El tema en discussió era la densitat, no el nombre d'habitants. I, quant a les ciutats, enteses com a continu urbà i no com a divisió administrativa (això seria un municipi), és lícit comparar les àrees metropolitanes de Barcelona i Berlín, si hom s'ha mirat una mica (en un plànol i sobre el terreny) com és una i altra.Carlos González ha escrit:Oriolix ha escrit: I sobre el total d'habitants, Barcelona té més població que Berlín. Siusplau, documenta't millor.
- Area Metropolitana de Barcelona: 4,7M, comptant superfície 1.000km2
- Berlín 4,1M, comptant superfície de 1.300km2
Que em documenti millor?
1: Tu no m'has entés bé, Berlín té més habitants que Barcelona, 2 milions més té Berlín. Barcelona: 1,6 M / Berlín: 3,4 M
2: Parlo de la població de les ciutats, no de les àrees metropolitanes.
Unió de les dues xarxes de tramvia i reforma Diagonal
Conceptes
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.trendepalau.cat/FIVV/Tramvie ... gonal.html
TRAMVIES PER LA DIAGONAL
Volen, volem, posar tramvies per la Diagonal, no és la primera vegada, és la segona en pocs anys; la primera va acabar com el rosari de l'Aurora, perquè la relació de la ciutat, més ben dit de la gent de pes de la ciutat, amb els tramvies ha estat sovint tempestuosa. A Barcelona hi ha hagut tramvies en dos tongades, la primera durà quasi un segle i durant aquest segle foren part indissoluble de la ciutat, en lo bo i en lo dolent; perquè tal com creixia la ciutat creixien els tramvies i sense ells la ciutat no hauria pogut funcionar. Amb 371 km de línies i 500 vehicles va arribar a ser una de les xarxes importants d'Europa, la segona de la Península, després de Lisboa. Malgrat les mancances de la postguerra es podia considerar una xarxa moderna i modernitzada, sobretot després de l'adquisició, de segona mà a Washington, de cent cotxes PCC comparables als més moderns de les xarxes europees del moment, en tot cas res a veure amb les andròmines que encara circulaven per moltes ciutats de la Península. Però les autoritats del Règim ja tenien decidit que la modernització del País no vindria de part dels tramvies, sinó dels autobusos fabricats a l'empresa estatal d'auto-camions, que només tenien sortida al mercat autòcton o a països sense possibles del tercer món; d' aquesta manera les ciutats s'ompliren de camions carrossats amb més o menys seients i fortuna, que feien fum i ferum per tot arreu. El tramvia va patir, sobretot a Barcelona, una acarnissada campanya de desprestigi i menyspreu fins arribar a la vergonyosa nit de Sant Josep del 1971, on la "ciutat" celebrava l'onomàstica del persistent alcalde Porcioles amb la definitiva supressió del servei tramviari, mentre, una xusma farcida d'efluvis alcohòlics, encara no s'estilaven les herbes, destrossava els darrers vehicles en servei.
Durant dècades els defensors dels tramvies van, varem, ser uns personatges pintorescs, a qui es contemplava amb condescendència com a nostàlgics impenitents, fins que el tramvia es va a tornar a posar de moda. Així a València, a l'any 1994, es reconvertia l'antiga línia del trenet del Grao amb un tramvia urbà modern; va ser el primer tramvia modern de l'Estat, dels antics no en va sobreviure cap excepte els turístics, i a partir d'aquí va començar la febre del tramvia, qui no tenia tramvia no era ningú. Ni ha hagut de tots colors, d'autèntics disbarats com Vélez-Málaga o Jaen, que han costat molts diners per res, fins a èxits sorprenents com el de Zaragoza. En general el balanç és positiu, direm que molt positiu, els usuaris solen estar molt contents del servei i el valoren molt per sobre del autobús, on a molts llocs encara són camions carrossats.
A Barcelona la segona tongada de tramvies va començar l'any 2004 mig d'amagatotis, com si fes por o vergonya que el tramvia arribés al cor de la ciutat, no sigui que algú ho veies. A Barcelona encara hi ha molta gent que brama contra el tramvia, sovint amb el mateixos tòpics del temps d'en Porcioles; que si entorpeix el trànsit, que si fa soroll, que si és car, normalment són els que no l'han d'agafar mai i en canvi porten els nens al col·legi amb els 4x4 del Paris-Dakar, fent-se seus els carrers estrets de la part alta de la ciutat. Ambdues línies Trambaix i Trambesós es van fer a mitges, preveient per a un futur més favorable enllaçar-les per la Diagonal. Quan al 2010 es va plantejar fer-ho es va ben embolicar la troca, després de tot un seguit de despropòsits es va organitzar una consulta popular on es presentaven tres opcions diferents per la instal·lació de les vies, tot estava mal explicat i era de difícil comprensió per a un profà en la matèria; la quarta opció era el NO al tramvia, que és la que va guanyar, prèvia mobilització dels estaments, medis de comunicació i forces polítiques clarament contraris als tramvies des de sempre. Ara s'ha tornat a plantejar, i pel bé comú esperem que se'n surtin, perquè hi ha gent molt sensata i capaç al front del projecte i perquè el considerem imprescindible per la mobilitat ciutadana.
