Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català
Aeroport de la Seu d'Urgell
De Wiki del transport català
L'Aeroport de la Seu d'Urgell és un aeroport que es troba al sud de la Seu d'Urgell, (Alt Urgell), als municipis de Ribera d'Urgellet i Montferrer i Castellbò, fou tancat al públic en general l'any 1984 i l'ús de les instal·lacions encara existents s'ha vist reduït a un ús de manera residual per aeronaus privades i aeroclubs.
La Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català del Sòl va comprar el 85% dels terrenys de l'aeroport a la família Betriu l'any 2007 amb l'intenció de convertir-lo amb l'Aeroport Pirineus-Andorra.
Es preveu que l'aeroport sigui un aeroport d'aviació regional que faciliti l'accés al transport aeri cap a qualsevol aeroport d'abast regional europeu. El Pla director de l'aeroport es definirà durant l'any 2009 i si les possiblitats econòmiques ho permeten les reformes de les intstal·lacions es farien l'any 2010.
Història
L'empresari Josep Betriu fou qui ideà la construcció d'un aeroport a l'Alt Urgell per permetre el desenvolupament de la comarca de l'Urgellet i del Principat d'Andorra mitjançant el transport aeri. El cost de les obres foren 3.000 milions de pessetes i fou una inversió inèdita, tant pel cost com per ser el primer aeroport amb vocació comercial d'iniciativa privada. L'aeroport estava llest el 1980 però per problemes amb obtenció de permisos no obrí les portes fins el 1982.
Aviaco començà a operar una línia entre la Seu i el Prat però no fou possible arribar a destinacions franceses, xàrters de tercers països o la programació d'un vol diari amb Madrid, això provocà que el 1984 es fessin els útlims vols. Aquell mateix any en que és produïa el tancament de l'aeroport s'obria una infraestructura important per al Pirineu, el túnel del Cadí.
Des d'aleshores s'ha parlat cíclicament de la reobertura, però ni amb la Seu d'Urgell com a subseu olímpica el 1992 es va poder aconseguir.
Vegeu
Bibliografia
- LA VANGUARDIA. Especials la Vanguardia: Grans obres de progrés per a Catalunya, 2008.
