Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català
Segur de Calafell
De Wiki del transport català
| Procedència/Destinació | << | R2 | >> | Procedència/Destinació | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| terminal R2S Sant Vicenç de Calders | R2S Calafell | << | Segur de Calafell | >> | Cunit | R2 Granollers Centre R2S Estació de França R2N Maçanet-Massanes |
Contingut |
Localització
Descripció
L'estació de Segur de Calafell està situada a la comarca del Baix Penedès, a la línia R2 Sud de Rodalies de Catalunya, que comença a l'estació de França i acaba a l'estació de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell).
Té dues vies i dues andanes, una en cada direcció, i els trens que paren són els serveis de Rodalia St. Vicenç - E. de França, i alguns regionals de matí i vespre cap a Reus i Lleida.
Venint de Barcelona, l'estació abans de Segur és la de Cunit, i la següent és la de Calafell.
Història
L'1 de novembre de 1947 parà el primer tren al baixador. El projecte inicial d'urbanizació dels terrenys de la quadra de Segur, realitzat pel arquitecte Manel Baldric Tubau, incluïa l'establiment d'un baixador de ferrocarril, la solicitud de la qual va ser aprovada pel ajuntamiento el 24 d'octubre de 1946. El tren pasava de llarg per Segur molt temps abans, doncs la línia entre Vilanova i Calafell s'inaugurà al 1882 (una via unica que passà a ser doble a l'any 1913).
Que s'aconseguira el baixador quan Segur estava compost tan sol per dos masies (la Casa Nova i la Casa Vella) i una eslesia tancada des de 1936 , fou gràcies a la relació de les promotores amb Eduardo Alonso, ingenier de camins de Renfe en aquella epoca (les promotores eren les germanes Carme i Maria Desvalls). Es pot dir que la urbanizació i el baixador ha sigut de la mà des de llavors i fins entrats els 80 aquest baixador fou la porta d'entrada de nous habitants, fixos i de temporada.
L'1 de novembre de 1947 el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, beneix el baixador, els terrenys i les obres d'urbanizació, que foren visitades per els gobernadors civils de Barcelona i Tarragona. Un bulletí conmemoratiu de l'acte explica els servicis de que disposava la urbanizació: pasaven 5 trens diaris a cada direcció, havia un supermercat i bassar en forma de xalet.
Curiositats
Per setmana santa de 1976, el baixador de Segur fou el que més bitllets va vendre en tota Espanya.
