El drama dels maquinistes que afronten atropellaments

Serveis de RENFE fora de Catalunya i resta de companyies i països, així com temes ferroviaris sense ubicació geogràfica concreta.
Servicios de RENFE fuera de Cataluña y resto de compañías y paises, así como temas ferroviarios sin ubicación geográfica concreta.
Avatar de l’usuari
automotorserie 436
N7
N7
Entrades: 557

Re: El drama dels maquinistes que afronten atropellaments

Entrada Autor: automotorserie 436 » Dimarts 07/10/2008 1:53

Vamos a ver si nos enteramos un poco. Para mi la información son DATOS, IMÁGENES, AUDIOS, PAPELES ( el uso que se haga de ella sería tema de otra conversación) y en el caso del suicidio, lo que creo que debiera publicarse, es el dato de personas que han matado a si mismas. ¿Eso es morbo?, ¿un dato?, una estadística del motivo de muerte de cada ser humano, unos por cáncer, de sida, otros de accidente, ataque al corazón, ya se hace señores, ¿ acaso el suicidio no es un motivo más???
Por ejemplo, como se dijo más arriba, 1 suicidio por semana en el metro, esa información es real, no hay morbo, ¿no os importa?, ¿no os preocupa como miembros de esta sociedad?.

Me duelen vuestras palabras por la falta de humanidad que desprenden.
megapauer ha escrit:
Pues eso. Es por estos motivos que creo que hay informaciones que es mejor no publicitar.

Saludos,
Joan
ping ha escrit:Que una persona de la que desconozco todo muera, objetivamente, para mi no es noticia. Para su familia probablemente es un drama (tambien puede ser un alivio), y son ellos los que deben elegir difundir o no difundir esa información. Yo prefiero conocer el dia a dia de mis amistades (justo hasta donde ellos quieran que me entere) que saber de la muerte de completos desconocidos que no me han aportado nada.

Yo soy tan libre para querer informarme de todo lo que quiera, como para decidir sobre que cosas no quiero que se difundan bajo ningún concepto de mi vida, mi familia y amistades.

La concepción de la libertad como "un saco donde recibir" es opuesta radicalmente al resto de la humanidad.

Eso si, nos estamos yendo por las ramas que ni te cuento.
Detrás de cada suicidio hay un drama. Y siento decirlo pero las épocas en las que la información se censuraba no quiero que vuelvan. Ningún motivo será suficiente para censurar una información objetiva, con datos, sin entrar en el amarillismo.
Especialmente grave me parece la afirmación "Yo soy tan libre como para decidir sobre que cosas no quiero que se difundan bajo ningún concepto de mi vida, mi familia y amistades." De tu vida vale de los demás ya decidirán ellos ¿no?, o acaso ¿pretendes volver a tiempos predemocráticos?

Quizás si desde la administración velara por este tema como lo hace por el tabaquismo, la drogadicción, la ludopatía, la anorexia… la diferencia, es que quizás y digo quizás, se redujeran los suicidios y con ellos los parones en el metro provocados por personas que han decidido arrojarse a las vías, así como un menor número de bajas de maquinistas que sin poder evitarlo los han arrollado.
Eso es lo que ocurre, es a los niños a quienes se les hace creer que los reyes magos existen, no a los adultos.

Saludos


Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona

victorcasta
N10
N10
Entrades: 4267
Ubicació: Horta

Entrada Autor: victorcasta » Dimarts 07/10/2008 2:39

Les dades que normalment surten a la llum són la del nombre total de suicidis en un període de temps però mai s'especifica quin mètode han utilitzat per a suicidar-se.



Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
Entrades: 6993
Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
Contacta:

Entrada Autor: wefer » Dimarts 07/10/2008 9:26

L'ocultació d'informació sobre fets reals no crec que sigui bona en gairebé cap cas.
Primer, voldria desmentir que el fet d'explicar que s'ha suïcidat una persona farà que altres ho facin. Els que es suïciden, ho fan per motius molt profunds de la seva vida personal. No és una decisió a la lleugera com decidir comprar-se un gelat al bar de la cantonada. I el lloc on ho facin, segurament, tindrà més a veure amb les preferències i temors personals que no pas amb una altra cosa.
La prova la tenim en que altres administracions com el metro de Londres, per exemple, on no tenen cap problema per especificar que una línia ha estat tallada per una persona que s'ha tirat a la via. Sincerament, no recordo haver vist masses de gent tirant-se a les vies per aquest motiu. És a dir, que això de l'efecte crida, és més una llegenda urbana que no pas un fet comprovat.

