. I en mans franceses, molt millor que aquí...
Lloguer públic de bicicletes a Barcelona (Bicing)
-
tren250
Re: Lloguer públic de bicicletes a Barcelona (Bicing)
Ja tinc bons motius per anar dintre de 15 dies a Perpinya . I en mans franceses, molt millor que aquí...
. I en mans franceses, molt millor que aquí...
Aquí http://www.blogbarcelona.cat/viewPost.d ... FFB46EFB09 podeu opinar sobre com està el servei del Bicing, dos anys després de la seva inauguració.
Avui he descobert sorpresa que el Bicing arriba fins a Sitges, i si no, mireu, mireu...
- Fitxers adjunts
-
- Sitges Bicing.jpg
- (137.39 KiB) S’ha baixat 1044 vegades
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1022
El mal estado del carril bici de Urgell amenaza a los ciclistas
1. • El tramo de Gran Via a Sant Antoni está sembrado de socavones peligrosos
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Los ciclistas aplaudieron hace seis meses la creación de un carril bici en la calle de Urgell, fundamental para su movilidad por Barcelona, pero la bienintencionada iniciativa municipal se ha implantado tan chapuceramente que incluso pone en peligro la seguridad de los usuarios. El carril presenta numerosos baches en todo su recorrido, pero el tramo que va de Gran Via al mercado de Sant Antoni está en un estado tan lamentable que ya ha causado algunas caídas en sentido descendente y muchas quejas de usuarios.
Quienes circulan habitualmente en bicicleta en la ciudad no solo deben estar pendientes de las invasiones de su carril --por parte de furgonetas y taxis que se detienen impunemente-- en calles donde no está segregado, sino que incluso deben estar alerta en un carril separado por pivotes como es el de Urgell. Este diseño debía convertirse en paradigmático para otras calles principales porque implantaba el doble sentido y la protección con los mencionados topes del.carril. En la práctica, el vial está siendo víctima de una planificación que fue complicada por las obras del colector a la altura de Mallorca, pero con un muy mal mantenimiento en el tramo por debajo a la Gran Via.
"Para no caerte o mojarte con los charcos que se forman hay que invadir el otro sentido", explica un usuario acostumbrado a hacer zigzags cada vez que circula en sentido descendente, justo por la zona que está llena de baches. Un comerciante asegura que ha visto ya varias caídas, incluso de peatones que han tratado de cruzar por la zona. El pavimento se ha desprendido irregularmente y el agua de la lluvia o de la limpieza de las calles se acumula permanentemente, salpicando incluso a los viandantes que van por la acera.
EN ESPERA
En todo el tramo, a su paso por Sepúlveda, Floridablanca y demás, el carril bici hace pendiente hacia la acera, lo que se agrava a cada bache que cruza el recorrido. El colofón son los giros a la altura del mercado, igualmente peligrosos.
El ayuntamiento no tiene prevista una nueva pavimentación hasta que no finalicen las obras que estrechan Urgell por encima de la avenida de Roma. Mientras tanto, los baches seguirán imposibilitando el uso del carril en algunos tramos. Lo que sí se ha proyectado es ganar, en breve, un carril de aparcamiento junto al de la bici entre Sant Antoni y Paral.lel.
OT: No sé si us hi heu fixat, però en d'altres carrils, hi han uns topalls que semblen escarabats gegants
El mal estado del carril bici de Urgell amenaza a los ciclistas
1. • El tramo de Gran Via a Sant Antoni está sembrado de socavones peligrosos
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Los ciclistas aplaudieron hace seis meses la creación de un carril bici en la calle de Urgell, fundamental para su movilidad por Barcelona, pero la bienintencionada iniciativa municipal se ha implantado tan chapuceramente que incluso pone en peligro la seguridad de los usuarios. El carril presenta numerosos baches en todo su recorrido, pero el tramo que va de Gran Via al mercado de Sant Antoni está en un estado tan lamentable que ya ha causado algunas caídas en sentido descendente y muchas quejas de usuarios.
Quienes circulan habitualmente en bicicleta en la ciudad no solo deben estar pendientes de las invasiones de su carril --por parte de furgonetas y taxis que se detienen impunemente-- en calles donde no está segregado, sino que incluso deben estar alerta en un carril separado por pivotes como es el de Urgell. Este diseño debía convertirse en paradigmático para otras calles principales porque implantaba el doble sentido y la protección con los mencionados topes del.carril. En la práctica, el vial está siendo víctima de una planificación que fue complicada por las obras del colector a la altura de Mallorca, pero con un muy mal mantenimiento en el tramo por debajo a la Gran Via.
"Para no caerte o mojarte con los charcos que se forman hay que invadir el otro sentido", explica un usuario acostumbrado a hacer zigzags cada vez que circula en sentido descendente, justo por la zona que está llena de baches. Un comerciante asegura que ha visto ya varias caídas, incluso de peatones que han tratado de cruzar por la zona. El pavimento se ha desprendido irregularmente y el agua de la lluvia o de la limpieza de las calles se acumula permanentemente, salpicando incluso a los viandantes que van por la acera.
EN ESPERA
En todo el tramo, a su paso por Sepúlveda, Floridablanca y demás, el carril bici hace pendiente hacia la acera, lo que se agrava a cada bache que cruza el recorrido. El colofón son los giros a la altura del mercado, igualmente peligrosos.
El ayuntamiento no tiene prevista una nueva pavimentación hasta que no finalicen las obras que estrechan Urgell por encima de la avenida de Roma. Mientras tanto, los baches seguirán imposibilitando el uso del carril en algunos tramos. Lo que sí se ha proyectado es ganar, en breve, un carril de aparcamiento junto al de la bici entre Sant Antoni y Paral.lel.
OT: No sé si us hi heu fixat, però en d'altres carrils, hi han uns topalls que semblen escarabats gegants
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Però si reparar aquests forats ho fa una brigada de 4 o 5 persones en un matí!!!metring ha escrit:El ayuntamiento no tiene prevista una nueva pavimentación hasta que no finalicen las obras que estrechan Urgell por encima de la avenida de Roma.
