diumenge, 16 de maig del 2010

L'autocar Pegaso d'en Joaquim Pujadas i Torrent.

Les primeres carrosseries d'autocars fabricades per l'empresa JORSA de Mataró (Maresme) foren muntats sobre el xassís del Pegaso Z-207 "Barajas". Aquest model fou substituït pel Pegaso Comet, un gran avanç d'E.N.A.S.A. per fer front a la competència de Barreiros i llur puixança a començaments de la dècada de 1960.

Un dels primers Pegaso Monotral que circularen per les carreteres de les comarques gironines va pertànyer al senyor Joaquim Pujadas i Torrent, amb adreça a l'avinguda Canigó 18, del municipi de Salt (Gironès). Aquest autocar carrossat per JORSA sobre un Pegaso Z-207, fou comprat de nou al concessionari oficial Pegaso de Girona, AUTO REMOLCS GIRONA SA.

Pegaso Monotral

Amb aquest Pegaso Monotral, el senyor Pujadas es dedicava bàsicament a cobrir serveis discrecionals de tota mena en uns anys que hi hagué un fort increment de la demanda d'aquests serveis, derivats de la represa de l'activitat econòmica i l'incipient turisme. Més endavant, el senyor Pujadas va integrar-se a l'empresa GIRONABUS fins a llur jubilació.

Per a aquest bloc és una gran satisfacció de poder difondre l'extraordinari arxiu fotogràfic de companyies i vehicles que conserva el senyor Joan Brugués, que tant d'interès suscita als afeccionats a aquesta temàtica.

diumenge, 9 de maig del 2010

La flota actual de l'empresa GONZALO GARCIA SA de Barcelona

Ahir dissabte juntament amb en Miquel Patinyo varem visitar els camions de l'empresa GONZALO GARCÍA SA a l'aparcament de La Llagosta (Vallès Oriental), gràcies a l'amable invitació de l'Oriol García.

Els mítics Pegaso 3060 que tenia GONZALO GARCÍA SA durant els anys 1970 i 1980, han donat pas a moderns Mercedes Benz i Renault Kerax, les dues marques de referència d'aquesta empresa. No hi ha cap mena de dubte que les principals empreses catalanes d'excavacions, enderrocs i rebaixaments confien principalment en els fabricants alemanys: Man i Mercedes Benz.

Empreses d'excavacions com ROGASA, GRUP EXCAVALLÈS OCCIDENTAL SL, TER-TRANS SL, TRANS EXCA CATALUNYA SL o GONZALO GARCÍA SA disposen de camions Mercedes Benz atesa la seva rendibilitat i qualitat; per contra, EXCAVACIONS IRANZO SL és una empresa que sempre ha confiat en els camions Man.

En quant als camions Renault, avui dia és una marca d'acreditat prestigi i qualitat atès que està sota el control de la sueca Volvo, un dels grans fabricants mundials de vehicles industrials. De fet, Renault ha esdevingut la segona marca de Volvo i el seu laboratori de proves per a nous vehicles.

Fotografies de les tractores Mercedes Benz que constitueix la flota d'aquesta empresa:

IMG_5275

IMG_5264

IMG_5263

IMG_5260

Un Mercedes Benz i un Renault Kerax:

IMG_5255


IMG_5270


Els camions Renault Kerax de GONZALO GARCÍA SA:

IMG_5256

IMG_5265

IMG_5291

IMG_5276

Un IVECO amb bolquet, el qual ha donat un resultat excel·lent:

IMG_5279

El color verd fosc dels camions de l'empresa GONZALO GARCÍA SA, molt poc habituals en el sector de la construcció, són semblants als bonics camions d'una altre coneguda empresa catalana, TRADISA. Qui no recorda els bufons Pegasos portacotxes de color verd amb les llantes grogues.

Des d'ací, vull agrair les atencions que ens ha dispensat tant l'Oriol com el seu germà Gonzalo mostrant-nos la important flota de GONZALO GARCÍA SA.

dissabte, 1 de maig del 2010

En Francisco Gil Fuentes de Vall-de-roures (El Matarranya)

En Francisco Gil i Fuentes (1905-1989) era fill del poble de Torre d'Arques, a la comarca del Matarranya. Als dos anys d'edat va anar a viure a Vall-de-roures, capital d'aquesta bonica comarca de la Franja de Ponent, que pren el nom d'un dels rius que l'atravessa. Als 16 anys d'edat va marxar a Alcanyís a fer d'aprenent de mecànic.

