Projectes d'autopistes barcelonines de la dècada del 1970

[Oriolix]

Procedent del fil http://transport.cat/viewtopic.php?f=2& ... 33#p226533


L'altre projecte estrella a Gràcia que per sort no va arribar a veure la llum, va ser l'anomenada "Via O", una autopista urbana com els cinturons de ronda, que havia de connectar Lesseps amb Joanic. N'he trobat una referència a l'adreça següent.

http://pladebarcelona.wordpress.com/201 ... de-gracia/

[wefer]

Molt interessant, no sabia que hi s'haguessin construït cases seguint aquest projecte.

Recordo que quan era petit circulava per casa un fulletó (que tan de bo algun dia aparegui per algun costat) editat per l'ajuntament d'en Porcioles on s'explicaven tots els projectes d'autopistes que es volien construir. A part del les rondes actuals, apareixia una autopista pel que avui dia és Gran de Gràcia, que s'unia al "primer cinturó" (avui ronda del mig) a Lesseps.
O sigui que Gràcia no hagués quedat partida només per l'autopista Lesseps/Joanic, sinó que també hagués quedat dividida verticalment.

Altres projectes curiosos, que jo recordi:

• Autopista Rambla Prim / Fabra i Puig: autopista pel que avui és la Rambla Prim, que havia de tenir continuïtat per Fabra i Puig i enllaçar en un altre gran nus de comunicacions amb l'autopista Meridiana en el que avui és la confluència de Fabra i Puig i Meridiana, al costat de Sant Andreu Arenal. La part de Prim, abans de ser Rambla, tenia un descampat al mig que, efectivament, estava preparat per ser autopista, mentre que a Sant Andreu es va arribar a eliminar la rambla per posar-hi més carrils. Encara avui dia, part de l'entorn de Fabra i Puig / Meridiana està afectat per l'Ajuntament, encara que per a usos "indeterminats".
• Autopista Eixample / Horta: autopista mar-muntanya travessant l'Eixample i seguint pel túnel de la Rovira, per després agafar l'Avinguda de l'Estat fins el segon cinturó (Ronda de Dalt). Es va començar a construir el túnel de La Rovira però greus problemes constructius (els mateixos que anys després provocarien l'enfonsament El Carmel) van deixar l'obra inacabada molts anys. L'Avinguda es va construir preparada per posar-hi l'autopista (per això la part central, ara parc, està enfonsada) i també es va construir l'enllaç amb la Ronda de Dalt, encara operatiu. A la part de l'Eixample, no es va fer res, que jo sàpiga.

Si algú trobés el projecte complet d'autopistes dels '70, seria molt interessant.

[alf_]

Me encanta porque Trias llegó a proponer una cosa parecida a la autopista que iría por Gran de Gràcia hasta Lesseps, un proyecto de autopista subterránea desde el centro hasta Sarrià.

Increíble que en los años 70 aún se defendieran proyectos de ese tipo (y más aún que se haga hoy en día), después de los catastróficos resultados que salieron a la luz en precisamente esa década cuando las ciudades estadounidenses estaban de nuevo colapsadas de tráfico, ya con posterioridad al boom de las autopistas urbanas de los años 50-60. Las ciudades americanas ya habían visto un importante tráfico con anterioridad, lo cual dio lugar a precisamente esa expansión en autopistas como opción más "moderna" a la ampliación de los transportes públicos, como sí se acabó haciendo en el centro de europa (aunque sólamente después de una época de similar locura por el coche y las autopistas). Los resultados ahora se hacen ver, pero aquí nos negamos con toda vehemencia a aprender de los errores de otros...

[carles10000]

Me encanta porque Trias llegó a proponer una cosa parecida a la autopista que iría por Gran de Gràcia hasta Lesseps, un proyecto de autopista subterránea desde el centro hasta Sarrià.

Increíble que en los años 70 aún se defendieran proyectos de ese tipo (y más aún que se haga hoy en día), después de los catastróficos resultados que salieron a la luz en precisamente esa década cuando las ciudades estadounidenses estaban de nuevo colapsadas de tráfico, ya con posterioridad al boom de las autopistas urbanas de los años 50-60. Las ciudades americanas ya habían visto un importante tráfico con anterioridad, lo cual dio lugar a precisamente esa expansión en autopistas como opción más "moderna" a la ampliación de los transportes públicos, como sí se acabó haciendo en el centro de europa (aunque sólamente después de una época de similar locura por el coche y las autopistas). Los resultados ahora se hacen ver, pero aquí nos negamos con toda vehemencia a aprender de los errores de otros...

En la epoca del Porciolismo se dio toda la prioridad al coche (mira una foto de la Meridiana de aquella epoca que era una semiautopista....),al autobús,y todo que daba olor a tranvia y transporte publico sostenible era "cosa de otros...."(ya se vió como acabó por dentro el último tranvia que circuló por BCN,gracias a inteligentes "ciudadanos"),era la epoca del falso desarrollismo,del 600,y por suerte para todos una epoca ya superada,hoy en día los politicos tendran aciertos o equivocaciones,y aunque en Barcelona y en su area metropolitana y en su conjunto en el resto de Catalunya queda mucho por hacer en materia de transporte público,la mentalidad ya no es la misma y poco a poco se va imponiendo la cordura tanto por parte de politicos y tambien de los ciudadanos......

[Mortadel·lo]

de fet la VIA 0 hauria passat més o menys per la cuina de casa meva

[Oriolix]

La gran autopista de Barcelona dels anys 70 va ser el primer cinturó, que avui anomenem Ronda del Mig, tot i que de fet té un munt de noms diferents: Pg.Zona Franca, Badal, Brasil, Carles III, General Mitre, Travessera de Dalt, Ronda del Guinardó.. (i aquí ja em perdo)

La "gràcia" d'aquest primer cinturó és que va destrossar barris com Sants, amb trams de fins a 10 carrils (6 enfonsats, més 2 per lateral), mentre que en barris com Sant Gervasi no passava de 6 carrils en superfície, i és que encara hi ha classes.

Per qui vulgui més, buscant sobre el tema, he trobat aquest article de l'any 1973 "El primer cinturón de ronda" de Lluís Brau, publicat a la revista "Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo"
http://www.raco.cat/index.php/Cuadernos ... 682/161007

[Oriolix]

I una curiositat del primer cinturó, que explicaven a casa com a mostra de la corrupció de l'Ajuntament, era l'anomenada "corba del marquès". En concret es tracta del tram entre Prat de la Riba i Ganduxer, on el traçat fa una doble corba estranyíssima. Una doble corba, per cert, on vergonyosament hi ha hagut més d'un accident com mostren avui en dia les parets del túnel construït fa uns anys. Doncs deien que el traçat lògic era recte, seguint la línia més curta entre dos punts, però resultava que aquest traçat afectava uns terrenys del marquès de Comillas, amic de l'alcalde Porcioles. La solució va ser fer aquesta doble corba que tots els barcelonins coneixem, i que deixaven immaculades les aristocràtiques propietats de l'amic. se non è vero...

corba_marques.jpg (199.66 KiB) Visualitzat 10861 cops

En punts vermells, el traçat més lògic

[Guigui]

No és sols a casa teva que s'ha explicat la història de la "corba del marquès" (per cert, no en coneixia el nom, però està molt ben trobat). I la geometria és massa tossuda perquè aquesta giragonsa sigui un simple imperatiu tècnic.

[Fran-Ikarus]

• Autopista Rambla Prim / Fabra i Puig: autopista pel que avui és la Rambla Prim, que havia de tenir continuïtat per Fabra i Puig i enllaçar en un altre gran nus de comunicacions amb l'autopista Meridiana en el que avui és la confluència de Fabra i Puig i Meridiana, al costat de Sant Andreu Arenal. La part de Prim, abans de ser Rambla, tenia un descampat al mig que, efectivament, estava preparat per ser autopista, mentre que a Sant Andreu es va arribar a eliminar la rambla per posar-hi més carrils. Encara avui dia, part de l'entorn de Fabra i Puig / Meridiana està afectat per l'Ajuntament, encara que per a usos "indeterminats".

Tens alguna informació més concreta sobre aquest? Vaig viure-hi més de 30 anys al davant (dels quals més de la meitat amb el "format descampat", per cert fantàstic quan ets un nen de barri) i no tenia ni la més mínima idea d'aquest projecte d'autopista urbana. Molt encuriosit.

Sí que se'n parlava, de la futura unió amb Onze de Setembre/Fabra i Puig, però jo sempre vaig imaginar un passeig, avinguda o de fet rambla com ha acabat succeïnt (tot i que sense continuïtat entre els dos sectors)

[wefer]

Jo recordo perfectament com en els plànols de Barcelona sortia aquest traçat més recte com "en projecte" durant molts anys. Ara he mirat la cartografia de l'Ajuntament i ja ni tan sols surt com afectat.
Com sempre si ets pobre i ha de passar un carrer per casa teva t'indemnitzen amb una porqueria i et tiren la casa a terra. Si ets ric, desvien el carrer.
Bàsicament és el funcionament habitual de la democràcia espanyola des que es va crear (i d'abans, ja ni en parlem).

[Mortadel·lo]

això és del 61

[wefer]

• Autopista Rambla Prim / Fabra i Puig: autopista pel que avui és la Rambla Prim, que havia de tenir continuïtat per Fabra i Puig i enllaçar en un altre gran nus de comunicacions amb l'autopista Meridiana

Tens alguna informació més concreta sobre aquest? Vaig viure-hi més de 30 anys al davant (dels quals més de la meitat amb el "format descampat", per cert fantàstic quan ets un nen de barri) i no tenia ni la més mínima idea d'aquest projecte d'autopista urbana. Molt encuriosit.

No en tinc cap referència concreta més enllà del que "es deia" i d'algun plànol com el que abans comentava que vaig perdre i que posaven autopistes per tot arreu. Ara, fins a quin nivell eren desitjos d'uns quants o bé eren projectes concrets, no en tinc ni idea.
El que sí és evident és que hi havia projectat un nus de comunicacions a Fabra i Puig / Meridiana (potser com a rotonda, potser com a scalextric) i es va eliminar la Rambla de Sabt Andreu per convertir-lo en un gran eix de comunicacions.
El que també cal dir és que potser el terme "autopista" és massa agosarat, coma mínim des de Sant Andreu cap amunt.

No sé, intentaré veure si puc trobar alguna cosa.

[Mortadel·lo]

per cert que em sembla que la Via 0 va anar entrant i sortint dels diferents plans urbanístics, i diria que va sortir-ne en temps de Porcioles i va tornar a entrar quan l'alcalde ja era Masó

ho dic perquè moltes actuacions urbanístiques "porciolistes" de fet no tenen res a veure amb el polèmic alcalde

[Guigui]

Bàsicament és el funcionament habitual de la democràcia espanyola des que es va crear (i d'abans, ja ni en parlem).

Quan es va crear? I no vull dir la versió oficialista de 1975 (mort del genocida), 1977 (primeres eleccions generals) o 1978 (constitució redactada a punta de pistola); sinó quelcom que faci mínimament justícia al significat etimològic del terme democràcia.

No ens enganyem: el caciquisme sempre hi ha sigut, ja fos de manera més encoberta o descarada. I, per no desviar-me massa del tema, això es nota en la construcció salvatge d'infraestructures. Durant un temps van ser autopistes urbanes; després, autovies; en una altra època, aeroports; i ara ens trobem amb la metastatització de l'alta velocitat ferroviària. Un continu històric, vaja.

[metring]

Vaaaa, parlem de projectes, que sinó la discussió no s'acaba...

[Mortadel·lo]

com a dada complementària: Enric Masó era des de 1969 president de TABASA...


i si entrem a mirar els bancs accionistes i despatxos d'advocats que representàvem l'empresa, podreu veure el més florit i nostrat del partit que ara mateix ocupa els dos costats de la plaça sant jaume

[UT596001]

Crec que això pot ser d'interès en aquest fil:

El II Cinturó: una llarga i procel.losa història: dels 300 milions de pessetes de l'any 1962 als 30.000 d'avui, per als 12 km de traçat al terme municipal de Barcelona. Revista Espais del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, número 11, any 1988

El II Cinturó: una llarga i procel.losa història (i 2): dels 300 milions de pessetes de l'any 1962 als 30.000 d'avui, per als 12 km de traçat al terme municipal de Barcelona. Revista Espais del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, número 12, any 1988

Crec que surt el plànol que fa referència en Marçal. Tot i així, surten fotos bastant interessants, sobretot per els que per aquelles dates començavem a descobrir aquest món

[Oriolix]

Un dels projectes d'autopista urbana al barri de Sants, era continuar el passeig de Sant Antoni que venia de l'Estació de Sants, sobre de les vies del tren en direcció a l'Hospitalet. Això implicava un pas elevat per sobre de la plaça de Sants (aleshores plaça de Salvador Anglada). De la lluita contra aquest pas elevat, en va sortir una de les consignes que van triomfar al barri: "Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia". N'he trobat més informació a l'adreça següent:
http://www.memoriaveinal.org/cotxeres_p ... ntjuic.php on explica que l'any 1974 es va aconseguir desestimar el projecte.

El problema és que 40 anys després, la plaça de Sants continua essent un espai fragmentat (una mica com la plaça Urquinaona), i que la cobertura de les vies encara està a mitges.

[Sanato]

Doncs a mi em van explicar que va ser per la presència de la Clínica Corachán, que havia d'anar al terra si li feien passar el cinturó per sobre...

I una curiositat del primer cinturó, que explicaven a casa com a mostra de la corrupció de l'Ajuntament, era l'anomenada "corba del marquès". En concret es tracta del tram entre Prat de la Riba i Ganduxer, on el traçat fa una doble corba estranyíssima. Una doble corba, per cert, on vergonyosament hi ha hagut més d'un accident com mostren avui en dia les parets del túnel construït fa uns anys. Doncs deien que el traçat lògic era recte, seguint la línia més curta entre dos punts, però resultava que aquest traçat afectava uns terrenys del marquès de Comillas, amic de l'alcalde Porcioles. La solució va ser fer aquesta doble corba que tots els barcelonins coneixem, i que deixaven immaculades les aristocràtiques propietats de l'amic. se non è vero...

corba_marques.jpg

En punts vermells, el traçat més lògic

[Oriolix]

Un parell d'enllaços més sobre el projecte del pas elevat a la plaça de Sants

http://hemeroteca.lavanguardia.com/prev ... 1/pdf.html
http://www.raco.cat/index.php/Cuadernos ... 822/169953