Les rampes automàtiques a debat. 30 anys després, cal revisió?

[Renfe445]

I tema propi ale!

Però a Alemanya qui les opera? El conductor -deixant el seu lloc tal i com es comenta-, o els propis usuaris?

Aquí l'ús de la rampa s'ha tornat bastant freqüent (lògicament, per això s'hi van afegir, i és esperable i desitjable), i si ha de ser el conductor, parant el bus, baixant, operant, tornant a seure al bus, etc. a banda dels riscos ja esmentats, el temps de parada augment significativament (i busos d'altres línies que vinguin al darrere esperant sense poder accedir a la parada)

Em diuen que conductor. De fet em diuen que hi ha alguns models que no tenen tirador, és un forat que necessites alguna clau o alguna cosa per fer de tirador, cosa que a lo millor tenen els nostres busos i no m'he fixat.

En fi penso que és un debat interessant, vist des del punt del professional i del usuari. Si podem preguntar a tothom, tindriem moltes opinions diferents.

[Elefant]

Caram sí eh, els riscos enormes de anar a obrir la rampa. I les hores que es triga, en canvi la rampa automàtica que s'està un estona en obrir i tancar, i sort si no es queda atascada en algun lloc, que això ho he vist un munt de vegades.
És un punt de mira molt espanyol allò de que el conductor no hagi de sortir ni un mil•limetre de la feina d'estrictament conduïr. No confiem en la capacitat del conductor d'obrir una rampa manual sense trencar-se un braç, i menys encara en que pugui deixar 30 segons la cabina de conducció sense que algú es robi el volant. La cosa es tractar a tothom com si fossin pàrvuls.
Imagineu, a suïssa (i en algún lloc d'alemanya i també a Italia) fins i tot hi ha uns busos amb catenària anomenats troleibus, que de vegades si el trolei se surt del cable el conductor ha de sortir i colocarlo de nou estirant d'un fil. I tampoc s'acaba el món.

És una senzilla pregunta de si les rampes automàtiques compensen en temps, economia i fiabilitat respecte a rampes manuals. La resposta evidentment es que no. I bueno, recordo que a Terrassa els busos tampoc no en tenen rampa automàtica i es trigava 30 segons en obrir i tancar-la.
La rampa automàtica es un luxe, una "pijada", segurament motivada pels sindicats de TMB que no volen que els conductors s'hagin d'embrutar les mans o barrejarse amb el populacho.

[foronda 141]

No es tan sols el temps que es perd o si al conductor s'embruta las mans o no, es que menys TMB las demés empreses encara cobran en efectiu els billets, i durant l'ausencia, l'hi pot "volar" la recaudació a mes dels objectes personals.

[oscar440]

No entenc el nerviosisme del passatge del bus quan es fa ús de la rampa, i la porta no s´obre fins que la rampa estigui estesa o recollida. Trenta anys després, encara alguns són incapaços d´entendre-ho, i criden "porta, porta, porta", quan la rampa encara està en moviment.

[Elefant]

No es tan sols el temps que es perd o si al conductor s'embruta las mans o no, es que menys TMB las demés empreses encara cobran en efectiu els billets, i durant l'ausencia, l'hi pot "volar" la recaudació a mes dels objectes personals.

Osigui, el que deia, no confiem en que el conductor pugui ausentar-se ni un minut sense assumir que algú robarà alguna cosa.
A més de que els conductors s'ausenten habitualment al final de la línia...

[Fran-Ikarus]

No entenc el nerviosisme del passatge del bus quan es fa ús de la rampa, i la porta no s´obre fins que la rampa estigui estesa o recollida. Trenta anys després, encara alguns són incapaços d´entendre-ho, i criden "porta, porta, porta", quan la rampa encara està en moviment.

Bé, el nerviosisme esporàdic d'algú no serà un problema si, quan se n'adona, generalment al cap d'uns segons, de que la seva reclamació d'obrir la porta és incompatible amb el moviment de la rampa, la persona rectifica i, com a mínim, calla i otorga...

El problema seria un individu amb un punt ja alt de narcissisme, tal que fins i tot amb l'explicació davant seu, volgués portar la raó i que li haguessin habilitat una operació deshabilitada i, per tant, físicament impossible.

Algun n'hi ha, d'aquests, però crec que en general la gent se n'adona, del seu error, i para de liar-la (això sí, els crits nerviosos ja quedan emesos, i poca gent demana perdó en veu alta quan veu que s'ha equivocat)

Aquest nerviosisme és equiparable al de pitjar 2, 3, 4, 5, 6... cops molt seguits el botó d'obertura de la porta del metro, com si el botó hagués de fer cas per insistència.