Bé disculpa no em referia extrictament els punts cardinals nord i sud. Volia dir zona alta (zona universitaria) i zona baixa o zona mar el que jo deia sud.Guigui ha escrit:La Diagonal no deixarà de ser una avinguda, com ho són Gaudí i Portal de l'Àngel. Fer un districte purament per la Diagonal seria un monumental disbarat perquè no pots enviar gent de la Zona Universitària i del Fòrum al mateix lloc per fer tràmits com els que es fan als ajuntamentd de districte.
Ah, i mira't be el mapa perquè no sembla haver-te quedat massa clar allò de "nord" i "sud".
Unió de les dues xarxes de tramvia i reforma Diagonal
Re: Av. Diagonal, com sempre ha estat
Salvem l'ESTACIÓ DE FRANÇA!!! En el cas de l’estació de França ens haurem de plantejar que fem. Una opció, no la única, és dedicar part de l’edifici a museu i la resta a serveis Ferroviaris de cada una de les linies de Suport a la Sagrera-Sants a l'EDF Servei Ferroviari!! Cal Millorar l'accés a la L4 Barceloneta i fer arribar la L8 FGC a l'estació de França i també adaptar vies UIC a l'Estació de França!!!
La solució per la diagonal es:
tunel 3 carrils cotxe sentit besòs
tunel 3 carrils cotxe sentit llobregat
tunel Rodalies
tunel extra (metro/ parkings/ altres linies de tram...) el que es segur es que s'acabara utilitzant si no es al 2030 al 2070.
tram, "lateral de cotxes", carrilbus, passeig i jardins en superficie
D'això, el que segurament no facin: tunels pel transport public.
tunel 3 carrils cotxe sentit besòs
tunel 3 carrils cotxe sentit llobregat
tunel Rodalies
tunel extra (metro/ parkings/ altres linies de tram...) el que es segur es que s'acabara utilitzant si no es al 2030 al 2070.
tram, "lateral de cotxes", carrilbus, passeig i jardins en superficie
D'això, el que segurament no facin: tunels pel transport public.
Túnels per a cotxes, no. Si hi ha bona oferta de TP, que es busquin la vida. I si hi ha conductors que insisteixen en ser masoquistes, no ha de ser el conjunt de contribuents que els satisfaci la necessitat.
Ara, amb la idea del túnel de serveis per a pàrquing etc., es podria fer una separació de vidre perquè s'hi veiessin els trens i metros com passen. Us hi imagineu trobades friki-transportils?
Ara, amb la idea del túnel de serveis per a pàrquing etc., es podria fer una separació de vidre perquè s'hi veiessin els trens i metros com passen. Us hi imagineu trobades friki-transportils?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Fer túnels per a cotxes per la Diagonal ho trobaria una autèntica aberració ja que el què cal no és promocionar que la gent vingui en cotxe a la ciutat sinó en transport públic. I per trànsit de pas que facin servir les Rondes que per això hi són!
Bernat Borràs http://www.trenscat.cat
http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=227652
Un manifest reclama que la reforma de la Diagonal no suposi la tala d'arbres
La connexió del tramvia amenaça l'arbrat de l'eix central de l'avinguda
LAMALLA.CAT
La futura remodelació de la Diagonal preveu la connexió de les línies del Trambaix i el Trambesós i amenaça els més de mil arbres, molts d'ells centenaris, ubicats a l'eix central de l'avinguda. Per aquest motiu, l'escriptora Isabel Núñez ha impulsat un manifest al qual s'han adherit prop de 300 persones durant el passat cap de setmana. Els sotasignats exigeixen que la reforma no acabi amb l'arbrat existent i apunten diversos exemples anteriors on l'obra pública municipal ha suposat la tala d'alzines, plàtans o palmeres.
El manifest, que compta amb el suport de destacades figures de l'actualitat social i cultural de la capital catalana, denuncia que tot estigui subordinat a la reestructuració de les infraestructures. Núñez recorda altres casos similars que han despertat la reacció ciutadana com el proper aparcament de la Ciutadella, la reforma de la plaça Lesseps i la construcció d'una nova muntanya russa al Tibidabo. El text rebutja l'opció del trasplantament, pel baix índex de supervivència d'aquest sistema, i assegura que l'autèntic problema de la Diagonal "no són els arbres, sinò el trànsit".
Un manifest reclama que la reforma de la Diagonal no suposi la tala d'arbres
La connexió del tramvia amenaça l'arbrat de l'eix central de l'avinguda
LAMALLA.CAT
La futura remodelació de la Diagonal preveu la connexió de les línies del Trambaix i el Trambesós i amenaça els més de mil arbres, molts d'ells centenaris, ubicats a l'eix central de l'avinguda. Per aquest motiu, l'escriptora Isabel Núñez ha impulsat un manifest al qual s'han adherit prop de 300 persones durant el passat cap de setmana. Els sotasignats exigeixen que la reforma no acabi amb l'arbrat existent i apunten diversos exemples anteriors on l'obra pública municipal ha suposat la tala d'alzines, plàtans o palmeres.
