http://www.lavanguardia.es/politica/not ... adera.html
Un poderoso lobby europeo considera que el Corredor Mediterráneo haría la crisis más llevadera
Empresarios y administraciones exigen al Gobierno un 'corredor' ferroviario compatible con los ejes transeuropeos
Salvador Enguix | Valencia | 22/11/2010 | Actualizada a las 18:42h | Política
El secretario general del poderoso lobby europeo Ferrmed, Joan Amorós, ha defendido este lunes en Valencia que el Corredor Mediterráneo es un eje "tan fundamental" para la economía española que "la crisis sería más llevadera" si el Gobierno Español hubiera invertido en el corredor mediterráneo – infraestructura vital para autonomías como Catalunya, Valencia o Murcia – "en lugar de apostar por una red radial del AVE que no tiene rentabilidad".
Amorós, que ha presentado este lunes el Manifiesto sobre la Red Ferroviaria Trasn-Europea de Mercancías que ha adelantado hoy La Vanguardia, en el que se exige a Bruselas y a Madrid, entre otros, la compatibilidad de ancho de vía del corredor mediterráneo con las líneas de Europa, ha concretado que este eje supondría un ahorro económico de 67.000 millones de euros para la economía española entre 2016 y 2045 en comparación con el tráfico rodado.
En el caso de la Comunitat Valenciana este ahorro sería de 19.000 millones, y si además se tiene en cuenta que esta infraestructura permitirá a los puertos de la Comunitat canalizar el tráfico asiático marítimo y crear una industria transformadora de estos productos para ser comercializados en Europa, aumentaría un 1% el PIB regional, con lo que los beneficios rondarían los 55.000 millones de euros en 10 años a partir de 2016. Y puso un ejemplo: de Valencia a Tarragona sólo circulan entre 10 a 20 trenes diarios mientras si estuviera en funcionamiento este corredor serían de 150 trenes.
Por ello, ha recalcado la necesidad de que el Ministerio de Fomento materialice sus compromisos y establezca un calendario de actuación que, en su opinión, debe comenzar con un cambio de vía o la construcción de un tercer carril hasta Cartagena, presupuestado en 2.350 millones, que esté concluido en 2013. Posteriormente para 2017 las circunvalaciones de Valencia y Barcelona para evitar el tráfico de cercanías llegar hasta Almería para poder alcanzar Algeciras en 2019-2020. "Todo debe estar terminado para 2020", ha señalado. Además, reclama que se reabra la conexión Lorca-Granada que se cerró a principios de los 80 pero con un trazado más idóneo para las mercancías.
Amorós ha expuesto que "siempre se habla del triángulo de oro ferroviario" que es Valencia, Madrid, Barcelona y vuelta a Valencia,. A partir de diciembre estarán dos patas: Valencia-Barcelona y Barcelona-Madrid, pero queda por hacer Barcelona-Valencia. En su opinión, resulta "increíble" que las dos ciudades más importantes, detrás de Madrid, no estén unidas por la alta velocidad y sí lo estén otras capitales. Esta unión permitiría liberar la línea para el transporte de mercancías con la misma prioridad que los pasajeros convencionales. En ese sentido, ha recalcado: "las inversiones se deben hacer teniendo en cuenta la cohesión social, pero sin olvidar dónde está la rentabilidad económica", que en esta infraestructura, según ha puntualizado, es de 11,1% de retorno de media aunque en determinados tramos es muy superior, como en el tercer carril.
Por ello, se calcula que la inversión privada podría participar en un 30 por ciento de todo el corredor hasta Estocolmo. "Si España tiene la pretensión de convertirse en una plataforma logística intercontinental de primer orden sólo lo puede lograr si invierte en el Corredor Mediterráneo", ha señalado. Del mismo modo, el vicedecano del Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de la Comunitat valenciana (COIICV), Javier Rodríguez, ha agregado: "un país vale las inversiones que posee y los conocimientos que posee y un país sin industria está condenado a vivir de la caridad de los países rico".
Por ello, Ferrmed ha elaborado un manifiesto que presentará el próximo 12 de enero en el parlamento Europeo de Bruselas con tres puntos esenciales: el primero, que están de acuerdo con la concepción de la red que propone la Comisión, es decir, una red ferroviaria europea que interrelacione todas los grandes corredores de mercancías de europea y sus puertos. El segundo que esta red se establezca a partir de un estándares comunes y por último que incluya todas las líneas realmente importantes , los puertos , las industrias logísticas y por supuesto el Corredor Mediterráneo tan importante para Europa y España. La Comisión europea presentará en enero un borrador de la red prioritaria que tras su discusión con los países implicados se presentará de forma definitiva en abril para su aprobación por el Consejo de Ministros y el Parlamento europeo. En marzo o a principios de junio estará definida la red europea de transportes y, desde Ferrmed, se espera con el Corredor Mediterráneo incluido.
Corredor Mediterrani
No te olvides de los desvios que es lo mas complicado en la instalación del tercer carril, creo que entre Vandellós-Castellon hay instalada traviesa polivalente.genissimon ha escrit:La solució, si es vol que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui competitiu, és la via de doble ample. Això, sí, un cop es solucioni el problema d'abalisament de la senyalització per als dos amples i el centrat/descentrat de la catenària a 3KVcc. Això serà especialment útil en el Tarragona-València: doble via de doble ample pel traçat inicialment previst per a la via d'ample ibèric.
Suposo que s'està a l'espera de veure com reacciona tot plegat en el tram Girona-Mercaderies - Vilamalla - Vilafant-Alt Empordà.
De tota manera, però, sempre s'ha dit i es manté, que el camí més curt entre dos punts d'Espanya és passant per Madrid.
Salut !!
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
A trossos hi ha travessa polivalent, hi ha una mica de tot.
470 ha escrit:No te olvides de los desvios que es lo mas complicado en la instalación del tercer carril, creo que entre Vandellós-Castellon hay instalada traviesa polivalente.genissimon ha escrit:La solució, si es vol que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui competitiu, és la via de doble ample. Això, sí, un cop es solucioni el problema d'abalisament de la senyalització per als dos amples i el centrat/descentrat de la catenària a 3KVcc. Això serà especialment útil en el Tarragona-València: doble via de doble ample pel traçat inicialment previst per a la via d'ample ibèric.
Suposo que s'està a l'espera de veure com reacciona tot plegat en el tram Girona-Mercaderies - Vilamalla - Vilafant-Alt Empordà.
De tota manera, però, sempre s'ha dit i es manté, que el camí més curt entre dos punts d'Espanya és passant per Madrid.
Salut !!
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
Però al Vandellòs-Castelló hi deu haver travessa polivalent per canviar la línia a ample UIC però no per posar 3r carril.josep_serre ha escrit:A trossos hi ha travessa polivalent, hi ha una mica de tot.
470 ha escrit:No te olvides de los desvios que es lo mas complicado en la instalación del tercer carril, creo que entre Vandellós-Castellon hay instalada traviesa polivalente.genissimon ha escrit:La solució, si es vol que el transport de mercaderies per ferrocarril sigui competitiu, és la via de doble ample. Això, sí, un cop es solucioni el problema d'abalisament de la senyalització per als dos amples i el centrat/descentrat de la catenària a 3KVcc. Això serà especialment útil en el Tarragona-València: doble via de doble ample pel traçat inicialment previst per a la via d'ample ibèric.
Suposo que s'està a l'espera de veure com reacciona tot plegat en el tram Girona-Mercaderies - Vilamalla - Vilafant-Alt Empordà.
De tota manera, però, sempre s'ha dit i es manté, que el camí més curt entre dos punts d'Espanya és passant per Madrid.
Salut !!
Bernat Borràs http://www.trenscat.cat
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
Efectivament i no en tot el traçat depén de l'època en què es va instal·lar h ha travessa polivalent o no.
Trenscat ha escrit: Però al Vandellòs-Castelló hi deu haver travessa polivalent per canviar la línia a ample UIC però no per posar 3r carril.
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
El tramo Vandellós - Castellón está preparado para pasarlo directamente a ancho UIC, pero no tercer carril. Tampoco veo la necesidad de meter tercer carril. Una vez esté el tramo Vandellós - LAV y acabada la LAV Valencia - Castellón, debería pasarse todo a ancho UIC y prestar todos los servicios en UIC. Vamos, que por mi, ya podrían empezar a comprar trenes "Regionales" en ancho UIC.
El problema está en Tarragona, los trenes pasarían "muy lejos". Tal vez allí sí se debería hacer una especie de ramal con tercer carril.
El problema está en Tarragona, los trenes pasarían "muy lejos". Tal vez allí sí se debería hacer una especie de ramal con tercer carril.
Yo pensaba que si se podia meter tercer carril en la traviesa polivalente, pero leyendo algo sobre el nuevo tunel de pajares para meter el tercer carril tiene que ser especial para aguantar el peso del carril nuevo.Nozomi ha escrit:El tramo Vandellós - Castellón está preparado para pasarlo directamente a ancho UIC, pero no tercer carril. Tampoco veo la necesidad de meter tercer carril. Una vez esté el tramo Vandellós - LAV y acabada la LAV Valencia - Castellón, debería pasarse todo a ancho UIC y prestar todos los servicios en UIC. Vamos, que por mi, ya podrían empezar a comprar trenes "Regionales" en ancho UIC.
