954
LLOBET I REVERTER, S.- 125 anys del ferrocarril a Granollers. -Plaça Gran, n. 34, Granollers,1979
MADOZ, P.- Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1846-1850.
PASCUAL I DOMÈNECH, P ; GALI I IZARD, R.- El ferrocarril de Barcelona a Granollers (1850-1859). Revista Lauro, 18, Granollers, 2000
FOTOGRAFIES
Hemeroteca Municipal Josep Mora de Granollers HMG