El manifest, que compta amb el suport de destacades figures de l'actualitat social i cultural de la capital catalana, denuncia que tot estigui subordinat a la reestructuració de les infraestructures. Núñez recorda altres casos similars que han despertat la reacció ciutadana com el proper aparcament de la Ciutadella, la reforma de la plaça Lesseps i la construcció d'una nova muntanya russa al Tibidabo. El text rebutja l'opció del trasplantament, pel baix índex de supervivència d'aquest sistema, i assegura que l'autèntic problema de la Diagonal "no són els arbres, sinò el trànsit".
-
foronda 141
- N8
- Entrades: 849
- Ubicació: Poblenou
Doncs avui, un il.luminat, ha escrit la seguent parida a la secció de Cartas dels lectors de "El Periódico";
"""Aquesta es la meva proposta per al nou traçat del tramvia per la Diaginal de Barcelona: unir els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs a través de una línia elevada que començaría a la Plaça Francesc Maciá i acabaría a la Plaça de les Gloriès. Per mitigar el soroll, s'instal.larien pantallas i cúpulas aillans. L'impacte sobre el trànsit seria nul, perque al ser de rail elevat no travessaria cap carrer de l'Eixample. Els usuaris hi accederian tan per escalas i rampas mecàniques com per ascensors. I la Diagonal seguiría sent un bulevard, un passeig amb molta mes superficie."""
Signat: Ismael Tovar-Sta. Coloma de Gramenet.
No se si esta escrit en serio o en broma, pro sembla una inocentada del 28 de desembre.
Salutacions.
"""Aquesta es la meva proposta per al nou traçat del tramvia per la Diaginal de Barcelona: unir els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs a través de una línia elevada que començaría a la Plaça Francesc Maciá i acabaría a la Plaça de les Gloriès. Per mitigar el soroll, s'instal.larien pantallas i cúpulas aillans. L'impacte sobre el trànsit seria nul, perque al ser de rail elevat no travessaria cap carrer de l'Eixample. Els usuaris hi accederian tan per escalas i rampas mecàniques com per ascensors. I la Diagonal seguiría sent un bulevard, un passeig amb molta mes superficie."""
Signat: Ismael Tovar-Sta. Coloma de Gramenet.
No se si esta escrit en serio o en broma, pro sembla una inocentada del 28 de desembre.
Salutacions.
No seria un doble de l'Acebillo?
Ara de debò, sembla mentida que algú pugui publicar una bajanada tan grossa. I, a més, l'ortografia hi va en consonància.
Ara de debò, sembla mentida que algú pugui publicar una bajanada tan grossa. I, a més, l'ortografia hi va en consonància.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
genissimon
- N10
- Entrades: 3157
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
És relativament senzill:
les voreres s'amplien fins als actuals passejos, que es converteixen en dos carrils bus (el costat muntanya) i dos carrils per als tramvies (el costat mar). La calçada central es deixa com està, eliminant els carrils bus. Els busos i els tramvies circularien per sota els arbres actuals, que no caldria tocar-los ni un milímetre.
Salut !!
>http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=227652
>
>Un manifest reclama que la reforma de la Diagonal no suposi la tala d'arbres
[...]
les voreres s'amplien fins als actuals passejos, que es converteixen en dos carrils bus (el costat muntanya) i dos carrils per als tramvies (el costat mar). La calçada central es deixa com està, eliminant els carrils bus. Els busos i els tramvies circularien per sota els arbres actuals, que no caldria tocar-los ni un milímetre.
Salut !!
>http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=227652
>
>Un manifest reclama que la reforma de la Diagonal no suposi la tala d'arbres
[...]
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia ... gonal.html
Immigrants i joves també tindran vot sobre la Diagonal
Els estrangers empadronats i els més grans de 16 anys podran participar en la consulta ciutadana sobre l’avinguda. Es convocarà els veïns dels 10 districtes. Es votarà per internet
Carles Sabaté
Barcelona
Ult. Act. 22.01.2009 - 23:35 hs
La consulta popular sobre la reforma de la Diagonal pren cos. L’alcalde Jordi Hereu presentarà avui el tipus de consulta a què es convocarà els barcelonins: oberta a tots els empadronats, siguin ciutadans de l’Estat o bé estrangers, i permesa als joves a partir dels 16 anys.
La consulta es durà a terme entre la tardor d’enguany i l’estiu de l’any 2010, ja que les obres no començarien fins al pròxim mandat municipal (2011-2015). Els arquitectes municipals estan elaborant dues alternatives de reforma del tram de Francesc Macià a Glòries, tenint en compte que s’hi ha d’enquibir el tramvia, mantenir el passeig o augmentar-ne la superfície, i també mantenir algun carril de circulació per als vehicles privats, tot i que podrien ser menys dels vuit actuals. Segons ha pogut saber l’AVUI, a la consulta popular hi podran participar tots els veïns de Barcelona: és a dir, els ciutadans de l’Estat espanyol o estrangers empadronats. Serà el primer cop que Barcelona convoca a votar la població immigrant legal, que frega ja les 280.000 persones.
La consulta no serà vinculant, però el fet de no convocar cap referèndum permet al consistori escollir la modalitat de participació, estalviant-se el vistiplau del consell de ministres. L’alcalde Hereu ha decidit, finalment, obrir la votació als deu districtes, tot i que inicialment s’havia proposat circumscriure la votació als cinc implicats: les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample, Gràcia i Sant Martí.
