Si no és el Zapatero sol. A les Espanyes tot va igual. "El Salto de Mata", la improvització, etc. Aqui la llei de Murphy és norma fonamental, sobretot la que diu que: Quan es comença una cosa, ens en donem compte de que n'haviem d'haver fet una altra abans. I en tenim exemples de tota mena. Potser el més garrafal, és el de l'AVE Madrid-Sevilla. Que començà essent el NAFA (Nuevo acceso ferroviario a Andalucía) amb l'única pretensió de salvar "Despeñaperros" i comunicar d'una forma més directa tot millorant els accessos a una Andalusia oblidada històricament. Quan ja s'havien començat les obres (Que havien de ser en àmple ibèric), posaren de ministre al Barrionuevo que va dir: ¡I si!.....Llavors tot va canviar i amb bombo i platillo: ¡¡¡¡¡Tatatxaaaan!!!!!!: "¡¡¡¡Señores!!!!!, ¡¡¡¡¡¡Con Vds!!!!!!!!: ¡¡¡¡EEEEEEELLLLLLLL TAAAAAVVV!!!!
posteriorment convertit en AVE. La gran novetat, però es que aquest canvi introduia l'ample UIC i això si que és una decisió històrica digna de figurar en els anals de la la història universal, però per causes alienes, a l'hora que molt pròpies d'aquestes cainites terres, l'artifex de l'èxit, Sr. Barrionuevo va acabar amb els seus òssos a la presó. Això no obstant, provocà la paradoxa de que l'ample UIC entrava a Espanya no a través de la frontera francesa, on podia enllaçar, sinó en un trajecte aïllat. Potser si enlloc de ser el Madrid-Sevilla, se n'hagués tractat d'un altre que la lògica i el sentit comú dictamenaven, tot haurien estat pegues i trabes, fins a aparcar el projecte, perquè darrere d'aquest s'haguessin vist i esbombat, intencions malignes de trencar; "La Sagrada Unidad de la Patria".
La llei de Murphy, també diu que: Si hi ha alguna manera d'espatllar un projecte, segur que aquests; finalment la trobaran.