Cal donar la volta al tòpic de que: "El tramvia és perniciós perquè entorpeix el transit de vehicles particulars", ja que precisament ha de ser al contrari: "El tramvia és beneficiós perquè entorpeix i dificulta el transit del vehicle particular" i així contribueix a reduir-los al centre de la ciutat, que és del que es tracta si de veritat volem aconseguir un futur sostenible i millor per a tots.
Cal també plantejar els problemes que poden sorgir en la futura explotació. Actualment el mateix operador gestiona el Trambaix i el Trambesós amb el mateixos vehicles i criteris, però a dret a llei el futur operador del tramvia d'enllaç per la Diagonal no ha de ser necessàriament el mateix, ni els vehicles tampoc; a més a més en els darrers anys la tecnologia ha evolucionat molt de pressa i s'han posat a punt sistemes d'alimentació sense línia aèria com el del tramvia de Zaragoza, que són molt recomanables en les zones històriques i monumentals de les ciutats, i que els actuals tramvies de Barcelona no tenen.
Cal també que la societat civil partidària de la sostenibilitat, d'aconseguir un món més equilibrat pel futur on prevalgui el transport col·lectiu sobre el privat, prengui decidit partit per aquestes iniciatives; ve a conte això de la passivitat manifesta del que qualifiquem com a entorn "afeccionats", és a dir associacions, federacions i altres col·lectius d'afeccionats als ferrocarrils i tramvies, que malgrat autointitular-se defensors dels transport públic, a la pràctica només estan pendents de les seves trobades de mòduls, circuits i "mercadillos", quan podrien i haurien de posar al servei de la societat el seu enorme potencial de coneixements sobre la matèria i, sobretot, la seva independència dels interessos polítics i empresarials.
I una dada pels curiosos: a la Diagonal els tramvies només hi van passar d'esquitllentes a la primera època.
La imatge.
El cotxe imperial 208 de TB passa per Marquès de l'Argentera, just davant de l'estació de França, que tenim darrera nostre; fa la seva línia 60 del Paral·lel a Rogent per Pl. Tetuan i llueix molt distingit els esplèndids colors vermell i crema tradicionals que, anys més tard foren substituïts per dos tonalitats verd/blaves/gos com fuig, denominades popularment "blau Porcioles" que, convertia els fins aleshores llampants i vistosos tramvies amb vehicles camuflats dins la permanent grisor urbana de l'època. El títol de la pel·lícula que s'anuncia al tramvia "Los siete magnificos" (Yul Brynner) ens diu que estem al febrer de 1961; les cases del fons es mantenen quasi iguals després de mig segle, però el barri va canviar molt quan es va tancar el mercat del Born (1971); a la imatge a part del tramvia intuïm el tragí frenètic de camionetes, tricicles, carros i carretons que la proximitat del mercat central generava. Ara, menys les cases, res és igual i el barri és un apèndix d'aquest parc temàtic per a "guiris" en que s'ha convertit Barcelona, els comerços s'han transformat en locals de tapes prefabricades on cap autòcton posarà mai els peus i la vorera és una gran parada de "bicing"; però ens queda l'estació de França que gràcies a la desídia de Foment i de l'Adif ho seguirà sent per molts anys.
El suport és una magnifica diapositiva Agfacolor molt ben conservada que a penes ha necessitat cap tractament, suposem que l'autor és d'origen britànic, en tot cas quan va baixar del tren es va pal plantar a l'acera i va fotografiar tota la col·lecció de tramvies que li va passar pel davant, li agraïm perquè no n' ha quedat cap.
Diapositiva Agfacolor propietat del FIVV (Fons d'imatge Valero Vilaginés)
TRAMVIES PER LA DIAGONAL
Volen, volem, posar tramvies per la Diagonal, no és la primera vegada, és la segona en pocs anys; la primera va acabar com el rosari de l'Aurora, perquè la relació de la ciutat, més ben dit de la gent de pes de la ciutat, amb els tramvies ha estat sovint tempestuosa. A Barcelona hi ha hagut tramvies en dos tongades, la primera durà quasi un segle i durant aquest segle foren part indissoluble de la ciutat, en lo bo i en lo dolent; perquè tal com creixia la ciutat creixien els tramvies i sense ells la ciutat no hauria pogut funcionar. Amb 371 km de línies i 500 vehicles va arribar a ser una de les xarxes importants d'Europa, la segona de la Península, després de Lisboa. Malgrat les mancances de la postguerra es podia considerar una xarxa moderna i modernitzada, sobretot després de l'adquisició, de segona mà a Washington, de cent cotxes PCC comparables als més moderns de les xarxes europees del moment, en tot cas res a veure amb les andròmines que encara circulaven per moltes ciutats de la Península. Però les autoritats del Règim ja tenien decidit que la modernització del País no vindria de part dels tramvies, sinó dels autobusos fabricats a l'empresa estatal d'auto-camions, que només tenien sortida al mercat autòcton o a països sense possibles del tercer món; d' aquesta manera les ciutats s'ompliren de camions carrossats amb més o menys seients i fortuna, que feien fum i ferum per tot arreu. El tramvia va patir, sobretot a Barcelona, una acarnissada campanya de desprestigi i menyspreu fins arribar a la vergonyosa nit de Sant Josep del 1971, on la "ciutat" celebrava l'onomàstica del persistent alcalde Porcioles amb la definitiva supressió del servei tramviari, mentre, una xusma farcida d'efluvis alcohòlics, encara no s'estilaven les herbes, destrossava els darrers vehicles en servei.
Durant dècades els defensors dels tramvies van, varem, ser uns personatges pintorescs, a qui es contemplava amb condescendència com a nostàlgics impenitents, fins que el tramvia es va a tornar a posar de moda. Així a València, a l'any 1994, es reconvertia l'antiga línia del trenet del Grao amb un tramvia urbà modern; va ser el primer tramvia modern de l'Estat, dels antics no en va sobreviure cap excepte els turístics, i a partir d'aquí va començar la febre del tramvia, qui no tenia tramvia no era ningú. Ni ha hagut de tots colors, d'autèntics disbarats com Vélez-Málaga o Jaen, que han costat molts diners per res, fins a èxits sorprenents com el de Zaragoza. En general el balanç és positiu, direm que molt positiu, els usuaris solen estar molt contents del servei i el valoren molt per sobre del autobús, on a molts llocs encara són camions carrossats.
A Barcelona la segona tongada de tramvies va començar l'any 2004 mig d'amagatotis, com si fes por o vergonya que el tramvia arribés al cor de la ciutat, no sigui que algú ho veies. A Barcelona encara hi ha molta gent que brama contra el tramvia, sovint amb el mateixos tòpics del temps d'en Porcioles; que si entorpeix el trànsit, que si fa soroll, que si és car, normalment són els que no l'han d'agafar mai i en canvi porten els nens al col·legi amb els 4x4 del Paris-Dakar, fent-se seus els carrers estrets de la part alta de la ciutat. Ambdues línies Trambaix i Trambesós es van fer a mitges, preveient per a un futur més favorable enllaçar-les per la Diagonal. Quan al 2010 es va plantejar fer-ho es va ben embolicar la troca, després de tot un seguit de despropòsits es va organitzar una consulta popular on es presentaven tres opcions diferents per la instal·lació de les vies, tot estava mal explicat i era de difícil comprensió per a un profà en la matèria; la quarta opció era el NO al tramvia, que és la que va guanyar, prèvia mobilització dels estaments, medis de comunicació i forces polítiques clarament contraris als tramvies des de sempre. Ara s'ha tornat a plantejar, i pel bé comú esperem que se'n surtin, perquè hi ha gent molt sensata i capaç al front del projecte i perquè el considerem imprescindible per la mobilitat ciutadana.
Cal donar la volta al tòpic de que: "El tramvia és perniciós perquè entorpeix el transit de vehicles particulars", ja que precisament ha de ser al contrari: "El tramvia és beneficiós perquè entorpeix i dificulta el transit del vehicle particular" i així contribueix a reduir-los al centre de la ciutat, que és del que es tracta si de veritat volem aconseguir un futur sostenible i millor per a tots.
Cal també plantejar els problemes que poden sorgir en la futura explotació. Actualment el mateix operador gestiona el Trambaix i el Trambesós amb el mateixos vehicles i criteris, però a dret a llei el futur operador del tramvia d'enllaç per la Diagonal no ha de ser necessàriament el mateix, ni els vehicles tampoc; a més a més en els darrers anys la tecnologia ha evolucionat molt de pressa i s'han posat a punt sistemes d'alimentació sense línia aèria com el del tramvia de Zaragoza, que són molt recomanables en les zones històriques i monumentals de les ciutats, i que els actuals tramvies de Barcelona no tenen.