La votació dels dos projectes alternatius prèviament proposats pels arquitectes de l’oficina tècnica que hi treballa es podrà realitzar per internet.
L’Ajuntament preveu que la participació ciutadana no es limiti a la votació, de forma que les entitats i persones individuals puguin fer arribar a l’oficina els seus suggeriments i propostes, com si es tractés d’al·legacions a un pla urbanístic qualsevol. Els arquitectes municipals podran, si ho consideren oportú, incloure-les abans d’enllestir les seves propostes que es votaran.
Hereu va comprometre’s a tenir a punt la proposta de consulta aquest gener. Prèviament, havia airejat que pretenia reformar el carrer, sense tenir a punt cap estudi previ. Després de diverses desavinences internes sobre l’abast de la consulta, el PSC va acceptar la proposta d’ERC –aprovada en un ple– de permetre votar sobre les opcions de projecte.
Menys trànsit
El projecte preveu reduir-hi el trànsit privat. És calcula que el 75% dels gairebé cent mil vehicles que hi circulen diàriament en un dia feiner empren l’avinguda per anar d’una part a l’altra de la ciutat, però no tenen pas com a destinació l’Eixample. Aquests 75.000 vehicles privats són els que l’Ajuntament pretén treure dels vuit carrils actuals, ja que l’avinguda en perdrà més d’un en benefici del tramvia.
Abans, caldrà redissenyar la xarxa d’autobusos, ja que la Diagonal és el carrer amb més línies de la ciutat. Al tram de la Dreta de l’Eixample hi arriben a coincidir 12 línies. I sobretot refer les cruïlles de Francesc Macià, Joan Carles I i Verdaguer, les tres més problemàtiques entre el metro i les galeries de serveis, a banda del trànsit de superfície.
Immigrants i joves també tindran vot sobre la Diagonal
Els estrangers empadronats i els més grans de 16 anys podran participar en la consulta ciutadana sobre l’avinguda. Es convocarà els veïns dels 10 districtes. Es votarà per internet
Carles Sabaté
Barcelona
Ult. Act. 22.01.2009 - 23:35 hs
La consulta popular sobre la reforma de la Diagonal pren cos. L’alcalde Jordi Hereu presentarà avui el tipus de consulta a què es convocarà els barcelonins: oberta a tots els empadronats, siguin ciutadans de l’Estat o bé estrangers, i permesa als joves a partir dels 16 anys.
La consulta es durà a terme entre la tardor d’enguany i l’estiu de l’any 2010, ja que les obres no començarien fins al pròxim mandat municipal (2011-2015). Els arquitectes municipals estan elaborant dues alternatives de reforma del tram de Francesc Macià a Glòries, tenint en compte que s’hi ha d’enquibir el tramvia, mantenir el passeig o augmentar-ne la superfície, i també mantenir algun carril de circulació per als vehicles privats, tot i que podrien ser menys dels vuit actuals. Segons ha pogut saber l’AVUI, a la consulta popular hi podran participar tots els veïns de Barcelona: és a dir, els ciutadans de l’Estat espanyol o estrangers empadronats. Serà el primer cop que Barcelona convoca a votar la població immigrant legal, que frega ja les 280.000 persones.
La consulta no serà vinculant, però el fet de no convocar cap referèndum permet al consistori escollir la modalitat de participació, estalviant-se el vistiplau del consell de ministres. L’alcalde Hereu ha decidit, finalment, obrir la votació als deu districtes, tot i que inicialment s’havia proposat circumscriure la votació als cinc implicats: les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample, Gràcia i Sant Martí.
La votació dels dos projectes alternatius prèviament proposats pels arquitectes de l’oficina tècnica que hi treballa es podrà realitzar per internet.
L’Ajuntament preveu que la participació ciutadana no es limiti a la votació, de forma que les entitats i persones individuals puguin fer arribar a l’oficina els seus suggeriments i propostes, com si es tractés d’al·legacions a un pla urbanístic qualsevol. Els arquitectes municipals podran, si ho consideren oportú, incloure-les abans d’enllestir les seves propostes que es votaran.
Hereu va comprometre’s a tenir a punt la proposta de consulta aquest gener. Prèviament, havia airejat que pretenia reformar el carrer, sense tenir a punt cap estudi previ. Després de diverses desavinences internes sobre l’abast de la consulta, el PSC va acceptar la proposta d’ERC –aprovada en un ple– de permetre votar sobre les opcions de projecte.
Menys trànsit
El projecte preveu reduir-hi el trànsit privat. És calcula que el 75% dels gairebé cent mil vehicles que hi circulen diàriament en un dia feiner empren l’avinguda per anar d’una part a l’altra de la ciutat, però no tenen pas com a destinació l’Eixample. Aquests 75.000 vehicles privats són els que l’Ajuntament pretén treure dels vuit carrils actuals, ja que l’avinguda en perdrà més d’un en benefici del tramvia.
