Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català

Correus

De Wiki del transport català

Estació fantasma i mítica del Gran Metropolitano de Barcelona. Va ser inaugurada el 20 de febrer de 1934 i a l'acte hi van assistir el conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat, Sr. Martí Barrera i l'alcalde de Barcelona Sr. Carles Pi i Sunyer. L'estació tenia una sola via i un únic accés, davant de la central de Correus, a la plaça Antoni López. Era del mateix tipus que la d'Urquinaona L1 del carrer Bruc, amb columnes de ciment i rètol metàl·lic. Un altre particularitat d’aquesta estació era que la via estava muntada directament sobre la solera de formigó. Per insonoritzar el carril de rodolament, es va col.locar una làmina de cautxú sota el patí del carril. A l'altre meitat de la volta de l'estació es troba una andana ample que és on es troben les guixetes de bitllets. A l'andana amb via, també hi ha una andana estreta exclusivament de sortida a on es troben les portes de fusta que donen accés a les escales a l'exterior i a la cabina del cap d'estació.

Un altre particularitat es que va ser la primera instal.lació pública de Barcelona en ser il·luminada mitjançant llums fluorescents.

Aquesta estació, juntament amb la de Jaume I, van ser construïdes aprofitant els túnels de la Reforma, projectats i construïts per l'ajuntament, encara que va ser necessari rebaixar-los dos metres per fer possible la circulació dels trens del suburbà.

L'any 1965, després de la municipalització i fusió de les dues companyies de metro, es va projectar una nova estació de Correus al mateix emplaçament i la perllongament del ramal fins a Pla del Palau i Estació de França, però finalment no es va dur a terme.

El 20 de març de 1972, degut a l'annexió del tram Urquinaona - Jaume I del Gran Metro a la nova L4, i el seu perllongament fins a Barceloneta, va ser clausurada de forma definitiva, deixant restes de rajoles i rètols publicitaris, visibles quan els trens passen en direcció La Pau, i fins fa pocs anys, es conservava l'accés, cobert amb una reixa metal·lica, per tal de fer-lo servir com a respirador. Va ser enderrocat, degut a una política de supressió de barreres arquitectòniques de l'ajuntament, i a l'alçada del terra, es va posar reixa metal·lica. Tot i això, encara resten els esglaons, i el rètol de "Gran Metro", al damunt de l'entrada, sota la reixa.