Cap de l'any 1925, en Francisco Gil va treballar en la construcció de l'embassament de Pena, transportant ciment en un camió d'en Benito Mulet. L'any 1930, un cop acabades les obres d'aquest embassament, va traslladar-se fins a Tortosa on treballà de mecànic per a l'empresa LA HISPANO DE FUENTE EN-SEGURES (H.I.F.E.). L'esclat de la guerra civil va sorprendre'l a Tortosa treballant a l'HIFE.

Aquesta fotografia que conserva la senyora Mercedes Gil, filla d'en Francisco, recull la celebració de la festa de la Mare de Déu d'agost, a la plaça Espanya de Vall-de-Roures, amb la inauguració dels Gegants i Capgrossos, cremats i destruïts a començaments de la guerra civil:

IMG_5607

Conclosa la guerra civil, el senyor Gil va retornar a Vall-de-roures. Va adquirir un malmès i capolat camió Chevrolet, que poc a poc i gràcies a llurs coneixement de mecànica, va anar reconstruint amb peces de procedència diversa comprades a preu d'or principalment a Barcelona. Aquesta fotografia presa l'any 1943 hi ha uns veïns de Vall-de-roures que anaven a menjar cireres a l'embassament de Pena per a celebrar la segona Pasqua. És en aquestes dates quan les cireres del Matarranya són al punt.

IMG_5606

Amb aquest Chevrolet feia tota mena de transports: paqueteria, aliments que duia des de Saragossa, transport de carbó fins a Sitges (Garraf), transport de barrons -bigues de fusta de pi redones i pelades-, medecines o la crosta del pi ensacada que duia fins a una fàbrica de tints de Gavà (Baix Llobregat). Un dels transports que va realitzar en Francisco Gil fou transportar sants i Mares de Déu des de Saragossa repartint-les per les esglésies, ermites i santuaris de la comarca del Matarranya per a substituir les imatges originals, desaparegudes durant la guerra civil.

Durant la dècada dels anys 1940, aquest Chevrolet també servia d'ambulància per a les parteres, els malalts o els ferits. S'acomodava el malalt sobre un matalàs a la caixa del camió, se li posava una manta a sobre i se'l duia fins a l'Hospital de Tortosa, que era el més proper, per una carretera de terra i pedres per a completar un trajecte de més de 70 quilòmetres i gairebé tres hores de durada. En aquells anys, Alcanyís encara no tenia un hospital.

En els anys de postguerra les excursions de la mainada també es feia en camions: es muntaven un bancs menuts de fusta sobre la caixa del camió on s'hi asseia la canalla. Era una de les conseqüències de l'escassedat de vehicles.

A finals dels anys 1950, en Francisco Gil va comprar un altre camió a Alcanyís, el qual va conservar fins a llur jubilació. En aquesta fotografia presa a l'encreuament de Vall-de-roures, d'on ixen les carreteres que menen a Tortosa, Alcanyís i Fontdespatla, hi ha en Francisco Gil a l'esquerra acompanyat d'un seu cosí, en Julian Belmonte. Al fons de la fotografia hi ha una benzinera de l'època amb els bidons, la qual reflecteix l'absoluta precarietat de mitjans d'aleshores:

IMG_5605

Aquesta altre fotografia correspon a l'estat actual de l'encreuament de carreteres de Vall-de-roures. L'edifici del fons avui dia és ocupat per la llibreria SERRET LLIBRES:

IMG_5993

La LLIBRERIA SERRET és una iniciativa impulsada per l'editor Octavio Serret, promotor cultural que està difonent i reivindicant la literatura del Matarranya i de les terres de l'Ebre, amb autors tant importants com l'Andreu Carranza i Font (Ascó 1957); l'Artur Bladé i Desumvilà (Benissanet 1907 - Barcelona 1995), l'obra del qual és centra en el seu poble natal i la comarca de la Ribera d'Ebre; en Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita 1902 - Barcelona 1984), autor d'una extraordinària novel·la com "Terres de l'Ebre" (1936); en Desideri Lombarte i Arrufat (Pena Roja de Tastavins 1937 - Barcelona 1989), estudiós de la parla i de la toponímia popular del Matarranya; o en Jesus Moncada i Estruga (Mequinensa 1941 - Barcelona 2005), narrador i traductor, l'obra del qual té com a escenari la Mequinensa anegada per l'embassament, i que ha esdevingut un dels autors més importants en llengua catalana d'aquests darrers anys amb una novel·la meravellosa, "Camí de Sirga", traduïda a nombrosos idiomes.

Aquesta fotografia presa aquesta primavera hi ha un autocar de l'empresa HIFE a Vall-de-roures, companyia en la qual va treballar-hi el protagonista d'aquesta crònica en la dècada dels anys 1930.

IMG_5921

Si en teniu ocasió, visiteu el Matarranya i gaudiu de la bellesa de llurs pobles, paisatges, rius i esglésies. Coneixereu una comarca amb la qual compartim la mateixa llengua. I si voleu estar com a casa, hostatgeu-vos als apartaments rurals Santa Àgueda, de Vall-de-roures, on sereu excel·lentment atesos per la Carmen Gil.

Des d'ací vull agrair tota la informació facilitada per la senyora Mercedes Gil, filla de l'Antonio Gil, així com per la Carmen Gil, dels apartaments Santa Àgueda, la hospitalitat de la qual ens ha permès de gaudir d'uns dies meravellosos en aquesta comarca.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Autocars de Mallorca l'any 1957.

El senyor Joan Brugués i Prat va maridar-se amb la senyora Joaquima Olivé al santuari del Santa Maria del Collell l'any 1957. Aquest santuari, ubicat al municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), és un edifici majestuós obra de l'arquitecte Josep Renom. Llur construcció es va iniciar l'any 1915, celebrant-se culte religiós després de la dissortada Guerra civil (1936-1939). El santuari acull la imatge de la Mare de Déu del Collell, una talla romànica d'influència bizantina del segle XII. La Mare de Déu del Collell és la patrona de la clerecia de Girona.

Al Santuari del Collell s'hi celebra el primer diumenge posterior al 25 d'octubre, la festa de l'Aparició de la Mare de Déu. Aquesta festa anual commemora l'aparició l'any 1458 de la Verge a en Miquel Noguer, un pagès del poble del Torn.

Durant la guerra civil de 1936 a 1939, el santuari de Santa Maria del Collell va esdevenir una presó. El 30 de gener de l'any 1939 hi foren afusellats alguns presoners del bàndol sollevat. Aquest episodi històric ha estat novel·lat per l'escriptor Javier Cercas en llur llibre "Soldados de Salamina", que recorda com en Rafael Sánchez Mazas, escriptor i destacar ideòleg de la Falange Espanyola, va escapolir-se de l'afusellament de diversos falangistes ocorreguda en aquest santurari, entre els quals, el cap falangista català Robert Bassas Figa i llur germà Andreu.

El senyor Brugués i llur muller van fer en viatge de noces a Mallorca, un destí força habitual aleshores entre les famílies que s'ho podien permetre. En aquest viatge, en Joan Brugues va fotografiar diversos autocars amb els quals feien les excursions per a gaudir dels bonics racons d'aquesta illa. Fotografia d'un dels autocars amb el qual es desplaçaven per Mallorca, amb una carrosseria típica dels anys 1950:

img106

Interior d'aquest autocar amb uns acabats que aleshores es consideraven el màxim exponent de la distinció, l'elegància i la comoditat:

img104

img105

Diversos autocars aparcats a l'ombra d'una pineda:

img107

Aquestes fotografies reflecteixen una Mallorca tot just abans del gran esclat turístic que experimentaria a començaments dels anys 1960, amb una transformació absoluta que la canviaria per sempre més.

dissabte, 10 d’abril del 2010

El Pegaso 1065 de la FERRETERIA CORONA de Tremp (Pallars Jussà)

Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, hi hagué històricament tres transportistes importants: TRANSPORTS LA MUNTANYESA, propietat de la família Nicolàs; TRANSPORTS LLORENS, propietat de la família Llorens; i A.T.A.M., acrònim d'Associació de Transport d'Alta Muntanya, propietat del senyor Josep Altisent, qui també fou batlle de Tremp.

A començaments de la dècada de 1970, TRANSPORTS LLORENS i l'ATAM va agrupar-se creant TRANSPORTS ATAM-LLORENS, amb el garatge a la carretera d'Isona. Recordo de vailet els mítics Pegasos 200, 1065 i Comet que constituïa la flota d'aquesta empresa, amb llurs caixes de fusta i les veles grises.

La gent de Tremp encara recorden que entre els anys 1965 al 1970 l'ATAM recollia la paqueteria del poble amb un imponent cavall que tirava d'un carro; aquest cavall fou substituït per un vell camió de morro. L'ATAM-LLORENS va tancar a mitjans dels anys 1980, per la davallada econòmica de Tremp i els pobles de l'entorn. El senyor Llorens Farré, un dels socis de l'empresa, va establir-se aleshores a Lleida creant l'empresa de transports TRANSRÀPID.

