Com bé sabreu molts, potser gràcies als recolzaments que tenia en l'anterior govern de la Generalitat (segons sembla era membre d'Unió Democràtica de Catalunya), va aconseguir, també, la presidència de la fundació que va gestionar el fallit Museu del Transport, museu que es va caracteritzar per rebre prop de 5 milions d'euros, com a mínim (més de 800 milions de pessetes) de la Generalitat i de la Unió Europea. Mentrestant la gran majoria del material cedit es podria a l'intempèrie durant anys, de tal manera que bona part del material que va arribar en bones condicions, va acabar en estat pràcticament irrecuperable. A més, el poc material que es va arribar a restaurar, posteriorment, s'ha hagut de revisar perquè estava restaurant de manera molt deficient.
Tot plegat, barrejat amb contínues denúncies per apropiació indeguda dels fons destinats al museu (incloent pancartes al poble), que no es van arribar a investigar mai però van propiciar la seva destitució fulminant en quan va canviar el color del Govern de la Generalitat, a més d'enfrontaments (fins i tot físics) amb l'alcade de Castellar de N'Hug, que sí van arribar als tribunals.
Els diaris locals de l'època, deien coses com aquesta:
El polèmic alcalde de Castellar de N'Hug, igualment, feia aquestes declaracions l'any 2007:El Pèsol Negre (Berguedà) ha escrit:[...]L'escola-taller, que podria ser de gran utilitat i que té grans recursos (una nau immensa plena de cotxes antics que seria un gran incentiu pels alumnes, donacions, un finançament important...), perd totes les seves possibilitats degut a l'ús interessat que en fa el senyor Salmerón, davant la frustració dels alumnes. Aquests, ja no fan ni classes teòriques i es passen el dia fent feines que no els aporten cap coneixement però que suposen alguna rendibilitat per al Salmerón (lloguer de certs vehicles per a films o actes varis). En canvi, hi ha una nau plena de cotxes antics interessantíssims esperant ser restaurats.
Al senyor Salmerón se'l veu poc pel Clot del Moro, i al seu fill tampoc gaire -tot i que teòricament està a l'escola-taller i cobra igual que els que sí que compleixen-. Els alumnes, decebuts davant del panorama, molt sovint passen d'anar a les "classes", és a dir, passen d'anar a treballar com a negres en benefici d'en Salmerón. Però, tot i així, cada setmana firmen conforme han assistit i, és clar, la Generalitat paga els seus sous íntegres mentre que els alumnes cobren només el que els pertoca pels dies treballats. La diferència, és clar, se la queda el senyor Salmerón.[...]
Finalment, tot se'n va anar en orris, de manera que el diari Avui en parlava, aquest mateix mes de juliol de 2009:Josep Orriols ha escrit:Aquest director no té la propietat de la finca on s''ubica ni l''Escola ni el Museu, tampoc té llicències urbanístiques, d''establiment ni d''activitat, gestiona el Museu del Transport d''una forma obscura, sense retre comptes a ningú...i els vehicles que s''allotjen al Clot del Moro no són de la Fundació, pertanyen a una associació anomenada CEFIS, i aquest senyor se''ls ha apropiat. Per tant, aquests vehicles no es mouran del lloc on estan, per si aquest senyor està pensant d''emportar-se''ls a un altre municipi.
Reivindiquem i denunciem, altra vegada, que volem el Director de la Fundació Museu del Transport fora del Clot del Moro perquè, tal i com poden comprovar, és una vergonya per Castellar de n''Hug i la comarca.
L'Ajuntament de Castellar de n'Hug no pararà fins que aquest senyor desocupi la zona on està.
Teniu molta més informació i documents de premsa en la següent pàgina de la nostra wiki del transport:Diari Avui ha escrit:De tota manera, el Museu, que es presentava com un projecte innovador a Catalunya, mai no va acabar d’arrencar de manera definitiva i la col·lecció de vehicles que s’havia de restaurar, estacionada a la intempèrie, es va començar a deteriorar fins al punt que, a mitjans dels anys noranta, el que havia de ser un centre de restauració semblava un
magatzem de ferralla. L’any 2000, Salmeron encara confiava poder redreçar la situació quan va anunciar que havia obtingut una quantiosa subvenció europea.
Un dels episodis més foscos d’aquesta història el van protagonitzar les desavinences públiques entre el president de la Fundació Museu del Transport i Josep Orriols, alcalde de Castellar, que van anar en augment fins arribar als insults i les agressions. A la fi, la disputa la va resoldre un jutjat de Barcelona a partir de la denúncia presentada per l’ajuntament, que
en va demanar el cessament de l’activitat per manca de permís d’obertura.
Per acabar‐ho d’adobar, es va donar un canvi de color polític al Govern i els suports que Salmeron sempre havia trobat a diferents Departaments de la Generalitat van desaparèixer. La conseqüència immediata del nou escenari polític va ser la liquidació de la Fundació i el cessament de Salmeron. Després vindria la recuperació dels vehicles per part dels seus propietaris, sobre tot, TMB i FGC. Amb la situació desencallada també es va poder posar en funcionament el ferrocarril de via estreta conegut com “El Tren del Ciment.”
http://transport.cat/wiki/index.php/Museu_del_transport
I també a la pàgina del Sr. J. Mora:
http://cv.uoc.es/~jmora/misc/museu.html
Els últims dies, el Sr. Carles Salmeron i Bosch, que suposo considera el tema ja oblidat, està reapareixent als mitjans de comunicació, presentat-se com "Expert en Mobilitat", "Pioner en la recuperació de la memòria del transport", etc.
Serveixi aquest missatge com a recordatori del que va passar... no fos cas que ens trobem amb la desgràcia de tornar a viure la mateixa situació. Ja van enfonsar el museu un cop i, entre tots i dins de les nostres possibilitats, hem de fer el possible perquè això no es repeteixi.
Perquè el nostre objectiu és que mai més torni a passar això:
