MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Hola amics i amigues,
Us comento una idea que no he meditat profundament, però que em sembla interessant deixar caure per conèixer la vostra opinió.
Cinc municipis situats al sudest de Madrid, que sumen en conjunt 900.000 habitants i que sĂłn creuats per 3 lĂnies de CercanĂas, estan units per una lĂnia de metro circular, la 12, que no passa en cap moment pel municipi de Madrid.
Els municipis de Terrassa (218.535 habitants), Sabadell (211.734), Sant Cugat (90.664), RubĂ (76.423), Cerdanyola (57.740), Ripollet (38.347) i BarberĂ (32.839) sumen mĂ©s de 726.000 habitants. Per què no una lĂnia circular que, aprofitant en bpna part les vies de FGC per la part menys saturada, comuniqui directament els centres i barris d'aquests municipis? El recorregut en km seria semblant (una mica mĂ©s de 40 km). Crec que la lĂnia 12 de Madrid, amb mĂ©s de 3.000.000 de passatgers mensuals, demostra que el projecte no nomĂ©s Ă©s viable, sinĂł tambĂ© un important element de cohesiĂł per a la comarca.
Us comento una idea que no he meditat profundament, però que em sembla interessant deixar caure per conèixer la vostra opinió.
Cinc municipis situats al sudest de Madrid, que sumen en conjunt 900.000 habitants i que sĂłn creuats per 3 lĂnies de CercanĂas, estan units per una lĂnia de metro circular, la 12, que no passa en cap moment pel municipi de Madrid.
Els municipis de Terrassa (218.535 habitants), Sabadell (211.734), Sant Cugat (90.664), RubĂ (76.423), Cerdanyola (57.740), Ripollet (38.347) i BarberĂ (32.839) sumen mĂ©s de 726.000 habitants. Per què no una lĂnia circular que, aprofitant en bpna part les vies de FGC per la part menys saturada, comuniqui directament els centres i barris d'aquests municipis? El recorregut en km seria semblant (una mica mĂ©s de 40 km). Crec que la lĂnia 12 de Madrid, amb mĂ©s de 3.000.000 de passatgers mensuals, demostra que el projecte no nomĂ©s Ă©s viable, sinĂł tambĂ© un important element de cohesiĂł per a la comarca.
- Fitxers adjunts
-
- 55719343_10216239676897107_6406694911764070400_n.jpg (86.45 KiB) Visualitzat 33777 cops
- Renfe445
- N10

- Entrades: 4592
- Membre des de: 16 ago. 2012, 19:33
- Ubicació: ??!!!#=?¿****!!! ©
- Contacta:
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Es parlava d'un tal "Tram Vallès", suposo que seria una implementació ideal.
Crònica del Transport al Barcelonès Nord
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Pel que veig (https://ca.wikipedia.org/wiki/TramVall%C3%A8s), el TramVallès seria una xarxa de tramvia, no de metro, que aniria de Montcada a la UAB. La meva proposta seria una lĂnia que comuniquès diverses ciutats del Vallès Occidental.
Renfe445 ha escrit:Es parlava d'un tal "Tram Vallès", suposo que seria una implementació ideal.
-
França451
- N9

- Entrades: 2425
- Membre des de: 17 jul. 2011, 20:23
- Facebook: Mikel Eric Redondo Santoyo (Pluma de Hierro)
- UbicaciĂł: Tota TUS excepte: 11,80,23
- Contacta:
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
DĂłnde hay que firmar? Apoyo la idea, por supuesto.

Los tiempos de CalĂgula se van acabando... SegĂşn la Historia, en el 41 vino Claudio. Vamos a ver si es verdad. Al menos para una parte...
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Buenas,
Cuando se empezo a hacer la extensiĂłn nueva de Terrassa y Sabadell muchos habitantes creyeron que se unirian creando el circulo en Sant Cugat, pero de momento no.
No creo que fuera mala idea y entonces si se podria hablar de metro del Valles.
Saludos.
Cuando se empezo a hacer la extensiĂłn nueva de Terrassa y Sabadell muchos habitantes creyeron que se unirian creando el circulo en Sant Cugat, pero de momento no.
No creo que fuera mala idea y entonces si se podria hablar de metro del Valles.
Saludos.
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Jo el veuria bĂ©...de fet per aquesta zona penso que cal un transport pĂşblic mĂ©s que complementi els Rodalies i FGC, personalment tant si val si es "metro" com un tren-tramvia o tramvia... i parlant del TRAMVallès, tambĂ© es parlava però amb menys detall en comparaciĂł amb el projecte de UAB Cerdanyola - Montcada... d'unir poblacions com Badia, BarberĂ i Sant Cugat del Vallès i RubĂ, Terrassa i Sabadell. Crec que era una idea de PTP si no m'equivoco, i van fer una publicaciĂł a la seva pĂ gina web.nggabua ha escrit:Pel que veig (https://ca.wikipedia.org/wiki/TramVall%C3%A8s), el TramVallès seria una xarxa de tramvia, no de metro, que aniria de Montcada a la UAB. La meva proposta seria una lĂnia que comuniquès diverses ciutats del Vallès Occidental.