Entre les empreses importants de Tremp, hi destaca la FERRETERIA CORONA, amb la botiga principal a l'avinguda Pearson 13. Els orígens d'aquesta ferreteria es remunten a l'any 1886, quan l'Enric Corona i Garriga, fill de Puigmaça, antic poble avui dia abandonat i integrat dins del municipi de Castell de Mur, va instal·lar-se al poble de Sant Serni, un poble agrupat a Gavet de la Conca.

A Sant Serni, l'Enric Corona va aprendre l'ofici de ferrer, el qual era molt valorat aleshores perquè feien totes les eines que els hi calia als pagesos. L'any 1886 va traslladar-se fins a Tremp, capital del Pallars Jussà, creant un taller de ferreteria especialitzat en les eines de tall. Amb molts esforços, treball i dedicació va construir un edifici a l'avinguda Pearson 11, que constituïa alhora llur vivenda i la ferreteria de venda de les eines de tall: falses, volants, destrals, tisores de xollar, ganivets, punyals i tota mena de ferramentes de tall.

Amb els anys, FERRETERIA CORONA esdevingué una escola de ferrers de tall, on els nois de l'Alta Ribagorça en feien l'aprenentatge i l'ofici, per a després muntar llurs pròpies ferreteries als seus respectius pobles de procedència. Les eines de la FERRETERIA CORONA es venien a les fires d'Os de Balaguer, Vilanova de Meià i, fins i tot, la Vall d'Aran, atès el reconegut prestigi que tenien. El transport d'eines i ferramentes de tall a les fires de Vilaller, Tírvia o Vielha es realitzava mitjançant muls de càrrega, trigant uns dos dies per a completar el viatge. En aquells anys era costum que el material venut es cobrés a la fira de l'any següent.

L'Enric Corona i Garriga va succeir-lo en el negoci llur fill Enric Corona i Saurina, qui aprèn l'ofici de ferrer al taller de casa. El fill Corona decideix ampliar l'oferta de productes que venien com claus de ferrar, accessoris per a l'agricultura. Llurs clients principals eren els ferrers de l'Alta Ribagorça que havien après l'ofici a Can Corona.

L'any 1914 tota la comarca del Pallars Jussà experimenta una gran transformació motivada per la construcció dels embassaments al riu Noguera Pallaresa per iniciativa de l'empresa BARCELONA TRACTION, LIGHT AND POWER, COMPANY LIMITED, fundada per l'enginyer nordamericà Fred Stark Pearson (1861-1915), coneguda popularment com "La Canadenca". L'objectiu d'aquesta empresa era la producció i distribució d'energia elèctrica a l'àrea de Barcelona per a llur utilització en l'enllumenat públic, subministrament domèstic, tramvies i ferrocarrils. Amb aquesta finalitat es va iniciar un ambiciós projecte d'aprofitament hidroelèctric al Prepirineu mitjançant la construcció de dos grans embassaments: Camarasa i Sant Antoni.

La construcció dels embasaments de Camarasa i Sant Antoni va provocar que l'any 1914 arribi a Tremp un nombre molt important de treballadors i empreses contractades, els quals necessiten tota mena de material. Durant aquells anys, la FERRETERIA CORONA esdevé un dels principals proveïdors de material per a les empreses contractades per "La Canadenca".

Cap a l'any 1920, i a redós de l'expansió econòmica generada per la construcció dels embassaments de "La Canadenca", la FERRETERIA CORONA decideix vendre parament de la llar. Per a poder encabir tota l'oferta de productes és construeix un magatzem a l'avinguda Pearson 18.

A començaments dels anys 1930, FERRETERIA CORONA subministra material de tota mena tant per a "La Canadenca" com per a la construcció del ferrocarril de Lleida fins a La Pobla de Segur. En aquells anys el negoci continua creixent i s'importen dalles d'Àustria i ganivets francesos; es comença a vendre material de construcció com el fibrociment de la casa ROCALLA.

L'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) paralitza completament el negoci. Conclosa la guerra civil, s'inicia la reconstrucció de Tremp i els pobles propers molt malmesos pels bombardejos. S'ha de tenir present que als voltants de Tremp hi hagué durs enfrontaments per l'interès dels sollevats de controlar aquest nus de carreteres i l'embassament de Sant Antoni. Tremp fou ocupada el 7 de març del 1938, un cop ensorrat el front d'Aragó.

L'any 1945 el senyor Corona compra la casa Aytes a l'avinguda Pearson, per engrandir la botiga i satisfer la demanda que hi havia en la difícil postguerra. L'any 1948 l'EMPRESA NACIONAL HIDROELÈCTRICA DEL RIBAGORÇANA (E.N.H.E.R) inicia els treballs de construcción dels embassaments a la capçalera del riu Noguera Ribagorçana, seguint els projectes del gran enginyer català Victoriano Muñoz i Homs. Aquests treballs es feien a pic i pala ocupant més de 5000 treballadors. Les oficines centrals, magatzems, residència dels treballadors i garatges dels vehicles va establir-se a El Pont del Suert.

Durant els anys 1950, la FERRETERIA CORONA proveïa a ENHER material de construcció i ferreteria, i també menjar per a treballadors que construïen els embassament, adquirint els productes als pagesos de la comarca i transportant-los amb camions fins a El Pont de Suert.

Cap a l'any 1950, entra en el negoci el senyor Enric Corona i Pol, representant de la tercera generació al capdavant de la FERRETERIA CORONA. Aquell any, l'empresa ENHER qualifica a la FERRETERIA CORONA com a proveïdor preferent, reconeixent el bon servei i rapidesa en el subministrament de material i menjar a aquesta companyia hidroelèctrica.

L'any 1957, FERRETERIA CORONA inicia la venda d'electrodomèstics de línia blanca. L'any 1959 s'assoleix la distribució del gas butà a les comarques del Pallars Jussà i Sobirà, Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. La prestació d'aquest servei permetia un contacte directe amb els clients, facilitant la venda d'altres articles. En aquests anys també hi ha una important augment de la venda d'electrodomèstics de cuina, resultat de l'expansió econòmica experimentada pel pla d'estabilització econòmica de l'any 1959.

A la dècada de 1960 i 1970, FERRETERIA CORONA disposava de dos camions Pegasos 1065 "Europa", un camió Avia i un motocarro Trimak per a la distribució i repartiment del butà. Els Pegasos realitzaven els trajectes més llargs per a proveir-se de bombones; l'Avia repartia el butà per les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça; i el Trimak lliurava les bombones de butà pel centre urbà de Tremp.

L'any 1965, la FERRETERIA CORONA SA va comprar aquest camió Pegaso 1065 "Europa" al senyor Tosquella, representant de Pegaso al Pallars Jussà, amb oficina i taller a l'avinguda Pearson de Tremp:

Pegaso 1065 de la FERRETERIA CORONA de Tremp (Pallars Jussà)

Durant la segona meitat dels anys 1960, aquest Pegaso 1065 anava diàriament fins a Saragossa per a proveir-se de bombones de butà. L'altre Pegaso 1065 transportava el butà fins a La Vall d'Aran, un viatge feixuc i perillós a l'hivern per aquelles carreteres estretes, glaçades i recargolades. No hi ha cap dubte que aquells conductors eren uns xòfers de debò que es coneixien les carreteres i els revolts pam a pam. Cap als anys 1970, FERRETERIA CORONA SA recollia diàriament el butà a Tarragona. En els anys 1980, es va escurçar el viatge diari, atès que es proveïen de bombones de butà a la planta a El Torricó (La Llitera).

El manteniment dels camions Pegaso se n'encarregava el senyor Tosquella. Un cop jubilat en Tosquella, va fer-se'n càrrec en Dionisio Ibáñez, "En Nisio", qui tenia el taller a la carretera de La Pobla de Segur.

En aquesta altra fotografia, presa al magatzem de butà de la FERRETERIA CORONA de la carretera de Pont de Montanyana, hi ha el Pegaso de front i el camió Avia a la seva dreta:

Pegaso 1065 de la FERRETERIA CORONA de Tremp (Pallars Jussà)

La construcció durant els anys 1960 del campament militar de Talarn va provocar un impuls econòmic a tota la comarca que va afavorir la majoria de comerços. Tanmateix, Tremp i els pobles del Pallars Jussà van patir especialment la greu crisi econòmica de l'any 1973.

Aquest Pegaso 1065 va donar un resultat excel·lent. Fou desballestat l'any 1993 amb més de 3 milions de quilòmetres. Era un camió molt bo, possiblement el millor vehicle fabricat per la Pegaso, el conduïen bons professionals i se li feia un manteniment acurat.

L'any 1980 la FERRETERIA CORONA acusa la greu crisi econòmica general que pateix el país. És l'any que s'incorpora al negoci l'Enric Corona i Calvet, representant de la quarta generació. Gràcies al subministrament de material per a les dues centrals de bombeig a Sallent-Capdella i Moralets, es va poder redreçar la situació. Per iniciativa de l'Enric Corona i Calvet, ja a l'any 1985 es van introduir els ordinadors amb programes específics per a la comptabilitat, control d'estocs i vendes.

L'any 1986 es constitueixen dues societats especialitzades en línies de negoci: FERRETERIA CORONA SA dedicada a la venda d'articles de ferreteria i materials de construcció; i FERROS I MANUFACTURES CORONA SA, especialitzada en la venda de ferro i taller de ferralla.

L'any 1993 FERRETERIA CORONA va inaugurar un local a l'avinguda Pearson 18 destinat a botiga-exposició de sanitaris, rajoles, electrodomèstics i objectes de regals. Aquesta empresa també disposa d'una sucursal a Vielha per a atendre els nombrosos clients aranesos. Avui dia el repartiment del butà es realitza amb moderns camions Man.

FERRETERIA CORONA és una de les empreses més antigues i reconegudes de les comarques dels dos Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, amb un prestigi forjat durant gairebé cent vint-i-cinc anys d'activitat interrompuda amb un servei de gran qualitat, sent garantia llur continuïtat per les noves generacions.

diumenge, 28 de març del 2010

L'Autocar Pegaso Monotral de l'Àngel Ribas i Massot de Girona (Gironès)

Una de les carrosseries d'autocars que tingué més bona acollida a començaments de la dècada de 1960, fou el MONOTRAL fabricat pel carrosser JORSA de Mataró (Maresme). Entre les empreses que tingueren Monotrals a les comarques gironines cal citar-ne TEISA, AUTOCARS MIR o OLIVET, entre d'altres. També diversos transportistes autònoms van confiar en aquest carrosser i en la fiable mecànica del Pegaso Comet.

El senyor Àngel Ribas i Massot, de Girona, era propietari d'una empresa familiar d'autocars. L'oficina era al carrer Figarola; posteriorment es va traslladar al carrer del Carme. En aquesta empresa també hi treballava llur fill, en Miquel Ribas i Andreu.

A començaments de la dècada de 1960, el senyor Ribas va comprar un Pegaso Comet al concessionari oficial AUTO REMOLCS SA, carrossat per JORSA. El senyor Brugues en serva una fotografia d'aquest autocar amb matrícula GI-42525.

Pegaso Monotral


Aquesta empresa es dedicava al servei discrecional de transport de viatgers, i va treballar per OLIVETRANS durant la dècada dels anys 1960 i 1970. Cal agrair al senyor Brugues que mitjançant el seu arxiu podem recuperar a un altre transportista de Girona.

diumenge, 21 de març del 2010

En Llorenç Mayol de Balanzó i PAPELERA INDUSTRIAL S.A.

Dedicat a la memòria del senyor Llorenç Mayol i de Balanzó (Barcelona 1921-2009), qui juntament amb la seva esposa, la senyora Pilar Matas i Vallmajor, van donar-nos suport en moments difícils donant-nos alhora testimoni dels seus profunds valors cristians.




El meu avi matern, en Fernando Nogués i Albareda, va néixer a Barcelona el 30 de novembre de l'any 1922. Gràcies a Déu s'estalvià d'haver de lluitar al front de l'Ebre on milers de joves catalans gairebé adolescents, mal armats i sense instrucció militar de cap mena, moriren absurdament en una guerra que la República espanyola havia perdut feia molt de temps.

Conclosa la guerra civil, va entrar a l'Institut Químic de Sarrià, aleshores dirigit pel cèlebre pare Gil, on va fer amistat amb en Pepin Valls Rusiñol i en Llorenç Mayol de Balanzó. L'íntima amistat entre el meu avi i en Llorenç Mayol va ser la causa que fos el padrí de la meva mare Maria José. En Llorenç Mayol de Balanzó era nét d'en Llorenç Balanzó i Pons (1860-1927), Marqués de Balanzó, títol pontifici, i traductor al català de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

En Llorenç Mayol de Balanzó havia estudiat als col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, formació que va haver d'interrompre per l'expulsió de l'ordre de Sant Ignasi de l'ensenyament durant la II República. La seva família, originària de Carme, municipi de la comarca de l'Anoia, tenia una fàbrica tèxtil a Molins de Rei.

Com d'altres famílies benestants catalanes de principis de segle XX, els Mayol i de Balanzó tenien una casa a la Rambla de Catalunya núm. 38, els baixos de la qual era el magatzem i oficina de la fàbrica, i una casa d'estiueig al barri de Sarrià, concretament al carrer Major de Sarrià una mica més amunt de la Pastisseria Foix, propietat del poeta Josep Vicenç Foix. Un dels records d'infantesa d'en Llorenç Mayol eren "Les Monrases", unes dones velles i pobres que vivien a precari en una caseta rònega ubicada a la part posterior del jardí de la casa familiar del carrer Major de Sarrià, a tocar del garatge, les quals per a disposar de gas havien d'inserir una moneda en un comptador.

Acabades les llicenciatures, el meu avi Fernando i llurs dos amics emprengueren camins professionals diferents: en Pepin Valls, pertanyent a una de les principals famílies de cotoners de Catalunya, es va dedicar a les empreses familiars com MANUFACTURAS VALLS SA, VIUDA DE JOSÉ TOLRÀ SA o SOCIEDAD ANÓNIMA CROS SA.; el meu avi va endinsar-se en els olis industrials i lubricants creant l'empresa PRODUCTOS AUXILIARES SA, amb fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat; i en Llorenç Mayol de Balanzó va escollir el món de la indústria paperera en una fàbrica al municipi de La Masó (Alt Camp).

L'any 1942 tot just recent llicenciat, a en Llorenç Mayol li proposen d'endegar una fàbrica de paper en un antic molí paperer ubicat al municipi de La Masó, el qual funcionava mercès a un dret històric de captació d'aigues del riu Francolí. Els accionistes de la societat que pretenia reconvertir un antic molí paperer en desús en una moderna fàbrica de paper eren el senyor Goberna, propietari de la finca i també d'una coneguda empresa d'elevadors, la família Mas de Xaxàs i un oncle del senyor Mayol. Hi havia ple consens que en Llorenç Mayol era la persona adient per a aquest projecte, constituïnt-se la societat mercantil "PAPELERA INDUSTRIAL SA" amb seu social a Barcelona i fàbrica a La Masó. Fotografia del molí original reconstruït durant els anys 1942 i 1943:
Camió a la fàbrica PAPELERA INDUSTRIAL de La Masó (Alt Camp)
Aquells anys eren de gran dificultats: anys de fam i por, anys d'una brutal repressió amb exiliats i molts empresonats per motius polítics, anys d'un país ensorrat per una guerra civil i per una política econòmica demencial i profundament intervencionista. Hi havia una absència absoluta de matèries primes, maquinària i transports. Les poques matèries primes que hi havia estaven controlades pel govern qui assignava les quotes, provocant un frau conegut popularment com l'estraperlo, que va enriquir a unes quants vius propers al règim franquista. A més, qualsevol activitat econòmica havia de comptar amb el vistiplau administratiu.

A mitjans de l'any 1943, i després de grans esforços per a endegar l'activitat industrial, es van fabricar les primeres mostres de paper, els resultats dels quals no eren gens satisfactoris: la qualitat d'aquest paper n'impedia llur comercialització i venda. Davant d'aquest sotrac, en Llorenç Mayol va resoldre de paralitzar tota l'activitat canviant completament el procés productiu malgrat l'important augment de costos que suposava. Durant els mesos que la fàbrica estigué aturada, els accionistes continuaren abonant les nòmines als treballadors, fet que palesava la confiança en aquest projecte industrial i llur qualitat humana, especialment remarcable en un anys molt difícils. Fotografia on es veu les tasques de construcció d'una nau l'any 1943:

Camió a la fàbrica PAPELERA INDUSTRIAL de La Masó (Alt Camp)

Cap a l'any 1944 es reinicia l'activitat productiva a la fàbrica de La Masó amb uns resultats reeixits: el paper complia amb les exigències i estàndards de qualitat per vendre's. Amb molts esforços i sacrificis, es fabrica paper amb regularitat malgrat les dificultats per atènyer matèries primes. LA PAPELERA INDUSTRIAL SA va generar una important activitat econòmica al municipi de La Masó i pobles limítrofs com Vilallonga del Camp, el Morell, Vallmoll i El Milà: treballadors, manobres, transportistes i mecànics tingueren feina en uns anys molt complicats en que l'economia estava practicament aturada per la política autàrquica executada des del govern espanyol. Fotografia d'un camió descarregant matèria prima a començaments de la dècada de 1950:

Camió a la fàbrica PAPELERA INDUSTRIAL de La Masó (Alt Camp)

En Llorenç Mayol de Balanzó vivia en una senzilla habitació construïda a la pròpia fàbrica, on disposava també d'un laboratori per a les proves i assaigs. Els àpats els feia en una masia propera a la qual es desplaçava en bicicleta. I els caps de setmana agafava el tren a Valls fins a Barcelona per a poder gaudir de la companyia de llur muller, la senyora Pilar Matas i Vallmajor. En els anys 1940 i començaments de 1950 aquest trajecte durava unes quantes hores i els trens eren freds, amb els vidres trencats i degotalls quan plovia. Fotografia d'una de les naus de la PAPELERA INDUSTRIAL SA l'any 1954:

Camió a la fàbrica PAPELERA INDUSTRIAL de La Masó (Alt Camp)

Durant la dècada dels anys 1950 es consolida l'activitat paperera cercant el mercat que no era pas cobert per les grans empreses papereres catalanes com MIQUEL COSTAS I MIQUEL SA, TORRAS JUVINYÀ SA, PAPERERA DE LA RIBA SA, LA GELIDENSE SA, GOMÀ-CAMPS SA, TORRAS HOSTENCH SA, MATIAS GOMÀ TOMÀS SA o GUARRO CASAS SA, per esmentar-ne les principals.

Un dels transportistes que va treballar per a PAPELERA INDUSTRIAL SA fou en Queralt, de Vilallonga del Camp (Alt Camp), qui tenia aquest camió Chevrolet:

Camió a la fàbrica PAPELERA INDUSTRIAL de La Masó (Alt Camp)


En la dècada de 1960 s'estrenen noves instal·lacions amb maquinària més moderna. També augmenta el personal que hi treballava en tres torns. La millora de l'economia espanyola i les perspectives que s'albiraven determinen la renovació de la maquinària. Durant aquells anys, els senyors Mas de Xaxas i Mayol visiten a diverses fires internacionals de fabricants de maquinària de paper per a conèixer les darreres novetats de mercat. També visiten diverses fàbriques de paper espanyoles i escoceses. En aquells anys s'inicia l'exportació a l'estranger, principalment a països sudamericans.Fotografies d'un motor MATACAS muntat l'any 1960:
Motor diesel Matacas
Motor diesel Matacás
MOTOR MATACAS
Amb la crisi econòmica que pateixen els països desenvolupats a mitjans dels anys 1970, PAPELERA INDUSTRIAL SA inicia una davallada de la producció i de les vendes per dues causes principals: la minva de les comandes per la reducció del consum i els impagats dels clients de països sudamericans, que suposaven un alt volum de vendes aleshores. Malgrat els esforços que es van endegar per a cercar nous clients a l'Estat espanyol, no es va poder assolir els percentatges de vendes perdudes a Sudamerica. Fotografia d'un magatzem amb producte acabat l'any 1972:

Furgoneta Citroën 2 CV a Tarragona

Durant els anys 1980 s'adopten successives iniciatives per a remuntar la situació econòmica de l'empresa amb ampliacions de capital, reduccions de personal, adquisició de la maquinària més moderna del mercat, major oferta de productes i captació de nous clients, si bé aquestes mesures no van donar els resultats esperats. Amb la jubilació l'any 1985 del senyor Mayol i el nomenament d'una gerència externa tampoc milloren els comptes de resultat. Finalment l'any 1987 LA PAPELERA INDUSTRIAL SA s'acull al procediment concursal, liquidant-se al cap de dos anys.

El senyor Mayol va continuar en el món del paper, del qual n'era un dels grans especialistes que hi havia a Catalunya, col·laborant en el Museu molí paperer de Capellades, un antic molí del segle XVIII on encara s'elabora el paper fet a mà i que compta amb una destaca col·lecció de maquinària, utillatges, papers i documents.

El senyor Llorenç Mayol és el genuí representant d'una mena de professionals i empresaris del segle XX que tenien la passió per la feina ben feta, pel sacrifici i el treball, per la discreció i la prudència, per l'honradesa i la sinceritat, pel proïsme i la dedicació als altres des d'uns pregons i ferms valors cristians. Aquestes actituds rebudes des de l'infantesa van guiar-lo tota la vida deixant un gran testimoni a tots aquells que hem tingut l'extraordinària sort d'haver-lo conegut i tractat.