Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català
Línia Barcelona-Vilanova i la Geltrú
De Wiki del transport català
La línia Barcelona - Vilanova i la Geltrú o línia Barcelona-Vilanova-Valls, és una línia de ferrocarril que transcorre pel litoral, entre Barcelona i Sant Vicenç de Calders, per desprès dirigir-se fins a Valls, finalitzant la línia a la Plana - Picamoixons (Valls).
Història
La línia de Barcelona a Sant Vicenç de Calders per Vilanova i la Geltrú, actualment hi transcorre la R2 de Rodalies Renfe, va ser inaugurada el 29 de desembre de 1881. La seva construcció va estar plena de dificultats, degut a a les costes del Garraf, havent de travessar 15 Km. de penya-segats, entre Castelldefels i Sitges, fent un total de 13 foradades, i també ponts damunt del mar.
Sitges era una vila molt rica, i necessitava mitjans per importar matèries primeres per les seves indústries, i exportar produccions, i es va fer una assemblea per decidir la creació d'una societat per a la construcció del tren, que es va constituïr a Vilanova l'any 1877, gràcies a Francesc Gumà, creador dels Ferrocarriles de Valls, Villanueva y Barcelona.
Les obres van ser adjudicades a diversos contractistes del país i de l'estranger, i van durar 5 anys.
Al començament, la línia estava molt deslligada de les altres. Començava a Barcelona prop dels horts de Sant Beltran, prop del port i de Montjuïc.
El material mòbil va ser encarregat als Estats Units, amb locomotores del sistema Rogers i els cotxes Pullman, molt espaiosos i amb lavàbos inclosos. També tenien furgons, anomenats vagons de Vilanova.
L'any 1887, 5 després de la seva inauguració, es va enllaçar amb la de Vilafranca, al ser absorvida per la companyia inicial per la T.B.F., i més tard aquesta per M.Z.A.. Al unificar-se amb la línia de Vilafranca desaparegué l'estació terminal de les Hortes de Sant Beltran i es va uní amb la de Vilafranca fent que un cop passat el Prat de Llobregat, la línia pujes per Bellvitge fins a trobar-se amb la línia de Vilafranca per anar cap a Sants-Estació (llavors Roma).
Entre les costes del Garraf i Sant Vicenç de Calders, cadascuna de les vies, travessen 13 i 12 túnels per separat, sent la de la banda de mar la que en té més però més curts.
La línia es va dotar de doble via entre 1910 i 1915, i blocatge automàtic el 1924, i va ser electrificada el 1956, a 3-000 V en corrent continu.
Bibliografia:
- Ubach i Soler, Tomàs M. El Ferrocarril, la Xarxa Catalana. Barcelona: ketres, 1984. ISBN 84-85256-39-5
- Roig, Emerencià Sitges dels nostres avis. Sitges: Grup D'Estudis Sitgetans, 1994. ISBN 84-2973765-0
