Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català

Línia Barcelona - Mataró - Maçanet-Massanes

De Wiki del transport català

(S'ha redirigit des de Línia de Barcelona-Mataró)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció

Línia de ferrocarril que pertany a ADIF i és explotada per Renfe. Partint de Barcelona, recorre tota la costa del Maresme fins a Blanes, punt on gira cap a l'interior per tal de connectar amb la Línia Barcelona - Granollers - Maçanet-Massanes - Girona - Cervera de la Marenda. El seu tràfic actual és exclusivament de rodalies, encara que puntualment en cas d'obres o problemes a la línia de Granollers, pot acollir serveis desviats de Regionals i LLarga distància. En el seu traçat, inclou la línia de Barcelona-Mataró, que fou la primera línia de ferrocarril construïda a la Península Ibèrica, l'any 1848.

Estacions


Història

El tram Barcelona-Mataró va ser la primera línia de ferrocarril de l'Estat espanyol en entrar en funcionament, inaugurada el 5 d'octubre de 1848, tot i que no ser la primera concessió, que va ser atorgada el 1834 per una línia entre Tarragona i Reus, de la qual no es va arribar a fer cap projecte. En alguns sentits, la primera línia podria ben ser la de Cuba, entre l'Havana i el Bejcual, al ser encara colònia espanyola, tot i que oficialment se'n considera la Barcelona-Mataró.

El mataroní Miquel Biada va tenir l'idea de crear la línia, i juntament amb Josep M. Roca, van iniciar les gestions per crear la companyia que va explotar la concessió, que es va constituïr el 6 de juny de 1845. El projecte tècnic era de procedència anglesa, i els constructors encarregat, M. Joseph Locke, i com a enginyers, el nebot d'aquest, William Locke, Mackenzie, Robson i White. . El creador, lamentablement, no va arribar a veure funcionar la línia, al morir el 2 d'abril de 1848, uns mesos abans.

L'obstacle més important de la línia, que seguia la vora de la costa, va ser el turó de Montgat, la perforació del qual va ser l'obre més important de la línia, donada la gran duresa de la roca, i a més va ser el primer túnel foradat de tota Espanya. Apart, es van haver de construir 44 ponts de fusta, entre ells un sobre el riu Besòs. Altres dades son:

  • Cost de la línia: un mil·lió de duros.
  • Treballadors: 87, sense comptar personal de tallers.
  • La línia tenia punts quilomètrics per conèixer les distàncies.
  • Hi havia telègraf a totes les estacions.
  • Havien rondes de vigilància per les nits i un inspector de guàrdia.
  • 4 locomotores, construïdes per Jones & Pots, i 2 cotxes de luxe, 30 de primera classe, 30 de segona, 18 de tercera, dos vagons de càrrega i dos de llargs.

Les estacions inicials van ser Barcelona, Badalona, Montgat, Masnou, Ocata, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró.

Situació actual

L'actual línia continua gairebé al mateix lloc que l'antiga, canviant només les estacions terminals. La de Barcelona, es trobava al passeig del Cementiri, actualment avinguda Icària, i era una marquesina que cobria 5 vies. Creuava bona part del litoral barceloní ja que l'estació estava annexa a l'Estació de França, arran dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, es va destruir el ramal de Marina i es van desviar els trens via el ramal del Besòs per a que els trens arribessin al centre de la ciutat. El fet que sigui de via única des d'Arenys de Mar fins a Tordera, sobretot en èpoques estiuenques provoca sovint col·lapses que afecten les freqüències de pas i la velocitat dels trens. La saturació, igualment, impedeix posar-hi trens semidirectes. Això ha generat la paradoxa de que actualment per anar de Barcelona a Mataró en tren es trigui el mateix que es trigava quan es va inaugurar la línia. Si bé els trens actuals són més ràpids, la gran quantitat de parades que s'han anat afegint per a tots els trens amb els anys (antigament hi havia trens directes) han mantingut el temps real del viatge, fet que fa poc atractiva la línia (en temps) davant de la competència del transport privat.


Projectes de futur

Alguns projectes proposen el trasllat d'aquesta línia a l'interior i no a primera línia de mar, sobretot entre Barcelona i Montgat, per deixar millorar l'accés de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat a les platges. El nou traçat, hauria de passar pel centre d'aquestes poblacions de manera soterrada, i possiblement comptaria amb 4 vies per poder augmentar-ne la capacitat. A més, des d'alguns sectors es demana la duplicació de via en el tram Arenys de Mar - Blanes, però els ajuntaments d'alguns dels pobles pels quals passa la línia s'hi oposen per considerar que augmentaria l'efecte barrera entre la seva població i les platges


Bibliografia:

  • Ubach i Soler, Tomàs M. El Ferrocarril, la Xarxa Catalana. Barcelona: ketres, 1984. ISBN 84-85256-39-5
  • R. Dalmau, Antoni. Del "Carril" de Mataró al directo de Madrid: Historia anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona. Barcelona, Llibreria Millá, 1946. Col·lecció "Monografías históricas de Barcelona.
Operadors