El problema está en Tarragona, los trenes pasarían "muy lejos". Tal vez allí sí se debería hacer una especie de ramal con tercer carril.
Lo que hay menos problema es en los trenes, tanto los civia como los 449 tienen preinstalación para cambio de ancho.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3819445/ ... rrani.html
Dijous 02.12.2010 06:00
Clam a Brussel·les pel corredor mediterrani
Polítics, economistes i empresaris fan front comú al parlament europeu perquè la infrastructura ferroviària sigui prioritària als programes europeus
Una delegació de l'Arc Mediterrani, formada per polítics, empresaris i economistes, capitanejada per l'Institut Ignasi Villalonga (IIVEE), es va presentar ahir a Brussel·les per fer saber de primera mà els motius que els porten a demanar el suport de la Comissió Europea a la construcció prioritària d'una línia de tren de mercaderies d'amplària europea des d'Algesires al cor d'Europa. Tots els participants a l'acte van coincidir a dir que aquesta infrastructura seria el motor més important de la recuperació econòmica de la península i, per tant, d'Europa.
El corredor mediterrani és 'important, urgent i imprescindible', va proclamar l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras. En paraules seves, si la línia de tren per a transportar mercaderies no es fa en el temps adequat, 'en uns altres àmbits europeus, des de Gènova i Trieste a Salònica i el Pireu, es construiran infrastructures que competiran amb la capacitat productiva i exportadora de la regió que representem'.
'Locomotora de la recuperació'
Amb 13 milions d'habitants, l'Euroregió de l'Arc Mediterrani produeix al 40% del PIB de l'estat espanyol i gairebé el 50% de les exportacions. Per això, el corredor mediterrani 'pot ser la locomotora de la recuperació econòmica de l'estat', segons Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU.
Tremosa també va fer observar que 'la recuperació comença a través de les exportacions', i va atacar el govern espanyol que, 'durant anys i contra tota lògica econòmica racional, ha prioritzat infrastructures radials amb centre a Madrid i la travessia central del Pirineu...Massa vegades ha semblat que els alts funcionaris del govern espanyol, marginant el corredor mediterrani, preferien una Espanya pobra a una Espanya pròspera, si aquesta prosperitat havia d'entrar pels ports catalans i valencians.'
També l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, va insistir en la idea que 'el govern espanyol ha fet servir criteris antieconòmics en la concepció de les infrastructures'.
L'acte d'ahir al parlament europeu va ser preparat minuciosament pels responsables de l'Institut Villalonga, amb la col·laboració decidida d'alguns dels eurodiputats catalans. A més dels participants, hi van assistir eurodiputats d'una colla de països i membres de la comissió de transport del parlament. L'acte va tenir un to eminentment acadèmic i tècnic i es van fer poques concessions a la reivindicació que no anessin acompanyades d'exemples i de dades per a demostrar la raonabilitat dels arguments en favor del corredor mediterrani.
Dijous 02.12.2010 06:00
Clam a Brussel·les pel corredor mediterrani
Polítics, economistes i empresaris fan front comú al parlament europeu perquè la infrastructura ferroviària sigui prioritària als programes europeus
Una delegació de l'Arc Mediterrani, formada per polítics, empresaris i economistes, capitanejada per l'Institut Ignasi Villalonga (IIVEE), es va presentar ahir a Brussel·les per fer saber de primera mà els motius que els porten a demanar el suport de la Comissió Europea a la construcció prioritària d'una línia de tren de mercaderies d'amplària europea des d'Algesires al cor d'Europa. Tots els participants a l'acte van coincidir a dir que aquesta infrastructura seria el motor més important de la recuperació econòmica de la península i, per tant, d'Europa.
El corredor mediterrani és 'important, urgent i imprescindible', va proclamar l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras. En paraules seves, si la línia de tren per a transportar mercaderies no es fa en el temps adequat, 'en uns altres àmbits europeus, des de Gènova i Trieste a Salònica i el Pireu, es construiran infrastructures que competiran amb la capacitat productiva i exportadora de la regió que representem'.
'Locomotora de la recuperació'
Amb 13 milions d'habitants, l'Euroregió de l'Arc Mediterrani produeix al 40% del PIB de l'estat espanyol i gairebé el 50% de les exportacions. Per això, el corredor mediterrani 'pot ser la locomotora de la recuperació econòmica de l'estat', segons Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU.
Tremosa també va fer observar que 'la recuperació comença a través de les exportacions', i va atacar el govern espanyol que, 'durant anys i contra tota lògica econòmica racional, ha prioritzat infrastructures radials amb centre a Madrid i la travessia central del Pirineu...Massa vegades ha semblat que els alts funcionaris del govern espanyol, marginant el corredor mediterrani, preferien una Espanya pobra a una Espanya pròspera, si aquesta prosperitat havia d'entrar pels ports catalans i valencians.'
També l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, va insistir en la idea que 'el govern espanyol ha fet servir criteris antieconòmics en la concepció de les infrastructures'.
L'acte d'ahir al parlament europeu va ser preparat minuciosament pels responsables de l'Institut Villalonga, amb la col·laboració decidida d'alguns dels eurodiputats catalans. A més dels participants, hi van assistir eurodiputats d'una colla de països i membres de la comissió de transport del parlament. L'acte va tenir un to eminentment acadèmic i tècnic i es van fer poques concessions a la reivindicació que no anessin acompanyades d'exemples i de dades per a demostrar la raonabilitat dels arguments en favor del corredor mediterrani.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3819480/ ... viari.html
Dijous 02.12.2010 08:42
Ford abandonarà València abans de cinc anys si no hi ha un nou eix ferroviari
Ho va dir ahir el responsable logístic de la companyia a Europa Louis Paredis
El responsable europeu de logística de Ford, Louis Paredis, va avisar ahir a Brussel·les que l'automobilística podria abandonar Almussafes si abans de cinc anys no s'ha fet un nou eix ferroviari per l'arc mediterrani. 'La posició competitiva de Ford a Almussafes depèn només de l'existència del corredor mediterrani', va dir Paredis.
'La producció ha canviat des que vam començar a produir a Almussafes, fa 35 anys; aleshores produíem per a una regió, però ara fabriquem dos mil cotxes al dia per a seixanta-tres regions d'arreu, dinou d'europees; ens arriben materials de tot el món i nosaltres també hem d'enviar a tot el món', va dir Paredis. I va afegir que la companyia començaria un procés deslocalització aviat si no hi ha passos endavant. El reponsable de logística de Seat, Enric Martí, també present a la trobada, té una opinió molt similar, tot i que no va arribar a parlar de deslocalització. 'L'eix ferroviari és més que fonamental i urgent', va dir.
En la trobada que es féu a València el mes de maig passat, similar a la d'ahir a Brussel·les, també organitzada per l'Institut Ignasi Villalonga, el responsable de logística de la planta d'Almussafes i altres experts en infrastructures ja van explicar precisament la necessitat del corredor per evitar que les mercaderies provinents d'Àsia, que entren pel mediterrani, desembarquessin als ports anglesos i holandesos, creuant l'estret de Gibraltar. Vegeu-ne aquest vídeo amb opinions d'experts de tot el país.
Dijous 02.12.2010 08:42
Ford abandonarà València abans de cinc anys si no hi ha un nou eix ferroviari
Ho va dir ahir el responsable logístic de la companyia a Europa Louis Paredis
El responsable europeu de logística de Ford, Louis Paredis, va avisar ahir a Brussel·les que l'automobilística podria abandonar Almussafes si abans de cinc anys no s'ha fet un nou eix ferroviari per l'arc mediterrani. 'La posició competitiva de Ford a Almussafes depèn només de l'existència del corredor mediterrani', va dir Paredis.
'La producció ha canviat des que vam començar a produir a Almussafes, fa 35 anys; aleshores produíem per a una regió, però ara fabriquem dos mil cotxes al dia per a seixanta-tres regions d'arreu, dinou d'europees; ens arriben materials de tot el món i nosaltres també hem d'enviar a tot el món', va dir Paredis. I va afegir que la companyia començaria un procés deslocalització aviat si no hi ha passos endavant. El reponsable de logística de Seat, Enric Martí, també present a la trobada, té una opinió molt similar, tot i que no va arribar a parlar de deslocalització. 'L'eix ferroviari és més que fonamental i urgent', va dir.
En la trobada que es féu a València el mes de maig passat, similar a la d'ahir a Brussel·les, també organitzada per l'Institut Ignasi Villalonga, el responsable de logística de la planta d'Almussafes i altres experts en infrastructures ja van explicar precisament la necessitat del corredor per evitar que les mercaderies provinents d'Àsia, que entren pel mediterrani, desembarquessin als ports anglesos i holandesos, creuant l'estret de Gibraltar. Vegeu-ne aquest vídeo amb opinions d'experts de tot el país.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4267
- Ubicació: Horta
Tot i que és una amenaça només per a fer pressió, en cinc anys és impossible que estigui fet un nou corredor des de València fins a la frontera.
