CUP demana Manresa-Barcelona en 45 minuts.
Re: CUP demana Manresa-Barcelona en 45 minuts.
En el cas de Colònia Güell està situat on abans de construir la variant de Santa Colola de Cervelló hi havia el baixador de Santa Coloma de Cervelló, bé estava unes desenes de metres a la l'esquerra, quan es va construir la variant i amb el nou baixador que servia el poble força més proper semblava que aquest baixador desapareixeria però finalment es van mantenir els dos baixadors.
DIA CERRADO, este ordenador se apagará de forma AUTOMATICA a la hora establecida.
Sabia que pillaria per totes bandes... 
Vaaal em puc equivocar amb algunes estacions, però estareu d'acord que a FGC es fan massa parades...
Vaaal em puc equivocar amb algunes estacions, però estareu d'acord que a FGC es fan massa parades...
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Per fi una petita bona notícia... Esperem que el Ministeri ens faci cas (cosa que veig difícil) i aviat hi hagi un projecte sobre la taula. Jo trobo molt adequat un temps de 60 minuts per arribar a Barcelona. Això faria el trajecte més o menys competitiu amb el cotxe.El Govern proposa a Foment que encarregui un estudi per millorar la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona
El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ha dit que el Govern demanarà al Ministeri de Foment que encarregui un estudi informatiu de millora de la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona
El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ha dit que el Govern demanarà al Ministeri de Foment que encarregui un estudi informatiu de millora de la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona. L'objectiu és reduir en vint minuts el temps d'aquest trajecte que ara es fa aproximadament en una hora i vint minuts. En una reunió amb el Consorci Viari de la Catalunya Central, Nadal també ha explicat que Manresa podria disposar de millors comunicacions ferroviàries aprofitant la futura línia orbital. Tot i així, les explicacions de Nadal no han agradat al Consorci que considera que no són 'suficients, ja que només són paraules i no concreten cap calendari', ha dit el seu president, Cristòfol Gimeno.
Tot això ve perquè a l'Ajuntament de Manresa es va aprovar una moció a favor de recuperar el ramal d'alta velocitat del projecte d'Eix Transversal Ferroviari i la millora del temps de viatge de la RENFE en un termini de 4 anys que es va aprovar per unanimitat. Per fi els nostres polítics locals fan alguna cosa perquè el transport públic millori.
-
genissimon
- N10
- Entrades: 3150
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Viatjo amb certa freqüència per aquesta línia (BCN-Manresa). Hi he anat en ferrobús, suïssa, 440, 440R i 447. És exasperant la quantitat de parades que els trens que arriben a Manresa fan fins a Terrassa. I és encara més exasperant la sensació que entre Terrassa i Manresa els trens van amb el fre de mà posat i que, malgrat el traçat, podrien córrer bastant més. Això sense comptar els 2-3 minuts que es perden sempre de forma habitual, ja que el semàfor d'entrada a l'estació de Manresa està en parada.
Salut !!
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Després de l'incident a la C4...
Els col·legis professionals s´uneixen en un clam contra el «deficient» servei ferroviari
http://www.regio7.cat/secciones/noticia ... ferroviari
Representants dels catorze col·legis professionals que operen a la comarca del Bages reunits, ahir, al Col·legi d´Advocats de Manresa Mireia Arso
Tots els col·legis professionals que treballen en l´àmbit de la comarca del Bages es van aplegar ahir en un acte a Manresa per dir que ja n´hi ha prou i presentar la carta, continguda pero indignada, enviada al President Montilla.
FRANCESC GALINDO / MANRESA «Manresa reivindica des de fa decennis reduir la durada del viatge en tren a Barcelona, que actualment és la mateixa que fa un segle». Així comença la carta signada pels catorze col·legis professionals que funcionen a la comarca del Bages i que ahir es van reunir per fer públic el seu creixent malestar.
La carta, adreçada al President de la Generalitat, José Montilla és signada pels col·legis d’Advocats de Manresa, d’Agents Comercials, d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, d’Arquitectes, de Delineants Tècnics Superiors, de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials, de Doctors i Llicenciats, d’Enginyers Industrials, d’Enginyers Tècnics Industrials, de Farmacèutics, de Gestors Administratius, d’Infermeria, de Metges i de Procuradors.