Aquest era l'esquema...
Ara he d'admetre que em costaria veure aquest projecte realitat, ja que tambĂ© crec que per avançar en dotar de mĂ©s servei pel Vallès podriem començar a recuperar la R7 per dotar de mĂ©s servei a la lĂnia Castellbisbal/El Papiol - Mollet per un dels tĂşnels de Barcelona. No Ă©s gran cosa, però almenys les estacions que ara nomĂ©s circulen per la R8 (mĂ©s la futura de Santa Perpètua) podria incrementar de passatgers mĂ©s el propi servei que estĂ infravalorat.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Jo crec que sĂłn dues propostes diferents, que poden ser complementĂ ries, però que busquen objectius diferents. La proposta de TramVallès, en ser un tramvia, Ă©s un transport mĂ©s lent i amb parades mĂ©s freqĂĽents, adequat per vertebrar i integrar ciutats. Els viatgers els utilitzen per desplaçar-se entre els barris de la ciutat, o com a mĂnim, a un barri limĂtrofe. En el cas del metro, el veig mĂ©s com un transport d'Ă mbit comarcal, com el seu nom indica, "metropolitĂ ", que permet desplaçar-se de forma rĂ pida entre ciutats de la mateixa comarca, amb parada nomĂ©s en un nĂşmero lĂmitat de llocs molt concorreguts de cada ciutat. El metro, hauria de ser mĂ©s rĂ pid i tenir mĂ©s capacitat que el tramvia, amb mĂ©s distĂ ncia entre estacions.Carlos González ha escrit:Jo el veuria bĂ©...de fet per aquesta zona penso que cal un transport pĂşblic mĂ©s que complementi els Rodalies i FGC, personalment tant si val si es "metro" com un tren-tramvia o tramvia... i parlant del TRAMVallès, tambĂ© es parlava però amb menys detall en comparaciĂł amb el projecte de UAB Cerdanyola - Montcada... d'unir poblacions com Badia, BarberĂ i Sant Cugat del Vallès i RubĂ, Terrassa i Sabadell. Crec que era una idea de PTP si no m'equivoco, i van fer una publicaciĂł a la seva pĂ gina web.nggabua ha escrit:Pel que veig (https://ca.wikipedia.org/wiki/TramVall%C3%A8s), el TramVallès seria una xarxa de tramvia, no de metro, que aniria de Montcada a la UAB. La meva proposta seria una lĂnia que comuniquès diverses ciutats del Vallès Occidental.
Aquest era l'esquema...
Ara he d'admetre que em costaria veure aquest projecte realitat, ja que tambĂ© crec que per avançar en dotar de mĂ©s servei pel Vallès podriem començar a recuperar la R7 per dotar de mĂ©s servei a la lĂnia Castellbisbal/El Papiol - Mollet per un dels tĂşnels de Barcelona. No Ă©s gran cosa, però almenys les estacions que ara nomĂ©s circulen per la R8 (mĂ©s la futura de Santa Perpètua) podria incrementar de passatgers mĂ©s el propi servei que estĂ infravalorat.
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Si no hi hagués cap metro o tren al Vallès, seria una bona idea. Avui per avui, la solució tracta de optimitzar i ampliar al mà xim els traçats ja existents.
Als FGC Vallès, s'ha de separar el servei en serveis directes (S1 S2 amb el nou segon tĂşnel de Collserola) i serveis locals (S6 S7 amb nous Metros de RubĂ, Sabadell i Terrassa).
S'ha de crear els FGC del Besòs amb la R3 (+ reconnexió amb les Franqueses per a que els regionals a la Osona Ripollès i Cerdanya passin per la R2 al Vallès) i R4 (triple carril al Vallès per a que els R4 a Manresa i els R12 puguin passar sense parar en la meitat de les estacions, i després, mitjançant el túnel de Montcada, vagin cap a Sagrera, mentre que els FGC utilitzin el túnel de la Meridiana.
En aquesta nova versiĂł, proposo un nou ramal cap a la UAB des de França, amb mĂ©s o menys el mateix recorregut que la lĂnia del Tramvallès. Penso que això es una millor idea, perquè hi ha conexiĂł rĂ pida i directa amb Barcelona, i integra ripollet en el sistema ferroviari amb una estaciĂł al bell mig del municipi.
S'ha de terminar d'encerclar la R7/R0, i modificar el traçat dels R7 R8 a la zona de Castellbisbal Rubà Sant Cugat per a que passin per arees poblades de forma eficient.

https://drive.google.com/open?id=1HQT0g ... sp=sharing

https://drive.google.com/open?id=13YVmD ... sp=sharing

https://drive.google.com/open?id=14XiAo ... sp=sharing
Als FGC Vallès, s'ha de separar el servei en serveis directes (S1 S2 amb el nou segon tĂşnel de Collserola) i serveis locals (S6 S7 amb nous Metros de RubĂ, Sabadell i Terrassa).
S'ha de crear els FGC del Besòs amb la R3 (+ reconnexió amb les Franqueses per a que els regionals a la Osona Ripollès i Cerdanya passin per la R2 al Vallès) i R4 (triple carril al Vallès per a que els R4 a Manresa i els R12 puguin passar sense parar en la meitat de les estacions, i després, mitjançant el túnel de Montcada, vagin cap a Sagrera, mentre que els FGC utilitzin el túnel de la Meridiana.
En aquesta nova versiĂł, proposo un nou ramal cap a la UAB des de França, amb mĂ©s o menys el mateix recorregut que la lĂnia del Tramvallès. Penso que això es una millor idea, perquè hi ha conexiĂł rĂ pida i directa amb Barcelona, i integra ripollet en el sistema ferroviari amb una estaciĂł al bell mig del municipi.
S'ha de terminar d'encerclar la R7/R0, i modificar el traçat dels R7 R8 a la zona de Castellbisbal Rubà Sant Cugat per a que passin per arees poblades de forma eficient.