Segur que si fos tota una promoció immobiliària sencera, però on poguessin sucar, l'acabarien abans
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
http://www.lamalla.cat/infolocal/notici ... ?id=250259
Més de 188.000 usuaris celebren els dos anys del Bicing
La bicicleta és "una realitat irreversible" a Barcelona
ISABEL FERNÁNDEZ MIRA
De 200 bicicletes a 6.000. El 22 de març de 2007 l'Ajuntament de Barcelona va engegar un projecte que confirmava el creixent interès que tant l'administració local com la ciutadania tenien per la bicicleta. Després de dos anys, l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, assegura que el Bicing "és una realitat irreversible". Des de la gran eclosió que va significar per a la ciutat els JJOO del 92, Barcelona i els seus ciutadans van decidir que volien canviar moltes actituds i maneres de viure. La 'bici' va començar a 'envair' els carrers i es feia patent la voluntat de buscar nous sistemes de transport, per circular d'una forma més lliure, més sana, més neta i també més divertida. Per això, quan l'Ajuntament va presentar el 'Bicing', van ser molts i molt ràpidament els que es van apuntar a la idea. Tot van ser avantatges en un principi: fàcil, còmode i a un preu molt assequible. Aquesta equació infalibre ha provocat que, passats només 24 mesos, l'oferta i també la demanda s'hagin multiplicat. Tot un èxit que volen imitar altres ciutats d'Espanya i de l'estranger. L'altra cara, són els ciclistes descontents per una gestió que ha anat per darrera de les expectatives. Morirem d'èxit? és la pregunta. L'Ajuntament diu que no i modifica i amplia els seus recursos. En dos anys, s'ha passat de 200 a 6.000 bicicletes, de 14 estacions a 400 i no falta molt perquè els usuaris arribin a 200.000. Tot ha crescut ràpidament. Per això, quan el Bicing ha arribat pràcticament a tota la ciutat, ha arribat també el moment de finalitzar l'ampliació i gestionar molt millor les estacions i les bicicletes que estan en funcionament.
Durant la presentació del balanç d'aquests dos anys, Jordi Hereu no ha ocultat la seva satisfacció i ha declarat que "el Bicing és un símbol de Barcelona", que "ha canviat el paisatge de la ciutat". La resposta del ciutadà a la proposta d'un nou model de transport ha estat contundent i espectacular: sí vol el Bicing, però també reclama una millor gestió de les incidències i les reposicions. L'Ajuntament anuncia que durant el 2009 s'ampliaran el nombre d'ancoratges en 40 estacions localitzades bàsicament a Ciutat Vella o l'Eixample: els districtes que registren sempre un major ús.
D'altra banda, l'Ajuntament informa que el mal ús que fan els usuaris del servei, provoca que cada mes hagin de passar pel taller 12.000 bicicletes amb tot tipus d'avaries. De les 6.000, 400 han de ser reparades cada dia, perquè no funcionen els frens, les llums o tenen punxades les rodes. La mitja de desplaçaments diaris oscil·la entre 6 i 10 per bicicleta. El Bicing compta en aquests moments amb una plantilla de 250 treballadors, dels quals 30 atenen les trucades dels usuaris. La resta treballen amb les furgonetes o als tallers de la Zona Franca i del Poblenou.
El govern municipal considera que el debat que s'ha generat al voltant del Bicing és perquè funciona. La situació del servei ha provocat no pocs enfrontaments amb els grups de l'oposició a l'Ajuntament. CiU i PP han denunciat el mal funcionament de moltes bicicletes, els errors del sistema informàtic i la deficient distribució dels ancoratges. ERC ha reclamat el resultat de l'autoria sobre el servei. Hereu defensa la gestió dient que cap transport públic és infalible.
Noves consultes telefòniques
Entre les millores que ha introduït l'Ajuntament per millorar el servei del Bicing, es troben les noves consultes telefòniques, que es venen a afegir a les tradicionals. L'iBicing, consisteix en enviar un SMS al número 7010 amb la paraula 'Bicing' seguida d'un espai i el número de l'estació que es vol consultar. L'usuari rebrà d'immediat un SMS amb la informació dels ancoratges i les bicicletes disponibles i també la disponibilitat de les estacions més properes. L'altra opció és a través de l'Iphone, en què l'usuari es pot descarregar de manera gratuïta una aplicació que gràcies al sistema GPS, permet conèixer el temps real les unitats disponibles a cada estació. Només esperem que també augmenti el número de vehicles que fan les reposicions.
Una idea que s'exporta
Amsterdam o Berlin ja fa anys que tenen normalitzada la bicicleta com un mitjà més de transport. Qualsevol que ha viatjat a aquestes ciutats europees ha observat que aquest vehicle de dues rodes és el rei i que el cotxe no està tan massificat. Recentment hem sabut que una altre ciutat, Londres anuncia que d'aquí a un any posarà en marxa un servei públic molt semblant al Bicing. La capital britànica instal·larà d'aquí a un any 6000 bicicletes i 400 estacions, les mateixes quantitats que ara té Barcelona, al centre de la ciutat. L'alcalde de Londres, Boris Johnson, ha explicat que aquesta implantació anirà acompanyada d'altres mesures per combatre el canvi climàtic, com la creació d'un servei públic de cotxes elèctrics. Segons informa l'Ajuntament de Barcelona, fa uns mesos els responsables del transport públic de Londres van visitar Barcelona per conèixer a fons el funcionament del bicing, que ja ha inspirat moltes altres ciutats d'arreu del món. Cada vegada són més les poblacions que aposten per un servei de bicicletes integrat al servei públic de transport.
Publicat 23/03/2009 06:00h
http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=250416
El Bicing funciona bé però a vegades falla
Lamalla.cat ha parlat amb alguns usuaris del Bicing
ISABEL FERNÁNDEZ MIRA
Per saber que opinen els usuaris del Bicing, lamalla.cat ha sortir al carrer i ha parlat amb alguns dels ciutadans que utilitzen habitualment aquest mitjà de transport. Anar en bicicleta és un plaer i també una manera de viure i un mitjà de transport. Barcelona vol que el Bicing sigui un dels seus signes d'identitat i el ciclistes tenen un paper protagonista. Hem parlat amb Nico, Gonzalo, Pilar, Jesús, Carlos... Tots ells agafen la bicicleta perquè pensen que és un bon invent. Si el Bicing és un èxit és perquè hi han moltes persones que surten cada dia amb la voluntat de fer realitat aquest nou mitjà de transport. La majoria pensa és un èxit però també i quasi al mateix temps, a vegades, pateixen les seves incidències. Manuela ens deia que el Bicing "és còmode però a vegades pot ser un suplici", si no la pots deixar a les estacions, perquè estan plenes o no funcionen els ancoratges. Gonzalo ens explica que viu a Gràcia i moltes vegades no troba bicicletes al seu barri perquè totes estan a la part baixa de la ciutat. La impressió generalitzada és que està bé però a vegades falla.
Pilar Roca
Es usuària del Bicing des que va començar i està contenta. Només ha tingut algun problema puntual y "algunes coses com avaries que s'han solucionat ràpid". Creu que és un bon mitjà de transport, però també pensa que s'hauria de continuar controlant més sovint les coses que es fan velles.
Jesús Caña. Diu que el Bicing està "molt bé, és fantàstic". Aquest mitjà de transport li permet desplaçaments de mitja i curta distància amb molta comoditat. Jesús explica a lamalla.cat que abans els problemes eren que faltaven estacions, però ara n'hi han per tot arreu. Segons aquest usuari, el Bicing és especialment pràctic durant l'estiu. A més, el preu està molt bé.
Asensi és un usuari satisfet amb el Bicing. Creu que és un mitjà de transport que va bé. Té alguns problemes mecànics. Algunes vegades "alguna cosa falla, però bé".
Miquel Serres també és un habitual. Ens explica que ell fa servir cada dia el Bicing, perquè és un mitjà que està molt bé de preu. Va en bici en hores de feina i també en temps d'oci. Creu que l'èxit que té no es correspon amb els problemes amb els quals es troben els usuaris. Les estacions, moltes vegades, estan plenes, o buides, o les bicicletes estan avariades. Miquel ha anat a l'estació d'Arc de Triomf amb una bici que acaba d'agafar i té una roda punxada, "i ara he d'esperar deu minuts abans de poder agafar una altra". Ell compren que "és un servei complementari" però la idea seria no tenir tants problemes.
Anna Parera està molt contenta amb el servei del Bincing. A" vegades s'espatlla, però no passa res". No m'agrada que la gent critiqui tant el Bicig, critiquen per res". Anna va a treballar cada dia amb Bicing i es declara totalment satisfeta.
Publicat 23/03/2009 06:00h
Més de 188.000 usuaris celebren els dos anys del Bicing
La bicicleta és "una realitat irreversible" a Barcelona
ISABEL FERNÁNDEZ MIRA
De 200 bicicletes a 6.000. El 22 de març de 2007 l'Ajuntament de Barcelona va engegar un projecte que confirmava el creixent interès que tant l'administració local com la ciutadania tenien per la bicicleta. Després de dos anys, l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, assegura que el Bicing "és una realitat irreversible". Des de la gran eclosió que va significar per a la ciutat els JJOO del 92, Barcelona i els seus ciutadans van decidir que volien canviar moltes actituds i maneres de viure. La 'bici' va començar a 'envair' els carrers i es feia patent la voluntat de buscar nous sistemes de transport, per circular d'una forma més lliure, més sana, més neta i també més divertida. Per això, quan l'Ajuntament va presentar el 'Bicing', van ser molts i molt ràpidament els que es van apuntar a la idea. Tot van ser avantatges en un principi: fàcil, còmode i a un preu molt assequible. Aquesta equació infalibre ha provocat que, passats només 24 mesos, l'oferta i també la demanda s'hagin multiplicat. Tot un èxit que volen imitar altres ciutats d'Espanya i de l'estranger. L'altra cara, són els ciclistes descontents per una gestió que ha anat per darrera de les expectatives. Morirem d'èxit? és la pregunta. L'Ajuntament diu que no i modifica i amplia els seus recursos. En dos anys, s'ha passat de 200 a 6.000 bicicletes, de 14 estacions a 400 i no falta molt perquè els usuaris arribin a 200.000. Tot ha crescut ràpidament. Per això, quan el Bicing ha arribat pràcticament a tota la ciutat, ha arribat també el moment de finalitzar l'ampliació i gestionar molt millor les estacions i les bicicletes que estan en funcionament.
Durant la presentació del balanç d'aquests dos anys, Jordi Hereu no ha ocultat la seva satisfacció i ha declarat que "el Bicing és un símbol de Barcelona", que "ha canviat el paisatge de la ciutat". La resposta del ciutadà a la proposta d'un nou model de transport ha estat contundent i espectacular: sí vol el Bicing, però també reclama una millor gestió de les incidències i les reposicions. L'Ajuntament anuncia que durant el 2009 s'ampliaran el nombre d'ancoratges en 40 estacions localitzades bàsicament a Ciutat Vella o l'Eixample: els districtes que registren sempre un major ús.
D'altra banda, l'Ajuntament informa que el mal ús que fan els usuaris del servei, provoca que cada mes hagin de passar pel taller 12.000 bicicletes amb tot tipus d'avaries. De les 6.000, 400 han de ser reparades cada dia, perquè no funcionen els frens, les llums o tenen punxades les rodes. La mitja de desplaçaments diaris oscil·la entre 6 i 10 per bicicleta. El Bicing compta en aquests moments amb una plantilla de 250 treballadors, dels quals 30 atenen les trucades dels usuaris. La resta treballen amb les furgonetes o als tallers de la Zona Franca i del Poblenou.
El govern municipal considera que el debat que s'ha generat al voltant del Bicing és perquè funciona. La situació del servei ha provocat no pocs enfrontaments amb els grups de l'oposició a l'Ajuntament. CiU i PP han denunciat el mal funcionament de moltes bicicletes, els errors del sistema informàtic i la deficient distribució dels ancoratges. ERC ha reclamat el resultat de l'autoria sobre el servei. Hereu defensa la gestió dient que cap transport públic és infalible.
Noves consultes telefòniques
Entre les millores que ha introduït l'Ajuntament per millorar el servei del Bicing, es troben les noves consultes telefòniques, que es venen a afegir a les tradicionals. L'iBicing, consisteix en enviar un SMS al número 7010 amb la paraula 'Bicing' seguida d'un espai i el número de l'estació que es vol consultar. L'usuari rebrà d'immediat un SMS amb la informació dels ancoratges i les bicicletes disponibles i també la disponibilitat de les estacions més properes. L'altra opció és a través de l'Iphone, en què l'usuari es pot descarregar de manera gratuïta una aplicació que gràcies al sistema GPS, permet conèixer el temps real les unitats disponibles a cada estació. Només esperem que també augmenti el número de vehicles que fan les reposicions.
Una idea que s'exporta
Amsterdam o Berlin ja fa anys que tenen normalitzada la bicicleta com un mitjà més de transport. Qualsevol que ha viatjat a aquestes ciutats europees ha observat que aquest vehicle de dues rodes és el rei i que el cotxe no està tan massificat. Recentment hem sabut que una altre ciutat, Londres anuncia que d'aquí a un any posarà en marxa un servei públic molt semblant al Bicing. La capital britànica instal·larà d'aquí a un any 6000 bicicletes i 400 estacions, les mateixes quantitats que ara té Barcelona, al centre de la ciutat. L'alcalde de Londres, Boris Johnson, ha explicat que aquesta implantació anirà acompanyada d'altres mesures per combatre el canvi climàtic, com la creació d'un servei públic de cotxes elèctrics. Segons informa l'Ajuntament de Barcelona, fa uns mesos els responsables del transport públic de Londres van visitar Barcelona per conèixer a fons el funcionament del bicing, que ja ha inspirat moltes altres ciutats d'arreu del món. Cada vegada són més les poblacions que aposten per un servei de bicicletes integrat al servei públic de transport.
Publicat 23/03/2009 06:00h
http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=250416
El Bicing funciona bé però a vegades falla
Lamalla.cat ha parlat amb alguns usuaris del Bicing
ISABEL FERNÁNDEZ MIRA
Per saber que opinen els usuaris del Bicing, lamalla.cat ha sortir al carrer i ha parlat amb alguns dels ciutadans que utilitzen habitualment aquest mitjà de transport. Anar en bicicleta és un plaer i també una manera de viure i un mitjà de transport. Barcelona vol que el Bicing sigui un dels seus signes d'identitat i el ciclistes tenen un paper protagonista. Hem parlat amb Nico, Gonzalo, Pilar, Jesús, Carlos... Tots ells agafen la bicicleta perquè pensen que és un bon invent. Si el Bicing és un èxit és perquè hi han moltes persones que surten cada dia amb la voluntat de fer realitat aquest nou mitjà de transport. La majoria pensa és un èxit però també i quasi al mateix temps, a vegades, pateixen les seves incidències. Manuela ens deia que el Bicing "és còmode però a vegades pot ser un suplici", si no la pots deixar a les estacions, perquè estan plenes o no funcionen els ancoratges. Gonzalo ens explica que viu a Gràcia i moltes vegades no troba bicicletes al seu barri perquè totes estan a la part baixa de la ciutat. La impressió generalitzada és que està bé però a vegades falla.
Pilar Roca
Es usuària del Bicing des que va començar i està contenta. Només ha tingut algun problema puntual y "algunes coses com avaries que s'han solucionat ràpid". Creu que és un bon mitjà de transport, però també pensa que s'hauria de continuar controlant més sovint les coses que es fan velles.
Jesús Caña. Diu que el Bicing està "molt bé, és fantàstic". Aquest mitjà de transport li permet desplaçaments de mitja i curta distància amb molta comoditat. Jesús explica a lamalla.cat que abans els problemes eren que faltaven estacions, però ara n'hi han per tot arreu. Segons aquest usuari, el Bicing és especialment pràctic durant l'estiu. A més, el preu està molt bé.
Asensi és un usuari satisfet amb el Bicing. Creu que és un mitjà de transport que va bé. Té alguns problemes mecànics. Algunes vegades "alguna cosa falla, però bé".
Miquel Serres també és un habitual. Ens explica que ell fa servir cada dia el Bicing, perquè és un mitjà que està molt bé de preu. Va en bici en hores de feina i també en temps d'oci. Creu que l'èxit que té no es correspon amb els problemes amb els quals es troben els usuaris. Les estacions, moltes vegades, estan plenes, o buides, o les bicicletes estan avariades. Miquel ha anat a l'estació d'Arc de Triomf amb una bici que acaba d'agafar i té una roda punxada, "i ara he d'esperar deu minuts abans de poder agafar una altra". Ell compren que "és un servei complementari" però la idea seria no tenir tants problemes.
Anna Parera està molt contenta amb el servei del Bincing. A" vegades s'espatlla, però no passa res". No m'agrada que la gent critiqui tant el Bicig, critiquen per res". Anna va a treballar cada dia amb Bicing i es declara totalment satisfeta.
Publicat 23/03/2009 06:00h
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN
La Guàrdia Urbana multarà amb 701 euros les actituds incíviques amb el Bicing
publicat el 12/05/2009 a les 15:00 h. Redacció bcn.cat
El Bicing té ja 191.000 usuaris
Segons l'avaluació de les bicicletes del servei Bicing encarregada al Real Club Automòbil de Catalunya (RACC) per l'Ajuntament, el 12% de bicicletes presenten anomalies funcionals que les fan no utilitzables i obligarien a realitzar-hi una reparació urgent.
Pel regidor de mobilitat, Francesc Narváez, el mal estat del 8% d'aquestes bicicletes és degut al seu ús intensiu -es calcula que cadascuna té un ús diari de vuit viatges- però l'altre 4% de bicis no utilitzables ho estan a causa d'actes vandàlics que provoquen desperfectes en les bicicletes d'aquest servei gestionat per B:SM.
Per aquest motiu, a partir de del proper dilluns 18 de maig, la Guàrdia Urbana multarà amb 701 euros i a través d'instruments com l'ordenança cívica, les actuacions incíviques dels usuaris que malmetin les bicicletes.
D'aquesta manera, es preveu punir actes com la circulació de més d'una persona en una bici o els desperfectes i evitar les desaparicions de bicis que, es calcula, ascendeixen a 400 anuals en aquest servei de 191.000 usuaris.
Nou de cada deu bicicletes, aptes per a circular
L'estudi, que es va realitzar al llarg d'una setmana en 84 estacions (21% del total), posa de manifest que gairebé nou de cada 10 bicicletes poden ser utilitzables sense problemes greus, malgrat que cinc de cada 10 presenten anomalies lleus.
Les anomalies lleus corresponen principalment a un mal funcionament dels llums anteriors i posteriors mentre que les greus, que no permeten utilitzar la bicicleta, responen sobretot a problemes amb els frens i amb el seient.
L'Eixample és el districte on s'ha detectat un major percentatge de bicicletes amb deficiències a causa de l'ús més intensiu del servei que es fa en aquesta zona.
S'incrementa el servei de manteniment
Tal i com ha explicat Narváez, quan se signi la renovació del contracte amb l'empresa adjudicatària, Clear Channel, també s'augmentaran els equips dedicats al manteniment per controlar l'estat de la bicicletes i detectar-ne les anomalies.
