Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català

Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, S.A. (Transversal)

De Wiki del transport català

(S'ha redirigit des de FMB)

Per a l'empresa actual, branca de TMB vegeu Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A.

Societat Anònima Mercantil creada amb accionariat enterament privat i de minoria catalana, per establir un enllaç ferroviari subterrani entre les línies d'ús public de Caminos de Hierro del Norte de España i les de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (M.Z.A.), entre Sants, Barcelona-Vilanova i Barcelona-Bogatell, incloent-ne una gran estació central al subsòl de la Plaça de Catalunya. La filosofia de ferrocarril d'enllaços, molt necessària a la Barcelona de l'època, va ser promulgada per l'enginyer de la quinta división de ferrocarriles de l'exèrcit espanyol Fernando Reyes.

En un principi, l'explotació la va fer la Compañía de Tranvías de Barcelona, S.A., fins que la mateixa empresa Transversal va assumir el traçat, cosa que va provocar l'abaratiment de les tarifes i l'augment del passatge.

Una característica molt notable en l'època va ser l'ample de via, de la mateixa amplada que tenien aleshores els ferrocarrils espanyols, 1.668 mm. ( actualment, tenen 1.674 ), i el material mòbil més ample que existia en aquell moment en el món.

El primer tram del Transversal, de 3,948 Km., es va inaugurar el 10 de juny de 1926, casualment el mateix dia que el prestigiós arquitecte Antoni Gaudí va ser atropellat per un tramvia, la qual cosa pocs dies després, li va provocar la mort. Les seves estacions van ser Bordeta, Mercado Nuevo ( Mercat Nou ), Sants ( Plaça de Sants ), Hostafranchs (Hostafrancs), España ( Espanya ), Rocafort, Urgel ( Urgell ), Universidad ( Universitat ) i Cataluña ( Catalunya ), que a les hores tenia una estació de terme provisional, sota la Ronda Universitat. El servei de circulació ho fan 12 trens sèrie 100. La línia prestava servei de 04.30 a 23.00, els dissabtes i diumenges de 04.30 a 01.30 hores. Fins l'1 de juliol del 1932, no es va inaugurar l'estació que compartia vies amb els Ferrocarriles del Norte. També es van inaugurar les estacions de Bordeta Cocheras (Santa Eulàlia), Urquinaona i Triunfo Norte (Arc de Triomf). L'any següent, es va perllongar amb l'estació de Marina. Un cop passada la Guerra Civil, es van tornar a construir estacions, i es van inaugurar Glorias ( Glòries )el 23 de juny del 1951. Un projecte de l´època preveia que un altre ramal es dirigís des de Glòries cap a Poble Nou.A la sortida de Glòries es pot veure l´inici del túnel.Dos anys més tard, el 8 de maig del 1953, Navas de Tolosa ( Navas ), el 27 de gener de 1954, Sagrera, i el 15 de maig del mateix any, Fabra i Puig. Aquell mateix any, es van modificar les estacions d'Universitat, Rocafort, Santa Eulàlia, Bordeta, Mercat Nou, i Arc de Triomf, es van crear accessos nous, com el del Moianés a Hostafrancs i escales mecàniques a Espanya. El 31 desembre 1954, l´ajuntament adquireix la majoria del capital social de la Companyia.

El 25 de juny de 1956, es va inaugurar el passadís d'enllaç entre Transversal i Gran metro, a l'estació de Catalunya, que fins a les hores, no tenien correspondència, degut a que es tractaven de dues companyies diferents.

El 27 de juliol de 1959, es va inaugurar la segona línia del Transversal, amb les estacions de Sagrera, amb correspondència amb la L1, Viviendas del Congreso ( Congrés ), Maragall L5, Virrey Amat ( Virrei Amat ), i Vilapiscina ( Vilapicina ), afegint-se el 5 d'octubre de 1967 l'estació d'Horta.

El 28 de juny de 1961, es Transversal va absorvir el Gran Metro, i es van municipalitzar, i va quedar el nom de la primera, "Ferrocarril Metropolitano de Barcelona".

El 14 de març de 1968, es va inaugurar el tram Fabra i Puig - San Andrés ( Sant Andreu )- Torras y Bages ( Torras i Bages )

Un any més tard, es va crear el que es va anomenar "Transversal Alto", el que en el futur es va convertir en la L5, amb 7 estacions: San Ramón ( Collblanc ), Badal, Sants ( Plaça de Sants ), Roma ( Sants-Estació L5), Entenza ( Entença ), Hospital Clínico ( Hospital Clínic ) i Diagonal L5. El 1970, es van inaugurar les estacions de General Mola ( Verdaguer ), Sagrada Família, Dos de Mayo ( Hospital de Sant Pau ), Campo del Arpa ( Camp de l'Arpa ), i Sagrera, agafant el tram de l'antiga línia 2.