https://drive.google.com/open?id=1HQT0g ... sp=sharing

https://drive.google.com/open?id=13YVmD ... sp=sharing

https://drive.google.com/open?id=14XiAo ... sp=sharing
Ciutadans de Catalunya, ja soc aquĂ!
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Bon dia,Aeduh ha escrit:Si no hi hagués cap metro o tren al Vallès, seria una bona idea. Avui per avui, la solució tracta de optimitzar i ampliar al mà xim els traçats ja existents.
Als FGC Vallès, s'ha de separar el servei en serveis directes (S1 S2 amb el nou segon tĂşnel de Collserola) i serveis locals (S6 S7 amb nous Metros de RubĂ, Sabadell i Terrassa).
S'ha de crear els FGC del Besòs amb la R3 (+ reconnexió amb les Franqueses per a que els regionals a la Osona Ripollès i Cerdanya passin per la R2 al Vallès) i R4 (triple carril al Vallès per a que els R4 a Manresa i els R12 puguin passar sense parar en la meitat de les estacions, i després, mitjançant el túnel de Montcada, vagin cap a Sagrera, mentre que els FGC utilitzin el túnel de la Meridiana.
En aquesta nova versiĂł, proposo un nou ramal cap a la UAB des de França, amb mĂ©s o menys el mateix recorregut que la lĂnia del Tramvallès. Penso que això es una millor idea, perquè hi ha conexiĂł rĂ pida i directa amb Barcelona, i integra ripollet en el sistema ferroviari amb una estaciĂł al bell mig del municipi.
S'ha de terminar d'encerclar la R7/R0, i modificar el traçat dels R7 R8 a la zona de Castellbisbal Rubà Sant Cugat per a que passin per arees poblades de forma eficient.
https://drive.google.com/open?id=1HQT0g ... sp=sharing
https://drive.google.com/open?id=13YVmD ... sp=sharing
https://drive.google.com/open?id=14XiAo ... sp=sharing
Les propostes que comentes em semblen molt interessants i sens dubte contribuirien a millorar la connectivitat a la comarca. Jo també afegiria la perllongació de la S2 cap a Castellar i la S1 cap a Matadepera. És important que mica a mica, tots els municipis vagin tenint connexió a la xarxa.
Però en la meva opiniĂł, no s'acaben de resoldre certes situacions. Crec que un important problema de les xarxes actuals, tant de FGC com de Rodalies Ă©s la radialitat. Connecten bastant bĂ© qualsevol punt del Vallès amb Barcelona, però no qualsevol punt del Vallès amb un altre punt del Vallès o qualsevol punt del Vallès amb altres punts de fora del Vallès que no estiguin en la lĂnia de connexiĂł amb Barcelona. I si vull fer eficient i competitiva la xarxa, ha de permetre les connexions amb el mĂnim de transbordaments.
Per exemple, si estic a Sant Cugat i vull anar a Cerdanyola, no ho puc fer directament, tot i que totes dues ciutats estan molt aprop. La connexió directa entre les dues capitals del Vallès Occidental també és millorable (només hi ha la R4 i un autobús que triga una eternitat). I d'aquà la meva proposta de metro circular intravallesà .
Per una altra banda, cal ja la projectada lĂnia orbital, ja que si avui vull anar de Terrassa a MatarĂł en transport pĂşblic, nomĂ©s puc fer-ho de manera "eficient" passant per Barcelona i fent transbordament allĂ (1h35'), o agafant a Sabadell l'autobĂşs e13 (1h30' a MatarĂł). Amb Granollers la situaciĂł Ă©s similar. De Terrassa a Martorell nomĂ©s hi ha un autobĂşs que ignora la part centre i nord de Terrassa i tot i aixĂ, triga 1/2 hora, i la R4 de Renfe que triga 1h25', quan la lĂnia orbital permetria desplaçar-se en menys de 10'.
Resumint, en la meva modesta opiniĂł, Ă©s important que totes les poblacions tinguin connexiĂł a la xarxa ferroviĂ ria, molt important, però en una comarca de 900.000 habitants, amb això no n'hi ha prou. Si es vol fer la competència al vehicle privat (que ocupa molt mĂ©s espai i contamina molt mĂ©s) de manera eficient, s'han de millorar les connexions intracomarcals (un metro circular pot ser una bona opciĂł) i extracomarcals amb punts que no estan en la mateixa lĂnia radial amb Barcelona (lĂnia orbital), evitant al mĂ xim els transbordaments i millorant freqüències i temps de trajecte.
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Le conexions a Matadepera i Castellar han estat estudiades internament per Territori i FGC, i s'ha arribat a la conclusió de que aui per avui no es factible fer-les, al ser massa car per ser rentable socialment, és a dir, que hi ha un munt de projectes d'infraestructura que mereixen la pena molt més que aquestes ampliacions. Potser d'aquà a unes dècades.
La mobilitat transversal al llarg de Vallès Ă©s un mite. En veritat la quantitat de demanda Ă©s molt poqueta en comparaciĂł amb els fluxos des de i cap a Barcelona, que sĂłn els que s'han de potenciar amb diferència. El corredor RubĂ Sant Cugat Cerdanyola Ă©s l'Ăşnic gran corredor transversal que s'ha de potenciar molt mĂ©s, i ho he posat al mapa. Ara per ara entre Stq i cerd estan els busos B7 i A4 que realment no tenen massa freqüència, de totes formes. L'eix orbital tambĂ© l'he posat al tercer mapa, però la demanda prevista per a aquest corredor Ă©s Ănfima. És cert que anar del Vallès a MatarĂł es bastant dur, però per cada persona que vol fer aquell viatge, molts milers volen anar a Barcelona i això mereix mĂ©s prioritat.
Realment el número d'habitants no és lo important en quant a demanda, ho són els fluxos de passatgers, que son en la seva gran amjoria gent que es desplaça a treballar a Barcelona i torna. Potser algun dia es podrà potenciar una descentralització urbana al Vallès, però avui dia encara molts projectes relacionats amb Barcelona tenen i han de tenir prioritat.
El tranvia a Terrassa donant una volta circular estil Parla sà que és una cosa que aniria molt bé. Per millorar la conexió Terrassa Sabadell, s'ha de fer tercer carril a la R4.
La mobilitat transversal al llarg de Vallès Ă©s un mite. En veritat la quantitat de demanda Ă©s molt poqueta en comparaciĂł amb els fluxos des de i cap a Barcelona, que sĂłn els que s'han de potenciar amb diferència. El corredor RubĂ Sant Cugat Cerdanyola Ă©s l'Ăşnic gran corredor transversal que s'ha de potenciar molt mĂ©s, i ho he posat al mapa. Ara per ara entre Stq i cerd estan els busos B7 i A4 que realment no tenen massa freqüència, de totes formes. L'eix orbital tambĂ© l'he posat al tercer mapa, però la demanda prevista per a aquest corredor Ă©s Ănfima. És cert que anar del Vallès a MatarĂł es bastant dur, però per cada persona que vol fer aquell viatge, molts milers volen anar a Barcelona i això mereix mĂ©s prioritat.
Realment el número d'habitants no és lo important en quant a demanda, ho són els fluxos de passatgers, que son en la seva gran amjoria gent que es desplaça a treballar a Barcelona i torna. Potser algun dia es podrà potenciar una descentralització urbana al Vallès, però avui dia encara molts projectes relacionats amb Barcelona tenen i han de tenir prioritat.
El tranvia a Terrassa donant una volta circular estil Parla sà que és una cosa que aniria molt bé. Per millorar la conexió Terrassa Sabadell, s'ha de fer tercer carril a la R4.
Ciutadans de Catalunya, ja soc aquĂ!
-
Granolleri
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Qualsevol que hagi patit la B-124 i el servei de La Vallesana sap perfectament que no Ă©s aixĂ. Cal recordar que Castellar del Vallès tĂ© 24.036 habitants (Font: Idescat). En canvi, Torre del BarĂł tĂ© 2.205 habitants ((url=https://www.bcn.cat/estadistica/catala/ ... arri54.pdf]Font: Ajuntament de Barcelona[/url]). És a dir, Castellar del Vallès multipilica per gairebĂ© 11 vegades la poblaciĂł de Torre del BarĂł. En canvi, la Generalitat no va tenir problemes en gastar-se 49 milions d'euros en un barri que ja tenia servei ferroviari i a mĂ©s un munt de lĂnies d'autobĂşs. Castellar, en canvi, nomĂ©s tĂ© una lĂnia d'autobĂşs en condicions.Aeduh ha escrit:Le conexions a Matadepera i Castellar han estat estudiades internament per Territori i FGC, i s'ha arribat a la conclusiĂł de que aui per avui no es factible fer-les, al ser massa car per ser rentable socialment, Ă©s a dir, que hi ha un munt de projectes d'infraestructura que mereixen la pena molt mĂ©s que aquestes ampliacions. Potser d'aquĂ a unes dècades.
Al Vallès paguem impostos, i volem rebre serveis.
