L'Avinguda de Madrid

[metring]

http://www.bcn.es/publicacions/b_barris ... ntjuic.pdf

ÀLBUM HISTÒRIC J. M. Contel

L’avinguda de Madrid

L’alineació de l’avinguda de Madrid, límit administratiu entre
els districtes de les Corts i de Sants-Montjuïc, va ser
aprovada el 25 d’octubre de 1917. En el plànol de Barcelona,
aquest carrer havia d’enllaçar amb el d’Indústria, però
l’exvila de Gràcia li barrà el pas. Davant la impossibilitat
d’aquesta unió, el 1922 s’aprovà el nom de París per al
tram comprès entre els carrers de Balmes i de Sants. Però
vint anys després, el 7 de juliol de 1942, l’Ajuntament el va
canviar amb la fragmentació del carrer amb els noms de
Madrid, Berlín i París.
Pel que fa a la seva urbanització, aquesta operació no va ser
fàcil i es va produir molt lentament. El 1928, només hi havia
poc més cent metres entre els carrers de Portbou i d’Arizala,
i un centenar més a l’alçada del de Comandante Benítez.
El conglomerat d’indústries establertes per on
s’havia d’obrir el carrer hi va complicar molt els treballs
d’obertura. Un d’aquests entrebancs fou el camp de futbol
de la Unió Esportiva de Sants, club fundat el 1922 i que estava
a l’alçada del carrer Galileu, al bell mig d’on s’havia d’obrir
el nou carrer. Finalment, el 23 de febrer de 1964 el
“Sants” tancava les portes del seu històric camp, i la urbanització
de l’avinguda continuava endavant.
Amb una avinguda encara en obres, el 19 de març de 1966,
coincidint amb el sant de l’alcalde José M de Porcioles, es
va inaugurar amb tota pompa l’ampliació de la línia de
tramvia núm. 54, que anava des de la plaça del Centre fins
a Collblanc per aquesta avinguda. Tres anys després, amb
motiu de les obres de construcció de la ronda del Mig, el 24
de maig de 1969, era suprimit aquest tram, el qual s’havia
de fer amb un autobús des de la plaça del Centre.

[wefer]

En el plànol de Barcelona,
aquest carrer havia d’enllaçar amb el d’Indústria, però
l’exvila de Gràcia li barrà el pas.

És per aquestes coses que sempre és recomanable que les coutats més grans absorbeixin les més petites: per evitar que cadascú tiri per la seva banda i fer les coses amb una mica de coherència.