Abans, caldrà redissenyar la xarxa d’autobusos, ja que la Diagonal és el carrer amb més línies de la ciutat. Al tram de la Dreta de l’Eixample hi arriben a coincidir 12 línies. I sobretot refer les cruïlles de Francesc Macià, Joan Carles I i Verdaguer, les tres més problemàtiques entre el metro i les galeries de serveis, a banda del trànsit de superfície.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://mes-edicions.e-noticies.cat/barc ... 25523.html
Bohigas qüestiona el tramvia per la Diagonal
L'arquitecte denuncia que "em sembla discutible i probablement equivocat"
L'arquitecte i extinent d'alcalde d'urbanisme de Barcelona, Oriol Bohigas, ha qüestionat el pas del tramvia per la Diagonal en un article d'opinió a El País. "Que es prengui com un punt de partida la incorporació del traçat del tramvia em sembla discutible i, probablement, equivocat. Que es convoqui una consulta pública en aquestes condicions i que es confiï en la seva eficàcia o s'aprovi la seva validesa pot ser un error i, potser, un exemple perniciós", denúncia.
Bohigas creu que "el problema es complica quan apareix com a dada fonamental el traçat del tramvia, que implica moltes consideracions ddiferents i prèvies al projecte. El primer que cal plantejar-se és el dilema tramvia sí, tramvia no. ¿Una xarxa de tramvia fixa i segregada és un sistema de transport adient i generalitzable en una ciutat com Barcelona? ¿Els pretesos avantatges econòmics respecte al cost de construcció del metre segueixen sent vàlides quan la línia segregada del tramvia exigeix tants canvis en la configuració de la superfície urbana i una ocupació extraordinària de l'escàs espai vial? ¿No hi ha pressions econòmiques per part de les companyies concessionàries? I concretament, ¿la Diagonal -un eix del que depèn tota la xarxa circulatòria de la ciutat- pot transformar-se en una barrera enmig de la continuïtat de l'Eixample?".
L'arquitecte se segueix preguntant "¿com afectarà a la circulació de l'Eixample -ara en un equilibri fràgil però sostenible- la barrera del tramvia i la reducció de l'espai vehicular al llarg de la Diagonal? ¿I què ocorrerà en cadascun dels creuhaments amb la cuadrícula de Cerdà, sobretot els quals s'han convertit ja en places significatives, com les de Macià, Joan Carles I i Verdaguer? ¿Caldrà resoldre aquests punts tan problemàtics amb trams subterranis i llargues rampes que completaran les barreres circulatòries i reduiran el to urbà de l'avinguda? Per una altra part, si s'articula una xarxa de tramvies d'abast gairebé metropolità, cal plantejar-se un dubte metodològic més general: ¿seran útils i rendibles els trajectes tan llargs, com l'enllaç de les dues línies actuals, o serà millor fraccionar-los en itineraris més breus, reservant per al metro les llargues distàncies?"
"Tots aquests temes han de ser estudiats en profunditat per tècnics especialistes responsables amb visió política de la ciutat, i segurament les seves conclusions seran difícils de discutir en una consulta popular. I aquí està el perill: davant la dificultat de posar en discussió els temes essencials, massa complexos i tecnificats, hi haurà la temptació de fer una consulta només sobre els temes secundaris -formes i funcions de la superfície urbana més fàcils d'entendre i jutjar- havent decidit prèviament i sense consulta els més bàsics com és la presència del tramvia", conclou.
Bohigas qüestiona el tramvia per la Diagonal
L'arquitecte denuncia que "em sembla discutible i probablement equivocat"
L'arquitecte i extinent d'alcalde d'urbanisme de Barcelona, Oriol Bohigas, ha qüestionat el pas del tramvia per la Diagonal en un article d'opinió a El País. "Que es prengui com un punt de partida la incorporació del traçat del tramvia em sembla discutible i, probablement, equivocat. Que es convoqui una consulta pública en aquestes condicions i que es confiï en la seva eficàcia o s'aprovi la seva validesa pot ser un error i, potser, un exemple perniciós", denúncia.
Bohigas creu que "el problema es complica quan apareix com a dada fonamental el traçat del tramvia, que implica moltes consideracions ddiferents i prèvies al projecte. El primer que cal plantejar-se és el dilema tramvia sí, tramvia no. ¿Una xarxa de tramvia fixa i segregada és un sistema de transport adient i generalitzable en una ciutat com Barcelona? ¿Els pretesos avantatges econòmics respecte al cost de construcció del metre segueixen sent vàlides quan la línia segregada del tramvia exigeix tants canvis en la configuració de la superfície urbana i una ocupació extraordinària de l'escàs espai vial? ¿No hi ha pressions econòmiques per part de les companyies concessionàries? I concretament, ¿la Diagonal -un eix del que depèn tota la xarxa circulatòria de la ciutat- pot transformar-se en una barrera enmig de la continuïtat de l'Eixample?".
L'arquitecte se segueix preguntant "¿com afectarà a la circulació de l'Eixample -ara en un equilibri fràgil però sostenible- la barrera del tramvia i la reducció de l'espai vehicular al llarg de la Diagonal? ¿I què ocorrerà en cadascun dels creuhaments amb la cuadrícula de Cerdà, sobretot els quals s'han convertit ja en places significatives, com les de Macià, Joan Carles I i Verdaguer? ¿Caldrà resoldre aquests punts tan problemàtics amb trams subterranis i llargues rampes que completaran les barreres circulatòries i reduiran el to urbà de l'avinguda? Per una altra part, si s'articula una xarxa de tramvies d'abast gairebé metropolità, cal plantejar-se un dubte metodològic més general: ¿seran útils i rendibles els trajectes tan llargs, com l'enllaç de les dues línies actuals, o serà millor fraccionar-los en itineraris més breus, reservant per al metro les llargues distàncies?"