Trajectes interiors al Vallès: 850.000/dia.La mobilitat transversal al llarg de Vallès Ă©s un mite. En veritat la quantitat de demanda Ă©s molt poqueta en comparaciĂł amb els fluxos des de i cap a Barcelona, que sĂłn els que s'han de potenciar amb diferència. El corredor RubĂ Sant Cugat Cerdanyola Ă©s l'Ăşnic gran corredor transversal que s'ha de potenciar molt mĂ©s, i ho he posat al mapa. Ara per ara entre Stq i cerd estan els busos B7 i A4 que realment no tenen massa freqüència, de totes formes. L'eix orbital tambĂ© l'he posat al tercer mapa, però la demanda prevista per a aquest corredor Ă©s Ănfima. És cert que anar del Vallès a MatarĂł es bastant dur, però per cada persona que vol fer aquell viatge, molts milers volen anar a Barcelona i això mereix mĂ©s prioritat.
Trajectes Vallès-Barcelona: 580.000/dia.
https://transportpublic.org/wp-content/ ... valles.pdf
Si realment viu a Vollpereres... no baixi tant a Barcelona i descobreixi més la seva comarca. Encara s'endorà una sorpresa.Realment el número d'habitants no és lo important en quant a demanda, ho són els fluxos de passatgers, que son en la seva gran amjoria gent que es desplaça a treballar a Barcelona i torna. Potser algun dia es podrà potenciar una descentralització urbana al Vallès, però avui dia encara molts projectes relacionats amb Barcelona tenen i han de tenir prioritat.
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Anem a pams:Granolleri ha escrit:Qualsevol que hagi patit la B-124 i el servei de La Vallesana sap perfectament que no Ă©s aixĂ. Cal recordar que Castellar del Vallès tĂ© 24.036 habitants (Font: Idescat). En canvi, Torre del BarĂł tĂ© 2.205 habitants ((url=https://www.bcn.cat/estadistica/catala/ ... arri54.pdf]Font: Ajuntament de Barcelona[/url]). És a dir, Castellar del Vallès multipilica per gairebĂ© 11 vegades la poblaciĂł de Torre del BarĂł. En canvi, la Generalitat no va tenir problemes en gastar-se 49 milions d'euros en un barri que ja tenia servei ferroviari i a mĂ©s un munt de lĂnies d'autobĂşs. Castellar, en canvi, nomĂ©s tĂ© una lĂnia d'autobĂşs en condicions.Aeduh ha escrit:Le conexions a Matadepera i Castellar han estat estudiades internament per Territori i FGC, i s'ha arribat a la conclusiĂł de que aui per avui no es factible fer-les, al ser massa car per ser rentable socialment, Ă©s a dir, que hi ha un munt de projectes d'infraestructura que mereixen la pena molt mĂ©s que aquestes ampliacions. Potser d'aquĂ a unes dècades.
Al Vallès paguem impostos, i volem rebre serveis.
Trajectes interiors al Vallès: 850.000/dia.La mobilitat transversal al llarg de Vallès Ă©s un mite. En veritat la quantitat de demanda Ă©s molt poqueta en comparaciĂł amb els fluxos des de i cap a Barcelona, que sĂłn els que s'han de potenciar amb diferència. El corredor RubĂ Sant Cugat Cerdanyola Ă©s l'Ăşnic gran corredor transversal que s'ha de potenciar molt mĂ©s, i ho he posat al mapa. Ara per ara entre Stq i cerd estan els busos B7 i A4 que realment no tenen massa freqüència, de totes formes. L'eix orbital tambĂ© l'he posat al tercer mapa, però la demanda prevista per a aquest corredor Ă©s Ănfima. És cert que anar del Vallès a MatarĂł es bastant dur, però per cada persona que vol fer aquell viatge, molts milers volen anar a Barcelona i això mereix mĂ©s prioritat.
Trajectes Vallès-Barcelona: 580.000/dia.
https://transportpublic.org/wp-content/ ... valles.pdf
![]()
Si realment viu a Vollpereres... no baixi tant a Barcelona i descobreixi més la seva comarca. Encara s'endorà una sorpresa.Realment el número d'habitants no és lo important en quant a demanda, ho són els fluxos de passatgers, que son en la seva gran amjoria gent que es desplaça a treballar a Barcelona i torna. Potser algun dia es podrà potenciar una descentralització urbana al Vallès, però avui dia encara molts projectes relacionats amb Barcelona tenen i han de tenir prioritat.
1. No juguem amb les dades. La L11 no nomĂ©s dona servei a Torre BarĂł (2.000 habitants), sinĂł que tambĂ© ho fa a Ciutat Meridiana (10.000 habitants) i Can CuiĂ s (3.000 habitants). En total uns 15.000 habitants els quals viuen a uns barris encaixonats entre la muntanya i l'autopista, amb una orografia molt complexa, amb una densitat de poblaciĂł altĂssima (estem parlant de blocs d'habitatges de 10-15 plantes en una superfĂcie molt petita) i amb un gran % de poblaciĂł formada per gent gran i amb problemes de mobilitat. En aquest cas l'arribada o no del metro no ha de ser l'objecte de debat, ja que aquest fet estĂ mĂ©s que justificat no nomĂ©s en termes sociodemogrĂ fics, sinĂł tambĂ© territorials (tots els barris on passa la L11 excepte Can CuiĂ s pertanyen a Barcelona).
2. Quan es parla de que Territori i FGC descarten ara per ara l'arribada de la S2 a Castellar no només ho fan en relació demanda-cost, sinó també d'eficiència. Crec que si la S2 arribés a Castellar hi hauria molt poca gent que l'utilitzaria per arribar a Barcelona, i únicament seria utilitzada per anar a Sabadell, tant al centre com a l'intercanviador de Sabadell Nord. Per tant considero que per suplir aquesta demandaseria prou amb una millora dels autobusos amb carrils segregats i, si no fos suficient, una aposta pel TramVallès que hauria de sortir ja del calaix.
3. Respecte als trajectes interiors al Vallès respecte als trajectes Vallès-Barcelona, efectivament son més elevats els primers respecte als segons, però també el territori és molt més gran. No és el mateix tenir 500.000 desplaçaments entre el Vallès i Barcelona (que és un territori molt petit) que tenir-ne 800.000 en un à rea molt més gran, menys densa i amb els usos del sòl més separats que Barcelona. Tot i aixà si que crec que s'hauria de treballar en la mobilitat intra Vallès amb millores com les que destaca l'Aeduh.
4. Al Vallès no sou els Ăşnics que pagueu impostos, ho fa tot el paĂs. Seguint aquesta mateixa regla de tres haurĂem de portar l'AVE a Vielha perquè allĂ tambĂ© paguen impostos, i la cosa no funciona aixĂ. S'ha de saber prioritzar les inversions, i precisament el Vallès no Ă©s el territori mĂ©s maltractat de Catalunya.
Salut!
#volemL9
#volemL9
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Escolta, a mi realment no m'importaria massa un servei ferroviari fins a Castellar, és a gent com el director d'Infraestructures de FGC a qui has de convencer, que és qui m'ho va dir, i que no té cap ganes de gastar 400 milions en ampliar això quan amb aquests diners es podrien fer un munt d'obres molt més crucial. En les seves paraules, el camà a seguir és carril bus segregat a la carretera. Si la demanda ho desborda, cosa improbable, tram fins a Sabadell Nord, i si la demanda ho desborda això també, ampliació de FGC. Però trigarà molt.
I efectivament, com diu Davroca, no es pot jugar amb les dades. El Vallès és una colecció de dotzenes de ciutats amb centenars de conexions potencials possibles. Encara que hi hagi en total més conexions, cada corredor i cada flux no té cap relació amb els altres i s'han d'analitzar per separat Bcn Terrasa; Bcn Granollers; Terrassa Granollers cadascun per separat, no dividits tots en dos grups.
El que el Vallès necessita és segon túnel de collserola per als FGC, tercer carril a la R4 per poder fer moltes més estacions, segregar els serveis regionals dels serveis del Vallès de la R3, modificar el traçat de la R8, i la resta d'actuacions que surten als mapes que he posat, i amb aquell conjunt d'obres ja tenim pels propers 40 anys.
I efectivament, com diu Davroca, no es pot jugar amb les dades. El Vallès és una colecció de dotzenes de ciutats amb centenars de conexions potencials possibles. Encara que hi hagi en total més conexions, cada corredor i cada flux no té cap relació amb els altres i s'han d'analitzar per separat Bcn Terrasa; Bcn Granollers; Terrassa Granollers cadascun per separat, no dividits tots en dos grups.
El que el Vallès necessita és segon túnel de collserola per als FGC, tercer carril a la R4 per poder fer moltes més estacions, segregar els serveis regionals dels serveis del Vallès de la R3, modificar el traçat de la R8, i la resta d'actuacions que surten als mapes que he posat, i amb aquell conjunt d'obres ja tenim pels propers 40 anys.
Ciutadans de Catalunya, ja soc aquĂ!
-
França451
- N9