En quant a la informació que cal donar: la gent ha de saber què passa, però el límit de la informació està en la intimitat de les persones. Aplicat a aquest cas, és bo que la gent sàpiga el que ha passat, de manera genèrica, però no és admissible la difusió de dades personals, noms o fotografies dels afectats.



ping
N5
N5
Entrades: 130

Entrada Autor: ping » Dimarts 07/10/2008 12:29

automotorserie 436 ha escrit:Especialmente grave me parece la afirmación "Yo soy tan libre como para decidir sobre que cosas no quiero que se difundan bajo ningún concepto de mi vida, mi familia y amistades." De tu vida vale de los demás ya decidirán ellos ¿no?, o acaso ¿pretendes volver a tiempos predemocráticos?Saludos
No me expresé bien. De mi vida decido yo y de la vida de los demás, de mi boca, ni media palabra. De la vida de los demás, que digan por sus bocas lo que quieran.



Avatar de l’usuari
automotorserie 436
N7
N7
Entrades: 557

Entrada Autor: automotorserie 436 » Dimarts 07/10/2008 22:36



Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona

victorcasta
N10
N10
Entrades: 4267
Ubicació: Horta

Entrada Autor: victorcasta » Dimarts 07/10/2008 22:47

Doncs aquí està la dada: el 2006, 76 suicidis consumats en tot l'estat per llençar-se sobre un vehicle (no s'especifica tren, metro, cotxe, bus, etc.)



Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23217
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Dissabte 22/02/2020 23:21

https://www.totbarcelona.cat/mobilitat/ ... ssion=true

Cristina Verdejo, una conductora de metro que ha viscut dos suïcidis / Jordi Play
Mobilitat

"Em sento una víctima oblidada": els maquinistes, l'altra cara dels suïcidis al metro
Cada tres setmanes una persona intenta treure's la vida al subsòl de Barcelona


Adrià Lizanda 22.02.2020 22.30 h.

Quan el metro que conduïa va enfilar la recta cap a l'andana de la parada de Fondo de la L1, ho va veure clar. "Tenia els peus a la vora de l'andana. Quan estava a punt d'entrar a l'estació va fer un pas enrere i va saltar", recorda Cristina Verdejo. Porta 16 anys a TMB i treballa com a Agent d'Atenció al Ciutadà (AAC), així que dedica la jornada laboral a les oficines a les estacions del metro i a la conducció de trens. El que narra va tenir lloc el gener del 2015 i va ser el primer suïcidi que presenciava. "Quan vaig sortir del tren vaig sentir els crits de dolor de l'home que havia saltat", relata.

El que va venir després de l'experiència va començar amb una dona que li va oferir aigua, després de veure-la asseguda a l'andana. Després van venir "tres o quatre dies molt tristos" i la imatge d'aquell home saltant a les vies per treure's la vida enquistada al pensament. "L'impacte visual o el so és el que retenim en la memòria després d'episodis com aquests", analitza Jordi Garcia, psicòleg d'emergències i vocal de la secció de psicologia d’emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). El retorn a la feina després d'un temps de baixa no va ser fàcil per a Verdejo, ja que les dues primeres setmanes sentia "por" cada vegada que el tren que conduïa estava a punt d'entrar a una parada.

Al metro de Barcelona es viuen cada mes, de mitjana, entre un i dos intents de suïcidi. Això suposa, aproximadament, un cas cada tres setmanes, segons dades de TMB facilitades al TOT Barcelona. Mostren la cara més crua del drama. L'altra cara són els conductors que atropellen la persona que es vol treure la vida.

Cada tres setmanes una persona intenta suïcidar-se al metro de Barcelona

"Necessitava treure'm l'uniforme, dutxar-me i desfer-me de l'olor a metro"
Olga Oliver ha viscut tres suïcidis. Dels 29 anys a TMB –6 dels quals com a maquinista– que porta a l'esquena, els tres episodis suposen una taca negra. "Necessitava treure'm l'uniforme, dutxar-me i desfer-me de l'olor a metro", descriu sobre la sensació que ha sentit. Com Cristina Verdejo, ella també té present la reacció de les persones que esperaven el metro després del que havia passat. El primer suïcidi que va patir com a conductora va ser el 2 de novembre del 2017. "D'aquell dia recordo una actitud bona de la gent de l'andana. Des de fora em deien que em calmés, que estigués tranquil·la. No em creuaré mai més amb ells però els recordaré sempre", rememora.

L'experiència d'Oliver, a diferència de la de Verdejo, està marcada per les visites al servei mèdic de TMB. Després del segon suïcidi, que va ser el 6 de desembre del 2018, va agafar el permís de tres dies que l'empresa dona als treballadors que han presenciat un suïcidi consumat o una temptativa. Però no havia aconseguit dormir després del que va passar i, al quart dia, va visitar els metges de la companyia per agafar la baixa mèdica. Oliver estripa la bosseta de sucre per al cafè mentre pronuncia les paraules que li van dir: "I ara, què et passa?".


I parla amb ràbia quan lamenta que la tercera experiència amb el suïcidi la va viure pocs mesos després de la segona. A mitjans de febrer de l'any passat va tornar d'una baixa mèdica arran del segon episodi, i al juny va arribar-li un altre intent. "No hi ha més trens? No hi ha més companys?", es preguntava. Pel que fa a aquest pensament, el psicòleg d'emergències Jordi Garcia matisa que el suïcida es tira al tren sense pensar en la persona que el condueix. "Busca tirar-se al metro, no busca el maquinista", tranquil·litza.

Oliver critica la incomprensió i la "falta de sensibilitat" que, assegura, veia en els serveis mèdics. "Només volien que tornés a treballar", es queixa. L'ansietat i la falta de son, però, es van apoderar d'ella després de cada vivència. "Em sento una víctima oblidada", admet.


La mort del suïcida, un alleujament incòmode
Dos dels tres intents de suïcidi que ha viscut Oliver van acabar amb la mort de la persona. L'últim, el del juny de l'any passat, es va quedar en temptativa. "Et sorprendrà el que et diré ara", diu, preparant el terreny. "Em molesta que siguem els segons d'aquesta història i m'empipa que no compleixin l'objectiu: la mort", afirma. "Perquè pots haver destrossat una vida i no has aconseguit el que volies", remata. Per a Oliver, el mecanisme per afrontar els dos primers suïcidis passava per sentir-se útil: "Em satisfeia haver col·laborat amb el final que havien escollit".

"Em molesta que siguem els segons d'aquesta història": els maquinistes, les altres víctimes dels suïcidis al metro

La mort del suïcida també va alleugerir Cristina Verdejo. L'home que va saltar a les vies quan entrava a l'estació amb el metro, aquell a qui va sentir cridar de dolor, va acabar morint. "Em va reconfortar", reconeix. "És possible que es doni la sensació d'alleujament perquè, almenys, la persona que es va tirar a les vies va aconseguir el que volia", justifica el psicòleg d'emergències Jordi Garcia.

El vocal del COPC explica per què el "sentiment de culpa" pot aparèixer en els conductors del metro en aquests casos. "Pots pensar que anaves massa ràpid o que podries haver estat més atent", argumenta. "Però l'únic responsable d'un suïcidi és el suïcida", conclou. Tot i així, quan el suïcidi es dona al metro avisa que la "taca de culpabilitat s'estén" i acaba afectant els maquinistes. A més, si el suïcida interpel·la el maquinista abans de treure's la vida pot agreujar les seqüeles als conductors, ja que els fa "protagonistes".

Javi García, "protagonista" col·lateral
És el que li va passar a Javi García en el vuitè suïcidi que va viure al metro. Va ser durant el dia de Sant Esteve del 2013, el dia que s'incorporava d'una baixa mèdica 13 dies després d'haver atropellat un altre suïcida. Abans de començar el servei, feia broma amb els seus companys: "Us imagineu que em torna a passar?". Mitja hora després de començar a conduir, a l'entrada d'una estació, un home d'uns 80 anys va saltar a les vies. Es va posar de genolls i va posar el cap al terra. "Recordo com em mirava als ulls", rememora.

Aquell va ser l'últim suïcidi que va patir des de la cabina d'un metro. El primer el va viure el 1991, pocs mesos després d'haver començat a l'empresa i amb només 19 anys. Des de llavors, va veure com sis persones es treien la vida posant-se davant del tren, com una persona ho intentava i com un jove que fugia dels vigilants de seguretat moria atropellat pel seu comboi. En cinc ocasions ell era el conductor del tren i en les altres tres estava treballant a l'estació.

I ell va estar a punt de ser el novè suïcidi: "Estava a punt de treure'm la vida". "Llavors, em va venir al cap la imatge de la meva filla. Si no l'hagués vist en aquell moment, no estaria parlant amb tu ara mateix", confessa. I demana, com els seus companys, visibilitat: "Sempre es parla del que es tira al tren, però mai del conductor". García, però, va un pas més enllà i interpel·la les persones que es volen treure la vida. "Quan utilitzes una altra persona per fer-ho, has de pensar que també li estàs fent mal", expressa.

El vuitè atropellament en què es va veure implicat no va ser el final de la seva carrera perquè va intentar tornar a conduir. "L'agost del 2014 acabava de tornar i un manter es va tirar a les vies per fugir de la Guàrdia Urbana, així que vaig haver de frenar. Vaig patir un atac d'ansietat i em van donar la baixa de nou", comenta. Finalment, TMB el va reubicar al departament de prevenció, on fa controls d'alcoholèmia a maquinistes. "Ara estic bé", celebra. "Si em diguessin de tornar a portar trens, no ho faria".

Ansietat, falta de son i baixes mèdiques: els conductors de metro demanen visibilitat per les seqüeles que pateixen després d'un suïcidi


Les seqüeles, diferents entre els treballadors
L'impacte de viure un suïcidi al subsòl no és el mateix per a tots els empleats. I no és el mateix que ser el maquinista que condueix en el moment de l'impacte que viure-ho des de l'oficina i intervenir només en les tasques de reacció. En el cas de J. –demana mantenir l'anonimat–, que no va patir cap seqüela: "Al dia següent vaig tornar a treballar". Va ser a principis de setmana, al desembre del 2018 i a la parada d'Horta de la L5. L'home que es va treure la vida era "gran" i ja ho havia intentat el cap de setmana anterior. "Vaig rebre l'avís per la ràdio i vaig baixar de l'oficina a l'estació per evacuar l'andana", explica.

J. va pair l'experiència amb facilitat. "La persona ho volia fer, i no hi ha més", resumeix. La "sang freda" i la formació com a pilot d'avió el van ajudar a passar el tràngol. A més, el protocol d'actuació posterior a un suïcidi el va mantenir distret i concentrat en la feina.

El protocol després d'un suïcidi al metro
Després d'un suïcidi, el conductor pot esdevenir el responsable del tren i de les persones que hi ha a l'andana. A no ser que hi hagi un comandament superior a l'estació, el maquinista ha d'evacuar els combois i l'estació per tal de facilitar la intervenció dels serveis d'emergència. Abans, ha hagut d'informar al centre de control perquè avisin els Mossos d'Esquadra, els bombers i el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM).

Quan arriba la policia i els equips de resposta, el conductor ha d'assegurar-se que no hi ha tensió elèctrica a la via perquè hi puguin baixar a assistir la víctima o retirar el cadàver. "Has de fer-te responsable de l'estació i coordinar la intervenció dels serveis d'emergència", detalla Olga Oliver. Els conductors, per exemple, han de saber quantes persones baixen a la via i comprovar que no hi ha tensió per evitar accidents.

Per al psicòleg d'emergències Jordi Garcia, aquesta situació pot ser conflictiva. "Com a conductor, ets també víctima del suïcidi, però ho has d'oblidar i actuar de seguida", critica. Sobre els tres dies de permís que dona l'empresa als empleats, dubta si són suficients per enfrontar-se a l'estrès que provoca. Matisa, però, que cada persona té "mecanismes" diferents i el temps de recuperació varia.

Col·laboració entre la UAB i TMB
Fonts de TMB puntualitzen que els treballadors afectats poden agafar "un, dos, tres, o els dies que siguin necessaris" fins que puguin tornar a la feina. Cada cas, però, s'ha d'estudiar. "En funció de la valoració inicial del psicòleg i de l'evolució de la persona, es justifiquen uns dies d'absència", afirmen. La companyia de transport públic de Barcelona col·labora des del 2016 amb la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la UAB.

Es tracta d'un servei complementari al que ofereix l'empresa i la sanitat pública, segons fonts de TMB. Els treballadors que ho necessiten tenen dret a "sessions presencials de treball psicològic més un seguiment telefònic per part de l'equip d'intervenció", segons fonts de la companyia.

La UTCCB s'encarrega de la "intervenció immediata" i, també, de proporcionar "material psicoeducatiu" i formacions sobre "primers auxilis psicològics" als comandaments d'operació, que són els que solen tenir el primer contacte amb els conductors o empleats que han viscut un suïcidi. La unitat de la UAB, a més, disposa d'un telèfon 24 hores per atendre els comandaments que tenen dubtes sobre com actuar.



Avatar de l’usuari
m.h.t.
N9
N9
Entrades: 2204
Ubicació: Badalona

Entrada Autor: m.h.t. » Dilluns 09/03/2020 15:20

Els suïcidis al metro
  • Javi Garcia, treballa al metro i ha viscut vuit suïcidis
  • Jordi Gómez, membre de la secció sindical de la UGT a TMB-Metro
  • Cecília Borràs, presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents
  • Mertxe Fernàndez, membre de la secció de psicologia d’emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya


https://beteve.cat/el-mati-de-barcelona ... dis-metro/


Salvem l'Estació de França!

Respon

Torna a “Ferrocarril en general”