Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català

Sèrie 1000 Ferrocarril Metropolità de Barcelona

De Wiki del transport català

Dreceres ràpides: navegació, cerca

1001-1097 R1301-R1325


esquema composició tren sèrie 1000 Arxiu TMB
esquema composició tren sèrie 1000 Arxiu TMB
tren de la sèrie 1000 en el seu estat original a les cotxeres de Vilapicina. Arxiu TMB
tren de la sèrie 1000 en el seu estat original a les cotxeres de Vilapicina. Arxiu TMB
trens de la sèrie 1000 a la cotxeres de Vilapicina. Anys 80. Arxiu TMB'
trens de la sèrie 1000 a la cotxeres de Vilapicina. Anys 80. Arxiu TMB'
pupitre de conducció. 26-11-2005. Arxiu El Llop
pupitre de conducció. 26-11-2005. Arxiu El Llop
descàrrega al port de Barcelona de les primeres unitats de la sèrie 1000. Arxiu TMB
descàrrega al port de Barcelona de les primeres unitats de la sèrie 1000. Arxiu TMB
Tren de la sèrie 1000 amb l'últim esquema de pintura, a l'estació de Can Boixeres, l'any 2003.
Tren de la sèrie 1000 amb l'últim esquema de pintura, a l'estació de Can Boixeres, l'any 2003.
Esquema d'un remolc sèrie 1300.
Esquema d'un remolc sèrie 1300.


Contingut

Història

Les tres primeres composicions (dels motors 1001 a 1010) foren construïdes a Alemanya i Suïssa per MAN i Brown-Boveri i portades a Barcelona en vaixell. La resta de la sèrie es construí a La Maquinista Terrestre i Marítima. El primer tren va circular oficialment el 5 de maig de 1970. Aquesta sèrie sempre va circular per la L5. Inicialment les composicions eren de quatre cotxes MA-MB-MA-MB però a partir del 1982 se'ls afegeixen cotxes remolcs (Sèrie R 1300) intercalats entre les unitats per augmentar la seva capacitat. MA-MB-R-MA-MB

Els bogies originals d'aquests trens va donar molts problemes degut a la seva rigidesa ja que eren d'un model molt adequat per a altes velocitats però no pas per als radis tancats característics d'una xarxa de metro. Per això, després de diversos descarrilaments i problemes amb el desgast de les vies, serien substituïts als pocs anys de la recepció dels trens per uns altres desenvolupats pels enginyers del Metro.

La unitat de tren estava formada per un cotxe motor A i un cotxe motor B. Cada cotxe motor equipava una cabina de conducció. Els motors MA equipaven els circuits principals (disjuntor, combinador principal, inversor, resistències) i els motors MB equipaven els circuits auxiliars (compressor, generador, bateries, magnetotèrmics).

Els remolcs de sèrie no equipaven cap equip, encara que en una reforma posterior van equipar el convertidor estàtic de l'aire condicionat. Per aquest motiu s'instal.là a tots els cotxes motors unes preses amb mànegues per dur la tensió de 1200 V fins el remolc.

Estaven dotats amb 4 motors Brown-Boveri tipus B.B.O de 100 KW cadascun per cotxe i prenia la corrent mitjançant pantògraf, que equipaven tots els cotxes motors, a diferència del seus germans de la sèrie 1100 que només el duien al motor MB. Els equips de tracció eren de tipus reostàtic, a 1200 v, de corrent continuu i frè elèctric variable. Estaven equipats amb convertidors rotatius encara que més tard s'equipà una unitat de cada tren amb un convertidor estàtic com els que equipen els trens de la sèrie 3000.

Aquests trens foren els primers en incorporar components electrònics de sèrie. Aquests equips, desenvolupats per Brown-Boveri, primer es van experimentar en els trens de la sèrie 400 amb numeració acabada en 6. En el cas dels trens de la sèrie 1000, es tractava d'equips electrònics rudimentaris, de transistors, per a la detecció de fuites, augment de tensió, etc, però fins i tot incorporaven una mica d'electrònica de potència, perquè ja s'havien desenvolupat alguns díodes bastant grossos per evitar, per exemple, el petit curtcircuit que es forma en el moment de passar de la sèrie al paral·lel. L'electrònica també controlava si pujava la corba d'intensitat, i la seva inclinació. Així, el disjuntor ja era totalment electrònic, de la marca AEG, d'un model que posteriorment seria adoptat per gairebé totes les empreses fabricants de material mòbil ferroviari. També comprovava el gir dels eixos per detectar si algun d'ells anava més ràpid (s'accelerava) o anava més lent (sabates del fre bloquejades), coses molt difícils d'aconseguir abans de l'electrònica.

En un principi, el destí d'aquests trens no era el desballestament, ja que es va provar de vendre'ls. Fins i tot una delegació argentina, proposada pel llavors cap de govern porteny Sr. Ibarra, va estudiar la possibilitat de comprar-los, ja que el preu de venda era quasi simbòlic. No obstant, les negociacions no van reeixir i tots els cotxes foren desballestats.

Situació actual

L'últim servei d'un tren de la sèrie 1000 es va produir el 20-03-2007. Totes les unitats d'aquesta sèrie foren desballestades a les cotxeres de Can Boixeres de TMB i a l'empresa OCSAL de Zona Franca, durant els anys 2006 i 2007. Malgrat que des de diversos àmbits es va demanar la conservació d'una unitat com a tren històric, TMB va negar aquesta possibilitat per raons d'espai i per considerar els trens d'aquesta sèrie idèntics als de la sèrie 1100. Actualment només es conserva una cabina de conducció a les instal·lacions de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona

Característiques tècniques

Construcció cotxes motors (1000)

Construcció cotxes remolcs (1300)

Bastidor

  • Tipus: metàl·lic
  • Carrosseria: metàl·lica
  • Bogies: Bo-Bo E, fabricats per Minden-Deutz

Tracció

  • Alimentació: 1200 Volts corrent continu
  • Presa de corrent: Aèria, mitjançant pantògraf
  • Motors: 4 reostàtics de corrent continua, construïts per Brown-Boveri
  • Potència de cada motor: 100 kW (136 CV)
  • Potència total de cada cotxe: 400 kW (544 CV)
  • Relació pes/potència: 83,2 Kg per CV

Fre

  • Fre a 15 Km/h o menys i emergència: pneumàtic d'aire comprimit
  • Fre a més de 15 Km/h: elèctric reostàtic
  • Fre d'estacionament: mecànic

Composició

Dimensions i pesos de cada cotxe

Cotxe motor sèrie 1000 Cotxe remolc sèrie 1300
Pes en buit 29.900 Kg 21.000 Kg
Pes en servei 45.240 Kg 34.650 Kg
Longitut total 16.850 mm 17.360 mm
Base rígida dels bogies 2.100 mm 2.400 mm
Distància entre pivots dels bogies 10.500 mm
Alçada total 3.680 mm
Ample de caixa 2.750 mm
Amplada de les portes exteriors 1.240 mm
Ample de via 1.435 mm
Diàmetre de rodes (noves) 838 mm

Interiorisme original

Cotxe motor sèrie 1000 Cotxe remolc sèrie 1300
Portes 4
Finestres Practicables tipus Young
Enllumenat Fluorescent
Seients Longitudinals, de plàstic, llisos i color morat
Ventilació Reixetes de ventilació al sostre i finestres practicables
Cabines de conducció 1 -
Intercomunicació Portes als dos extrems, només operables pel personal de l'empresa

Capacitats

Cotxe motor sèrie 1000 Cotxe remolc sèrie 1300
Places assegudes 36 40
Places dretes 200 170
  • Places assegudes totals (5 cotxes): 184
  • Places dretes totals (5 cotxes):970
  • Places totals (5 cotxes):1154

Altres

  • Serveis assignats: viatgers L5
  • Enganxall: BSI (Bergische Stahl Industrie) a les testeres amb cabina de conducció, i semi-permanents a les testeres planes
  • Pintura interior: parets verd "pistatxo", terra gris
  • Pintura exterior: blanc amb franges blaves
  • Senyalització: ATP/ATO, CESARES

Canvis amb la reforma

  • Any de reforma: Des de finals de la dècada de 1980 a principis de la de 1990
  • Finestres: fixes
  • Ventilació: aire condicionat instal·lat al sostre (algunes unitats l'instal·laren a partir de 1985, abans de la reforma general, només abaixant part del sostre). Fabricant: Fayveley (30.000 Kcal/h)
  • Seients: longitudinals, de plàstic negre, places diferenciades
  • Sostre: interior rebaixat per amagar la instal·lació de l'aire condicionat. Format per làmines metàl·liques
  • Pintura interior: parets blanques i terra negre.
  • Pintura exterior: diverses, combinant blau i blanc o només blanc.
  • Comunicacions: Megafonia d'intercomunicació entre el passatge i el motorista (ja s'havia instal·lat un sistema de megafonia uns anys abans de la reforma). Radiotelèfon endollable.
  • Barres per a la sustentació del passatge: a partir de finals dels 90 es substitueixen les barres simples per unes de compostes per a facilitar la comoditat al passatge.
  • Equips auxiliars: cada tren tenia una unitat modificada amb un convertidor estàtic.
  • Anul.lació del "3er relé": quan el disjuntor de tracció s'intentava reconnectar 3 cops i no s'aconseguia, actuava el tercer relé. Aquest es trobava al panell de tèrmics dels cotxes B. Fins que no es normalitzava la posició inicial d'aquest relé, era impossible reconnectar el disjuntor de la unitat afectada. Aquesta reforma anul.là aquest dispositiu.
  • Instal.lació d'un calderí auxiliar de reserva per a la pujada dels pantògrafs que tenia la funció de retenir aire de la tuberia principal per l'aixecament dels pantògrafs de cara al servei del dia següent. S'instal.là als cotxes motor B.
  • Instal.lació a tots els cotxes motors d'una pressa de tensió per a una mànega de 1200V, per l'alimentació del convertidor estàtic de l'aire condicionat situat al remolc.
  • Anteriorment se'ls havia substituït els llums de gàlib simples (només vermells) per un de dos aspectes (blanc/vermell) que canviaven de color tenint en compte la connexió o desconnexió de la clau de govern (blanc connectat, vermell desconnectat).

Llistat trens sèrie 1000

Sèrie 1000
MA MB R MA MB
1001 1002 R1301 1003 1004
1005 1006 R1302 1007 1008
1009 1010 R1303 1011 1012
1013 1014 R1304 1015 1016
1017 1018 R1305 1019 1020
1021 1022 R1306 1023 1024
1025 1026 R1307 1027 1028
1029 1030 R1308 1031 1032
1033 1034 R1309 1035 1036
Sèrie 1000 (cont)
MA MB R MA MB
1037 1038 R1310 1039 1040
1041 1042 R1311 1043 1044
1045 1046 R1312 1047 1048
1049 1050 R1313 1051 1052
1053 1054 R1314 1055 1056
1057 1058 R1315 1059 1060
1061 1062 R1316 1063 1064
1065 1066 R1317 1067 1068
Sèrie 1000 (cont)
MA MB R MA MB
1069 1070 R1318 1071 1072
1073 1074 R1319 1075 1076
1077 1078 R1320 1079 1080
1081 1082 R1321 1083 1084
1085 1086 R1322 1087 1088
1089 1090 R1323 1091 1092
1093 1094 R1324 1095 1096
1097 1098 R1325 1099 1100

Equips

Armari ATP interior cotxes motor A. Per a la seva instal.lació es va haver de suprimir un banc i una finestra. Arxiu El Llop
Armari ATP interior cotxes motor A. Per a la seva instal.lació es va haver de suprimir un banc i una finestra.
Arxiu El Llop
Armari pneumàtic cotxe motor B. Aixetes de pas d'aire per a l'alimentació dels diferents elements (portes, pantògraf, etc). Arxiu El Llop
Armari pneumàtic cotxe motor B. Aixetes de pas d'aire per a l'alimentació dels diferents elements (portes, pantògraf, etc).
Arxiu El Llop
Caixa dispositius d'anul.lació. Commutadors d'anul.lació dels dispositius de seguretat. L'anul.lació de qualsevol d'ells implicava el desallotjament del passatge, per seguretat. Arxiu El Llop
Caixa dispositius d'anul.lació. Commutadors d'anul.lació dels dispositius de seguretat. L'anul.lació de qualsevol d'ells implicava el desallotjament del passatge, per seguretat.
Arxiu El Llop
Caixa resistències cotxe motor A. Les resistències disipaven la calor generada durant la frenada dels trens. Arxiu El Llop
Caixa resistències cotxe motor A. Les resistències disipaven la calor generada durant la frenada dels trens.
Arxiu El Llop
Centraleta sistema CESARES. "Cervell" del sistema CESARES, situada a cada cotxe motor A. Arxiu El Llop
Centraleta sistema CESARES. "Cervell" del sistema CESARES, situada a cada cotxe motor A.
Arxiu El Llop
Cilindre del frè d'estacionament. Actuava quan es treia l'aire del sistema bé voluntariament o accidentalment. Arxiu El Llop
Cilindre del frè d'estacionament. Actuava quan es treia l'aire del sistema bé voluntariament o accidentalment.
Arxiu El Llop
Clau de pas de la tuberia principal d'aire. S'actuava per impedir el pas d'aire amb una zona amb fuites. Arxiu El Llop
Clau de pas de la tuberia principal d'aire. S'actuava per impedir el pas d'aire amb una zona amb fuites.
Arxiu El Llop
Convertidor estàtic de l'aire condicionat situat al remolc. Arxiu El Llop
Convertidor estàtic de l'aire condicionat situat al remolc.
Arxiu El Llop
Electrovàlvula del frè d'estacionament. Es feia servir quan per algun motiu no funcionava el sistema des de la cabina de conducció. Arxiu El Llop
Electrovàlvula del frè d'estacionament. Es feia servir quan per algun motiu no funcionava el sistema des de la cabina de conducció.
Arxiu El Llop
Ganivetes d'alta tensió del pantògraf. Es feien servir per aïllar eléctricament el pantògraf quan aquest presentava alguna incidència. Arxiu El Llop
Ganivetes d'alta tensió del pantògraf. Es feien servir per aïllar eléctricament el pantògraf quan aquest presentava alguna incidència.
Arxiu El Llop
Mànega d'alta tensió d'alimentació convertidor estàtic aire condicionat del remolc. És la que subministrava l'alimentació a aquest equip. Arxiu El Llop
Mànega d'alta tensió d'alimentació convertidor estàtic aire condicionat del remolc. És la que subministrava l'alimentació a aquest equip.
Arxiu El Llop
Radiotelèfon. Arxiu El Llop
Radiotelèfon.
Arxiu El Llop
Velocímetre ATP. Mostrava la velocitat del tren i la del següent circuit de via, mitjaçant leds. Arxiu El Llop
Velocímetre ATP. Mostrava la velocitat del tren i la del següent circuit de via, mitjaçant leds.
Arxiu El Llop

Fotografies

Arribada al port de Barcelona dels pimers trens de la sèrie 1000, fabricats a Alemanya.
Arribada al port de Barcelona dels pimers trens de la sèrie 1000, fabricats a Alemanya.
Tren de la sèrie 1000, en la inauguració del tram Diagonal-Sagrera de la L5. En primer terme el General Franco, cap de la dictadura. 26 de juny de 1970
Tren de la sèrie 1000, en la inauguració del tram Diagonal-Sagrera de la L5. En primer terme el General Franco, cap de la dictadura. 26 de juny de 1970
Tren de la sèrie 1000 en estat original a l'estació de Pubilla Cases.
Tren de la sèrie 1000 en estat original a l'estació de Pubilla Cases.
Tren de la sèrie 1000 en estat original, a l'estació de Diagonal L5. Dècada de 1970.
Tren de la sèrie 1000 en estat original, a l'estació de Diagonal L5. Dècada de 1970.
Tren de la sèrie 1000 en estat original, a Can Boixeres.
Tren de la sèrie 1000 en estat original, a Can Boixeres.
Interior d'un cotxe motor de la sèrie 1000, en estat original. Vista cap el costat contrari de la cabina.
Interior d'un cotxe motor de la sèrie 1000, en estat original. Vista cap el costat contrari de la cabina.
Interior reformat d'un tren de la sèrie 1000. Cotxe motor, amb la cabina al fons. 10 de juny de 2004.
Interior reformat d'un tren de la sèrie 1000. Cotxe motor, amb la cabina al fons. 10 de juny de 2004.
Tren de la sèrie 1000 amb interior reformat. Vista cap al costat contrari de la cabina. 10 de juny de 2004.
Tren de la sèrie 1000 amb interior reformat. Vista cap al costat contrari de la cabina. 10 de juny de 2004.
Tren de la sèrie 1000 en estat original.
Tren de la sèrie 1000 en estat original.
Tren de la sèrie 1000 a l'estació de Diagonal L5, entre finals de la dècada de 1970 i principis de la dècada de 1980.
Tren de la sèrie 1000 a l'estació de Diagonal L5, entre finals de la dècada de 1970 i principis de la dècada de 1980.
Interior d'un tren de la sèrie 1000, amb l'interior original, probablement a principis de la dècada de 1980.
Interior d'un tren de la sèrie 1000, amb l'interior original, probablement a principis de la dècada de 1980.
Trens de la sèrie 1000 en estat original, a l'estació de Sagrera, probablement a principis de la dècada de 1980.
Trens de la sèrie 1000 en estat original, a l'estació de Sagrera, probablement a principis de la dècada de 1980.
Tren de la sèrie 1000 en estat original al fossat de les cotxeres de Vilapicina
Tren de la sèrie 1000 en estat original al fossat de les cotxeres de Vilapicina
Tren de la sèrie 1000 format per 5 cotxes (remolc sèrie 1300), amb l'últim esquema de pintura que van lluïr, totalment blanc, a les cotxeres de Can Boixeres.
Tren de la sèrie 1000 format per 5 cotxes (remolc sèrie 1300), amb l'últim esquema de pintura que van lluïr, totalment blanc, a les cotxeres de Can Boixeres.

Bibliografía/Webgrafia

Operadors