- Entrades: 2425
- Membre des de: 17 jul. 2011, 20:23
- Facebook: Mikel Eric Redondo Santoyo (Pluma de Hierro)
- UbicaciĂł: Tota TUS excepte: 11,80,23
- Contacta:
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Siento decirte que vuelves a patinar, en otro de los temas que mencionas: el del Tunel de Montcada. Otra vez vuelves a pasar por lo mismo que muchos y que se comento un dia y que evidentemente quien no pisa Moncada ni recorre el Turo, ignora. Esa montaña tiene una especie de bolsa o balsa de agua enorme que mas valdria no tocar, y que en su momento dio servicio a siete fuentes y a toda la ciudad de Barcel,ona, por no mencionar unas cuantas mas a que daba servicio. Con la creacion de carreteras, etc, la C58 por ejemplo se cargo la Fuente del Ferro. quedan dos, una, conocida, la otra, no. A la conocida va todo el mundo que quiere y puede, bien a pasar el dia, o bien a llenar bombonas de agua, y no son pocos quienes lo hacen, si bien muchas veces vas a la fuente y esta solitaria. ¿La diferencia? Pues que el hecho de ir un dia alli y ver que no hay nadie no significa que sea lugar de interes turistico, de peregrinacion incluso por parte de excursionistas y no excursionistas, incluso de veneracion. Hay toda una historia detras de esa montaña y de su agua. Pero dado que el tema ha salido varias veces os lo planteare de otra forma, a ver si asi alguien pilla de lo que hablamos:Aeduh ha escrit:Escolta, a mi realment no m'importaria massa un servei ferroviari fins a Castellar, és a gent com el director d'Infraestructures de FGC a qui has de convencer, que és qui m'ho va dir, i que no té cap ganes de gastar 400 milions en ampliar això quan amb aquests diners es podrien fer un munt d'obres molt més crucial. En les seves paraules, el camà a seguir és carril bus segregat a la carretera. Si la demanda ho desborda, cosa improbable, tram fins a Sabadell Nord, i si la demanda ho desborda això també, ampliació de FGC. Però trigarà molt.
I efectivament, com diu Davroca, no es pot jugar amb les dades. El Vallès és una colecció de dotzenes de ciutats amb centenars de conexions potencials possibles. Encara que hi hagi en total més conexions, cada corredor i cada flux no té cap relació amb els altres i s'han d'analitzar per separat Bcn Terrasa; Bcn Granollers; Terrassa Granollers cadascun per separat, no dividits tots en dos grups.
El que el Vallès necessita és segon túnel de collserola per als FGC, tercer carril a la R4 per poder fer moltes més estacions, segregar els serveis regionals dels serveis del Vallès de la R3, modificar el traçat de la R8, i la resta d'actuacions que surten als mapes que he posat, i amb aquell conjunt d'obres ja tenim pels propers 40 anys.
ÂżNos ponemos a hacer un tunel ferroviario o viario de la autovia o de la linea que sea que atraviese todo el Montseny y plantamos una de las bocas del tunel en el trazado del rio que baja? ÂżA que a algunos no les haria gracia que les toquen su agua del Montseny? Pues esto es lo mismo. ÂżPor que no se quiere perder el agua de Montseny? Porque muchas personas toman agua de bezoya, Font Vella o cualquier marca de supermercado, pero muchos otros abogan por el agua natural de montes y rios. Debatir esto es como debatir sobre el melon de Mercadona o el Melon BIO de una cooperativa agraria y sobre muchas otras cosas. Y en mi opinion terminar de cargarse cosas naturales que incluyen abastecimiento es como que se carguen todos los huertos bio y naturales y tengas que tragarte solo lo que queda: la comida y bebida envasada por las grandes empresas.
Y respecto a cual es la extension del agua bajo la montaña de Montcada... No lo se, sinceramente, pero el hecho de que haya una depuradora en Quatre Pins, una montañita al lado del Poligono Coll de Montcada, al lado de la carretera N150, y la otra se encuentre junto al Cementerio de Moncada da una ligera idea de la extension de agua que debe haber bajo Montcada. En cualquier caso si quieres saber mas datos, puedes preguntarle a los que llevan todo el Parque Natural de Collserola, y les comentas que vibilidad hay de picar tuneles bajo ese monte, y que te digan.Ellos pueden decirte mas datos, pues seguramente saben con bastante exactitud todo acerca de ese monte, puesto que lo tienen a su cargo y son quienes conocen la historia y trayectoria de un lugar que nos puede parecer un cacho de tierra, pero que tiene una historia detras mas grande de lo que se pueda imaginar. Y que es un lugar protegido y cuidado. Si te molan esas cosas te invito un dia a pasarte por ese lugar, y echar un trago de este agua... Y luego hablamos de posibilidades de tunelar para que una linea de rodalies vaya directa, en lugar de gastarse las pelas en poner cuatro cartelitos y arreglar los tornos para que las Moncadas sean estaciones intertransbordables entre lineas, y abrir Moncada San Juan con ascensor inclinado para hacer accesibles todas las modalidades entre lineas posibles (R2-R3-R4-R7)
Los tiempos de CalĂgula se van acabando... SegĂşn la Historia, en el 41 vino Claudio. Vamos a ver si es verdad. Al menos para una parte...
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Estic d'acord... He anat amb el Barcelona-Vallès i tard o d'hora han de fer un segon tĂşnel ja que el servei he vist que degut a la seva alta demanda, a la vegada el servei estĂ saturat i no dĂłna mĂ©s de sĂ...Aeduh ha escrit: El que el Vallès necessita Ă©s segon tĂşnel de collserola per als FGC
Més que per fer més estacions que estan per desgrà cia en el calaix, serviria per fer passar les mercaderies del Corredor Mediterrani connectant amb les vies que van al Port que son en ample mixt també. (Crec, si no m'equivoco)Aeduh ha escrit:Tercer carril a la R4 per poder fer moltes més estacions
No entenc què vols expressar o argumentar amb això... Però la R3 cal fer en algunes parts o tot el traçat des de Montcada i Vic en doble via per donar més abast a augmentar les freqüències.Aeduh ha escrit:Segregar els serveis regionals dels serveis del Vallès de la R3
Jo no el modificaria el seu traçat, el recorregut està perfecte... Però si que podrien fer més millores per no infravalorar aquest servei...Aeduh ha escrit:Modificar el traçat de la R8
Com dotar de més serveis recuperant la R7 o bé fer un nou recorregut per la R7 fent ús del ramal de les Aigües (Martorell - Cerdanyola Universitat - Passeig de Grà cia - Aeroport)
Allargar la R1 fins a Sant Andreu Arenal per fer l'actual traçat de la R7 i deixar la nova R7 fent el recorregut que he esmentat abans.
I amb l'arribada de l'inauguració de la nova estació de Santa Perpètua de Mogoda... Poder pensar en noves estacions com els enllaços ferroviaris d'Hospital General i Volpelleres d'FGC on bé poden substituir l'actual Rubà i Sant Cugat del Vallès o bé complementar-les o bé deixant les actuals en funcionament més les d'enllaç amb FGC.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
-
davidsaruman
- N1