Cal també que la societat civil partidària de la sostenibilitat, d'aconseguir un món més equilibrat pel futur on prevalgui el transport col·lectiu sobre el privat, prengui decidit partit per aquestes iniciatives; ve a conte això de la passivitat manifesta del que qualifiquem com a entorn "afeccionats", és a dir associacions, federacions i altres col·lectius d'afeccionats als ferrocarrils i tramvies, que malgrat autointitular-se defensors dels transport públic, a la pràctica només estan pendents de les seves trobades de mòduls, circuits i "mercadillos", quan podrien i haurien de posar al servei de la societat el seu enorme potencial de coneixements sobre la matèria i, sobretot, la seva independència dels interessos polítics i empresarials.
I una dada pels curiosos: a la Diagonal els tramvies només hi van passar d'esquitllentes a la primera època.
La imatge.
El cotxe imperial 208 de TB passa per Marquès de l'Argentera, just davant de l'estació de França, que tenim darrera nostre; fa la seva línia 60 del Paral·lel a Rogent per Pl. Tetuan i llueix molt distingit els esplèndids colors vermell i crema tradicionals que, anys més tard foren substituïts per dos tonalitats verd/blaves/gos com fuig, denominades popularment "blau Porcioles" que, convertia els fins aleshores llampants i vistosos tramvies amb vehicles camuflats dins la permanent grisor urbana de l'època. El títol de la pel·lícula que s'anuncia al tramvia "Los siete magnificos" (Yul Brynner) ens diu que estem al febrer de 1961; les cases del fons es mantenen quasi iguals després de mig segle, però el barri va canviar molt quan es va tancar el mercat del Born (1971); a la imatge a part del tramvia intuïm el tragí frenètic de camionetes, tricicles, carros i carretons que la proximitat del mercat central generava. Ara, menys les cases, res és igual i el barri és un apèndix d'aquest parc temàtic per a "guiris" en que s'ha convertit Barcelona, els comerços s'han transformat en locals de tapes prefabricades on cap autòcton posarà mai els peus i la vorera és una gran parada de "bicing"; però ens queda l'estació de França que gràcies a la desídia de Foment i de l'Adif ho seguirà sent per molts anys.
El suport és una magnifica diapositiva Agfacolor molt ben conservada que a penes ha necessitat cap tractament, suposem que l'autor és d'origen britànic, en tot cas quan va baixar del tren es va pal plantar a l'acera i va fotografiar tota la col·lecció de tramvies que li va passar pel davant, li agraïm perquè no n' ha quedat cap.
Diapositiva Agfacolor propietat del FIVV (Fons d'imatge Valero Vilaginés)
-
uriol108
- N8
- Entrades: 919
- Facebook: http://www.facebook.com/oriol.borras
- Ubicació: Tres Torres (Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona)
- Contacta:
De moment l'alcaldessa Colau i en Collboni no n'han dit ni mu del Tramvia per la Diagonal, arran del seu pacte de govern a l'Ajuntament de Barcelona, només han parlat de fer arribar la L10 al barri de Marina i de cobrir la Ronda de Dalt... 
Creo que hoy por hoy Colau y Collboni son los que más interés tienen en el tranvía (no diré cuanto, solo que son los que más). Al final la cosa se reducirá a que Colau, PSC y ERC estén a favor, y hacer algo con la CUP para que se decante la balanza a favor, un poco como con los presupuestos hce poco.
Lo que parece bastante claro es que CiU, PP y Ciutadans volverán a hacer pinza para impedirlo. En el caso de CiU y PP pues mira, se sabía desde hace tiempo, pero lo más sangrante me parece Ciutadans, que fiel a su estilo fueron muy ambiguos en la campaña electoral (recuerdo a Carina Mejías diciendo básicamente que habría que estudiarlo y hacer caso a la conclusión de los estudios -- ja.) y ahora, como no, se posicionan junto a la derecha más rancia.
Lo que parece bastante claro es que CiU, PP y Ciutadans volverán a hacer pinza para impedirlo. En el caso de CiU y PP pues mira, se sabía desde hace tiempo, pero lo más sangrante me parece Ciutadans, que fiel a su estilo fueron muy ambiguos en la campaña electoral (recuerdo a Carina Mejías diciendo básicamente que habría que estudiarlo y hacer caso a la conclusión de los estudios -- ja.) y ahora, como no, se posicionan junto a la derecha más rancia.
Don Ramón, el Marhuenda del FTC! Odiadme, me lo merezco.
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
La CUP quizás se ponga a favor si el tranvía se gestiona a manos públicas (es decir TMB). Si se sigue el modelo actual (gestión de TRAMMET), que no cuenten con ellos...Don Ramón ha escrit:Creo que hoy por hoy Colau y Collboni son los que más interés tienen en el tranvía (no diré cuanto, solo que son los que más). Al final la cosa se reducirá a que Colau, PSC y ERC estén a favor, y hacer algo con la CUP para que se decante la balanza a favor, un poco como con los presupuestos hce poco.