"Tots aquests temes han de ser estudiats en profunditat per tècnics especialistes responsables amb visió política de la ciutat, i segurament les seves conclusions seran difícils de discutir en una consulta popular. I aquí està el perill: davant la dificultat de posar en discussió els temes essencials, massa complexos i tecnificats, hi haurà la temptació de fer una consulta només sobre els temes secundaris -formes i funcions de la superfície urbana més fàcils d'entendre i jutjar- havent decidit prèviament i sense consulta els més bàsics com és la presència del tramvia", conclou.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
En Bohigas sempre ha estat en contra del tramvia, malgrat que últimament havia deixat entendre el contrari (ja que li deurien picar la cresta els seus amics socialistes ara que són ells els que hi estan a favor). No obstant, ara torn a la càrrega amb el seu "gran" argument, que en aquest text repeteix una vegada més:
Si aquest és el nivell d'anàlisi sobre la mobilitat que té aquest arquitecte
, no crec que valgui la pena seguir fent-li gaire cas... no us sembla? Sortosament, la majoria dels que aquí estem (i suposo que la majoria de la població) ja ha evolucionat força més enllà d'aquests arguments tant pobres i falsos, heredats d'èpoques franquistes amb en Porcioles i similars al capdavant.
La mobilitat integra el conjunt dels moviments,no pas només els cotxes. I si s'implanta el tramvia a la Diagonal és, precisament, per reduïr la circulació de cotxes permetent l'ús d'un mitjà de transport més net, ràpid, segur i barat. No crec que sigui tant difícil d'entendre!!! (si es vol).
Igualment, em faria gràcia que es fes un referèndum sobre la reintroducció del tramvia a la Diagonal. Com que segurament guanyaria per golejada el sí, potser veus com aquesta ens deixarien tranquils una temporada i no hauríem de llegir tantes aberracions. Com a mínim, estalviaríem la tala d'arbres i la tinta per imprimir aquest tipus d'articles
És a dir, que el problema que li veu és que el tramvia molestarà els cotxes.Bohigas ha escrit:¿la Diagonal -un eix del que depèn tota la xarxa circulatòria de la ciutat- pot transformar-se en una barrera enmig de la continuïtat de l'Eixample?"[...] ¿com afectarà a la circulació de l'Eixample -ara en un equilibri fràgil però sostenible- la barrera del tramvia i la reducció de l'espai vehicular al llarg de la Diagonal?".
Si aquest és el nivell d'anàlisi sobre la mobilitat que té aquest arquitecte
, no crec que valgui la pena seguir fent-li gaire cas... no us sembla? Sortosament, la majoria dels que aquí estem (i suposo que la majoria de la població) ja ha evolucionat força més enllà d'aquests arguments tant pobres i falsos, heredats d'èpoques franquistes amb en Porcioles i similars al capdavant.La mobilitat integra el conjunt dels moviments,no pas només els cotxes. I si s'implanta el tramvia a la Diagonal és, precisament, per reduïr la circulació de cotxes permetent l'ús d'un mitjà de transport més net, ràpid, segur i barat. No crec que sigui tant difícil d'entendre!!! (si es vol).
Igualment, em faria gràcia que es fes un referèndum sobre la reintroducció del tramvia a la Diagonal. Com que segurament guanyaria per golejada el sí, potser veus com aquesta ens deixarien tranquils una temporada i no hauríem de llegir tantes aberracions. Com a mínim, estalviaríem la tala d'arbres i la tinta per imprimir aquest tipus d'articles
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
cristian26
- N7
- Entrades: 544
- Ubicació: Granollers
Personalment no estic del tot a favor de la construcció del tramvia a través de tota la Diagonal.
En primer lloc, el tramvia és un mitjà de transport urbà que té masses coses en contra per ser competitiu amb el metro (semafors, encreuaments...) cosa que crec pot dificultar l'augment de freqüències per a satisfer la necessitat.
En segon lloc, no estic d'acord amb la inclusió del tramvia a la Diagonal si abans no s'hi construeix per sota, si més no, un túnel de Rodalies, perquè la majoría de gent que circul·la per l'avinguda procedeix (o se'n torna) de o cap a l'Àrea Metropolitana. De tal manera que si s'hi construís el tramvia es restaria mobilitat pels cotxes, que com ja he dit, provenen de l'exterior de Barcelona, en detriment de la millora de la mobilitat dels Barcelonins.
El que seria bo, és que es construís la línia de tramvia en superfície al mateix temps que s'inverteix en un túnel per sota la Diagonal i, si es cau en un futur mitjà, una línia de metro per a fer els trajectes més ràpids dins de Barcelona a través de la principal avinguda de la ciutat.
En primer lloc, el tramvia és un mitjà de transport urbà que té masses coses en contra per ser competitiu amb el metro (semafors, encreuaments...) cosa que crec pot dificultar l'augment de freqüències per a satisfer la necessitat.
En segon lloc, no estic d'acord amb la inclusió del tramvia a la Diagonal si abans no s'hi construeix per sota, si més no, un túnel de Rodalies, perquè la majoría de gent que circul·la per l'avinguda procedeix (o se'n torna) de o cap a l'Àrea Metropolitana. De tal manera que si s'hi construís el tramvia es restaria mobilitat pels cotxes, que com ja he dit, provenen de l'exterior de Barcelona, en detriment de la millora de la mobilitat dels Barcelonins.