- Entrades: 5
- Membre des de: 19 jul. 2019, 23:12
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Hola, la proposta mĂ©s enllĂ de potencial demogrĂ fic no es comparable amb metrosur de Madrid per una raĂł bastant obvia, la geologia del sud de Madrid no es la del VallĂ©s, que Ă©s inmensament mĂ©s complexa per fer una obra d'aquesta magnitud, fer una linea nova 100% subterrĂ nia es imposible per cost potencial. CaldrĂa aprofitar la infraestructura existent. I aixĂ arribem a l'altre problema, que l'ample de via de Ferrocarrils y Rodalies al VallĂ©s tampoc es el mateix, per tant la seva conexiĂł no es viable per fer un servei de passatgers d'aquest tipus.nggabua ha escrit:Per què no una lĂnia circular que, aprofitant en bpna part les vies de FGC per la part menys saturada, comuniqui directament els centres i barris d'aquests municipis? El recorregut en km seria semblant (una mica mĂ©s de 40 km). Crec que la lĂnia 12 de Madrid, amb mĂ©s de 3.000.000 de passatgers mensuals, demostra que el projecte no nomĂ©s Ă©s viable, sinĂł tambĂ© un important element de cohesiĂł per a la comarca.
-
mfuentesll2
- N5

- Entrades: 125
- Membre des de: 15 gen. 2018, 17:48
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
El Vallès occidental Ă©s cert que Ă©s molt mĂ©s complex geològicament que el sud de Madrid, però no cal que el trajecte fos exclusivament subterrĂ ni amb concepte de metro, podria ser una espècie de metro lleuger. Entre RubĂ Nord i Les Fonts podria anar quadruplicant les vies de FGC en superfĂcie, entre Sant Cugat i Cerdanyola com a tram traient-li un carril per sentit a la BP-1413 i entre Terrassa i Sabadell pot anar en superfĂcie i connectant alhora amb l'hospital. Una altra cosa interessant que es podria fer seria allargar la R11 cap a Santa MarĂa de Montcada, Ripollet, Baricentro, BarberĂ , Badia, el centre comercial de l'IKEA i la UAB continuant cap a Cerdanyola fent una raqueta.
https://drive.google.com/open?id=1N9AXm ... sp=sharing
Els noms de les estacions i el recorregut pot variar, conec la realitat de movilitat de Rubà i poc més, però he intentat que es complementés amb les infraestructures existents per arribar a cobrir el mà xim de zona possible.
A la L11 surt una estaciĂł cada 1km de mitja i a la L12 cada 1,16km. Els tallers de la L12 podrien ser els del COR de RubĂ d'FGC ampliats, es podrien interconnectar les lĂnies entre La Llana i les Fonts (petit ramal de connexiĂł) i entre H.General i Mira-Sol (petit ramal igual). Els centrals de la L11 tambĂ© podrien ser aquests i desprès se n'haurien de construir uns altres per fer petit manteniment en els combois de les dues lĂnies ja que RubĂ no donaria abast.
https://drive.google.com/open?id=1N9AXm ... sp=sharing
Els noms de les estacions i el recorregut pot variar, conec la realitat de movilitat de Rubà i poc més, però he intentat que es complementés amb les infraestructures existents per arribar a cobrir el mà xim de zona possible.
A la L11 surt una estaciĂł cada 1km de mitja i a la L12 cada 1,16km. Els tallers de la L12 podrien ser els del COR de RubĂ d'FGC ampliats, es podrien interconnectar les lĂnies entre La Llana i les Fonts (petit ramal de connexiĂł) i entre H.General i Mira-Sol (petit ramal igual). Els centrals de la L11 tambĂ© podrien ser aquests i desprès se n'haurien de construir uns altres per fer petit manteniment en els combois de les dues lĂnies ja que RubĂ no donaria abast.
- Renfe445
- N10

