http://salas.ddl.net/ca/municipi_tren.html
El ferrocarril Noguera-Pallaresa
El ferrocarril Noguera-Pallaresa fou un projecte exposat a les Corts Espanyoles el 1856 que pretenia enllaçar Espanya amb França, fins a Saint Girons, tot travessant els Pirineus. Va començar a construir-se el 1907, però les circunstàncies polítiques de la primera meitat del segle XX va fer que no es concretés el projecte original i la línia s'aturés a la Pobla de Segur, el 13 de novembre de 1951.
Mesos abans, però, arribà a Salàs. Això comportà que els firandants que acudien a la famosa fira de bestiar de peu rodó que se celebrava a la població ja ho puguessin fer amb aquest mitjà de transport. Al voltant de l'estació, separada uns dos quilòmetres de la població, es van construir unes infraestructures per afavorir el transport i la descàrrega de mules, matxos, cavalls i rucs, objectes de transacció a la fira. Moltes d'aquestes bèsties van ser transportades amb tren durant els anys posteriors. A mitjans dels anys 70 la fira desapareix. L’estació a poc a poc es va abandonant. El seu estat de degradació era tal que l'any 2001 RENFE constreix un nou baixador, més proper a la població, a la zona del Piolet.
Després d’onze mesos d’obres, i un cop traspassada la línia a la Generalitat de Catalunya, el mes de juny de 2006 tornà a funcionar el servei regular de tren de Lleida a la Pobla de Segur.
El ferrocarril Noguera-Pallaresa
A http://ropdigital.ciccp.es/public/detal ... istro=3868 podeu trobar un capítol del llibre Ferrocarriles de Canfranc y de Noguera-Pallaresa que en parla:
http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/ ... V_3_03.pdf
http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/ ... V_3_03.pdf
-
Jordi Freixas
Pel que vaig llegir, la línia de la Pobla ja havia arribat a tenir montada una part de la seva prolongació cap al sud de Lleida, arribant a tenir-hi la via instal·lada. No entenc perquè aquest tram senzillament el van treure enlloc de posar-lo en servei... ara que es parla de la implantació de noves xarxes de Rodalies, podrien haver esdevingut la primera pedra del projecte.
Al sud de Lleida i dins de Catalunya mai es va posar un metre més de via. Hi resten fets parts de l'explanació i potser alguna petita obra de fàbrica, però res més. On sí la feina estava molt més avançada era al tram central i sud fins a Baeza.Jordi Freixas ha escrit:Pel que vaig llegir, la línia de la Pobla ja havia arribat a tenir montada una part de la seva prolongació cap al sud de Lleida, arribant a tenir-hi la via instal·lada. No entenc perquè aquest tram senzillament el van treure enlloc de posar-lo en servei... ara que es parla de la implantació de noves xarxes de Rodalies, podrien haver esdevingut la primera pedra del projecte.
-
Jordi Freixas
Que jo sàpiga, la via arribava a Soses. I efectivament, la via va arribar a estar col·locada, exactament de la mateixa manera que hi havia via col·locada més enllà d'Alcoi en direcció a Alacant, i que mai va arribar a entrar en servei.
Doncs saps malamentJordi Freixas ha escrit:Que jo sàpiga, la via arribava a Soses. I efectivament, la via va arribar a estar col·locada, exactament de la mateixa manera que hi havia via col·locada més enllà d'Alcoi en direcció a Alacant, i que mai va arribar a entrar en servei.
Extret de la wikipèdia, que reflexa el que jo sé al respecte:
http://ferrocarriles.wikia.com/wiki/Pro ... int_Girons
Al llibre sobre el ferrocarril, diu exactament el mateix.Con respecto a los tramos situados más al norte, entre Utiel y Teruel, como hemos dicho, no se llegó a efectuar obra alguna, pero sí -y bastantes- entre las cercanías de Teruel y Alcañiz. Ferrocarril este que se vio muy terminado en lo referente a infraestructuras, salvo en algunas zonas, y con casi todos los edificios de viajeros -casi idénticos a los de la línea de Cuenca a Utiel -, andenes y muelles de las estaciones finalizados. No se tiene noticia de que se llegara a montar vía definitiva en ningún lugar.
No se construyó tampoco infraestructura alguna de conexión con la línea existente de la Compañía del Ferrocarril Central de Aragón en la capital turolense, pues hubo discusiones sobre la posibilidad de construir una nueva para ambas explotaciones, y por ello la traza del Teruel-Alcañiz empieza unos kilómetros río Alfambra arriba, una vez pasada la línea de vía estrecha de la Compañía Minera de Sierra Menera, junto a Tortajada. Desde ese punto se sigue el valle de dicho Alfambra hasta la población de igual nombre, existiendo explanación y obras hasta el puerto de Sant Just, Escucha y las inmediaciones de Gargallo.
Entre Escucha y Alcorisa el grado de realización de las obras fue bastante menor, recuperándose el trazado cerca de la estación de Alcorisa, a 3 kilómetros al norte de dicho pueblo. Desde allí existe explanación hasta el embalse de la Estanca de Alcañiz, sin haberse ejecutado el corto tramo que debiera haber enlazado con la línea y estación de la línea de Val de Zafán.
En la provincia de Lleida se hicieron algunas obras al sur de la capital, en la zona de Soses, para la línea que debería haber llegado de Alcañiz y Caspe, pero no se pasó de eso. En cambio, desde Lleida hacia el norte se consiguió no solamente dotar de infraestructura a toda la línea desde Balaguer a La Pobla de Segur, sino que en el franquismo se finalizaron las obras de superestructura y las del gran viaducto metálico de Santa Linya. Con la excepción de los cortos tramos de los enlaces de Albacete antes comentados, el único ferrocarril que llegó a ser explotado por RENFE con servicios regulares de todo el conjunto Baeza-Saint Girons ha sido el de Lleida a La Pobla de Segur, que fue mucho más tarde (año 2005) el primero de vía ancha que ha sido transferido a las modernas administraciones autonómicas, concretamente a la Generalitat de Catalunya.