Lo que parece bastante claro es que CiU, PP y Ciutadans volverán a hacer pinza para impedirlo. En el caso de CiU y PP pues mira, se sabía desde hace tiempo, pero lo más sangrante me parece Ciutadans, que fiel a su estilo fueron muy ambiguos en la campaña electoral (recuerdo a Carina Mejías diciendo básicamente que habría que estudiarlo y hacer caso a la conclusión de los estudios -- ja.) y ahora, como no, se posicionan junto a la derecha más rancia.
Triste, pero es así, y ellos defienden el transporte público? De esta manera?
También hay puntos medios, como que se aumentara significativamente la participación pública de TRAMMET, que no es del todo 100% privada, tiene una participación pública aunque es casi testimonial. Considerando lo que aumentaría la demanda (y los ingresos) no parece imposible negociar ésto de nuevo y que TRAMMET a cambio de los mayores ingresos también pase a tener más participación pública. Si con un compromiso así la CUP a cambio se abstiene, ya con eso bastaría para que la cosa tire hacia adelante. A la CUP tampoco le conviene demasiado ponerse ahí al lado de PP, CiU y C's, solo hay que ver lo que pasó con los presupuestos que al final les dieron el visto bueno aunque no les convencían, a cambio de unas inversiones casi simbólicas pero con las que salvaron la cara. Algo parecido podría pasar si amplían la participación pública en TRAMMET, que la CUP se las pueden dar de que han conseguido más participación pública y que no han votado a favor, y Colau consigue tirar pa adelante el tranvía.Renfe451 ha escrit:La CUP quizás se ponga a favor si el tranvía se gestiona a manos públicas (es decir TMB). Si se sigue el modelo actual (gestión de TRAMMET), que no cuenten con ellos...Don Ramón ha escrit:Creo que hoy por hoy Colau y Collboni son los que más interés tienen en el tranvía (no diré cuanto, solo que son los que más). Al final la cosa se reducirá a que Colau, PSC y ERC estén a favor, y hacer algo con la CUP para que se decante la balanza a favor, un poco como con los presupuestos hce poco.
Lo que parece bastante claro es que CiU, PP y Ciutadans volverán a hacer pinza para impedirlo. En el caso de CiU y PP pues mira, se sabía desde hace tiempo, pero lo más sangrante me parece Ciutadans, que fiel a su estilo fueron muy ambiguos en la campaña electoral (recuerdo a Carina Mejías diciendo básicamente que habría que estudiarlo y hacer caso a la conclusión de los estudios -- ja.) y ahora, como no, se posicionan junto a la derecha más rancia.
Triste, pero es así, y ellos defienden el transporte público? De esta manera?
Supongo que hay pensamiento deseoso por mi parte de por medio, no lo niego, al fin que solo estoy teorizando como podría ir la cosa para que salga todo bien al final...
Don Ramón, el Marhuenda del FTC! Odiadme, me lo merezco.
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
Cierto, me olvidaba de que también había la opción de aumentar la participación pública en TRAMMET, no seria mala idea que almenos se aumentara en un 40-50% mínimo. Así los de la CUP ya estarían satisfechos...
-
Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5702
- Ubicació: Allá donde se cruzan los sagaleses, donde el mar no se puede concebir
- Contacta:
Acabo de llegir-lo. És d'aquí a una estona. Qui tingui disponibilitat (i ganes, és clar) d'escoltar-ho, ja explicarà què tal.
Benvolgut/da soci/sòcia,
El RACC defensa i promou una mobilitat segura, respectuosa amb el medi ambient, àgil i fluida, que millori la qualitat de vida de les persones i les seves famílies.
Partint d’aquest objectiu, hem organitzat una TRIBUNA RACC per promoure un debat sobre un tema de rellevància per a la ciutat de Barcelona: “La connexió del tramvia a Barcelona: oportunitat, traçat i alternatives”. Destacats ponents de diferents àmbits ens ajudaran a abordar el tema:
Josep Antoni Acebillo, professor d’Arquitectura a la Università della Svizzera italiana (USI).
Jaume Barceló, catedràtic emèrit, responsable de projectes de transport i TIC (UPC).
Germà Bel, catedràtic d’Economia Aplicada (UB).
Pere Macias, director d’estratègia de connexió del tramvia de l’Ajuntament de Barcelona.
Lluís Permanyer, cronista de Barcelona.
Andreu Ulied, soci director de Mcrit (consultoria de mobilitat).
Modera: Antoni Bassas, periodista.