- Entrades: 4592
- Membre des de: 16 ago. 2012, 19:33
- Ubicació: ??!!!#=?¿****!!! ©
- Contacta:
La soluciĂł "Stadtbahn"
Penso que la solució ideal seria imitar el que es fa a Colònia, per exemple, amb trens que funcionen indistintament en estacions amb andanes altes o en les mateixes voreres de la ciutat (amb ajuda, en aquest cas, d'una escala retrà ctil en les portes). A més les unitats poden assolir els 80 km/h en entorns purament ferroviaris, on podrien compartir vies amb els FGC com diu en mfuentesll2, i quan arriben a dins d'un entorn urbà es comporten com tramvies de tota la vida, adaptant-se a les condicions del trà nsit i on poden realitzar girs tancats si és necessari.
En una estaciĂł amb andanes altes... i com es comportaria el tren en una parada al carrer, on a sota de la porta es forma una escala per accedir a la unitat.
En una estaciĂł amb andanes altes... i com es comportaria el tren en una parada al carrer, on a sota de la porta es forma una escala per accedir a la unitat.
Crònica del Transport al Barcelonès Nord
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
-
mfuentesll2
- N5

- Entrades: 125
- Membre des de: 15 gen. 2018, 17:48
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
O sigui, el que serĂ el tram de CĂ dis quan es posi en marxa.
El problema que tenen les ciutats al Vallès és que tenen una configuració urbana de carrers molt estrets, a Rubà no hi ha cap carrer per on pogués anar el tram (el centre ara mateix es una rambla des de que es de vianants). A Sabadell-Barberà podria agafar l'eix de la N-150 pero no te prou amplada per a 1 carril per sentit + tram i si te'l carregues, sobretot perque ara mateix si ja es impossible circular per Sabadell, sobretot en hora punta. A Terrassa hi ha alguns trams on la problemà tica seria la mateixa, encara que té avingudes més grans, igual que Sant Cugat.
El problema que tenen les ciutats al Vallès és que tenen una configuració urbana de carrers molt estrets, a Rubà no hi ha cap carrer per on pogués anar el tram (el centre ara mateix es una rambla des de que es de vianants). A Sabadell-Barberà podria agafar l'eix de la N-150 pero no te prou amplada per a 1 carril per sentit + tram i si te'l carregues, sobretot perque ara mateix si ja es impossible circular per Sabadell, sobretot en hora punta. A Terrassa hi ha alguns trams on la problemà tica seria la mateixa, encara que té avingudes més grans, igual que Sant Cugat.
Re: MetroSur, exemple per al Vallès Occidental?
Veig que la proposta ha suscitat comentaris, la qual cosa era en principi la meva intenciĂł.
En primer lloc, comentar que el factor del cost econòmic de les infraestructures ha de ser un factor molt important a tenir en compte, clar que sĂ, però hi ha altres factors, com la cohessiĂł social i territorial, que tambĂ© s'han de tenir en compte, i que poden variar la decissiĂł de fer o no fer una infraestructura. A mĂ©s, els estudis Rs'acostumen a fer sobre la situaciĂł prèvia a la creaciĂł de la infraestructura, però estĂ comprovat que les infraestructures de transport determinen tambĂ© la mobilitat de la gent, ja que prenem les decissions de com moure'ns, o fins i tot, on viure i on treballar, en funciĂł de les infraestructures existents. Vull dir que la creaciĂł d'una xarxa de metro circular al Vallès pot induir molta mobilitat dins d'aquest Ă mbit que actualment no es produeix o es produeix en transport privat.
A mĂ©s, quan parlem dels hĂ bits de mobilitat de la gent, hem de tenir en compte la facilitat d'accĂ©s que tenen els usuaris al transport pĂşblic. Si per anar a la feina en transport pĂşblic, haig d'anar lluny per agafar-lo o he de fer transbordaments i trigo mĂ©s que si vaig en vehicle propi (i si els viatges en transport pĂşblic m'acaba costant mĂ©s que en vehicle privat), acabarĂ© anant en vehicle propi. Si vull que un transport pĂşblic sigui eficient ha de passar pels nuclis de poblaciĂł (com mĂ©s centrat, millor). Agafem molt mĂ©s els transports amb parada al centre que no a la perifèria. Si les parades i estacions no estan ben ubicades, nomĂ©s agafaran el mitjĂ de transport les persones que no tinguin una altra alternativa. Sabadell i Terrassa sĂłn dues ciutats de mĂ©s de 200.000 habitants situades a menys de 3 km. De fet (encara que a algĂş no li agradi) sĂłn com una sola gran ciutat. Tot i aixĂ, l'Ăşnica connexiĂł eficient entre elles Ă©s la R4 de Renfe (les lĂnies C2 i C5 triguen 45' de Sabadell Centre a Terrassa Rambla i la freqüència no Ă©s òptima), que tĂ© com a deficiència que, tant a Sabadell com a Terrassa, l'estaciĂł central no estĂ al centre, sinĂł a la perifèria del centre, cosa que en molts casos implica un transbordament o una bona passejada a peu suplementĂ ria. La proposta busca solucionar això amb una nova connexiĂł entre les dues ciutats que:
a) En el cas de Terrassa, passaria per les estacions de FGC de la Rambla i del Nord (comunicant-les directament): no tindria parada a la Plaça Vella, però hi hauria dues opcions que poden ser relativament properes.
b) En el cas de Sabadell, aprofitaria el recorregut de FGC, amb parades a Sabadell Nord, la Creu Alta i Plaça Major, amb la qual cosa passaria pel bell mig de la ciutat.
c) A més, entre l'Estació del Nord de Terrassa i Sabadell Nord, es faria una nova via (no la de Renfe, que efectivament, té una amplada diferent) amb noves estacions a les zones de Av. Barcelona (Terrassa), Hospital de Terrassa, i Via Alexandra o Can Llong (Sabadell), que en el cas de Terrassa i Sabadell, són zones molt densament poblades.
Per una altra banda, es planteja com a alternativa el reforçament de la R8 de Rodalies.
L'alternativa plantejada per mfuentesll2 em sembla magnĂfica.
Jo crec que el principal avantatge de l'alternativa plantejada Ă©s la possibilitat de realitzar desplaçaments dins del Vallès Occidental de manera molt rĂ pida, comparable a la de desplaçar-se a Barcelona, minimitzant transbordaments i per tant, millorant molt sensiblement els temps de trajecte, cosa que dinamitzaria la comarca en tots els aspectes (econòmic, social, cultural, educatiu, etc) i trauria molts vehicles de la carretera, beneficis ambdĂłs difĂcilment quantificables econòmicament, però d'un indubtable benefici a mig (i fins i tot curt) termini. A mĂ©s, donaria un servei de transport pĂşblic mĂ©s eficient a zones com l'est de Terrassa, el sud de Sabadell, Ripollet i millorant el de BarberĂ , Cerdanyola o Sant Cugat.
A més, aquesta proposta no és incompatible amb altres possibles millores al transport públic de la comarca, com el segon túnel a Collserola, l'estació del nord de Rubà de FGC o el discutit perllongament de la S2 a Castellar. Al contrari, les pot fer més eficients, i per tant, la seva realització podria estar més justificada.
En primer lloc, comentar que el factor del cost econòmic de les infraestructures ha de ser un factor molt important a tenir en compte, clar que sĂ, però hi ha altres factors, com la cohessiĂł social i territorial, que tambĂ© s'han de tenir en compte, i que poden variar la decissiĂł de fer o no fer una infraestructura. A mĂ©s, els estudis Rs'acostumen a fer sobre la situaciĂł prèvia a la creaciĂł de la infraestructura, però estĂ comprovat que les infraestructures de transport determinen tambĂ© la mobilitat de la gent, ja que prenem les decissions de com moure'ns, o fins i tot, on viure i on treballar, en funciĂł de les infraestructures existents. Vull dir que la creaciĂł d'una xarxa de metro circular al Vallès pot induir molta mobilitat dins d'aquest Ă mbit que actualment no es produeix o es produeix en transport privat.
A mĂ©s, quan parlem dels hĂ bits de mobilitat de la gent, hem de tenir en compte la facilitat d'accĂ©s que tenen els usuaris al transport pĂşblic. Si per anar a la feina en transport pĂşblic, haig d'anar lluny per agafar-lo o he de fer transbordaments i trigo mĂ©s que si vaig en vehicle propi (i si els viatges en transport pĂşblic m'acaba costant mĂ©s que en vehicle privat), acabarĂ© anant en vehicle propi. Si vull que un transport pĂşblic sigui eficient ha de passar pels nuclis de poblaciĂł (com mĂ©s centrat, millor). Agafem molt mĂ©s els transports amb parada al centre que no a la perifèria. Si les parades i estacions no estan ben ubicades, nomĂ©s agafaran el mitjĂ de transport les persones que no tinguin una altra alternativa. Sabadell i Terrassa sĂłn dues ciutats de mĂ©s de 200.000 habitants situades a menys de 3 km. De fet (encara que a algĂş no li agradi) sĂłn com una sola gran ciutat. Tot i aixĂ, l'Ăşnica connexiĂł eficient entre elles Ă©s la R4 de Renfe (les lĂnies C2 i C5 triguen 45' de Sabadell Centre a Terrassa Rambla i la freqüència no Ă©s òptima), que tĂ© com a deficiència que, tant a Sabadell com a Terrassa, l'estaciĂł central no estĂ al centre, sinĂł a la perifèria del centre, cosa que en molts casos implica un transbordament o una bona passejada a peu suplementĂ ria. La proposta busca solucionar això amb una nova connexiĂł entre les dues ciutats que:
a) En el cas de Terrassa, passaria per les estacions de FGC de la Rambla i del Nord (comunicant-les directament): no tindria parada a la Plaça Vella, però hi hauria dues opcions que poden ser relativament properes.
b) En el cas de Sabadell, aprofitaria el recorregut de FGC, amb parades a Sabadell Nord, la Creu Alta i Plaça Major, amb la qual cosa passaria pel bell mig de la ciutat.
c) A més, entre l'Estació del Nord de Terrassa i Sabadell Nord, es faria una nova via (no la de Renfe, que efectivament, té una amplada diferent) amb noves estacions a les zones de Av. Barcelona (Terrassa), Hospital de Terrassa, i Via Alexandra o Can Llong (Sabadell), que en el cas de Terrassa i Sabadell, són zones molt densament poblades.
Per una altra banda, es planteja com a alternativa el reforçament de la R8 de Rodalies.
Com sabeu, aquesta lĂnia no es va concebre inicialment com a lĂnia de passatgers, sinĂł de mercaderies, per evitar que aquestes passessin per Barcelona. Per això, no passava per cap zona poblada. El creixement de RubĂ i especialment Sant Cugat han fet que siguin mĂ©s properes a aquestes ciutats, però encara amb poca poblaciĂł propera i molt infrautilitzades. A mĂ©s, com a conseqüència del que mencionem, les freqüències sĂłn molt baixes. Si vull anar de RubĂ a Sant Quirze, em serĂ mĂ©s eficient agafar S1 + S2 que no pas S1 + R8 + S2, ja que amb aquesta segona alternativa perdrĂ© molt mĂ©s temps en transbordaments.aeduh ha escrit:S'ha de terminar d'encerclar la R7/R0, i modificar el traçat dels R7 R8 a la zona de Castellbisbal RubĂ Sant Cugat per a que passin per arees poblades de forma eficient.
L'alternativa plantejada per mfuentesll2 em sembla magnĂfica.
Efectivament, no partim de zero i podem aprofitar infraestructures existents per abaratir costos.mfuentesll2 ha escrit:https://drive.google.com/open?id=1N9AXm ... sp=sharing
Jo crec que el principal avantatge de l'alternativa plantejada Ă©s la possibilitat de realitzar desplaçaments dins del Vallès Occidental de manera molt rĂ pida, comparable a la de desplaçar-se a Barcelona, minimitzant transbordaments i per tant, millorant molt sensiblement els temps de trajecte, cosa que dinamitzaria la comarca en tots els aspectes (econòmic, social, cultural, educatiu, etc) i trauria molts vehicles de la carretera, beneficis ambdĂłs difĂcilment quantificables econòmicament, però d'un indubtable benefici a mig (i fins i tot curt) termini. A mĂ©s, donaria un servei de transport pĂşblic mĂ©s eficient a zones com l'est de Terrassa, el sud de Sabadell, Ripollet i millorant el de BarberĂ , Cerdanyola o Sant Cugat.
A més, aquesta proposta no és incompatible amb altres possibles millores al transport públic de la comarca, com el segon túnel a Collserola, l'estació del nord de Rubà de FGC o el discutit perllongament de la S2 a Castellar. Al contrari, les pot fer més eficients, i per tant, la seva realització podria estar més justificada.



