Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català
Sèrie 100 Ferrocarril Metropolità de Barcelona
De Wiki del transport català
121-132 "Camellos"
Contingut |
Antecedents
Es tracta d'una sèrie d'automotors elèctrics construïts per encàrrec del Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, S.A. (Transversal) per tal de donar servei a la seva nova primera línia. Es van numerar des del 121 al 132.
El seu equipament de tracció era elèctric reostàtic amb maniobra remota, per tal de garantir el comandament múltiple de diversos automotors acoblats des de una única cabina de conducció. La totalitat de l'equipament elèctric era d'origen nord-americà General Electric Co. Fóren els cotxes de metro més grans del món fins mitjans dels anys 60. Tenien una capacitat per a 292 passatgers.
Breu història
Al principi només se'n van encarregar 10 unitats. Van començar a circular des de la inauguració de l'empresa del Transversal, l'any 1926. Amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, es va considerar adient encarregar dues unitats més, per reforçar el servei.
Els primers anys circularen en composició simple. Amb el perllongament de la línia fins a l'estació de Clot L1, es van fer composicions de 2 cotxes. Quan la línia va arribar fins a Torras i Bages, es van fer habituals les composicions de 3 cotxes. Encara que s'havien fet proves amb composicions de 4 cotxes, aquestes es van descartar ja que no tenien un comportament adequat.
L'any 1942 la configuració de seients originals (part longitudinals i part transversals) es modificà, passant a ser tots longitudinals. L'any 1959 se'ls canvià l'esquema de pintura pel corporatiu crema/verd. Altres canvis que reberen amb el pas dels anys foren la substitució de l'enllumenat d'incandescència per fluorescents, la instal·lació de megafonia (tot i que només es va utilitzar uns sis anys), modificacions a les finestres i augment dels sistemes de ventilació, entre d'altres.
A finals dels anys 70 foren progressivament apartats del servei. Una vegada ja retirats, als anys 80, tres dels cotxes (números 125, 126 i 131) foren restaurats i circularen els diumenges i dates assenyalades com a tren històric. Finalment però, l'abril de 1987 deixaren de córrer degut a que el seu gàlib no els permetia circular per les noves ampliacions de la línia, passant definitivament a la història.
Estat actual
Hi han 2 unitats preservades:
- Núm. 124 Sant Gregorio, Zaragoza. (desposseït de tots els equips)
- Núm. 126 cotxeres de Can Boixeres, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona. (complert)
Una rocambolesca història de preservació
L'any 1981 es va organitzar al Mercat del Born de Barcelona i la propera estació de Barcelona - Término l'exposició "Trens i Estacions", per la qual es va restaurar divers material ferroviari de tot tipus.
Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A. disposava encara de tota la sèrie de cotxes 100, els quals van finalitzar els seus serveis el 1979. Va aportar a la citada exposició el cotxe 131, entre altres, enterament restaurat i mecànicament complet.
L'exposició va ser èxit rotund , rebent mes de 150.000 visitants. Com a resultat, la direcció de FCMB es va plantejar la possibilitat de fer circular una composició d'aquests cotxes els diumenges i festius.
Es van restaurar i posar en servei per formar aquesta composició, els cotxes 123, 126 i 131, conservant-ne la resta de cotxes de la sèrie per donar peces. Aquestes circulacions van començar el febrer de 1982 i van concloure l'abril de 1987, per reformes de l'alineació de la via en punts determinats de la línia, que impedien la seva circulació.
Un cop retirats aquests tres cotxes, va començar el desballestament de la resta de la sèrie, menys els cotxes 124 i 125, que havien donat peces a la composició 123-126-131, junt amb els cotxes sèrie 200, sèrie 200B i sèrie 400, a causa de l'arribada dels cotxes sèrie 4000.
El devenir d'aquests cotxes és el següent:
- Núm. 123: es va col·locar com a element decoratiu al parc de Can Serra de l'Hospitalet de Llobregat, on fou totalment destruït i finalment desballestat només 13 mesos després de ser col·locat al parc.
- Núms. 124 i 125: fóren cedits a l'exèrcit espanyol, Regimiento de Ferrocarriles el 1987, destinat el 124 a Sant Andreu Comtal i el 125 a Campamento, ja que el Servicio Militar de Ferrocarriles incloïa serveis al Metro de Barcelona. El 125 va ser finalment desballestat per TMB a l'any 2003 a les ja abandonades instal·lacions de Campamento. El 124 va ser traslladat a Saragossa l'any 2002, on es conserva en la actualitat. Aquest trasllat (fet per via de RENFE de Sant Andreu a Sagrera, on va ser carregat a un camió) va ser ocasionat per la clausura de la caserna de Sant Andreu Comtal. Com hem vist anteriorment, el cotxe 124 havia donat gran part de les seves peces a la composició 123-126-131, raó per la qual es trobava completament desproveït d'equips, sent-li retirats la resta en la seva restauració per completar el cotxe 125.
- Núms. 126 i 131: fóren dipositats primerament a Barcelona - Can Tunis i després a Vilanova i la Geltrú, per falta d'espai a les pròpies instal·lacions de TMB, amb la intenció d'exposar-los, un al Museu de Vilanova i un altre al Museo de Delicias a Madrid. Van arribar a estacionar-se a dins del propi Museu de Vilanova, sense arribar a formalitzar cap mena de cessió. Diversos canvis a la gestió del Museu de Vilanova van fer que aquests cotxes sortissin fora del recinte del museu el 1997, on finalment TMB va optar per endur-se a Can Boixeres el cotxe 126 i per desballestar a Vilanova el 131 l'any 2006, cedint diversos elements al Museu de la localitat.
Resum de característiques tècniques
Construcció
- Fabricació: Encarregats a Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A. i fabricats a les instal·lacions de la Herrería Barcelonesa (Can Girona), més tard MACOSA
- Disseny: Dyle et Bacalan:
- Unitats construïdes: 12
- Anys de recepció: 1926 (10 unitats) / 1929 (2 unitats)
Bastidor
- Tipus: metàl·lic
- Carrosseria: metàl·lica
- Bogies: construïts per J.G. Brill Co. Model 27MCB4
Tracció
- Alimentació: 1.500 Volts corrent continu
- Presa de corrent: Tercer carril, captació per la part superior a través de 4 fregadors (un a cada costat de cada bogie)
- Motors: 4 a cada cotxe, tipus General Electric 284, d'excitació sèrie i tetrapolars
- Potència de cada motor: 130 CV
- Potència total de cada cotxe: 520 CV
Fre
- Fre de servei: Pneumàtic
- Fre d'emergència: elèctric per shuntat dels motors (curtcircuit)
- Fre d'estacionament: mecànic accionat mitjançant volant.
Dimensions i pesos
- Pes del vehicle amb bogies i motors: 55,7 Tm. 77,1 Tm en servei.
- Longitud entre testers: 21.690 mm
- Ample de la caixa: 3.205 mm
- Ample de via: 1.674mm
- Diàmetre de les rodes: 914 mm
- Capacitat: originalment 330 passatgers (62 asseguts i 268 dempeus). Després de la reforma dels seients 292 (54 asseguts i 238 de peus)
Interiorisme
- Portes: 3 dobles per costat, controlades des de la porta central del cotxe. Accionament electro-pneumàtic.
- Finestres: 6 rectangulars més 5 ovalades. Posteriorment, les ovalades foren primer cobertes amb publicitat i, finalment, eliminades exteriorment. Interiorment es feien servir per posar anuncis publicitaris. Les rectangulars eren fixes, però al cap d'un temps van incorporar respiradors i, finalment, es van fer practicables.
- Enllumenat: 16 bombetes incandescents. Posteriorment, es va canviar per fluorescents
- Tipus de seients: llistons de fusta. La configuració inicial dels cotxes incloïa una zona de primera classe amb seients perpendiculars al sentit de la marxa i una zona de segona classe amb seients paral.lels al sentit de la marxa. Més tard tots els seients es disposaren paral.lels al sentit de la marxa.
- Ventilació: forçada mitjançant presses d'aire al sostre que desviaven el flux d'aire a l'interior mitjançant respiradors. En una reforma posterior també se li afegiren presses d'aire frontals
- Capacitat de viatgers: 54 asseguts i 184 drets
- Cabines de conducció: dues a cada cotxe (una a cada extrem). Ocupaven només la part dreta segons el sentit de marxa i tenien una sola porta que comunicava amb el departament de viatgers.
- Intercomunicació: disposaven d'una porta a cada tester que donava al departament de viatgers. Només eran usades pel personal de l'empresa
Equips
- Fotografia nº 1: Bateries al seu emplaçament
- Fotografia nº 2: Panell de commutadors de cabina
- Fotografia nº 3: Electrovàlvules del combinador
- Fotografia nº 4: Enganxall Tomlinson i botonera
- Fotografia nº 5: Fusibles corresponents als circuits auxiliars (compressor i generador). Són de fusta.
- Fotografia nº 6: Xiulet de servei.
 |
 |
 |
||
 |
 |
 |
Altres
- Enganxall: tipus Tomlinson fabricats per Ohio Brass & Co, als EEUU amb botonera elèctrica incorporada. També incorporaven una barra fixa utilitzada ocasionalment.
- Pintura interior: laterals crema i sostre blanc
- Pintura exterior: negre als testers i groc als laterals. En una reforma posterior es pintaren amb els colors unificats del FCMB.
Fotografies
- Arxiu TMB
- Arxiu El Llop
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Bibliografia / Webgrafia
- Arxiu personal de Josep Solís pyralenne@hotmail.es
- Salmeron, C.El metro de Barcelona, II. Barcelona: Términus, 1992. ISBN 84-604-4886-X
- Wefer.com:
- http://www.flickr.com/photos/chausson_bs/sets/72157604413158205/
- J.G. Brill & Co:
