Potser pot tractar-se d'un pamflet histriònic i incendiari, però estic observant una sèrie d'indicis, tant al transport públic com en altres àmbits del nostre país i fora, que no deixen de coincidir amb el seu rerefons. Amb l'excusa de la crisi (i cada vegada de més mal pagador), estan carregant el mort a qui menys es pot defensar de les lleis i de qui les fan i ajuden a imposar, mentre els que tallen el bacallà en queden a resguard, amb unes retalladetes de cara a la galeria que no els privaran de res, ben a l'inrevés dels treballadors i usuaris del servei.
Tenim el cas de l'ATM, amb un organigrama del tot opac pel que fa al seu funcionament i utilitat, però ben dotat per als seus nombrosos directius, que cobren (tots?) sous de llocs diferents, mentre a l'usuari li encanen un augment del 10% de les tarifes, amb l'excusa que l'estat no paga. Tenim el cas de TMB, amb una despesa igualment opaca, tot i que presumiblement ingent, en directius, publicitat i actes que no tenen res a veure amb transport (l'usuari nicolas, un dia ho va definir brillantment de "culturosos"), mentre amenaça (coacciona, commina, poseu-hi el verb que més us agradi) la plantilla de les seves empreses amb retallades. Tenim les diferents obres faraòniques promogudes per les diverses administracions amb una rendibilitat econòmica i social nul·la (LAV al desert demogràfic, soterraments, Queralbs, etc.), sabent a més perfectament que les arques s'estaven buidant i no hi havia manera humana de pagar les obres. I molts més casos...
I, ja fora del transport, ens trobem amb augments d'impostos (cantats, però ocultats en campanya, i ara és molt fàcil culpar-ne Merkozy, la parella de fet de moda a Europa) que faran esbufegar tothom menys els rics, que hauran de pagar quatre duros mal comptats, comparat amb les seves fortunes, i encara potser se'n queixaran. I també ens trobem amb barrabassades com la notícia que acaba de saltar en mitjans alemanys, on diuen que Grècia, malgrat estar a la vora de la fallida, ha augmentat el seu pressupost de defensa, que frega el 3% del PIB (l'únic país de l'OTAN que supera aquesta xifra són els EUA), a instàncies de diversos organismes com l'UE, l'OTAN i l'FMI, a canvi de proveir la indústria armamentística alemanya de grans contractes; una indústria que, per cert, té excel·lents relacions amb el govern federal del seu país (més sobre aquest tema, a
http://www.zeit.de/2012/02/Ruestung-Griechenland, en alemany). I molts més casos, a Catalunya, a Espanya, a l'Unió Europea i al món.
Aquesta darrera part, potser us semblarà una digressió gratuïta, però en l'honorable societat del poder, tot està entrellaçat, per molt que un directiu de TMB sembli un xitxarel·lo al costat del president de Deutsche Bank o d'EADS. Però tots plegats són baules de la mateixa cadena.
Amb tot això, no hauríem d'estar amb la mosca darrere l'orella?
👍55👍0👎0