Hi ha molt (massa) per fer, i només cal mirar la velocitat de les obres de la connexió entre la LAV i el Corredor Mediterrani al Camp de Tarragona. Però a part d'això encara falta molt per fer, i el pitjor, encara falta concretar què es vol per al Corredor Mediterrani. La línia, venint des del sud, pot ser apta per al transport de mercaderies, però al haver-se pensat com una línia per a passatgers, no s'ha ideat cap solució quan les mercaderies arribin a Tarragona. Per la LAV no hi poden anar, doncs no s'ha iniciat res de l'enllaç entre la LAV i el by-pass del Vallès. Afegim tercer carril i fem anar les mercaderies per la línia convencional des de l'actual estació de Tarragona i per la línia de Vilafranca?
No s'ha planificat res per al transport de mercaderies, i ara ens trobem en aquesta situació.
Hi ha molt (massa) per fer, i només cal mirar la velocitat de les obres de la connexió entre la LAV i el Corredor Mediterrani al Camp de Tarragona. Però a part d'això encara falta molt per fer, i el pitjor, encara falta concretar què es vol per al Corredor Mediterrani. La línia, venint des del sud, pot ser apta per al transport de mercaderies, però al haver-se pensat com una línia per a passatgers, no s'ha ideat cap solució quan les mercaderies arribin a Tarragona. Per la LAV no hi poden anar, doncs no s'ha iniciat res de l'enllaç entre la LAV i el by-pass del Vallès. Afegim tercer carril i fem anar les mercaderies per la línia convencional des de l'actual estació de Tarragona i per la línia de Vilafranca?
No s'ha planificat res per al transport de mercaderies, i ara ens trobem en aquesta situació.
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN
Barcelona reivindica el corredor mediterrani com un eix ferroviari prioritari
publicat el 07/01/2011 a les 16:59 h. Míriam Pons
L'Ajuntament de Barcelona vol que la Comissió Europea inclogui el corredor mediterrani com un eix ferroviari prioritari d'Europa. És per això que donarà suport al Manifest que l'associació FERRMED presentarà a la comissió el proper 12 de gener, en què es demana la creació d'una xarxa principal europea que inclogui eixos prioritaris per al transport de mercaderies.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha demanat aquest divendres que la Comissió Europea inclogui el corredor ferroviari mediterrani com un eix prioritari de la xarxa de transports continental.
Per aquest motiu, l'Ajuntament donarà suport al Manifest que l'associació FERRMED presentarà a Brussel·les el proper 12 de gener. En aquest document es demana la creació d'una xarxa principal europea que inclogui eixos prioritaris per al transport de mercaderies, així com l'estandardització d'aquest espai ferroviari únic.
Hereu ha defensat que "Barcelona s'hi juga molt" en aquesta aposta europea pel corredor mediterrani, però que també és vital per Catalunya i per l'Estat, per tal de poder sortir de la crisi.
De la mateixa manera, l'alcalde ha reivindicat que cal "la inversió necessària per fer d'aquest eix una realitat" i construir més i millors infraestructures ferroviàries.
Un impuls a l'economia europea
El mes d'abril, la Comissió Europea sotmetrà la proposta de xarxa prioritària transeuropea, que ha d'unir el continent des d'Algesires fins a Estocolm, al Consell de Ministres i al Parlament Europeu.
És per això que ara és el "moment idoni", segons ha explicat el secretari general de FERRMED, Joan Amorós, perquè el govern espanyol, així com els governs autonòmics i locals implicats, impulsin el corredor mediterrani.
Segons dades de FERRMED, la implantació dels estàndards europeus i la inclusió del corredor mediterrani dins la xarxa principal significaria uns beneficis globals de 67.000 milions d'euros en el període 2016-2045 per transferència de trànsit de la carretera al ferrocarril i per estalvi energètic i de temps.
Barcelona reivindica el corredor mediterrani com un eix ferroviari prioritari
publicat el 07/01/2011 a les 16:59 h. Míriam Pons
L'Ajuntament de Barcelona vol que la Comissió Europea inclogui el corredor mediterrani com un eix ferroviari prioritari d'Europa. És per això que donarà suport al Manifest que l'associació FERRMED presentarà a la comissió el proper 12 de gener, en què es demana la creació d'una xarxa principal europea que inclogui eixos prioritaris per al transport de mercaderies.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha demanat aquest divendres que la Comissió Europea inclogui el corredor ferroviari mediterrani com un eix prioritari de la xarxa de transports continental.
Per aquest motiu, l'Ajuntament donarà suport al Manifest que l'associació FERRMED presentarà a Brussel·les el proper 12 de gener. En aquest document es demana la creació d'una xarxa principal europea que inclogui eixos prioritaris per al transport de mercaderies, així com l'estandardització d'aquest espai ferroviari únic.
Hereu ha defensat que "Barcelona s'hi juga molt" en aquesta aposta europea pel corredor mediterrani, però que també és vital per Catalunya i per l'Estat, per tal de poder sortir de la crisi.
De la mateixa manera, l'alcalde ha reivindicat que cal "la inversió necessària per fer d'aquest eix una realitat" i construir més i millors infraestructures ferroviàries.
Un impuls a l'economia europea
El mes d'abril, la Comissió Europea sotmetrà la proposta de xarxa prioritària transeuropea, que ha d'unir el continent des d'Algesires fins a Estocolm, al Consell de Ministres i al Parlament Europeu.
És per això que ara és el "moment idoni", segons ha explicat el secretari general de FERRMED, Joan Amorós, perquè el govern espanyol, així com els governs autonòmics i locals implicats, impulsin el corredor mediterrani.
Segons dades de FERRMED, la implantació dels estàndards europeus i la inclusió del corredor mediterrani dins la xarxa principal significaria uns beneficis globals de 67.000 milions d'euros en el període 2016-2045 per transferència de trànsit de la carretera al ferrocarril i per estalvi energètic i de temps.
http://www.ara.cat/ara_mes/cronica/Lany ... 59533.html
L'any del Corredor Mediterrani
El partit decisiu es juga a Brussel·les. L'associació Ferrmed, que agrupa més de 140 entitats, presentarà dimecres a les institucions comunitàries una proposta d'eix ferroviari entre el sud i nord d'Europa.
QUIM TORRENT Barcelona | Actualitzada el 08/01/2011 00:00
Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, parla amb la convicció dels que saben que tenen la raó. Si no fos així ja fa molt temps que hauria abandonat el projecte que des de fa sis anys porta entre mans: la creació d'un lobi per aconseguir que el Corredor Mediterrani sigui declarat prioritari per la Unió Europea. De bastons a les rodes en el camí n'hi ha hagut molts. I en queden uns quants encara per superar. Però tot apunta que, aquesta vegada sí, cap al maig les institucions europees declararan prioritari el corredor que relliga el litoral dels Països Catalans. Ahir, justament, Amorós va rebre en una reunió el suport explícit de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de Seat i del Col·legi d'Enginyers Industrials.
Feina de formigueta
Si finalment es compleixen les previsions, en bona part serà gràcies a la feina de formigueta que ha fet Ferrmed, l'associació que dirigeix Amorós i que agrupa 140 entitats d'una desena de països. Ferrmed promou la creació d'un gran eix ferroviari entre Algesires i el nord d'Europa. Un traçat que a Catalunya i la seva àrea d'influència vol dir el Corredor Mediterrani. Amb aquest objectiu, Amorós i el seu equip han organitzat dimecres un gran acte a Brussel·les que comptarà amb primeres espases de cadascuna de les entitats que hi donen suport, que van des d'empreses automobilístiques, com Volvo, Ford o Seat, a ports com els de Rotterdam, Marsella o Barcelona, passant per universitats o cambres de comerç.
"Aquesta vegada ens hem d'assegurar de no fallar. Hi ha alguns corredors que no entenc per què no es van incloure fa anys com a prioritaris", explica Amorós des del despatx que té a la Gran Via. El 2001, amb Loyola de Palacio com comissària de Transports, el PP va aconseguir que la UE declarés prioritària la travessia central dels Pirineus, enlloc del Corredor Mediterrani. Eren temps durs. Amorós recorda els seus primers viatges a València quan Ferrmed només era una idea: "Quan vaig anar a València per primer cop el 2004 em van dir que els de Madrid els deien que per treure les mercaderies havien de passar per Terol, Saragossa i Canfranc. Ha estat un treball de molta paciència i mà esquerra que ha donat els seus fruits. Els valencians faran un desplegament brutal a Brussel·les".
Com s'explica, doncs, aquest canvi del PP valencià? Per Amorós es tracta de pura supervivència. Algunes de les principals empreses del País València han amenaçat de marxar si no s'aposta rotundament pel Corredor Mediterrani. Gairebé la meitat de les exportacions de tot l'Estat -un sector clau per sortir de la crisi- es generen a Catalunya i al País Valencià. Exdirectiu de Nissan, Amorós té clara la importància dels costos logístics. "Un transport ineficient t'encareix el preu final del producte. El Corredor Mediterrani podria reduir entre un 30% i un 40% els costos de transport de les empreses que exporten a Europa", diu ell.
Madrid com a problema
L'economista Germà Bel no és l'únic que denúncia el radial, ineficient i basat amb criteris polítics model espanyol d'infraestructures. Amorós des de fa anys tampoc no es cansa de repetir que el govern espanyol "s'ha aprofitat durant anys dels fons europeus per invertir en les zones on no calia. I ara la crisi és molt més profunda perquè les zones que ens haurien pogut treure de la crisi abans s'han deixat de la mà de Déu. Aquesta és la realitat". L'espanyol és l'estat europeu que més ha gastat en construcció de ferrocarril, però en els últims quatre anys, la quota del trànsit de mercaderies ha baixat respecte al transport per carretera.
Per tot plegat, Amorós demana que sigui la Unió Europea o un organisme autònom qui governi la xarxa. "En tots els sentits. Fins i tot a l'hora de decidir les inversions. Si no, tornarem a la cosa de sempre: inversions al gust i criteri de cada estat membre", conclou.
L'any del Corredor Mediterrani
El partit decisiu es juga a Brussel·les. L'associació Ferrmed, que agrupa més de 140 entitats, presentarà dimecres a les institucions comunitàries una proposta d'eix ferroviari entre el sud i nord d'Europa.
QUIM TORRENT Barcelona | Actualitzada el 08/01/2011 00:00
Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, parla amb la convicció dels que saben que tenen la raó. Si no fos així ja fa molt temps que hauria abandonat el projecte que des de fa sis anys porta entre mans: la creació d'un lobi per aconseguir que el Corredor Mediterrani sigui declarat prioritari per la Unió Europea. De bastons a les rodes en el camí n'hi ha hagut molts. I en queden uns quants encara per superar. Però tot apunta que, aquesta vegada sí, cap al maig les institucions europees declararan prioritari el corredor que relliga el litoral dels Països Catalans. Ahir, justament, Amorós va rebre en una reunió el suport explícit de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de Seat i del Col·legi d'Enginyers Industrials.
Feina de formigueta
Si finalment es compleixen les previsions, en bona part serà gràcies a la feina de formigueta que ha fet Ferrmed, l'associació que dirigeix Amorós i que agrupa 140 entitats d'una desena de països. Ferrmed promou la creació d'un gran eix ferroviari entre Algesires i el nord d'Europa. Un traçat que a Catalunya i la seva àrea d'influència vol dir el Corredor Mediterrani. Amb aquest objectiu, Amorós i el seu equip han organitzat dimecres un gran acte a Brussel·les que comptarà amb primeres espases de cadascuna de les entitats que hi donen suport, que van des d'empreses automobilístiques, com Volvo, Ford o Seat, a ports com els de Rotterdam, Marsella o Barcelona, passant per universitats o cambres de comerç.
"Aquesta vegada ens hem d'assegurar de no fallar. Hi ha alguns corredors que no entenc per què no es van incloure fa anys com a prioritaris", explica Amorós des del despatx que té a la Gran Via. El 2001, amb Loyola de Palacio com comissària de Transports, el PP va aconseguir que la UE declarés prioritària la travessia central dels Pirineus, enlloc del Corredor Mediterrani. Eren temps durs. Amorós recorda els seus primers viatges a València quan Ferrmed només era una idea: "Quan vaig anar a València per primer cop el 2004 em van dir que els de Madrid els deien que per treure les mercaderies havien de passar per Terol, Saragossa i Canfranc. Ha estat un treball de molta paciència i mà esquerra que ha donat els seus fruits. Els valencians faran un desplegament brutal a Brussel·les".
Com s'explica, doncs, aquest canvi del PP valencià? Per Amorós es tracta de pura supervivència. Algunes de les principals empreses del País València han amenaçat de marxar si no s'aposta rotundament pel Corredor Mediterrani. Gairebé la meitat de les exportacions de tot l'Estat -un sector clau per sortir de la crisi- es generen a Catalunya i al País Valencià. Exdirectiu de Nissan, Amorós té clara la importància dels costos logístics. "Un transport ineficient t'encareix el preu final del producte. El Corredor Mediterrani podria reduir entre un 30% i un 40% els costos de transport de les empreses que exporten a Europa", diu ell.
Madrid com a problema
L'economista Germà Bel no és l'únic que denúncia el radial, ineficient i basat amb criteris polítics model espanyol d'infraestructures. Amorós des de fa anys tampoc no es cansa de repetir que el govern espanyol "s'ha aprofitat durant anys dels fons europeus per invertir en les zones on no calia. I ara la crisi és molt més profunda perquè les zones que ens haurien pogut treure de la crisi abans s'han deixat de la mà de Déu. Aquesta és la realitat". L'espanyol és l'estat europeu que més ha gastat en construcció de ferrocarril, però en els últims quatre anys, la quota del trànsit de mercaderies ha baixat respecte al transport per carretera.
Per tot plegat, Amorós demana que sigui la Unió Europea o un organisme autònom qui governi la xarxa. "En tots els sentits. Fins i tot a l'hora de decidir les inversions. Si no, tornarem a la cosa de sempre: inversions al gust i criteri de cada estat membre", conclou.
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
Les mercaderies arribarien a Tarragona per un enllaç que es farà a Vila-Seca.
El Tram Camp de Tarragona Vandellòs té la infrastructura pràcticament acabada llevat d'alguns viaductes com el de Cambrils i algun més, només hi falta posar la via.
L'enllaç´entre la LAV i el by-pass del Vallès és una obra relativament fàcil de fer quan sigui el moment.
El Tram Camp de Tarragona Vandellòs té la infrastructura pràcticament acabada llevat d'alguns viaductes com el de Cambrils i algun més, només hi falta posar la via.
L'enllaç´entre la LAV i el by-pass del Vallès és una obra relativament fàcil de fer quan sigui el moment.
victorcasta ha escrit:Tot i que és una amenaça només per a fer pressió, en cinc anys és impossible que estigui fet un nou corredor des de València fins a la frontera.
Hi ha molt (massa) per fer, i només cal mirar la velocitat de les obres de la connexió entre la LAV i el Corredor Mediterrani al Camp de Tarragona. Però a part d'això encara falta molt per fer, i el pitjor, encara falta concretar què es vol per al Corredor Mediterrani. La línia, venint des del sud, pot ser apta per al transport de mercaderies, però al haver-se pensat com una línia per a passatgers, no s'ha ideat cap solució quan les mercaderies arribin a Tarragona. Per la LAV no hi poden anar, doncs no s'ha iniciat res de l'enllaç entre la LAV i el by-pass del Vallès. Afegim tercer carril i fem anar les mercaderies per la línia convencional des de l'actual estació de Tarragona i per la línia de Vilafranca?
No s'ha planificat res per al transport de mercaderies, i ara ens trobem en aquesta situació.
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
http://www.vilaweb.cat/noticia/3833887/20110112/1.html
Dimecres 12.01.2011 06:00
Autor/s: Roger Cassany
Ferrmed aplega al Parlament Europeu empresaris i polítics pel corredor mediterrani
Entrevista amb el secretari general de Ferrmed · Diu que la Unió Europea entén el corredor mediterrani com una necessitat, però que la decisió depèn del govern espanyol, que vol evitar que Madrid resti fora del mapa
Els partidaris del corredor mediterrani fan avui, una vegada més, una demostració de força. Ferrmed, que aplega desenes d'empreses i d'institucions de tota la Unió Europea, ha organitzat un gran acte al Parlament Europeu per a pressionar el govern espanyol. Hi assisteixen representants de les principals empreses logístiques i de transport d'Europa, de les associacions de ferrocarrils, de les cambres de comerç i de les patronals, a més d'una àmplia representació política del nostre país: el president Camps, que ahir ja es va reunir amb el comissari de Transports europeu, el conseller d'Obres Públiques català, Lluís Recoder, i un bon nombre de batlles de tots els territoris. Tots, amb un únic objectiu: aconseguir que el corredor mediterrani sigui declarat prioritari a Europa.
En aquesta entrevista, el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, explica que l'acte d'avui és un pas més per a aconseguir allò que a Europa ja entén com una necessitat, que el govern espanyol entrebanca, encara que es trobi sol, perquè vol evitar que Madrid esdevingui un ciutat fora del mapa logístic europeu. Detalla, també, el calendari de la Unió Europea que ha de prendre una decisió definitiva abans de l'estiu.
—Una nova demostració de força...
En aquests sis anys i mig d'història de Ferrmed hem estat en contacte amb tots els governs europeus, especialment amb l'espanyol, el francès i la Comissió Europea. I ara finalment ha arribat el moment de prendre decisions. De prendre'n una, en definitiva: definir una xarxa ferroviària i prioritària europea. I sí, l'acte és una visibilització de la nostra força. És essencial de demostrar a Europa que tenim un predicament important i que podem omplir una sala amb quatre-centes persones influents de debò.
—No fa gaires setmanes l'Institut Villalonga va fer un altre acte a Brussel·les amb el mateix propòsit. Tindrà efecte aquesta pressió?
Jo crec que tindrà efecte, segur. Aquí el punt clau és el govern de Madrid. Hem tingut algunes reunions amb el ministre espanyol i ell diu que el corredor serà declarat prioritari. Jo mateix li ho vaig demanar d'una manera molt directa a la cimera de Saragossa del mes de juny i em va respondre públicament, fins i tot una mica enfadat, dient que en privat ja m'ho havia dit i que calia creure's la paraula d'un ministre. Però també va dir que presentaria un pla de com s'havia d'estructurar aquest corredor mediterrani i encara no ho ha fet.
—El govern espanyol, històricament, no se n'ha preocupat gaire del corredor mediterrani...
No se n'ha preocupat gens, mai. Aquest és el drama. I ja em molesto, perquè el ministre diu que fa un estudi del tram Castelló-Tarragona, però l'estudi ja s'hauria d'haver enllestit fa mesos. De paraula et diuen que sí, però després, a l'hora dels fets, sempre, ara com ara, continua prevalent el concepte radial. Abans d'inaugurar cap tram de corredor, inauguraran, per exemple, el tren d'alta velocitat Madrid-Salamanca. No podem abaixar la guàrdia perquè, de bones paraules, totes les que vulguem, però a l'hora de la veritat res no va al ritme que hauria d'anar.
—Europa força l'estat espanyol a prendre mesures fiscals i a fer reformes econòmiques profundes per posar-se a nivell europeu. I al mateix temps tothom concorda a dir que el corredor és una via per a ajudar a sortir de la crisi...
Tothom ho diu ara, però ja fa molts anys que n'hi ha que ho diem. Ferrmed mateix, en molts discursos públics davant moltes autoritats, ha dit clarament que la crisi hauria estat molt més suportable, si això, que s'hauria d'haver fet fa vint anys, s'hagués fet. Perquè ara l'arc mediterrani seria una zona amb una indústria transformadora lleugera important, amb infrastructures logístiques de primer nivell europeu. I tot això donaria un cos sòlid a la nostra economia, que ara no té.
—Com s'entén que Espanya encara s'hi resisteixi?
Per raons estrictament polítiques. No hi ha cap argument econòmic que justifiqui la no-priorització del corredor mediterrani. Però hi ha una raó important que explica la negativa: Madrid és una ciutat aïllada. N'hi ha prou de veure els mapes que portem per tot Europa i l'opinió de Richard Florida, un dels experts mundials més prestigiosos en geografia i creixement econòmic. Florida ens posa dins una macroregió que va de Lió a Múrcia, i que segons les seves estimacions és l'onzena del món en creació de riquesa. La regió de Madrid ocupa el lloc trenta-novè del seu rànquing. Per això no volen el corredor. Madrid té un gran problema, i és que és una ciutat aïllada. Té una bona situació dins la península ibèrica, però resta aïllada dins el mapa europeu.
—I per això el govern espanyol vol que la connexió passi per Madrid, malgrat tot...
Sí, vol contrarestar la situació descrita per Florida com sigui, fent passar els eixos primordials per Madrid. Madrid té molt d'interès a mantenir una connexió amb França i amb el Marroc. I el govern espanyol vol que la connexió principal d'aquest eix passi per Madrid. Nosaltres no ens oposem a una connexió que passi per Madrid, però no podem permetre que s'aïlli l'activitat econòmica del nostre país. Aquest eix que demanem ha de començar a Algesires i seguir els circuits econòmics. I si ho aconseguim, haurem trencat per primera vegada la radialitat espanyola.
—Sou optimista?
El missatge que hem transmès a tot Europa, en especial a la Comssió Europea, és el següent: 'A Espanya no es fan les coses bé. S'inverteix el fons europeu en una xarxa que no és rendible i, en canvi, a les zones amb rendibilitat socioeconòmcia clara, no s'hi inverteix'. Em consta que aquest missatge ha arribat al ministre espanyol des de la Comissió Europea d'una manera clara. És a dir, que el missatge ha fet la volta. I això és la cosa més important.
—I hi hagut passos del govern espanyol en aquesta línia?
Sí, alguns, però pocs. Ara el ministeri diu que té un pla per a aquests quatre anys per a millorar la circulació ferroviària de les mercaderies a l'estat espanyol. I en aquest pla hi ha previstes moltes de les especificacions que deriven dels estàndards que proposem nosaltres, com la tensió de l'electrificació, el gàlib de càrrega, les rampes, la longitud dels frens, etc..., però el pla no recull cap de les nostres indicacions sobre l'amplada de via. I això és la mare dels ous. És a dir, segons el seu pla, s'aplicaran tots aquests canvis positius a les vies, però mantenint l'amplada de via ibèrica. Jo mateix vaig dir al ministre que així no s'anava enlloc, que els trens continuarien no agafant càrrega, si no es canviava l'amplada de via. Hem de partir de la base que el mercat de les nostres empreses és Europa, no és Espanya. I n'hi ha proves claríssimes. Per exemple: més de vint mil camions travessen cada dia el Pirineu. Hi ha una relació econòmica molt gran, i si el ferrocarril no és interoperable, no ens en sortirem.
—Quins arguments té el govern espanyol per a no tocar l'amplada de via?
Cap. Per exemple, posar un tercer carril a la via entre Figueres i Cartagena, per posar dos extrems calculables, costa, segons que hem estimat, 1.700 milions d'euros. Aquest pla del govern té un pressupost de 7.000 milions. Nosaltres demanem, com a mínim, que d'aquests 7.000, 1.700 serveixin per a fer un nou carril amb amplada de via europeu. Però resulta que això no figura al projecte, no volen tocar l'amplada de via. Per tant, per dir-ho d'alguna manera, malgrat les paraules i els gestos, la lluita continua. No podem defallir. L'amplada de via és un element essencial i la negativa del govern espanyol a tocar-la retrata la situació actual.
—La Ford ha amenaçat d'anar-se'n si en cinc anys no hi ha un eix mediterrani en condicions per a poder enviar els cotxes al nord...
Naturalment. I aquesta pressió també té molta força. És evident que aquesta concepció política radial, que sempre ha potenciat el govern espanyol per mirar de cohesionar Espanya a través de Madrid, fa perdre molts punts a l'economia del nostre país i a l'economia espanyola.
—L'acte aplega una representació empresarial i política prou transversal de tot Europa. Això també és pressió.
La Comissió Europea sempre ens ha fet cas i això, d'entrada, ja és important. Nosaltres demanem cinc coses: que el disseny de la xarxa ferroviària europea sigui realment una xarxa i no corredors aïllats; que aquesta xarxa connecti sobretot les principals àrees industrials; que aquesta xarxa apliqui uns estàndards tècnics comuns a les vies i a la infrastructura en general; que sigui una xarxa governada per un organisme europeu, com els avions, que pugui decidir sobre les assignacions d'inversió del fons europeu amb independència dels criteris dels estats; i finalment que, en aquesta xarxa, s'hi incloguin com a prioritaris els corredors importants que encara no s'han declarat prioritaris, com el corredor mediterrani i alguns més. De tot això, la comissió ja ha dit que estava d'acord, si més no, en els dos primers punts. Sobre la resta, és difícil que hi vagi contra, però no s'ha mullat. Per això ho demanem aplegant molta gent important. D'allò que més satisfet em sento és que tot el món empresarial, ferroviari i logístic d'Europa serà a l'acte per donar-nos suport. Hi haurà la UIRR, que és l'Associació Internacional del Ferrocarril, la CER, que és la confederació europea de ferrocarril, les associacions europees de logística i les empreses de transports d'Europa, a més de cambres de comerç i representants del grup Volkswagen-Seat.
—I també polítics...
Sí, a banda hi ha els polítics, amb delegats de molts països designats pels ministres de transport. Hi seran els presidents del País Valencià i de Múrcia, amb els consellers corresponents. De les corts valencianes, hi haurà nou diputats, a més de desenes de batlles de ciutats importants de tots els territoris. El ministre espanyol no hi serà, però sí que hi haurà un representant del ministeri. Allò que cal és fer força i coronar la labor feta fins ara amb el suport de tota aquesta representació institucional. I un fet molt important: el moderador de la conferència serà Jean Eric Paquet, director de la DG Move, que és la direcció de la comissió europea que s'ocupa de definir aquesta xarxa. Ell té aquesta responsabilitat i ell vindrà, parlarà i escoltarà tothom.
—Quin és el calendari actual de les decisions que s'han de prendre sobre el corredor?
Aquest mes de gener la DG Move enllestirà un primer esborrany del disseny d'aquesta nova xarxa europea. Aquest esborrany, que segurament no es farà públic, el discutirà amb els estats membres. Després, a l'abril, es presentarà el projecte definitivament al consell de ministres europeu i al parlament europeu. Per tant, la decisió final s'escaurà a final de maig o a la primeria de juny.
Un acte estratègic
El moment escollit per a fer l'acte no és casual: a final de mes la DG Move, màxim òrgan de la Comissió Europea dedicat al transport, tindrà enllestit el primer esborrany de la xarxa de ferrocarrils de la Unió, en el qual ja es destriaran els corredors prioritaris. I la proposta es negociarà amb els estats membres entre els mesos de febrer i abril. Per això el director de Ferrmed, Joan Amorós, no es cansa de repetir que la pressió no s'acaba amb l'acte d'avui, sinó que cal continuar-la almenys fins que la proposta definitiva no es voti al parlament, segurament al mes de juny.
L'acte, que durarà de les 11.00 a les 17.00, és moderat precisament per Amorós i per Jean Eric Paquet, director de la DG Move. La llista d'entitats, associacions, empreses i institucions participants (pdf) és molt llarga. De l'àmbit de la logística, hi ha Johannes Ludewig, director executiu de la Confederació Europea de Ferrocarrils (CER), Rudy Colle, director general de l'Associació Internacional del Ferrocarril (UIRR) i Victor Schoenmakers, conseller delegat de l'Organització Europea de Ports (ESPO).
De l'àmbit estrictament empresarial i econòmic hi ha les cambres de comerç de Lió, de València i de Barcelona, a més de la patronal valenciana CIERVAL, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i l'automobilística Volkswagen.
D'àmbit polític, hi ha el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, acompanyat de nou diputats, de partits diferents, el conseller d'Obres Públiques de Catalunya, Lluís Recoder, la batllessa de València, Rita Barberà, el tinent-batlle de Barcelona Ramon García Bragado, en substitució de Jordi Hereu, que a última hora ha anul·lat el viatge, el president de la Comunitat Autònoma de Múrcia, Ramon Luis Valcárcel, la batllessa de Lió i el batlle de Màlaga. També hi ha delegacions de ministeris de transport europeus.
El ministre Blanco no hi serà, tot i haver-hi estat convidat, però hi assistiran dos representants del seu ministeri, presidits per Carlos Juárez, director general d'Infrastructures ferroviàries.
Dimecres 12.01.2011 06:00
Autor/s: Roger Cassany
Ferrmed aplega al Parlament Europeu empresaris i polítics pel corredor mediterrani
Entrevista amb el secretari general de Ferrmed · Diu que la Unió Europea entén el corredor mediterrani com una necessitat, però que la decisió depèn del govern espanyol, que vol evitar que Madrid resti fora del mapa
Els partidaris del corredor mediterrani fan avui, una vegada més, una demostració de força. Ferrmed, que aplega desenes d'empreses i d'institucions de tota la Unió Europea, ha organitzat un gran acte al Parlament Europeu per a pressionar el govern espanyol. Hi assisteixen representants de les principals empreses logístiques i de transport d'Europa, de les associacions de ferrocarrils, de les cambres de comerç i de les patronals, a més d'una àmplia representació política del nostre país: el president Camps, que ahir ja es va reunir amb el comissari de Transports europeu, el conseller d'Obres Públiques català, Lluís Recoder, i un bon nombre de batlles de tots els territoris. Tots, amb un únic objectiu: aconseguir que el corredor mediterrani sigui declarat prioritari a Europa.
En aquesta entrevista, el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, explica que l'acte d'avui és un pas més per a aconseguir allò que a Europa ja entén com una necessitat, que el govern espanyol entrebanca, encara que es trobi sol, perquè vol evitar que Madrid esdevingui un ciutat fora del mapa logístic europeu. Detalla, també, el calendari de la Unió Europea que ha de prendre una decisió definitiva abans de l'estiu.
—Una nova demostració de força...
En aquests sis anys i mig d'història de Ferrmed hem estat en contacte amb tots els governs europeus, especialment amb l'espanyol, el francès i la Comissió Europea. I ara finalment ha arribat el moment de prendre decisions. De prendre'n una, en definitiva: definir una xarxa ferroviària i prioritària europea. I sí, l'acte és una visibilització de la nostra força. És essencial de demostrar a Europa que tenim un predicament important i que podem omplir una sala amb quatre-centes persones influents de debò.
—No fa gaires setmanes l'Institut Villalonga va fer un altre acte a Brussel·les amb el mateix propòsit. Tindrà efecte aquesta pressió?
Jo crec que tindrà efecte, segur. Aquí el punt clau és el govern de Madrid. Hem tingut algunes reunions amb el ministre espanyol i ell diu que el corredor serà declarat prioritari. Jo mateix li ho vaig demanar d'una manera molt directa a la cimera de Saragossa del mes de juny i em va respondre públicament, fins i tot una mica enfadat, dient que en privat ja m'ho havia dit i que calia creure's la paraula d'un ministre. Però també va dir que presentaria un pla de com s'havia d'estructurar aquest corredor mediterrani i encara no ho ha fet.
—El govern espanyol, històricament, no se n'ha preocupat gaire del corredor mediterrani...
No se n'ha preocupat gens, mai. Aquest és el drama. I ja em molesto, perquè el ministre diu que fa un estudi del tram Castelló-Tarragona, però l'estudi ja s'hauria d'haver enllestit fa mesos. De paraula et diuen que sí, però després, a l'hora dels fets, sempre, ara com ara, continua prevalent el concepte radial. Abans d'inaugurar cap tram de corredor, inauguraran, per exemple, el tren d'alta velocitat Madrid-Salamanca. No podem abaixar la guàrdia perquè, de bones paraules, totes les que vulguem, però a l'hora de la veritat res no va al ritme que hauria d'anar.
—Europa força l'estat espanyol a prendre mesures fiscals i a fer reformes econòmiques profundes per posar-se a nivell europeu. I al mateix temps tothom concorda a dir que el corredor és una via per a ajudar a sortir de la crisi...
Tothom ho diu ara, però ja fa molts anys que n'hi ha que ho diem. Ferrmed mateix, en molts discursos públics davant moltes autoritats, ha dit clarament que la crisi hauria estat molt més suportable, si això, que s'hauria d'haver fet fa vint anys, s'hagués fet. Perquè ara l'arc mediterrani seria una zona amb una indústria transformadora lleugera important, amb infrastructures logístiques de primer nivell europeu. I tot això donaria un cos sòlid a la nostra economia, que ara no té.
—Com s'entén que Espanya encara s'hi resisteixi?
Per raons estrictament polítiques. No hi ha cap argument econòmic que justifiqui la no-priorització del corredor mediterrani. Però hi ha una raó important que explica la negativa: Madrid és una ciutat aïllada. N'hi ha prou de veure els mapes que portem per tot Europa i l'opinió de Richard Florida, un dels experts mundials més prestigiosos en geografia i creixement econòmic. Florida ens posa dins una macroregió que va de Lió a Múrcia, i que segons les seves estimacions és l'onzena del món en creació de riquesa. La regió de Madrid ocupa el lloc trenta-novè del seu rànquing. Per això no volen el corredor. Madrid té un gran problema, i és que és una ciutat aïllada. Té una bona situació dins la península ibèrica, però resta aïllada dins el mapa europeu.
—I per això el govern espanyol vol que la connexió passi per Madrid, malgrat tot...
Sí, vol contrarestar la situació descrita per Florida com sigui, fent passar els eixos primordials per Madrid. Madrid té molt d'interès a mantenir una connexió amb França i amb el Marroc. I el govern espanyol vol que la connexió principal d'aquest eix passi per Madrid. Nosaltres no ens oposem a una connexió que passi per Madrid, però no podem permetre que s'aïlli l'activitat econòmica del nostre país. Aquest eix que demanem ha de començar a Algesires i seguir els circuits econòmics. I si ho aconseguim, haurem trencat per primera vegada la radialitat espanyola.
—Sou optimista?
El missatge que hem transmès a tot Europa, en especial a la Comssió Europea, és el següent: 'A Espanya no es fan les coses bé. S'inverteix el fons europeu en una xarxa que no és rendible i, en canvi, a les zones amb rendibilitat socioeconòmcia clara, no s'hi inverteix'. Em consta que aquest missatge ha arribat al ministre espanyol des de la Comissió Europea d'una manera clara. És a dir, que el missatge ha fet la volta. I això és la cosa més important.
—I hi hagut passos del govern espanyol en aquesta línia?
Sí, alguns, però pocs. Ara el ministeri diu que té un pla per a aquests quatre anys per a millorar la circulació ferroviària de les mercaderies a l'estat espanyol. I en aquest pla hi ha previstes moltes de les especificacions que deriven dels estàndards que proposem nosaltres, com la tensió de l'electrificació, el gàlib de càrrega, les rampes, la longitud dels frens, etc..., però el pla no recull cap de les nostres indicacions sobre l'amplada de via. I això és la mare dels ous. És a dir, segons el seu pla, s'aplicaran tots aquests canvis positius a les vies, però mantenint l'amplada de via ibèrica. Jo mateix vaig dir al ministre que així no s'anava enlloc, que els trens continuarien no agafant càrrega, si no es canviava l'amplada de via. Hem de partir de la base que el mercat de les nostres empreses és Europa, no és Espanya. I n'hi ha proves claríssimes. Per exemple: més de vint mil camions travessen cada dia el Pirineu. Hi ha una relació econòmica molt gran, i si el ferrocarril no és interoperable, no ens en sortirem.
—Quins arguments té el govern espanyol per a no tocar l'amplada de via?
Cap. Per exemple, posar un tercer carril a la via entre Figueres i Cartagena, per posar dos extrems calculables, costa, segons que hem estimat, 1.700 milions d'euros. Aquest pla del govern té un pressupost de 7.000 milions. Nosaltres demanem, com a mínim, que d'aquests 7.000, 1.700 serveixin per a fer un nou carril amb amplada de via europeu. Però resulta que això no figura al projecte, no volen tocar l'amplada de via. Per tant, per dir-ho d'alguna manera, malgrat les paraules i els gestos, la lluita continua. No podem defallir. L'amplada de via és un element essencial i la negativa del govern espanyol a tocar-la retrata la situació actual.
—La Ford ha amenaçat d'anar-se'n si en cinc anys no hi ha un eix mediterrani en condicions per a poder enviar els cotxes al nord...
Naturalment. I aquesta pressió també té molta força. És evident que aquesta concepció política radial, que sempre ha potenciat el govern espanyol per mirar de cohesionar Espanya a través de Madrid, fa perdre molts punts a l'economia del nostre país i a l'economia espanyola.
—L'acte aplega una representació empresarial i política prou transversal de tot Europa. Això també és pressió.
La Comissió Europea sempre ens ha fet cas i això, d'entrada, ja és important. Nosaltres demanem cinc coses: que el disseny de la xarxa ferroviària europea sigui realment una xarxa i no corredors aïllats; que aquesta xarxa connecti sobretot les principals àrees industrials; que aquesta xarxa apliqui uns estàndards tècnics comuns a les vies i a la infrastructura en general; que sigui una xarxa governada per un organisme europeu, com els avions, que pugui decidir sobre les assignacions d'inversió del fons europeu amb independència dels criteris dels estats; i finalment que, en aquesta xarxa, s'hi incloguin com a prioritaris els corredors importants que encara no s'han declarat prioritaris, com el corredor mediterrani i alguns més. De tot això, la comissió ja ha dit que estava d'acord, si més no, en els dos primers punts. Sobre la resta, és difícil que hi vagi contra, però no s'ha mullat. Per això ho demanem aplegant molta gent important. D'allò que més satisfet em sento és que tot el món empresarial, ferroviari i logístic d'Europa serà a l'acte per donar-nos suport. Hi haurà la UIRR, que és l'Associació Internacional del Ferrocarril, la CER, que és la confederació europea de ferrocarril, les associacions europees de logística i les empreses de transports d'Europa, a més de cambres de comerç i representants del grup Volkswagen-Seat.
—I també polítics...
Sí, a banda hi ha els polítics, amb delegats de molts països designats pels ministres de transport. Hi seran els presidents del País Valencià i de Múrcia, amb els consellers corresponents. De les corts valencianes, hi haurà nou diputats, a més de desenes de batlles de ciutats importants de tots els territoris. El ministre espanyol no hi serà, però sí que hi haurà un representant del ministeri. Allò que cal és fer força i coronar la labor feta fins ara amb el suport de tota aquesta representació institucional. I un fet molt important: el moderador de la conferència serà Jean Eric Paquet, director de la DG Move, que és la direcció de la comissió europea que s'ocupa de definir aquesta xarxa. Ell té aquesta responsabilitat i ell vindrà, parlarà i escoltarà tothom.
—Quin és el calendari actual de les decisions que s'han de prendre sobre el corredor?
Aquest mes de gener la DG Move enllestirà un primer esborrany del disseny d'aquesta nova xarxa europea. Aquest esborrany, que segurament no es farà públic, el discutirà amb els estats membres. Després, a l'abril, es presentarà el projecte definitivament al consell de ministres europeu i al parlament europeu. Per tant, la decisió final s'escaurà a final de maig o a la primeria de juny.
Un acte estratègic
El moment escollit per a fer l'acte no és casual: a final de mes la DG Move, màxim òrgan de la Comissió Europea dedicat al transport, tindrà enllestit el primer esborrany de la xarxa de ferrocarrils de la Unió, en el qual ja es destriaran els corredors prioritaris. I la proposta es negociarà amb els estats membres entre els mesos de febrer i abril. Per això el director de Ferrmed, Joan Amorós, no es cansa de repetir que la pressió no s'acaba amb l'acte d'avui, sinó que cal continuar-la almenys fins que la proposta definitiva no es voti al parlament, segurament al mes de juny.
L'acte, que durarà de les 11.00 a les 17.00, és moderat precisament per Amorós i per Jean Eric Paquet, director de la DG Move. La llista d'entitats, associacions, empreses i institucions participants (pdf) és molt llarga. De l'àmbit de la logística, hi ha Johannes Ludewig, director executiu de la Confederació Europea de Ferrocarrils (CER), Rudy Colle, director general de l'Associació Internacional del Ferrocarril (UIRR) i Victor Schoenmakers, conseller delegat de l'Organització Europea de Ports (ESPO).
De l'àmbit estrictament empresarial i econòmic hi ha les cambres de comerç de Lió, de València i de Barcelona, a més de la patronal valenciana CIERVAL, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i l'automobilística Volkswagen.
D'àmbit polític, hi ha el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, acompanyat de nou diputats, de partits diferents, el conseller d'Obres Públiques de Catalunya, Lluís Recoder, la batllessa de València, Rita Barberà, el tinent-batlle de Barcelona Ramon García Bragado, en substitució de Jordi Hereu, que a última hora ha anul·lat el viatge, el president de la Comunitat Autònoma de Múrcia, Ramon Luis Valcárcel, la batllessa de Lió i el batlle de Màlaga. També hi ha delegacions de ministeris de transport europeus.
El ministre Blanco no hi serà, tot i haver-hi estat convidat, però hi assistiran dos representants del seu ministeri, presidits per Carlos Juárez, director general d'Infrastructures ferroviàries.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Lluís Recoder al Facebook:
"Preparant la reunió de demà a Brussel.les per defensar el corredor ferroviari mediterrani:governs i institucions económiques junts al Parlament Europeu en un gran acte.Volem que Europa faci seu un projecte que els governs espanyols fins el moment han menystingut."
"Preparant la reunió de demà a Brussel.les per defensar el corredor ferroviari mediterrani:governs i institucions económiques junts al Parlament Europeu en un gran acte.Volem que Europa faci seu un projecte que els governs espanyols fins el moment han menystingut."
http://www.avui.cat/noticia/article/1-t ... atero.html
el debat sobre el corredor del mediterrani
Decepció del govern pel ‘poc compromís' de Zapatero
Empresaris, polítics, cambres, col·legis professionals i ports reivindiquen al Parlament Europeu el tren de mercaderies d'ample europeu
Recoder lamenta que Foment prioritzi el “quilómetro cero”
13/01/11 02:00 - Brusel·les - A.S
Clam del món econòmic i polític català, valencià i murcià pel corredor mediterrani, però alhora decepció per la poca implicació del govern espanyol. Si el futur del tren de mercaderies d'ample europeu que ha de connectar Algesires amb Estocolm creuant Catalunya depengués del poder de convocatòria dels seus defensors, l'èxit estaria assegurat. I és que ahir mig miler d'empresaris, polítics, cambres de comerç, col·legis professionals i ports convocats pel lobby Ferrmed van fer pinya al Parlament Europeu per reivindicar que l'eix mediterrani sigui declarat d'interès prioritari aquest 2011.
El ministeri espanyol de Foment, però, va evitar mullar-se massa i, tot i que ara dóna suport al corredor, va advertir que ja no li queden diners per pagar-lo i que, en qualsevol cas, el construirà “a llarg termini”. El ministre de Foment, José Blanco, va plantar Brussel·les enviant-hi els seus directors generals d'Infraestructures Ferroviàries i Transports Terrestres, Carlos María Juárez i Manel Villalante, per tirar aigua al vi: “No podem pensar que hem de construir el corredor en un desert, partim d'una infraestructura existent que hem d'aprofitar”. Això vol dir que, per ara, només es posaran pedaços: “Hem d'actuar de manera urgent als colls d'ampolla que impedeixen que el tràfic no sigui prou intens, com ara els accessos als ports i els punts de via única”, van admetre.
El nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va retreure al govern espanyol el seu “poc compromís”. “Foment té una prioritat clara, ja la coneixem, i no és el corredor mediterrani”, sinó “aquesta lògica de tantes dècades de la radialitat, de fer-ho passar tot per Madrid i el seu quilómetro cero, i nosaltres hi estem en contra”, va lamentar. “Si fossin solidaris o estiguessin convençuts, la seva presència i actuació hauria estat molt més contundent”, va criticar Recoder.
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa va denunciar que “a l'Estat espanyol, els anys de vaques grasses s'han malbaratat perquè quan els governs espanyols han tingut diners han marginat el corredor mediterrani prioritzant els trens radials només per a persones, amb un únic centre a Madrid”.
Fins i tot el president valencià, el popular Francisco Camps, va fer pinya amb Recoder recordant que Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia aglutinen el 50% de la població i de la riquesa de l'Estat i que necessiten un corredor ferroviari per millorar la “competitivitat” i “atreure inversions estatals i estrangeres”. “No és un caprici d'uns pocs, sinó una qüestió de responsabilitat social, com va ser l'entrada d'Espanya a la Unió Europea”, va proclamar el seu homòleg murcià, Ramón Luis Valcárcel.
el debat sobre el corredor del mediterrani
Decepció del govern pel ‘poc compromís' de Zapatero
Empresaris, polítics, cambres, col·legis professionals i ports reivindiquen al Parlament Europeu el tren de mercaderies d'ample europeu
Recoder lamenta que Foment prioritzi el “quilómetro cero”
13/01/11 02:00 - Brusel·les - A.S
Clam del món econòmic i polític català, valencià i murcià pel corredor mediterrani, però alhora decepció per la poca implicació del govern espanyol. Si el futur del tren de mercaderies d'ample europeu que ha de connectar Algesires amb Estocolm creuant Catalunya depengués del poder de convocatòria dels seus defensors, l'èxit estaria assegurat. I és que ahir mig miler d'empresaris, polítics, cambres de comerç, col·legis professionals i ports convocats pel lobby Ferrmed van fer pinya al Parlament Europeu per reivindicar que l'eix mediterrani sigui declarat d'interès prioritari aquest 2011.
El ministeri espanyol de Foment, però, va evitar mullar-se massa i, tot i que ara dóna suport al corredor, va advertir que ja no li queden diners per pagar-lo i que, en qualsevol cas, el construirà “a llarg termini”. El ministre de Foment, José Blanco, va plantar Brussel·les enviant-hi els seus directors generals d'Infraestructures Ferroviàries i Transports Terrestres, Carlos María Juárez i Manel Villalante, per tirar aigua al vi: “No podem pensar que hem de construir el corredor en un desert, partim d'una infraestructura existent que hem d'aprofitar”. Això vol dir que, per ara, només es posaran pedaços: “Hem d'actuar de manera urgent als colls d'ampolla que impedeixen que el tràfic no sigui prou intens, com ara els accessos als ports i els punts de via única”, van admetre.
El nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va retreure al govern espanyol el seu “poc compromís”. “Foment té una prioritat clara, ja la coneixem, i no és el corredor mediterrani”, sinó “aquesta lògica de tantes dècades de la radialitat, de fer-ho passar tot per Madrid i el seu quilómetro cero, i nosaltres hi estem en contra”, va lamentar. “Si fossin solidaris o estiguessin convençuts, la seva presència i actuació hauria estat molt més contundent”, va criticar Recoder.
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa va denunciar que “a l'Estat espanyol, els anys de vaques grasses s'han malbaratat perquè quan els governs espanyols han tingut diners han marginat el corredor mediterrani prioritzant els trens radials només per a persones, amb un únic centre a Madrid”.
Fins i tot el president valencià, el popular Francisco Camps, va fer pinya amb Recoder recordant que Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia aglutinen el 50% de la població i de la riquesa de l'Estat i que necessiten un corredor ferroviari per millorar la “competitivitat” i “atreure inversions estatals i estrangeres”. “No és un caprici d'uns pocs, sinó una qüestió de responsabilitat social, com va ser l'entrada d'Espanya a la Unió Europea”, va proclamar el seu homòleg murcià, Ramón Luis Valcárcel.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Yo si terminan la variante de Vandellos en 2012 y empiezan a mejorar el acceso ferroviario en los puertos me doy por satisfecho.
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
Sempre que les coses no s'acabin amb això.
470 ha escrit:Yo si terminan la variante de Vandellos en 2012 y empiezan a mejorar el acceso ferroviario en los puertos me doy por satisfecho.
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
Avui ha sortit una notícia a l'edició murciana del diari La Verdad, sobre un estudi que ha encarregat la Cámara de Comercio de Cartagena per connectar la ciutat i el seu port al Corredor Mediterrani tot utilitzant "la via de Montpellier". Ara m'entero que hi ha una via de Cartagena a Montpellier, deu ser submarina, perquè del contrari encara no sé per on va.
http://www.laverdad.es/murcia/v/2011011 ... 10118.html
El comentari del peu de foto és impagable!
Jo també vull ser periodista
http://www.laverdad.es/murcia/v/2011011 ... 10118.html
El comentari del peu de foto és impagable!
Jo també vull ser periodista
Bé, és La Verdad, no demaneu més, el Diari de Tarragona és tan fiable com The Times, el New York Times o el Frankfurter Allgemeine al seu costat... 
Precisament de Murcia és d´on acabo de tornar fa deu minuts.
Estat de les coses:
-entre Pulpí i Lorca: res començat.
-entre Lorca i Librilla: estan començant a construïr la plataforma.
-entre Librilla i Sangonera (abans d´Alcantarilla): hi ha doble via en ample ibèric de fa anys, però la via 2 no està connectada a la xarxa i no es fa servir, i em sembla que es comença a deformar.
-entre Sangonera i Murcia: res.
-entre Murcia i un punt entre El Reguerón i Beniel: en servei en ample ibèric i doble via, l´explanació està preparada per a triple via fins a El Reguerón.
-entre el punt entre El Reguerón i Beniel i l´entrada a Crevillent: obres de plataforma en diversos estats primigenis d´obra. Es fa difícil de dir si hi haurà dos, tres o quatre vies, encara no es pot distingir. Hi ha moltes palmeres, és molt bonic, sembla Egipte. Em sembla que l´estació d´Albatera-Catral anirà a terra. L´estació d´Orihuela ara es diu Orihuela-Miguel Hernández...
-entre Crevillent i Alacant la via convencional s´allunya de la LAV. Cap indici de la reforma i desdoblament de rodalies entre Crevillent i Alacant, ni de la variant de Torrellano.
-a l´entrada de l´estació d´Alacant s´acaben les obres de la LAV en un calaix que marca l´inici del soterrament. L´obra serà de les complicades. A l´estació pròpiament dita, res encara.
-entre la sortida d´Alacant i més o menys Agost la LAV va per una altra banda i no es veu.
-entre més o menys Agost i el triangle de Monforte del Cid estan començant a instal.lar els pals de catenària de la LAV direcció Alacant.
-entre Monforte del Cid i Monòver-Pinós l´explanació està acabada, pero encara no sembla que hi hagi pals.
-entre Monòver-Pinós i Caudete la LAV va per una altra banda i no es veu.
-entre Caudete i La Encina es veu clarament que l´explanació direcció Albacete-Madrid està acabada, mentre que el triangle de La Encina direcció Xàtiva no està començat.
-el matxembrat entre La Font de la Figuera i Vallada (reconstrucció i desdoblament de l´antiga línia convencional amb alguna variant com la de Moixent) sembla que estigui tot igual, és a dir, en un estat més o menys avançat de reconstrucció de plataforma, però sembla que estigui tot una mica parat.
-entre Vallada i Xàtiva la via convencional en reconstrucció no es veu.
-l´estació de Xàtiva i la LAV fins a Torrent està pràcticament acabada, només hi falta catenària, senyals, un canviador d´ample, i trens.
-pel que sembla, hi ha pals d´electrificació entre Torrent i València. La resta de la LAV (tret de les senyals) està acabada.
Precisament de Murcia és d´on acabo de tornar fa deu minuts.
Estat de les coses:
-entre Pulpí i Lorca: res començat.
-entre Lorca i Librilla: estan començant a construïr la plataforma.
-entre Librilla i Sangonera (abans d´Alcantarilla): hi ha doble via en ample ibèric de fa anys, però la via 2 no està connectada a la xarxa i no es fa servir, i em sembla que es comença a deformar.
-entre Sangonera i Murcia: res.
-entre Murcia i un punt entre El Reguerón i Beniel: en servei en ample ibèric i doble via, l´explanació està preparada per a triple via fins a El Reguerón.
-entre el punt entre El Reguerón i Beniel i l´entrada a Crevillent: obres de plataforma en diversos estats primigenis d´obra. Es fa difícil de dir si hi haurà dos, tres o quatre vies, encara no es pot distingir. Hi ha moltes palmeres, és molt bonic, sembla Egipte. Em sembla que l´estació d´Albatera-Catral anirà a terra. L´estació d´Orihuela ara es diu Orihuela-Miguel Hernández...
-entre Crevillent i Alacant la via convencional s´allunya de la LAV. Cap indici de la reforma i desdoblament de rodalies entre Crevillent i Alacant, ni de la variant de Torrellano.
-a l´entrada de l´estació d´Alacant s´acaben les obres de la LAV en un calaix que marca l´inici del soterrament. L´obra serà de les complicades. A l´estació pròpiament dita, res encara.
-entre la sortida d´Alacant i més o menys Agost la LAV va per una altra banda i no es veu.
-entre més o menys Agost i el triangle de Monforte del Cid estan començant a instal.lar els pals de catenària de la LAV direcció Alacant.
-entre Monforte del Cid i Monòver-Pinós l´explanació està acabada, pero encara no sembla que hi hagi pals.
-entre Monòver-Pinós i Caudete la LAV va per una altra banda i no es veu.
-entre Caudete i La Encina es veu clarament que l´explanació direcció Albacete-Madrid està acabada, mentre que el triangle de La Encina direcció Xàtiva no està començat.
-el matxembrat entre La Font de la Figuera i Vallada (reconstrucció i desdoblament de l´antiga línia convencional amb alguna variant com la de Moixent) sembla que estigui tot igual, és a dir, en un estat més o menys avançat de reconstrucció de plataforma, però sembla que estigui tot una mica parat.
-entre Vallada i Xàtiva la via convencional en reconstrucció no es veu.
-l´estació de Xàtiva i la LAV fins a Torrent està pràcticament acabada, només hi falta catenària, senyals, un canviador d´ample, i trens.
-pel que sembla, hi ha pals d´electrificació entre Torrent i València. La resta de la LAV (tret de les senyals) està acabada.