El que seria bo, és que es construís la línia de tramvia en superfície al mateix temps que s'inverteix en un túnel per sota la Diagonal i, si es cau en un futur mitjà, una línia de metro per a fer els trajectes més ràpids dins de Barcelona a través de la principal avinguda de la ciutat.
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.
Siempre lo he pensado.....
! Qué pena que a principios de siglo XX,igual que se construyeron túneles debajo de la Via Laietana y en la parte alta de Balmes,en previsión de su futura utilización por el metro,no se hiciera lo mismo a lo largo de toda la diagonal !
Aúnque sólo hubiera sido entre Francesc Macià y Glóries..
¿ No se os hace la boca agua sólo de pensarlo ?
! Qué pena que a principios de siglo XX,igual que se construyeron túneles debajo de la Via Laietana y en la parte alta de Balmes,en previsión de su futura utilización por el metro,no se hiciera lo mismo a lo largo de toda la diagonal !
Aúnque sólo hubiera sido entre Francesc Macià y Glóries..
¿ No se os hace la boca agua sólo de pensarlo ?
-
automotorserie 436
- N7
- Entrades: 557
Ciertamente si alguna calle (Avenida) es una Selva Urbana, sin duda la Avenida diagonal lo es, parterres, árboles, carril bici, caril bus, 2 mini carriles centrales para el tráfico rodado y otros dos carrilitos laterales, aceras estrechas, peatones...todo bien apretadito.
Remodelar la Diagonal me parece una buena idea, esta es mi propuesta.
Via férrea de cercanías con parada en Zona Universitaria, Francesc Macià, Paseo de Gràcia Les Glòries.
Eliminar las líneas de Bus que la atraviesen.
Unir las líneas de Tranvía.
Túnel para la circulación del Tráfico.
Y decoren ustedes al gusto con no más de 4 cariles la superficie.
Si no hacemos esto, todo lo demás será un gran pegote.
Saludos
Pd: Propongo cambiar el título de este hilo por el de La Nueva Avenida Diagonal
Remodelar la Diagonal me parece una buena idea, esta es mi propuesta.
Via férrea de cercanías con parada en Zona Universitaria, Francesc Macià, Paseo de Gràcia Les Glòries.
Eliminar las líneas de Bus que la atraviesen.
Unir las líneas de Tranvía.
Túnel para la circulación del Tráfico.
Y decoren ustedes al gusto con no más de 4 cariles la superficie.
Si no hacemos esto, todo lo demás será un gran pegote.
Saludos
Pd: Propongo cambiar el título de este hilo por el de La Nueva Avenida Diagonal
Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona
Jo crec que el més prioritari i el que faria més servei a tota la regió metropolitana seria construir un túnel de rodalies, en segon lloc un de metro i en tot cas i finalment el tramvia. Però pel que sembla anirem al revés.
automotorserie 436 ha escrit:Ciertamente si alguna calle (Avenida) es una Selva Urbana, sin duda la Avenida diagonal lo es, parterres, árboles, carril bici, caril bus, 2 mini carriles centrales para el tráfico rodado y otros dos carrilitos laterales, aceras estrechas, peatones...todo bien apretadito.
Remodelar la Diagonal me parece una buena idea, esta es mi propuesta.
Via férrea de cercanías con parada en Zona Universitaria, Francesc Macià, Paseo de Gràcia Les Glòries.
Eliminar las líneas de Bus que la atraviesen.
Unir las líneas de Tranvía.
Túnel para la circulación del Tráfico.
Y decoren ustedes al gusto con no más de 4 cariles la superficie.
Si no hacemos esto, todo lo demás será un gran pegote.
Saludos
Pd: Propongo cambiar el título de este hilo por el de La Nueva Avenida Diagonal
Aunque lo de eliminar las líneas de Bus que la atraviesan habría que matizarlo. Supongo que lo que quieres decir es reordenar las línias de bus para transferir la demanda al TRAM.
Doncs que no passi res, mireu, mireu a l'edició en paper de La Vanguardia... 
Hereu propone a Oriol Bohigas para presidir la comisión de la Diagonal
JAUME V. AROCA - Barcelona
El presidente del Ateneu Barcelonès, el arquitecto Oriol Bohigas, ha sido propuesto por el gobierno de la ciudad para presidir la comisión encargada de tutelar la consulta sobre el futuro de la Diagonal. El nombre de este candidato fue revelado el jueves en la reunión del Consell de Ciutat en la que se abordó la constitución de esta comisión integrada por 16 miembros.
En la documentación entregada a los grupos se cita textualmente el nombre del presidente del Ateneu pese a que, según constató anoche La Vanguardia, Bohigas, al menos hasta aquel momento, no tenía noticia de que se le iba a hacer esta propuesta. Su designación, que a priori contará con la anuencia de todos los grupos políticos, resulta llamativa en la medida que el presidente del Ateneu ha expresado su escaso entusiasmo por el proyecto y especialmente por el proceso de consulta tal como ha sido planteado.