El convidem a seguir en directe per Internet aquest tema d’actualitat, que tindrà lloc el 23 de maig de 10 a 13 h, clicant aquí:
https://www.racc.cat/esdeveniments/trib ... -streaming
Esperem que aquesta informació sigui del seu interès.
Benvolgut/da soci/sòcia,
El RACC defensa i promou una mobilitat segura, respectuosa amb el medi ambient, àgil i fluida, que millori la qualitat de vida de les persones i les seves famílies.
Partint d’aquest objectiu, hem organitzat una TRIBUNA RACC per promoure un debat sobre un tema de rellevància per a la ciutat de Barcelona: “La connexió del tramvia a Barcelona: oportunitat, traçat i alternatives”. Destacats ponents de diferents àmbits ens ajudaran a abordar el tema:
Josep Antoni Acebillo, professor d’Arquitectura a la Università della Svizzera italiana (USI).
Jaume Barceló, catedràtic emèrit, responsable de projectes de transport i TIC (UPC).
Germà Bel, catedràtic d’Economia Aplicada (UB).
Pere Macias, director d’estratègia de connexió del tramvia de l’Ajuntament de Barcelona.
Lluís Permanyer, cronista de Barcelona.
Andreu Ulied, soci director de Mcrit (consultoria de mobilitat).
Modera: Antoni Bassas, periodista.
El convidem a seguir en directe per Internet aquest tema d’actualitat, que tindrà lloc el 23 de maig de 10 a 13 h, clicant aquí:
https://www.racc.cat/esdeveniments/trib ... -streaming
Esperem que aquesta informació sigui del seu interès.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Potser defensar el transport públic és defensar que el transport... sigui de titularitat pública. Per tant, són coherents.Renfe451 ha escrit:La CUP quizás se ponga a favor si el tranvía se gestiona a manos públicas (es decir TMB). Si se sigue el modelo actual (gestión de TRAMMET), que no cuenten con ellos...
Triste, pero es así, y ellos defienden el transporte público? De esta manera?
Per mi la solució seria municipalitzar Trammet i punt. Però vaja, segur que tenen un contracte superblindat que ho impedeixi, com totes les empreses que s'han apropiat de serveis públics per fer-hi negoci en règim de monopoli.
Curiosament regalar serveis públics a empreses privades sempre és fàcil, però al revés sempre és impossible.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
"Estalinista" o "depredador": Macias porta el tramvia de Colau a terreny hostil
El nou director d'estratègia de l'enllaç per la Diagonal defensa la infraestructura en un debat encès al RACC
MARIA ORTEGA Barcelona ACTUALITZADA EL 23/05/2016 16:46
http://www.ara.cat/societat/Estalinista ... 41918.html
El nou director d'estratègia de l'enllaç per la Diagonal defensa la infraestructura en un debat encès al RACC
MARIA ORTEGA Barcelona ACTUALITZADA EL 23/05/2016 16:46
http://www.ara.cat/societat/Estalinista ... 41918.html
Defender la titularidad pública a costa de oponerse a la ampliación del servicio (que no deja de ser público) me parece igual de coherente o incoherente que a la inversa.wefer ha escrit:Potser defensar el transport públic és defensar que el transport... sigui de titularitat pública. Per tant, són coherents.Renfe451 ha escrit:La CUP quizás se ponga a favor si el tranvía se gestiona a manos públicas (es decir TMB). Si se sigue el modelo actual (gestión de TRAMMET), que no cuenten con ellos...
Triste, pero es así, y ellos defienden el transporte público? De esta manera?
Por cierto, válgase decir que la titularidad de al menos la infraestructura del tranvía es pública, no sé si el material móvil también, lo que está es concesionado la operación. Con la L9, en cambio, estaciones y trenes sí son de titularidad privada, hasta donde tengo entendido. No veo que la CUP ni nadie protesten contra esto... supongo que no da tantos votos ir contra el Metro que ir contra el tranvía.
Aún y así con lo demás que dices no puedo más que estar de acuerdo, tampoco tiene nada de positivo meter intermediarios que solo quieren sacar tajada
Ahora, si el contrato realmente está blindado a prubea de bomba, consideremos que la concesión era por 25 años y llevamos ya prácticamente la mitad. Igual para esto ya dejamos que caduque la concesión, y nos preocupamos de tenerlo todo atado para que en ese momento revierta a manos municipales. Con un poco de visión a largo plazo los 13 años que quedan de concesión tampoco son tanto. Luego pasa como con Abertis, tanto lamentarse tanto lamentarse, y al final en el último minuto algún maletín cambia de manos y la concesión mágicamente se prolonga otros 50 años.
Don Ramón, el Marhuenda del FTC! Odiadme, me lo merezco.