Tanta unanimitat arriba després que es fes públic que el Govern de la Generalitat havia decidit eliminar el projecte de connexió entre la capital del Bages i Barcelona mitjançant una via ràpida ferroviària. La reacció dels col·legis professionals salta a l’esfera pública un cop ja han aparegut el posicionament conjunt de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Manresa i del Consorci Viari de la Catalunya Central. La supressió del ramal ràpid ha estat el detonador d’una reacció en cadena contra d’una situació inadmissible que s’anava suportant –avui es tarda més a anar a Barcelona en tren que el 1955. En la missiva s’afirma que «en el segle XXI Manresa no pot estar tan a prop de la capital del país i, alhora, a 75 minuts lluny. No ens ho podem permetre ni el teixit social ni els àmbits empresarials ni professionals».
Els col·legis professionals volen el reconeixement de Manresa com a nus de comunicacions per la seva centralitat geogràfica i la capacitat de lideratge de la Catalunya central i que «les seves connexions siguin suficients, àgils i còmodes, d’acord amb els temps actuals i el paper que la ciutat vol jugar en el context del país».
És per això que els col·legis professionals demanen al President de la Generalitat que atengui la seva petició d’una via ferroviària ràpida que escurci «de forma rellevant» la durada d’uns viatges en tren que són estratègics per a la societat i l’economia del Bages. La carta, a banda de a Montilla, també serà enviada al Ministeri de Fomento.
Primer Josep Maria Badia i després Josep Alabern van expressar el sentiment unitari dels col·legis professionals sobre la necessitat d’un projecte de connexió entre la capital del Bages i Barcelona mitjançant una via ràpida ferroviària. Però no només això sinó que és bàsic que Manresa pugui estar connectada correctament amb el seu entorn i, des d’aquest punt de vista, el servei que ofereix la línia de Lleida de Renfe no té cabuda en el segle XXI. Alabern va qualificar el servei ferroviari actual, tant el que presta Renfe com els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, «d’absolutament deficient» i va avisar que el que s’està reclamant és que hi hagi una planificació d’infraestructures a mig i llarg termini adequada, «però també millores a curt termini».
Des dels col·legis professionals del Bages s’entén que les infraestructures ferroviàries suposen una gran despesa que ha d’estar molt ben apamada i correctament periodificada, però no es troba excuses per no fer altres actuacions de millora que suposen una despesa econòmica menor. Tenint en compta el volum d’inversió que s’ha fet en altres territoris per millorar el servei ferroviari, els col·legis professionals no accepten que s’apliqui a la comarca del Bages plantejaments estrictament de rendibilitat econòmica.
Per això reclamen una millor organització del servei ferroviari i una anàlisi de possibilitats que posi en primer terme la millora del servei i en segon terme la inversió que això suposa, ja que sempre suposarà una despesa inferior a la que s’ha dut a terme en altres punts de la geografia catalana.
D’aquesta anàlisi, els col·legis professionals esperen que se’n derivin millores de freqüències i d’horaris o, dit d’una altra manera, «trens que ens portin a Barcelona en 55 minuts», va afirmar Alabern, i sortides cada quart d’hora en part de la franja horària que ara en contempla cada mitja hora. Els col·legis professionals van assegurar que no es limitaran a fer la carta, signar-la i fer-la arribar als destinataris, sinó que faran seguiment del tema i no descarten posar en marxa altres mesures de pressió.
D’aquesta manera fan pinya amb les mesures de millora del servei que han estat concretades per l’Ajuntament de Manresa en una moció aprovada unànimement en el darrer ple municipal. La moció reclama a la Generalitat la incorporació del ramal ferroviari d’alta velocitat entre Manresa i Martorell al projecte de l’eix transversal ferroviari i que s’inclogui aquest compromís en el Pacte per a les Infraestructures de Catalunya. També que en el termini màxim de 4 anys, es redueixin els temps de trajecte en la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona per sota dels 60 minuts i que les mesures s’executin dins el període 2009-2012. A més es demana l’elaboració d’un pla d’infraestructures ferroviàries de Manresa i el Bages que en concreti les dimensions i el calendari d’execució i que dibuixi la xarxa completa del sistema ferroviari.
Els col·legis professionals s´uneixen en un clam contra el «deficient» servei ferroviari
http://www.regio7.cat/secciones/noticia ... ferroviari
Representants dels catorze col·legis professionals que operen a la comarca del Bages reunits, ahir, al Col·legi d´Advocats de Manresa Mireia Arso
Tots els col·legis professionals que treballen en l´àmbit de la comarca del Bages es van aplegar ahir en un acte a Manresa per dir que ja n´hi ha prou i presentar la carta, continguda pero indignada, enviada al President Montilla.
FRANCESC GALINDO / MANRESA «Manresa reivindica des de fa decennis reduir la durada del viatge en tren a Barcelona, que actualment és la mateixa que fa un segle». Així comença la carta signada pels catorze col·legis professionals que funcionen a la comarca del Bages i que ahir es van reunir per fer públic el seu creixent malestar.
La carta, adreçada al President de la Generalitat, José Montilla és signada pels col·legis d’Advocats de Manresa, d’Agents Comercials, d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, d’Arquitectes, de Delineants Tècnics Superiors, de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials, de Doctors i Llicenciats, d’Enginyers Industrials, d’Enginyers Tècnics Industrials, de Farmacèutics, de Gestors Administratius, d’Infermeria, de Metges i de Procuradors.
Tanta unanimitat arriba després que es fes públic que el Govern de la Generalitat havia decidit eliminar el projecte de connexió entre la capital del Bages i Barcelona mitjançant una via ràpida ferroviària. La reacció dels col·legis professionals salta a l’esfera pública un cop ja han aparegut el posicionament conjunt de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Manresa i del Consorci Viari de la Catalunya Central. La supressió del ramal ràpid ha estat el detonador d’una reacció en cadena contra d’una situació inadmissible que s’anava suportant –avui es tarda més a anar a Barcelona en tren que el 1955. En la missiva s’afirma que «en el segle XXI Manresa no pot estar tan a prop de la capital del país i, alhora, a 75 minuts lluny. No ens ho podem permetre ni el teixit social ni els àmbits empresarials ni professionals».
Els col·legis professionals volen el reconeixement de Manresa com a nus de comunicacions per la seva centralitat geogràfica i la capacitat de lideratge de la Catalunya central i que «les seves connexions siguin suficients, àgils i còmodes, d’acord amb els temps actuals i el paper que la ciutat vol jugar en el context del país».
És per això que els col·legis professionals demanen al President de la Generalitat que atengui la seva petició d’una via ferroviària ràpida que escurci «de forma rellevant» la durada d’uns viatges en tren que són estratègics per a la societat i l’economia del Bages. La carta, a banda de a Montilla, també serà enviada al Ministeri de Fomento.
Primer Josep Maria Badia i després Josep Alabern van expressar el sentiment unitari dels col·legis professionals sobre la necessitat d’un projecte de connexió entre la capital del Bages i Barcelona mitjançant una via ràpida ferroviària. Però no només això sinó que és bàsic que Manresa pugui estar connectada correctament amb el seu entorn i, des d’aquest punt de vista, el servei que ofereix la línia de Lleida de Renfe no té cabuda en el segle XXI. Alabern va qualificar el servei ferroviari actual, tant el que presta Renfe com els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, «d’absolutament deficient» i va avisar que el que s’està reclamant és que hi hagi una planificació d’infraestructures a mig i llarg termini adequada, «però també millores a curt termini».
Des dels col·legis professionals del Bages s’entén que les infraestructures ferroviàries suposen una gran despesa que ha d’estar molt ben apamada i correctament periodificada, però no es troba excuses per no fer altres actuacions de millora que suposen una despesa econòmica menor. Tenint en compta el volum d’inversió que s’ha fet en altres territoris per millorar el servei ferroviari, els col·legis professionals no accepten que s’apliqui a la comarca del Bages plantejaments estrictament de rendibilitat econòmica.
Per això reclamen una millor organització del servei ferroviari i una anàlisi de possibilitats que posi en primer terme la millora del servei i en segon terme la inversió que això suposa, ja que sempre suposarà una despesa inferior a la que s’ha dut a terme en altres punts de la geografia catalana.
D’aquesta anàlisi, els col·legis professionals esperen que se’n derivin millores de freqüències i d’horaris o, dit d’una altra manera, «trens que ens portin a Barcelona en 55 minuts», va afirmar Alabern, i sortides cada quart d’hora en part de la franja horària que ara en contempla cada mitja hora. Els col·legis professionals van assegurar que no es limitaran a fer la carta, signar-la i fer-la arribar als destinataris, sinó que faran seguiment del tema i no descarten posar en marxa altres mesures de pressió.
D’aquesta manera fan pinya amb les mesures de millora del servei que han estat concretades per l’Ajuntament de Manresa en una moció aprovada unànimement en el darrer ple municipal. La moció reclama a la Generalitat la incorporació del ramal ferroviari d’alta velocitat entre Manresa i Martorell al projecte de l’eix transversal ferroviari i que s’inclogui aquest compromís en el Pacte per a les Infraestructures de Catalunya. També que en el termini màxim de 4 anys, es redueixin els temps de trajecte en la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona per sota dels 60 minuts i que les mesures s’executin dins el període 2009-2012. A més es demana l’elaboració d’un pla d’infraestructures ferroviàries de Manresa i el Bages que en concreti les dimensions i el calendari d’execució i que dibuixi la xarxa completa del sistema ferroviari.
Tots aquests polítics i societat civil que bramen el que hauríen de fer és convocar una manifestació a BCN dels bagencs que n'estem fins als nassos. Si quan es presenti el Plà de Rodalies no hi han millores periodificades a la C4 nord amb dates concretes i administració que se n'ha de fer càrrec; o si la Generalitat ens vol fer passar amb la caqueta actual de la R5 per comptes de tenir una connexió ràpida ni que sigui en 20 anys, haurem de començar a pensar en baixar a BCN (en Renfe i en FGC, a veure qui arriba abans) i així almenys serem visibles per als catalans que no estan posats al tema.
Avui aquest matí quan anava cap a la universitat m'ha vingut una noia i m'ha donat un paperet on s'informa que es farà una manifestació el dia 3 de juliol a les 18.30 a l'estació de la renfe amb posterior cercavila fins al Casino i xerrada informativa per reclamar millores en el temps de viatge de la línia de RENFE per fer-la competitiva amb el transport privat.
Us deixo l'enllaç al blog on hi ha tota la informació:
http://igualquefa150anys.blogspot.com/
Us deixo l'enllaç al blog on hi ha tota la informació:
http://igualquefa150anys.blogspot.com/
Felicitats per aquesta iniciativa, i gràcies per informar-nos. Espero i desitjo que amb la pressió popular, aconsegueixin millores en la durada dels viatges.
-
BB9200
- N8
- Entrades: 748
- Ubicació: Estudiant al meu ''despatx'' en favor del transport públic (per alguna cosa estic al FTC home...).
- Contacta:
Per la meva part, per les dos bandes: renfe i FGC.tindrien que millorar notablement els temps de viatge, i no deixar tan abandonats les puntes de rodalies que tant abandonades estan. Es ja afortunadament hora de que la gent surti al carrer per reindivicar-se, com cada cop fan més, en favor d'una bona causa 
.
.Alguna cosa se sent quan viatges en tren groc. Aquesta cosa no la sents en els altres trens, és una sensació única, de llibertat, de qualsevol cosa. Ara, la essència Eau du Z100 es pot perdre definitivament en la línia. Z100! Sí
Sí a la Recuperació de la mamòria històrica del cremallera de Núria.
METROràpid: Més a prop de l'Aeroport, més a prop de la ciutat, més a prop d'Europa.
Web actualitzada a dia de 10 d'agost del 2009: http://www.bb9200.wordpress.com/
Sí a la Recuperació de la mamòria històrica del cremallera de Núria.
METROràpid: Més a prop de l'Aeroport, més a prop de la ciutat, més a prop d'Europa.
Web actualitzada a dia de 10 d'agost del 2009: http://www.bb9200.wordpress.com/
Aquest futlletó aplicat a la xarxa de FGC què hauria de dir ? Potsé que estan pitjor que fa 150 anys ?
Genial! tant de bo que siguem molta gent.
Que mal muntat està el món! Si un/a té la "sort" de viure a Lleida, sap que pot ser a la capital (a 180 quilòmetres) en una hora; si per exemple té l'infortuni de viure a Manresa (a 65 quilòmetres de la capital), en cap cas no podrà arribar a la capital en menys de setanta minuts (i, a més, es trobarà ben marginat i allunyat de les grans xarxes comunicatives ferroviàries) . Com es penalitza alguns ciutadans! O com alguns ciutadans esdevenen -sense ells pretendre-ho- uns privilegiats! Endavant, manresans. Crec que tots plegats
hauríem d'entendre que s'està reivindicant alguna cosa més que unes millores en la durada dels trajectes Manresa-Barcelona.
hauríem d'entendre que s'està reivindicant alguna cosa més que unes millores en la durada dels trajectes Manresa-Barcelona.
Recordeu que és interessant que vinguin usuaris tant de renfe com de fgc, però que la sortida es farà de l'estació de la Renfe a les 18:30, aquest divendres.
Jo de tú, proposaria trobada al subfòrum dedicat a això, al menys, per saber quanta gent del fòrum hi aniria.
-
Jordi Freixas
Sobre això que comentes (i al marge de que en Bernat ja ha matitzat que l'ETF està pevist que passi per Manresa), jo vaig fer en un altre fil la meva particular proposta de reconversió de la línia Llobregat-Anoia a l'ample UIC, i posterior alargament fins a Puigcerdà, tal i com estava previst inicialment.Ecomobisostrans ha escrit:Encara que Manresa no sigui una capital de província, de moment, per que estava previst que ho fos, amb els seus 80000 habitants al municipi, i 160000 a la seva àrea metropolitana, ben be pot ser tractada igual que una capital de provincia.
Per aixo jo faria el següent:
2 vies noves d'alta velocitat de Barcelona a Manresa (per on sigui) sense cap parada intermitja, i que continuin cap a Solsona, Oliana, Andorra i Ospitalet près l'Andorre. I amb un ramal a Berga, Bagà, Bellver i La Seu i un altre de Bellver a Puigcerdà i Bourg-Madame
De manera que les línies quedessin mes o menys així:
Sortides de Barcelona:
6:00 Andorra per via Solsona directe, parant nomes a Manresa, on hi hauria enllaç amb tren Manresa-La Seu amb parades "A"
6:30 Andorra per Berga, amb parades "C"
7:00 Andorra per Solsona, amb parades "B"
7:30 Andorra per Berga, amb parades "D"
8:00 Andorra per via Solsona directe, parant nomes a Manresa i La Seu, on hi hauria enllaç amb tren Manresa-Solsona amb parades "A"
8:30 Andorra per Berga, amb parades "C"
9:00 Andorra per Solsona, amb parades "B"
9:30 Andorra per Berga, amb parades "D"
etc.
Parades "A": Les del tram Manresa-Solsona (Callús, Súria, Cardona, i alguns dels trens alguna mes com Valls de Torruella, etc.
Parades "B": Les del tram Solsona-La Seu (Oliana, Coll de Nargó, Organyà, etc)
Parades "C": Les del tram Manresa-Bellver (Sallent, Balsareny, Navàs, etc.)
Parades "D": Berga, i les del tram Bellver-La Seu (Pont de Bar, Arsèguel, etc.)
A més a més hi hauria la línia Bourg-Madame-Puigcerdà-La Seu, que enllaçaria amb les altres 2 a La Seu i a Bellver, i a Puigcerdà enllaçaria amb la C3 i a Bourg-Madame amb la línia La Tour de C-Perpignan.
Quan pugui penjaré un plànol per que es vegi millor.
http://www.regio7.cat/secciones/noticia ... etat-Renfe
Més de 100 usuaris protesten per la precarietat de Renfe
Xiulades i crits van amenitzar un acte que va servir per evidenciar la indignació per la situació del servei ferroviari
Aprofitant el dia que es complien els 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Manresa, més d'un centenar de persones es van manifestar ahir per la ciutat per reivindicar un tren fins a Barcelona més ràpid. L'acte va començar a l'estació de la Renfe, on
es va escenificar com devia ser la inauguració del tren fa un segle i mig. La situació actual d'aquest transport va rebre una monumental xiulada
GEMMA CAMPS/MANRESA Monumental xiulada la que va rebre, ahir, la Renfe per part dels usuaris i usuàries emprenyats. Més d'un centenar es van reunir a l'estació per reclamar millores. La pancarta que duien ho deia tot: "Renfe: 150 anys robant-nos el temps". Just ahir feia 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Manresa, onze anys després de l'entrada en funcionament del primer ferrocarril a Catalunya i a Espanya.
L'acte va tardar més del previst a començar perquè el tren que s'esperava a les 7 a Manresa va (tornar a) anar tard. Un quart d'hora. En arribar el comboi a l'estació, els participants a l'acte, que organitzava la Plataforma de celebració dels 150 anys de la Renfe, el van rebre a l'andana amb aplaudiments, reproduint els que devien donar els manresans i manresanes de fa un segle i mig al primer ferrocarril que va trepitjar la ciutat. Convenientment abillats per a l'ocasió, l'esperaven l'alcalde de l'època (Josep Herp) i companyia. Ja a dins de l'estació (amb la presència dels Mossos d'Esquadra, que els agents de seguretat es van encarregar d'avisar), es va fer l'acte protocol·lari d'inauguració, amb tall de cinta inclòs, a càrrec de l'alcalde Herps i d'un representant dels accionistes de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
L'alcalde de l'època (a qui es va encarregar de donar vida l'actor Joan Cirera), va recordar alguns dels esdeveniments que havien convertit Manresa en una ciutat capital. La primera màquina de vapor, la carretera a Cardona, el projecte de Casa Caritat... Amb joia, va assegurar que aquell 3 de juliol de l'any 1859 el tren havia trigat 80 minuts, però que, de ben segur, al cap de 150 anys seria capaç de comunicar Manresa amb Barcelona en menys de 45 minuts. Va ser la cirereta al pastís; el comentari ideal per desfermar la cridòria dels assistents, entre els quals els regidors Alexis Serra (CiU) i Adam Majó (CUP), i el diputat Joan Canongia (PSC) que, mentre no arribava el tren, va tenir temps de rebre l'esbroncada d'una usuària emprenyada, evidentment.
Després de la lectura del manifest, en què es denuncia la precarietat actual de la Renfe (que no difereix massa de la dels Ferrocarrils de la Generalitat, quant a la durada del trajecte) i es demana als polítics locals un cop de puny a la taula per millorar la situació, els participants van iniciar el recorregut fins al Casino, on tindria lloc l'acte final. Parapetats darrere la pancarta (que duien les autoritats de fa 150 anys), i acompanyats per xiulets, cops de cassola, gralles i tambors, van travessar la ciutat fent parades tècniques a la Plana de l'Om i a la plaça de Sant Domènec i repartint quartilles del manifest a conductors i vianants, que les van rebre amb complicitat. Només a la sortida de l'estació el trànsit va quedar retingut uns minuts perquè passessin els manifestants, sense més conseqüències. La darrera parada, abans d'entrar al Casino, va ser just davant d'aquest edifici, on es va tornar a llegir el manifest. Helena Cerdan, com a portaveu de la plataforma, explicava que la intenció és que aquest acte no sigui el darrer per reclamar millores a la Renfe, i parlava d'una propera recollida de signatures.
La sala d'actes del Casino acollia a l'hora de tancar aquesta edició una xerrada-debat a càrrec de l'historiador manresà Francesc Comas i de Ricard Riol, representant de l'Associació per la promoció del transport públic. Comas va començar la seva intervenció utilitzant una paraula que, ahir, resumia l'estat d'ànim dels participants en la manifestació. Va dir que podia parlar del ferrocarril com a manresà, com a usuari o com a historiador i que, en qualsevol dels tres casos, el sentiment era el mateix: "emprenyament".
Més de 100 usuaris protesten per la precarietat de Renfe
Xiulades i crits van amenitzar un acte que va servir per evidenciar la indignació per la situació del servei ferroviari
Aprofitant el dia que es complien els 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Manresa, més d'un centenar de persones es van manifestar ahir per la ciutat per reivindicar un tren fins a Barcelona més ràpid. L'acte va començar a l'estació de la Renfe, on
es va escenificar com devia ser la inauguració del tren fa un segle i mig. La situació actual d'aquest transport va rebre una monumental xiulada
GEMMA CAMPS/MANRESA Monumental xiulada la que va rebre, ahir, la Renfe per part dels usuaris i usuàries emprenyats. Més d'un centenar es van reunir a l'estació per reclamar millores. La pancarta que duien ho deia tot: "Renfe: 150 anys robant-nos el temps". Just ahir feia 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Manresa, onze anys després de l'entrada en funcionament del primer ferrocarril a Catalunya i a Espanya.
L'acte va tardar més del previst a començar perquè el tren que s'esperava a les 7 a Manresa va (tornar a) anar tard. Un quart d'hora. En arribar el comboi a l'estació, els participants a l'acte, que organitzava la Plataforma de celebració dels 150 anys de la Renfe, el van rebre a l'andana amb aplaudiments, reproduint els que devien donar els manresans i manresanes de fa un segle i mig al primer ferrocarril que va trepitjar la ciutat. Convenientment abillats per a l'ocasió, l'esperaven l'alcalde de l'època (Josep Herp) i companyia. Ja a dins de l'estació (amb la presència dels Mossos d'Esquadra, que els agents de seguretat es van encarregar d'avisar), es va fer l'acte protocol·lari d'inauguració, amb tall de cinta inclòs, a càrrec de l'alcalde Herps i d'un representant dels accionistes de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
L'alcalde de l'època (a qui es va encarregar de donar vida l'actor Joan Cirera), va recordar alguns dels esdeveniments que havien convertit Manresa en una ciutat capital. La primera màquina de vapor, la carretera a Cardona, el projecte de Casa Caritat... Amb joia, va assegurar que aquell 3 de juliol de l'any 1859 el tren havia trigat 80 minuts, però que, de ben segur, al cap de 150 anys seria capaç de comunicar Manresa amb Barcelona en menys de 45 minuts. Va ser la cirereta al pastís; el comentari ideal per desfermar la cridòria dels assistents, entre els quals els regidors Alexis Serra (CiU) i Adam Majó (CUP), i el diputat Joan Canongia (PSC) que, mentre no arribava el tren, va tenir temps de rebre l'esbroncada d'una usuària emprenyada, evidentment.
Després de la lectura del manifest, en què es denuncia la precarietat actual de la Renfe (que no difereix massa de la dels Ferrocarrils de la Generalitat, quant a la durada del trajecte) i es demana als polítics locals un cop de puny a la taula per millorar la situació, els participants van iniciar el recorregut fins al Casino, on tindria lloc l'acte final. Parapetats darrere la pancarta (que duien les autoritats de fa 150 anys), i acompanyats per xiulets, cops de cassola, gralles i tambors, van travessar la ciutat fent parades tècniques a la Plana de l'Om i a la plaça de Sant Domènec i repartint quartilles del manifest a conductors i vianants, que les van rebre amb complicitat. Només a la sortida de l'estació el trànsit va quedar retingut uns minuts perquè passessin els manifestants, sense més conseqüències. La darrera parada, abans d'entrar al Casino, va ser just davant d'aquest edifici, on es va tornar a llegir el manifest. Helena Cerdan, com a portaveu de la plataforma, explicava que la intenció és que aquest acte no sigui el darrer per reclamar millores a la Renfe, i parlava d'una propera recollida de signatures.
La sala d'actes del Casino acollia a l'hora de tancar aquesta edició una xerrada-debat a càrrec de l'historiador manresà Francesc Comas i de Ricard Riol, representant de l'Associació per la promoció del transport públic. Comas va començar la seva intervenció utilitzant una paraula que, ahir, resumia l'estat d'ànim dels participants en la manifestació. Va dir que podia parlar del ferrocarril com a manresà, com a usuari o com a historiador i que, en qualsevol dels tres casos, el sentiment era el mateix: "emprenyament".
-
Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3713
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
- Vídeo de l'acte que va sortir al TN Vespre de TV3: http://www.3cat24.cat/video/1348699
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1022
Manresa pide acortar el viaje en tren a BCN a 55 minutos
1. • Los convoyes a la capital catalana tardan casi lo mismo que hace 150 años
Una vieja locomotora sale de Manresa en una imagen tomada en 1910. Foto: ARXIU JAUME PONS
JOSEP SALLENT
MANRESA
Las campanas de la basílica de la Seu anunciaban el 3 de julio de 1859 la llegada a Manresa del primer tren procedente de Barcelona. Aquellas vagonetas de vapor tardaron 80 minutos en completar el recorrido entre ambas ciudades, sin ninguna parada intermedia. Hoy, el convoy más rápido de Cercanías de Renfe tarda 71 minutos en completar el mismo trayecto, pero los usuarios llevan tiempo reclamando soluciones para que se reduzca a solo 55.
Las campanas del siglo XIX se transformaron la semana pasada en un sonoro repique de cacerolas, empuñadas por un centenar de manresanos que celebraron ruidosamente el aniversario de la llegada del tren. ¿Cómo es posible que los actuales trenes eléctricos de Renfe tarden casi el mismo tiempo en realizar el recorrido de Barcelona a Manresa que el que empleaban las locomotoras de hace 150 años?, se preguntan los sufridos usuarios.
Los afectados intuyen dos motivos: el primero, el alto número de paradas intermedias que efectúan hoy los convoyes (los trenes semidirectos paran en 12 estaciones y el resto, en 17). El segundo, el denso tráfico metropolitano de la línea C-4, en la que confluyen diariamente, en una sola vía, 257 trenes. Ello supone que la velocidad media de un tren entre Barcelona y Manresa se reduzca a 56 kilómetros por hora, por debajo de otras líneas de Cercanías.
SOLUCIONES / La clave para acortar la duración actual del trayecto es el túnel de Montcada. La obra, prevista en el Plan de Infraestructuras de Cercanías 2008-2015, será un atajo que ahorrará dos kilómetros de vía y reducirá el trayecto entre seis y ocho minutos. Sin embargo, a principios del 2009, todos los partidos políticos y colegios profesionales de Manresa se unieron para reivindicar que la duración del viaje se reduzca a 55 minutos. Para ello, sería necesario, dijeron, el desdoblamiento de las vías en el área metropolitana –una actuación no concretada en el plan de infraestructuras–, para permitir el adelantamiento de trenes. Desde el Bages, también se piden más convoyes directos con paradas únicamente en Terrassa y en Sabadell. Y es que la otra línea de Barcelona a Manresa, la de los Ferrocarrils de la Generalitat, tarda aún más en realizar el trayecto: 89 minutos.
ENVIDIA DEL PASADO / «Sentimos una gran envidia de los manresanos de 1859», recoge el manifiesto de un grupo de usuarios de Renfe elaborado con motivo del 150° aniversario. «No sabemos exactamente como es que solamente 11 años después de que Catalunya viera el primer ferrocarril, Manresa ya dispusiera de una vía de tren que ponía sus mercancías y su gente a 80 minutos de Barcelona», añade el texto. De hecho, hace 150 años, los vecinos de Manresa tuvieron una plena conciencia del histórico evento y, según las crónicas de la época, una muchedumbre saludó la llegada del tren.
Manresa pide acortar el viaje en tren a BCN a 55 minutos
1. • Los convoyes a la capital catalana tardan casi lo mismo que hace 150 años
Una vieja locomotora sale de Manresa en una imagen tomada en 1910. Foto: ARXIU JAUME PONS
JOSEP SALLENT
MANRESA
Las campanas de la basílica de la Seu anunciaban el 3 de julio de 1859 la llegada a Manresa del primer tren procedente de Barcelona. Aquellas vagonetas de vapor tardaron 80 minutos en completar el recorrido entre ambas ciudades, sin ninguna parada intermedia. Hoy, el convoy más rápido de Cercanías de Renfe tarda 71 minutos en completar el mismo trayecto, pero los usuarios llevan tiempo reclamando soluciones para que se reduzca a solo 55.
Las campanas del siglo XIX se transformaron la semana pasada en un sonoro repique de cacerolas, empuñadas por un centenar de manresanos que celebraron ruidosamente el aniversario de la llegada del tren. ¿Cómo es posible que los actuales trenes eléctricos de Renfe tarden casi el mismo tiempo en realizar el recorrido de Barcelona a Manresa que el que empleaban las locomotoras de hace 150 años?, se preguntan los sufridos usuarios.
Los afectados intuyen dos motivos: el primero, el alto número de paradas intermedias que efectúan hoy los convoyes (los trenes semidirectos paran en 12 estaciones y el resto, en 17). El segundo, el denso tráfico metropolitano de la línea C-4, en la que confluyen diariamente, en una sola vía, 257 trenes. Ello supone que la velocidad media de un tren entre Barcelona y Manresa se reduzca a 56 kilómetros por hora, por debajo de otras líneas de Cercanías.
SOLUCIONES / La clave para acortar la duración actual del trayecto es el túnel de Montcada. La obra, prevista en el Plan de Infraestructuras de Cercanías 2008-2015, será un atajo que ahorrará dos kilómetros de vía y reducirá el trayecto entre seis y ocho minutos. Sin embargo, a principios del 2009, todos los partidos políticos y colegios profesionales de Manresa se unieron para reivindicar que la duración del viaje se reduzca a 55 minutos. Para ello, sería necesario, dijeron, el desdoblamiento de las vías en el área metropolitana –una actuación no concretada en el plan de infraestructuras–, para permitir el adelantamiento de trenes. Desde el Bages, también se piden más convoyes directos con paradas únicamente en Terrassa y en Sabadell. Y es que la otra línea de Barcelona a Manresa, la de los Ferrocarrils de la Generalitat, tarda aún más en realizar el trayecto: 89 minutos.
ENVIDIA DEL PASADO / «Sentimos una gran envidia de los manresanos de 1859», recoge el manifiesto de un grupo de usuarios de Renfe elaborado con motivo del 150° aniversario. «No sabemos exactamente como es que solamente 11 años después de que Catalunya viera el primer ferrocarril, Manresa ya dispusiera de una vía de tren que ponía sus mercancías y su gente a 80 minutos de Barcelona», añade el texto. De hecho, hace 150 años, los vecinos de Manresa tuvieron una plena conciencia del histórico evento y, según las crónicas de la época, una muchedumbre saludó la llegada del tren.