Sea quien sea su presidente, esta comisión estará integrada por 16 miembros de los que cinco serán representantes políticos y el resto representantes de organizaciones relevantes como el RACC, la FAVB, la Cambra o de los consejos municipales de movilidad, discapacidad y comercio. El Eixample, como distrito particularmente afectado por la reforma, tendrá una representación especial.
Hereu propone a Oriol Bohigas para presidir la comisión de la Diagonal
JAUME V. AROCA - Barcelona
El presidente del Ateneu Barcelonès, el arquitecto Oriol Bohigas, ha sido propuesto por el gobierno de la ciudad para presidir la comisión encargada de tutelar la consulta sobre el futuro de la Diagonal. El nombre de este candidato fue revelado el jueves en la reunión del Consell de Ciutat en la que se abordó la constitución de esta comisión integrada por 16 miembros.
En la documentación entregada a los grupos se cita textualmente el nombre del presidente del Ateneu pese a que, según constató anoche La Vanguardia, Bohigas, al menos hasta aquel momento, no tenía noticia de que se le iba a hacer esta propuesta. Su designación, que a priori contará con la anuencia de todos los grupos políticos, resulta llamativa en la medida que el presidente del Ateneu ha expresado su escaso entusiasmo por el proyecto y especialmente por el proceso de consulta tal como ha sido planteado.
Sea quien sea su presidente, esta comisión estará integrada por 16 miembros de los que cinco serán representantes políticos y el resto representantes de organizaciones relevantes como el RACC, la FAVB, la Cambra o de los consejos municipales de movilidad, discapacidad y comercio. El Eixample, como distrito particularmente afectado por la reforma, tendrá una representación especial.
Pero estamos de broma o qué??metring ha escrit:Doncs que no passi res, mireu, mireu a l'edició en paper de La Vanguardia...
Hereu propone a Oriol Bohigas para presidir la comisión de la Diagonal
JAUME V. AROCA - Barcelona
El presidente del Ateneu Barcelonès, el arquitecto Oriol Bohigas, ha sido propuesto por el gobierno de la ciudad para presidir la comisión encargada de tutelar la consulta sobre el futuro de la Diagonal. El nombre de este candidato fue revelado el jueves en la reunión del Consell de Ciutat en la que se abordó la constitución de esta comisión integrada por 16 miembros.
En la documentación entregada a los grupos se cita textualmente el nombre del presidente del Ateneu pese a que, según constató anoche La Vanguardia, Bohigas, al menos hasta aquel momento, no tenía noticia de que se le iba a hacer esta propuesta. Su designación, que a priori contará con la anuencia de todos los grupos políticos, resulta llamativa en la medida que el presidente del Ateneu ha expresado su escaso entusiasmo por el proyecto y especialmente por el proceso de consulta tal como ha sido planteado.
Sea quien sea su presidente, esta comisión estará integrada por 16 miembros de los que cinco serán representantes políticos y el resto representantes de organizaciones relevantes como el RACC, la FAVB, la Cambra o de los consejos municipales de movilidad, discapacidad y comercio. El Eixample, como distrito particularmente afectado por la reforma, tendrá una representación especial.
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1022
La reforma de la Diagonal se abre a toda la ciudad en 7 actos públicos
1. • Las sesiones informativas, entre marzo y abril, se complementarán con una web específica del plan
2. • Estudiantes de Arquitectura harán propuestas al proyecto en el trabajo de curso de una asignatura
ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Puestos a dar ideas a los hiperactivos asesores de márketing y comunicación del ayuntamiento, bien se podría decir que una nueva moda se cierne sobre Barcelona: la Diagonalmanía. Una tendencia sociológica muy al uso de la ciudad (innovadora, con mucho diseño y debates para todos los gustos) que, con el objetivo de reformar la avenida en paseo, ya tiene fecha de presentación a la sociedad. Será el 28 de marzo, día establecido por el ayuntamiento para iniciar el proceso de participación ciudadana en el plan a través de una ronda de siete sesiones informativas abiertas a todos los barceloneses.
Se dará así el pistoletazo de salida a 14 meses de debate interactivo y campañas municipales sobre la transformación, que incluye la unión por la Diagonal del Trambaix y el Trambesòs. Este largo periodo, en el que también se incidirá en cómo mejorar la participación ciudadana en la política y la gestión municipal, culminará en abril del 2010 con una inédita consulta de seis días abierta a todos los censados mayores de 16 años (1.100.000) sobre dos propuestas que está elaborando, paralelamente, una oficina técnica gestionada por Urbanismo.
La primera fase, bautizada con el eslogan promocional "La ciutat és cosa de tothom", fue presentada ayer por el alcalde y tiene tres ejes. El primero es el de las sesiones informativas, que se prolongarán hasta el 29 de abril de este año y versarán sobre la contextualización histórica de la Diagonal; el urbanismo, el espacio público y la movilidad en Barcelona, y el comercio y la configuración actual de la avenida. Cuatro de los encuentros estarán dirigidos a entidades y ciudadanos a título individual y uno a comerciantes.
CLASES A PROFESORES
Todos ellos se celebrarán en el Palau Baró de Quadras, sede de la Casa Àsia, y contarán con la participación de diferentes especialistas en las materias a explicar. Otras dos sesiones, previstas en el Instituto Municipal de Educación de Barcelona (IMEB), estarán dirigidas de forma exclusiva a profesores de escuela, de cara a los talleres sobre la reforma que se organizarán en colegios e institutos.