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
-
uriol108
- N8
- Entrades: 919
- Facebook: http://www.facebook.com/oriol.borras
- Ubicació: Tres Torres (Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona)
- Contacta:
la xerrada grabada a youtube :
No sé si estoy preparado para verlo...uriol108 ha escrit:la xerrada grabada a youtube :
Es muy horrible??
Don Ramón, el Marhuenda del FTC! Odiadme, me lo merezco.
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
El mundo desde una ventanilla - El blog de Don Ramón
"A Barcelona menyspreuen el tramvia els rics, que el consideren cosa de pobres, i els pobres, que el consideren cosa de rics." - Ferran Armengol
-
uriol108
- N8
- Entrades: 919
- Facebook: http://www.facebook.com/oriol.borras
- Ubicació: Tres Torres (Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona)
- Contacta:
Pel poc que he escoltat, la majoria d'experts diuen que es millor l'alternativa del tramvia per la diagonal, menys cara, i absorbeix més demanda que els autobusos, opinen que lo millor però seria un metro, però hauria de anar a molta profunditat perquè hi han els col·lectors d'aigües.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Home, és que anar a parlar del tramvia a casa del RACC és com anar a parlar de l'últim model de Harley Davidson a casa de la PTP. Si surts viu ja és tot un triomfDon Ramón ha escrit:No sé si estoy preparado para verlo...uriol108 ha escrit:la xerrada grabada a youtube :
Es muy horrible??
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Per tal que veieu que això de fer un tramvia al llarg de la Diagonal no és l'invent d'un dia, llegiu el meu missatge a http://transport.cat/viewtopic.php?f=23 ... 41#p258541 És un extracte del "Plan de empresa 1989-1992" de TMB.
http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/06/ ... e-molt-bo/
Macias emmarca la unió del tramvia “en la batalla de les grans ciutats de liderar la nova mobilitat”
La unió del tramvia està en ple procés de gestació i durant les properes setmanes es fixarà un calendari per a les obres, que es preveu que comencin el 2017. El director d'estratègia del projecte, Pere Macias, ha dit que "no és molt bo, és molt i molt bo", i col·loca Barcelona entre les grans ciutats del món que aposten per la nova mobilitat.
En una entrevista al ‘BTV notícies matí’, Pere Macias ha explicat que el tramvia és el transport destacat de les grans ciutats del món, sense deixar de banda altres mesures per garantir la mobilitat sostenible. En aquesta línia, Macias s’ha mostrat convençut que el projecte és clau per millorar el transport dels barcelonins i, sobretot, la congestió de l’avinguda Diagonal.
Precisament, en aquesta via conflueixen moltes línies d’autobús, fet pel qual es produeix l’efecte “acordió” i, en moltes ocasions, s’apleguen tres o més busos en una mateixa parada. Segons Pere Macias, tot plegat fa que la circulació d’aquest transport sigui lenta i reconeix que no és l’opció més viable per moure’s per l’avinguda Diagonal.
El director d’estratègia també ha destacat que en els plans dels últims 15 anys, aprovats per l’Autoritat del Transport Metropolità, hi figura la voluntat d’unir els dos tramvies, per la qual cosa Macias considera que hi ha “un bon precedent” perquè el projecte sigui un èxit.
Després dels estudis previs, l’Ajuntament va anunciar la seva voluntat de començar les obres per connectar el tramvia el 2017. Unes dates que el director d’estratègia, Pere Macias, no ha volgut confirmar, però ha assegurat que hi haurà notícies durant les properes setmanes.
Macias emmarca la unió del tramvia “en la batalla de les grans ciutats de liderar la nova mobilitat”
La unió del tramvia està en ple procés de gestació i durant les properes setmanes es fixarà un calendari per a les obres, que es preveu que comencin el 2017. El director d'estratègia del projecte, Pere Macias, ha dit que "no és molt bo, és molt i molt bo", i col·loca Barcelona entre les grans ciutats del món que aposten per la nova mobilitat.
En una entrevista al ‘BTV notícies matí’, Pere Macias ha explicat que el tramvia és el transport destacat de les grans ciutats del món, sense deixar de banda altres mesures per garantir la mobilitat sostenible. En aquesta línia, Macias s’ha mostrat convençut que el projecte és clau per millorar el transport dels barcelonins i, sobretot, la congestió de l’avinguda Diagonal.
Precisament, en aquesta via conflueixen moltes línies d’autobús, fet pel qual es produeix l’efecte “acordió” i, en moltes ocasions, s’apleguen tres o més busos en una mateixa parada. Segons Pere Macias, tot plegat fa que la circulació d’aquest transport sigui lenta i reconeix que no és l’opció més viable per moure’s per l’avinguda Diagonal.