No obstant, actualment el Bicing disposa ja de diversos sistemes per detectar les bicis espatllades com el que bloqueja la bici a l'ancoratge quan aquesta és tornada immediatament tres cops seguits.
La Guàrdia Urbana multarà amb 701 euros les actituds incíviques amb el Bicing
publicat el 12/05/2009 a les 15:00 h. Redacció bcn.cat
El Bicing té ja 191.000 usuaris
Segons l'avaluació de les bicicletes del servei Bicing encarregada al Real Club Automòbil de Catalunya (RACC) per l'Ajuntament, el 12% de bicicletes presenten anomalies funcionals que les fan no utilitzables i obligarien a realitzar-hi una reparació urgent.
Pel regidor de mobilitat, Francesc Narváez, el mal estat del 8% d'aquestes bicicletes és degut al seu ús intensiu -es calcula que cadascuna té un ús diari de vuit viatges- però l'altre 4% de bicis no utilitzables ho estan a causa d'actes vandàlics que provoquen desperfectes en les bicicletes d'aquest servei gestionat per B:SM.
Per aquest motiu, a partir de del proper dilluns 18 de maig, la Guàrdia Urbana multarà amb 701 euros i a través d'instruments com l'ordenança cívica, les actuacions incíviques dels usuaris que malmetin les bicicletes.
D'aquesta manera, es preveu punir actes com la circulació de més d'una persona en una bici o els desperfectes i evitar les desaparicions de bicis que, es calcula, ascendeixen a 400 anuals en aquest servei de 191.000 usuaris.
Nou de cada deu bicicletes, aptes per a circular
L'estudi, que es va realitzar al llarg d'una setmana en 84 estacions (21% del total), posa de manifest que gairebé nou de cada 10 bicicletes poden ser utilitzables sense problemes greus, malgrat que cinc de cada 10 presenten anomalies lleus.
Les anomalies lleus corresponen principalment a un mal funcionament dels llums anteriors i posteriors mentre que les greus, que no permeten utilitzar la bicicleta, responen sobretot a problemes amb els frens i amb el seient.
L'Eixample és el districte on s'ha detectat un major percentatge de bicicletes amb deficiències a causa de l'ús més intensiu del servei que es fa en aquesta zona.
S'incrementa el servei de manteniment
Tal i com ha explicat Narváez, quan se signi la renovació del contracte amb l'empresa adjudicatària, Clear Channel, també s'augmentaran els equips dedicats al manteniment per controlar l'estat de la bicicletes i detectar-ne les anomalies.
No obstant, actualment el Bicing disposa ja de diversos sistemes per detectar les bicis espatllades com el que bloqueja la bici a l'ancoratge quan aquesta és tornada immediatament tres cops seguits.
Els vàndals no prendran consciència del mal que causen si no se'ls obliga a pagar-ne íntegrament la reparació. Aleshores, potser s'hi pensarien una altra vegada, si resulta que les seves gracietes els costen alguns mesos de sou (si és que tenen ofici o benefici).
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Ha hagut algun dia en què he hagut de deixar fins a 5 bicicletes, cadascuna amb alguna cosa per reparar, i desistir, farta de no trobar cap bici que funcionés! 
http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=262695
Desapareixen 400 bicicletes del Bicing cada any a Barcelona
Segons un estudi realitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya
EFE / LAMALLA.CAT
El regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, ha presentat aquest dimarts un estudi d'avaluació del manteniment de les bicicletes del servei de lloguer Bicing realitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Segons aquest document, unes 400 bicicletes desapareixen cada any i algunes han estat trobades "a Lleida, a Santander i al mar", segons ha explicat Narváez. En aquest sentit, el regidor de Mobilitat ha assegurat que aquest mal ús de la bicicleta de lloguer públic serà un dels més perseguits en la campanya de control que iniciarà la Guàrdia Urbana el proper 18 de maig i que permetrà aplicar multes de fins a 701 euros.
El RACC ha realitzat una auditoria a partir de les dades recollides entre el 23 i el 27 de febrer d'aquest any en 84 de les 380 estacions del Bicing, en què es van revisar 2.270 bicicletes per avaluar el seu manteniment. Aquesta inspecció tècnica conclou que el funcionament del 33% de les bicicletes era òptim, el 55%, utilitzable, i el 12%, no utilitzable per les anomalies funcionals que pateixen. Tot i així, segons el RACC, només el 27% de les bicicletes no pateix cap anomalia, ni funcional ni lleu.
Entre aquestes anomalies funcionals que inutilitzen les bicicletes del Bicing, les més freqüents són els problemes en els frens, mentre que entre les lleus, les més comuns són la falta o no funcionament dels llums anteriors o posteriors, contingència que ha estat pal·liada durant el passat mes d'abril amb el canvi del sistema d'enllumenat.
Davant aquests resultats, el RACC ha suggerit que millori el sistema de detecció per retirar més ràpidament les bicicletes que estan en pitjor estat i es pensi a millorar la logística dels ancoratges. També ha recomanat que s'estableixi un sistema de detecció prèvia que permeti seleccionar i atacar comportaments zonals específics, i es farà una campanya de conscienciació social contra el mal ús del Bicing.
En aquest mateix sentit, el regidor de Mobilitat ha recomanat als usuaris que detectin alguna anomalia en la bicicleta que acaben de recollir a l'estació que la tornin al mateix ancoratge perquè el sistema detecti la deficiència i la bloquegi per a la seva retirada.
Publicat 12/05/2009 17:43h
Desapareixen 400 bicicletes del Bicing cada any a Barcelona
Segons un estudi realitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya
EFE / LAMALLA.CAT
El regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, ha presentat aquest dimarts un estudi d'avaluació del manteniment de les bicicletes del servei de lloguer Bicing realitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Segons aquest document, unes 400 bicicletes desapareixen cada any i algunes han estat trobades "a Lleida, a Santander i al mar", segons ha explicat Narváez. En aquest sentit, el regidor de Mobilitat ha assegurat que aquest mal ús de la bicicleta de lloguer públic serà un dels més perseguits en la campanya de control que iniciarà la Guàrdia Urbana el proper 18 de maig i que permetrà aplicar multes de fins a 701 euros.
El RACC ha realitzat una auditoria a partir de les dades recollides entre el 23 i el 27 de febrer d'aquest any en 84 de les 380 estacions del Bicing, en què es van revisar 2.270 bicicletes per avaluar el seu manteniment. Aquesta inspecció tècnica conclou que el funcionament del 33% de les bicicletes era òptim, el 55%, utilitzable, i el 12%, no utilitzable per les anomalies funcionals que pateixen. Tot i així, segons el RACC, només el 27% de les bicicletes no pateix cap anomalia, ni funcional ni lleu.
Entre aquestes anomalies funcionals que inutilitzen les bicicletes del Bicing, les més freqüents són els problemes en els frens, mentre que entre les lleus, les més comuns són la falta o no funcionament dels llums anteriors o posteriors, contingència que ha estat pal·liada durant el passat mes d'abril amb el canvi del sistema d'enllumenat.
Davant aquests resultats, el RACC ha suggerit que millori el sistema de detecció per retirar més ràpidament les bicicletes que estan en pitjor estat i es pensi a millorar la logística dels ancoratges. També ha recomanat que s'estableixi un sistema de detecció prèvia que permeti seleccionar i atacar comportaments zonals específics, i es farà una campanya de conscienciació social contra el mal ús del Bicing.
En aquest mateix sentit, el regidor de Mobilitat ha recomanat als usuaris que detectin alguna anomalia en la bicicleta que acaben de recollir a l'estació que la tornin al mateix ancoratge perquè el sistema detecti la deficiència i la bloquegi per a la seva retirada.
Publicat 12/05/2009 17:43h
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Vaig a crear una enquesta per a que opineu què us sembla el servei del Bicing.
He votat per: "Bastant bé". Malgrat les averies que han tingut i etc crec que el Bicing ha sigut una molt bona idea i esperem que en el futur s'estengui per tota l'AMB. Per cert ja posats voldria preguntar una cosa. la web del Bicing posa que els horaris son els següents: De diumenge a dijous de 5h a 0h / Divendres i Dissabtes les 24 hores. Ara la meva pregunta es la següent: I les vigílies de festiu normal està fins les 2h el servei per poder agafar una bicicleta? I les vigílies de cap d'any, Sant Joan, etc està el bicing també 24 hores? O és fins les 0h? Ho dic perque no ho posa en el web. 
Salvem l'ESTACIÓ DE FRANÇA!!! En el cas de l’estació de França ens haurem de plantejar que fem. Una opció, no la única, és dedicar part de l’edifici a museu i la resta a serveis Ferroviaris de cada una de les linies de Suport a la Sagrera-Sants a l'EDF Servei Ferroviari!! Cal Millorar l'accés a la L4 Barceloneta i fer arribar la L8 FGC a l'estació de França i també adaptar vies UIC a l'Estació de França!!!
Jo hi ha coses que no entenc. La meva bicicleta té 17 anys i ha funcionat perfectament tot aquest temps i mai sense cap avaria, com a molt algun radi trencat de tant en tant.sortrens ha escrit:He votat per: "Bastant bé". Malgrat les averies que han tingut i etc crec que el Bicing ha sigut una molt bona idea i esperem que en el futur s'estengui per tota l'AMB. Per cert ja posats voldria preguntar una cosa. la web del Bicing posa que els horaris son els següents: De diumenge a dijous de 5h a 0h / Divendres i Dissabtes les 24 hores. Ara la meva pregunta es la següent: I les vigílies de festiu normal està fins les 2h el servei per poder agafar una bicicleta? I les vigílies de cap d'any, Sant Joan, etc està el bicing també 24 hores? O és fins les 0h? Ho dic perque no ho posa en el web.
O la gent és impresentable amb el seu comportament veient que el Bicing és gratis o les bicicletes són molt molt molt dolentes. I veient el tracte que en fa molta gent, crec que és més la primera cosa.
Jo també opto pel mateix. Fins i tot, el dia de la celebració de la Copa, van cremar-ne unes quantes.megapauer ha escrit:
O la gent és impresentable amb el seu comportament veient que el Bicing és gratis o les bicicletes són molt molt molt dolentes. I veient el tracte que en fa molta gent, crec que és més la primera cosa.
Una carta d'una usuària emprenyada, que sortirà als mitjans:
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
El Bicing metropolità començarà a funcionar el març del 2010
• El Baix Llobregat i l'Hospitalet convoquen el concurs per gestionar el servei
EFE
CASTELLDEFELS
El servei de Bicing metropolità es posarà en marxa el pròxim mes de març, segons ha anunciat avui el president de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Antonio Poveda.
Poveda ha avançat que el ple de l'entitat aprovarà pròximament el plec de condicions per a l'adjudicació del servei al Baix Llobregat i l'Hospitalet, que suposarà una adjudicació per un període de 12 anys, prorrogables tres més, el termini de temps que es considera necessari per amortitzar la inversió.
El president de l'EMT i alcalde de Sant Joan Despí ha fet aquest anunci durant la firma del conveni entre l'EMT i l'Ajuntament de Castelldefels per a l'arribada del Bicing. El de Castelldefels era l'últim consistori del Baix Llobregat que quedava per signar l'acord marc.
La compatibilitat amb la capital catalana
Els municipis del Barcelonès Nord encara no s'han adherit a aquest conveni, de manera que el president de l'EMT ha dit que quan es firmin els convenis "es faria una ampliació del concurs".
Un dels principals objectius és que el Bicing metropolità sigui compatible amb el de Barcelona "tot i que no està garantit", segons Poveda, ja que la compatibilitat dels dos sistemes depèn de l'empresa adjudicatària. "El nostre desig és que els dos serveis siguin el màxim de compatibles, però hem d'esperar", ha declarat el president de l'EMT .
Els responsables de l'EMT calculen que la posada en marxa del servei tindrà un cost de 10 milions d'euros a l'any, i una de les condicions del plec és que el 50% del cost es cobreixi amb publicitat i la resta amb aportacions dels abonats i dels municipis.
El Bicing metropolità començarà a funcionar el març del 2010
• El Baix Llobregat i l'Hospitalet convoquen el concurs per gestionar el servei
EFE
CASTELLDEFELS
El servei de Bicing metropolità es posarà en marxa el pròxim mes de març, segons ha anunciat avui el president de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Antonio Poveda.
Poveda ha avançat que el ple de l'entitat aprovarà pròximament el plec de condicions per a l'adjudicació del servei al Baix Llobregat i l'Hospitalet, que suposarà una adjudicació per un període de 12 anys, prorrogables tres més, el termini de temps que es considera necessari per amortitzar la inversió.
El president de l'EMT i alcalde de Sant Joan Despí ha fet aquest anunci durant la firma del conveni entre l'EMT i l'Ajuntament de Castelldefels per a l'arribada del Bicing. El de Castelldefels era l'últim consistori del Baix Llobregat que quedava per signar l'acord marc.
La compatibilitat amb la capital catalana
Els municipis del Barcelonès Nord encara no s'han adherit a aquest conveni, de manera que el president de l'EMT ha dit que quan es firmin els convenis "es faria una ampliació del concurs".
Un dels principals objectius és que el Bicing metropolità sigui compatible amb el de Barcelona "tot i que no està garantit", segons Poveda, ja que la compatibilitat dels dos sistemes depèn de l'empresa adjudicatària. "El nostre desig és que els dos serveis siguin el màxim de compatibles, però hem d'esperar", ha declarat el president de l'EMT .
Els responsables de l'EMT calculen que la posada en marxa del servei tindrà un cost de 10 milions d'euros a l'any, i una de les condicions del plec és que el 50% del cost es cobreixi amb publicitat i la resta amb aportacions dels abonats i dels municipis.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
El cost de manteniment del Bicing augmentarà un 40% l'any que ve
• Cada bicicleta representa una despesa de 3.000 euros anuals per a l'ajuntament
EUROPA PRESS
BARCELONA
El cost anual del servei públic de bicicletes a Barcelona augmentarà en prop d'un 40% després de l'entrada en vigor aquest mes de la modificació del contracte amb l'empresa concessionària del servei, Clear Channel, segons ha informat avui el director general de l'empresa municipal B:SM, Alfred Morales.
La gestió del Bicing s'elevarà de 12 a 16,7 milions d'euros a partir de la modificació que pretén oferir un servei "flexible i adaptat a la demanda", a partir de l'experiència adquirida en el servei des que va començar a funcionar, el març del 2007. Es tracta d'adaptacions que realitzen totes les ciutats que tenen Bicing, com París, Lió, Sevilla i Saragossa, ha aclarit Morales.
Nova distribució de bicicletes
L'empresa pública B:SM aplicarà una nova fórmula per planificar la distribució de les 6.000 bicicletes en els 11.440 ancoratges de les 427 estacions, a partir d'un estudi encarregat a l'escola de negocis IESE. B:SM col·locarà una persona per vetllar per la bona aplicació de la nova logística, que s'estructura en petites agrupacions d'estacions, i que fins ara funcionava "a base de mòbils". A més, a l'hivern es passarà de 21 a 30 furgonetes que traslladen bicicletes, i arribaran a ser 36 a l'estiu.
Cada bicicleta suposa un cost de 3.000 euros a l'any, la meitat que en altres ciutats europees amb el mateix servei, com París. El nou contracte també inclou la línia 900 d'atenció gratuïta per incidències, que funciona des de l'any passat. El servei seguirà sense destinar-se als turistes per no fer la competència a les empreses que lloguen bicicletes als visitants.
Crítica de l'oposició
El cost per bicicleta i les deficiències del servei han motivat les crítiques de l'oposició, que ha tornat a demanar millores i incentivar que els usuaris vagin també amb Bicing de mar a muntanya. CiU i ERC han reclamat rescindir el contracte amb l'empresa Clear Channel, vigent per a 10 anys, per incompliment reiterat de les condicions. Els dos grups han instat a invertir més en un servei "a l'estil París", i allunyar-se de la planificació "mediocre", segons ha qualificat el regidor republicà Ricard Martínez.
El grup popular considera excessius els 16,7 milions, xifra que al restar les quotes suposa 13,6 milions a l'ajuntament, un 50% més en "pèrdues" segons el regidor Javier Mulleras. Mulleras ha acusat el bipartit d'haver generat "bicifòbia", per la mala convivència de vianants i bicicletes.
El primer tinent d'alcalde de Benestar, Carles Martí (PSC), ha acusat l'oposició de desgastar el Govern municipal en una qüestió "clarament encarrilada", encara que ha admès que és susceptible de ser millorat. El 30 de juny passat, el Bicing superava els 191.000 usuaris i compta amb 1,2 milions d'usos mensuals.
El cost de manteniment del Bicing augmentarà un 40% l'any que ve
• Cada bicicleta representa una despesa de 3.000 euros anuals per a l'ajuntament
EUROPA PRESS
BARCELONA
El cost anual del servei públic de bicicletes a Barcelona augmentarà en prop d'un 40% després de l'entrada en vigor aquest mes de la modificació del contracte amb l'empresa concessionària del servei, Clear Channel, segons ha informat avui el director general de l'empresa municipal B:SM, Alfred Morales.
La gestió del Bicing s'elevarà de 12 a 16,7 milions d'euros a partir de la modificació que pretén oferir un servei "flexible i adaptat a la demanda", a partir de l'experiència adquirida en el servei des que va començar a funcionar, el març del 2007. Es tracta d'adaptacions que realitzen totes les ciutats que tenen Bicing, com París, Lió, Sevilla i Saragossa, ha aclarit Morales.
Nova distribució de bicicletes
L'empresa pública B:SM aplicarà una nova fórmula per planificar la distribució de les 6.000 bicicletes en els 11.440 ancoratges de les 427 estacions, a partir d'un estudi encarregat a l'escola de negocis IESE. B:SM col·locarà una persona per vetllar per la bona aplicació de la nova logística, que s'estructura en petites agrupacions d'estacions, i que fins ara funcionava "a base de mòbils". A més, a l'hivern es passarà de 21 a 30 furgonetes que traslladen bicicletes, i arribaran a ser 36 a l'estiu.
Cada bicicleta suposa un cost de 3.000 euros a l'any, la meitat que en altres ciutats europees amb el mateix servei, com París. El nou contracte també inclou la línia 900 d'atenció gratuïta per incidències, que funciona des de l'any passat. El servei seguirà sense destinar-se als turistes per no fer la competència a les empreses que lloguen bicicletes als visitants.
Crítica de l'oposició
El cost per bicicleta i les deficiències del servei han motivat les crítiques de l'oposició, que ha tornat a demanar millores i incentivar que els usuaris vagin també amb Bicing de mar a muntanya. CiU i ERC han reclamat rescindir el contracte amb l'empresa Clear Channel, vigent per a 10 anys, per incompliment reiterat de les condicions. Els dos grups han instat a invertir més en un servei "a l'estil París", i allunyar-se de la planificació "mediocre", segons ha qualificat el regidor republicà Ricard Martínez.
El grup popular considera excessius els 16,7 milions, xifra que al restar les quotes suposa 13,6 milions a l'ajuntament, un 50% més en "pèrdues" segons el regidor Javier Mulleras. Mulleras ha acusat el bipartit d'haver generat "bicifòbia", per la mala convivència de vianants i bicicletes.
El primer tinent d'alcalde de Benestar, Carles Martí (PSC), ha acusat l'oposició de desgastar el Govern municipal en una qüestió "clarament encarrilada", encara que ha admès que és susceptible de ser millorat. El 30 de juny passat, el Bicing superava els 191.000 usuaris i compta amb 1,2 milions d'usos mensuals.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
La frontera de BCN tindrà un doble sistema de Bicing
1. • L’EMT dissenya una xarxa perquè les bicis metropolitanes no entrin a la capital
DAVID PLACER
BARCELONA
apartir de l’any que ve l’àrea metropolitana tindrà dos sistemes de Bicing. Un és el ja popular des de fa dos anys a la capital, i l’altre operarà a partir del març de l’any que ve als municipis adjacents amb Barcelona. L’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) va aprovar ahir el plec de condicions del servei que prestarà l’empresa guanyadora del concurs.
En aquest plec s’exigeix que la futura operadora instal·li a les fronteres amb Barcelona estacions que estiguin a prop de les que ja existeixen del Bicing, amb el propòsit de «facilitar el transbordament» dels usuaris. A la pràctica, aquesta condició evitarà que les bicicletes metropolitanes puguin entrar a la capital catalana i viceversa. D’aquesta manera, l’entitat garantirà dos sistemes diferenciats, encara que amb algunes compatibilitats.
Un usuari del Bicing de Barcelona podrà fer servir els vehicles dels municipis veïns amb la targeta de què ja disposa i els nous usuaris metropolitans també tindran la mateixa possibilitat a la capital. Això sí, per disfrutar de les dues xarxes, els ciclistes hauran de pagar el doble. Ara, el sistema barceloní té una quota anual de 30 euros. El nou sistema tindrà, com a mínim, la mateixa tarifa, segons estableixen les condicions del concurs.
El servei estès començarà a operar, si no hi ha dilacions inesperades, el març de l’any que ve a l’Hospitalet, Castelldefels, Cornellà, Esplugues, Gavà, el Prat, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Viladecans. Els municipis del Barcelonès Nord (Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona, Montcada i Reixac, Tiana i Montgat) s’hi incorporaran alguns mesos després.
MÉS DE 2.100 UNITATS / L’EMT també demanarà a l’empresa que instal·li durant els primers tres anys 269 parades amb més de 2.100 bicicletes, la meitat de les quals hauran d’estar operatives en el termini màxim d’un any després de l’adjudicació del contracte.
L’entitat s’ha proposat evitar els problemes que ha tingut el sistema barceloní des d’un bon començament: parades buides i unitats sense frens o amb rodes punxades. Per aconseguir-ho, es compromet a «avaluar de prop» la qualitat del servei i fixa sancions per l’incompliment dels estàndards exigits. Entre altres coses, l’empresa haurà de tenir una doble xarxa informàtica i de base de dades per evitar les fallades massives del sistema i es comprometrà a obrir una oficina física d’atenció al client.
La frontera de BCN tindrà un doble sistema de Bicing
1. • L’EMT dissenya una xarxa perquè les bicis metropolitanes no entrin a la capital
DAVID PLACER
BARCELONA
apartir de l’any que ve l’àrea metropolitana tindrà dos sistemes de Bicing. Un és el ja popular des de fa dos anys a la capital, i l’altre operarà a partir del març de l’any que ve als municipis adjacents amb Barcelona. L’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) va aprovar ahir el plec de condicions del servei que prestarà l’empresa guanyadora del concurs.
En aquest plec s’exigeix que la futura operadora instal·li a les fronteres amb Barcelona estacions que estiguin a prop de les que ja existeixen del Bicing, amb el propòsit de «facilitar el transbordament» dels usuaris. A la pràctica, aquesta condició evitarà que les bicicletes metropolitanes puguin entrar a la capital catalana i viceversa. D’aquesta manera, l’entitat garantirà dos sistemes diferenciats, encara que amb algunes compatibilitats.
Un usuari del Bicing de Barcelona podrà fer servir els vehicles dels municipis veïns amb la targeta de què ja disposa i els nous usuaris metropolitans també tindran la mateixa possibilitat a la capital. Això sí, per disfrutar de les dues xarxes, els ciclistes hauran de pagar el doble. Ara, el sistema barceloní té una quota anual de 30 euros. El nou sistema tindrà, com a mínim, la mateixa tarifa, segons estableixen les condicions del concurs.
El servei estès començarà a operar, si no hi ha dilacions inesperades, el març de l’any que ve a l’Hospitalet, Castelldefels, Cornellà, Esplugues, Gavà, el Prat, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Viladecans. Els municipis del Barcelonès Nord (Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona, Montcada i Reixac, Tiana i Montgat) s’hi incorporaran alguns mesos després.
MÉS DE 2.100 UNITATS / L’EMT també demanarà a l’empresa que instal·li durant els primers tres anys 269 parades amb més de 2.100 bicicletes, la meitat de les quals hauran d’estar operatives en el termini màxim d’un any després de l’adjudicació del contracte.
L’entitat s’ha proposat evitar els problemes que ha tingut el sistema barceloní des d’un bon començament: parades buides i unitats sense frens o amb rodes punxades. Per aconseguir-ho, es compromet a «avaluar de prop» la qualitat del servei i fixa sancions per l’incompliment dels estàndards exigits. Entre altres coses, l’empresa haurà de tenir una doble xarxa informàtica i de base de dades per evitar les fallades massives del sistema i es comprometrà a obrir una oficina física d’atenció al client.
Quina monumental animalada! Això ve a ampliar l'aberració del doble ample de via que impera a Espanya a la bici pública. Deu ser divertit veure, aclofadet al cotxe oficial, com la gent perd el temps canviant de bicicleta perquè hi ha un límit físicament invisible i, a hores d'ara, cada cop més arbitrari.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- No pots deixar una bici de barcelona a l'hospitalet, i viceversa
- Has de pagar 30 euros per cada sistema
Així si un vol anar en bicing de l'hospitalet a l'estacio de sants té que pagar el doble que si vol anar de collblanc al besòs. Molt lògic.