"Cuánta más gente y más colectivos participen, mejor. Además de reformar la Diagonal, proponemos un ejercicio pedagógico de ciudadanía", dijo Hereu. Siguiendo esta misma filosofía, alumnos de la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) dedicarán su trabajo del curso de la asignatura de arquitectura urbanística a diseñar propuestas de la reforma.
TRES ESLÓGANES
La primera fase se completará con la entrada en servicio, a partir del 16 de marzo, de una web específica sobre el proyecto y su proceso de participación; y con una campaña de comunicación (carteles, trípticos, banderolas) con un eslogan doble (lo que ya suma tres en una sola fase). El título de la misma es "i.de.a. Diagonal", y el subtítulo, "Fem Barcelona". El primero es un pseudoacrónimo, según explicó Hereu, de los verbos "imaginar, decidir y actuar", la secuencia que se seguirá con la transformación de la Diagonal. El segundo forma parte del lema del área municipal de Participación, "Entre tots fem Barcelona". El presupuesto de esta primera fase es de 350.000 euros.
La reforma de la Diagonal se abre a toda la ciudad en 7 actos públicos
1. • Las sesiones informativas, entre marzo y abril, se complementarán con una web específica del plan
2. • Estudiantes de Arquitectura harán propuestas al proyecto en el trabajo de curso de una asignatura
ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Puestos a dar ideas a los hiperactivos asesores de márketing y comunicación del ayuntamiento, bien se podría decir que una nueva moda se cierne sobre Barcelona: la Diagonalmanía. Una tendencia sociológica muy al uso de la ciudad (innovadora, con mucho diseño y debates para todos los gustos) que, con el objetivo de reformar la avenida en paseo, ya tiene fecha de presentación a la sociedad. Será el 28 de marzo, día establecido por el ayuntamiento para iniciar el proceso de participación ciudadana en el plan a través de una ronda de siete sesiones informativas abiertas a todos los barceloneses.
Se dará así el pistoletazo de salida a 14 meses de debate interactivo y campañas municipales sobre la transformación, que incluye la unión por la Diagonal del Trambaix y el Trambesòs. Este largo periodo, en el que también se incidirá en cómo mejorar la participación ciudadana en la política y la gestión municipal, culminará en abril del 2010 con una inédita consulta de seis días abierta a todos los censados mayores de 16 años (1.100.000) sobre dos propuestas que está elaborando, paralelamente, una oficina técnica gestionada por Urbanismo.
La primera fase, bautizada con el eslogan promocional "La ciutat és cosa de tothom", fue presentada ayer por el alcalde y tiene tres ejes. El primero es el de las sesiones informativas, que se prolongarán hasta el 29 de abril de este año y versarán sobre la contextualización histórica de la Diagonal; el urbanismo, el espacio público y la movilidad en Barcelona, y el comercio y la configuración actual de la avenida. Cuatro de los encuentros estarán dirigidos a entidades y ciudadanos a título individual y uno a comerciantes.
CLASES A PROFESORES
Todos ellos se celebrarán en el Palau Baró de Quadras, sede de la Casa Àsia, y contarán con la participación de diferentes especialistas en las materias a explicar. Otras dos sesiones, previstas en el Instituto Municipal de Educación de Barcelona (IMEB), estarán dirigidas de forma exclusiva a profesores de escuela, de cara a los talleres sobre la reforma que se organizarán en colegios e institutos.
"Cuánta más gente y más colectivos participen, mejor. Además de reformar la Diagonal, proponemos un ejercicio pedagógico de ciudadanía", dijo Hereu. Siguiendo esta misma filosofía, alumnos de la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) dedicarán su trabajo del curso de la asignatura de arquitectura urbanística a diseñar propuestas de la reforma.
TRES ESLÓGANES
La primera fase se completará con la entrada en servicio, a partir del 16 de marzo, de una web específica sobre el proyecto y su proceso de participación; y con una campaña de comunicación (carteles, trípticos, banderolas) con un eslogan doble (lo que ya suma tres en una sola fase). El título de la misma es "i.de.a. Diagonal", y el subtítulo, "Fem Barcelona". El primero es un pseudoacrónimo, según explicó Hereu, de los verbos "imaginar, decidir y actuar", la secuencia que se seguirá con la transformación de la Diagonal. El segundo forma parte del lema del área municipal de Participación, "Entre tots fem Barcelona". El presupuesto de esta primera fase es de 350.000 euros.
Volen participació ciutadana? Sí? De debò? Doncs que obrin el debat a tots els aspectes de la reforma de la Diagonal. Per què restringir-ho a si posem vorera central o voreres laterals? A si hi posem palmeres, plàtans o avets de Nadal?
Que potser tenen por que algú els surti amb arguments massa sòlids que demostrin que la seva política de transport és un desastre, sense cap mena de planificació a llarg termini? No els agrada sentir a parlar de metro o rodalia per tota l'avinguda?
Quina democràcia de fireta!
Que potser tenen por que algú els surti amb arguments massa sòlids que demostrin que la seva política de transport és un desastre, sense cap mena de planificació a llarg termini? No els agrada sentir a parlar de metro o rodalia per tota l'avinguda?
Quina democràcia de fireta!
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.