El director d’estratègia també ha destacat que en els plans dels últims 15 anys, aprovats per l’Autoritat del Transport Metropolità, hi figura la voluntat d’unir els dos tramvies, per la qual cosa Macias considera que hi ha “un bon precedent” perquè el projecte sigui un èxit.
Després dels estudis previs, l’Ajuntament va anunciar la seva voluntat de començar les obres per connectar el tramvia el 2017. Unes dates que el director d’estratègia, Pere Macias, no ha volgut confirmar, però ha assegurat que hi haurà notícies durant les properes setmanes.
-
Baró de MunChausson
- N6
- Entrades: 180
- Ubicació: Esquerra de l'Eixample
Hi conflueixen diferents línies que van a cap a diferents destinacions, per tant, o mantenim aquestes línies o forcem els passatgers a fer transbordaments (cosa ja molt de moda gràcies a la xarxa ortogonal). Per altra banda la tradició de línies de bus al llarg de tota la Diagonal és inexistent. Si tan necessari és unir ambdues línies (no per reforçar el sistema sinó, sembla, perquè separades no funcionen) com és que no hi ha cap línia de bus que faci aquest recorregut?en aquesta via conflueixen moltes línies d’autobús, fet pel qual es produeix l’efecte “acordió” i, en moltes ocasions, s’apleguen tres o més busos en una mateixa parada. Segons Pere Macias, tot plegat fa que la circulació d’aquest transport sigui lenta i reconeix que no és l’opció més viable per moure’s per l’avinguda Diagonal.
Però, no patiu, el tramvia el faran, no suprimiran la major part de línies de bus, i el trànsit actual continuarà circulant però potser per altres carrers de l'Eixample.
Amb la tracció sang això no passava
No estava parlant de treure les línies de bus que ja hi circulen, sinó que estava argumentant perquè és mala idea posar-n'hi més, i a sobre d'alta freqüència (la D30, en comptes del tramvia).Baró de MunChausson ha escrit:Hi conflueixen diferents línies que van a cap a diferents destinacions, per tant, o mantenim aquestes línies o forcem els passatgers a fer transbordaments (cosa ja molt de moda gràcies a la xarxa ortogonal).
El TramBaix funciona de meravella. Al TramBesòs sí que estem parlant d'unes altres xifres (encara que tampoc pot dir-se que funcioni malament). És obvi que el dia que hi hagi tramvia per tota la Diagonal, totes les línies tindràn un boom de passatge, tant com pels trajectes nous dins de Barcelona, com per l'atractiu afegit que tindrà agafar-lo des d'altres punts de l'Àrea Metropolitana (cosa que cap línia de bus no aporta, a no ser que posin la D30 des de Sant Feliu fins a Badalona).Baró de MunChausson ha escrit:Per altra banda la tradició de línies de bus al llarg de tota la Diagonal és inexistent. Si tan necessari és unir ambdues línies (no per reforçar el sistema sinó, sembla, perquè separades no funcionen) com és que no hi ha cap línia de bus que faci aquest recorregut?
I l'argument de "si tant necessari és, com és que no hi és ja?" és un dels millors exemples de falàcies naturalistes. Tampoc no hi havia metro fins que no va fer-se, ni hi havia rodalies fins que no van fer-se, ni AV Barcelona - Madrid fins que no va fer-se, etc., etc., etc. Au va!
-
Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5702
- Ubicació: Allá donde se cruzan los sagaleses, donde el mar no se puede concebir
- Contacta:
Respecte els trajectes nous dins de Barcelona, res a dir. A tothom li agrada fer en menys temps allò que amb el bus li portava més.Javi M ha escrit:És obvi que el dia que hi hagi tramvia per tota la Diagonal, totes les línies tindràn un boom de passatge, tant com pels trajectes nous dins de Barcelona, com per l'atractiu afegit que tindrà agafar-lo des d'altres punts de l'Àrea Metropolitana (cosa que cap línia de bus no aporta, a no ser que posin la D30 des de Sant Feliu fins a Badalona).
Respecte la segona, si resulta que a algú de les zones extra-barcelonines amb TRAM (que funciona molt bé), i en particular amb TramBaix, se li feia coll avall transbordar a Francesc Macià (per exemple) a una de les diverses línies de bus, que li posaran en un temps més que raonable a l'alçada de la part central de l'Eixample o inclús més enllà, i en paral·lel a tot això s'està desplegant una NXB que afavoreix, per no dir que busca directament, els transbordaments en molts desplaçaments no estrictament longitudinals respecte la retícula de l'Eixample... Llavors evidentment cal preguntar-se per què no tenir una línia de bus d'altres prestacions que la recorri sencera, si més no, de manera provisional mentre es construeix el tramvia.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan