Páginas

Entradas populares

martes, 8 de septiembre de 2020

Nota XLIV - Els autobusos NAZAR de TUSA.

El 1958 es va fundar a Saragossa l'empresa Factorías Nápoles. Durant 10 anys es van dedicar a muntar vehicles industrials, xassissos i carrosseries, sota la marca NAZAR. 
El 1963 van llançar al mercat el seu model d'autobús urbà, que va ser adquirit per moltes empreses de transport urbà. 
A Badalona, TUSA va comptar amb vuit vehicles de la marca NAZAR. Els dos primers, amb números de calca 8 i 9, van entrar en servei el 1963. Tenien el frontal modificat, ja que es va substituir la calandra del radiador original. 


TUSA. Cotxe 8 (Foto col·lecció París)
TUSA. Cotxe 8. (Foto Col·lecció París) 

TUSA. Cotxe 9 (Foto Col·lecció París)

TUSA. Cotxe 9. (Foto Col·lecció París)

El setembre de 1966 es van presentar 
sis nous autobusos NAZAR, formant la sèrie 14 a 19. 

TUSA. Presentació dels cotxes 14, 15 i 16 a la plaça de la Vila. Setembre de 1966.
(Foto Genís Vera, Museu de Badalona). 

TUSA. Presentació dels cotxes 14, 15 i 16 a la plaça de la Vila. Setembre de 1966. 
(Foto Genís Vera, Museu de Badalona). 

Estaven equipats d'un motor Perkins Hispania. Amb aquests autobusos es va inaugurar la línia que comunicava els barris de Llefià, Artigues i Sant Roc amb el centre de Badalona. 

TUSA. Els cotxes 17 a 19 van ser presentats a Llefià. Setembre de 1966.
(Foto: Genís Vera, Museu de Badalona). 

TUSA. Els cotxes 17 a 19 van ser presentats a Llefià. Setembre de 1966. 
(Foto: Genís Vera, Museu de Badalona).

TUSA. Els cotxes 17 a 19 van ser presentats a Llefià. Setembre de 1966. 
(Foto: Genís Vera, Museu de Badalona). 


Estaven atesos per un conductor i una cobradora, que ocupava el seu lloc al costat de la porta posterior, per on s'entrava al vehicle. La sortida es feia per la porta davantera. Als anys setanta es suprimí la figura de la cobradora i els cotxes van passar al règim d'agent únic,fent-se l'entrada per la porta davantera. 

TUSA. Els cotxes 17 a 19 van ser presentats a Llefià. Setembre de 1966. 
(Foto: Genís Vera, Museu de Badalona). 

TUSA. Cotxe amb entrada per la porta davantera. (Foto: Josep Miquel Solz) 


Durant les dècades dels anys seixanta i setanta van cobrir les línies urbanes de Badalona i Santa Coloma. Van ser retirats a finals dels anys setanta i desballestats. 

TUSA. Inauguració a Llefià. Setembre de 1966.
(Foto: Genís Vera, Museu de Badalona)

TUSA. Cotxe 17. (Foto: Col·lecció París) 

TUSA. Cotxe 17 a Nova Lloreda. (Foto: COBOS) 


TUSA. Cotxe 9 als voltats de les cotxeres del carrer Guifré. 1979. 
(Foto: Manel Armengol)

TUSA. Cotxe 19, en un estat força precari, al carrer Guifré. 1979.
(Foto: Manel Armengol)

 L'empresa Factorías Nápoles va ser absorbida el 1966 per Barreiros, que suprimí la marca NAZAR.     

martes, 13 de noviembre de 2018

Nota XLIII - Els autobusos 1601 i 1602 de SARBUS.


Els autobusos Neoplan 1601 i 1602 de Sarbus provenien de la sèrie 501-509 de Transports Ciutat Comtal, empresa filial de Sarbus. Aquests vehicles es van posar en servei a Barcelona, a la línia de l'Aerobús, el 1991, amb el números 506 (1601) i 507 (1602). 

TCC. Autobús Neoplan nº 507 cobrint el servei de l'Aerobús a la plaça d'Espanya. 1997. 

Quan van ser retirats d'aquest servei, els vehicles van ser pintats amb una decoració blanca a la part anterior i vermella amb triangles blancs a la part posterior, l'esquema normalitzat de Transports Públics de Catalunya. A la primavera de 2002, al cotxe 1601 se li va pintar de color taronja la part davantera de la carrosseria.
Sarbus. Autobús Neoplan nº 1602 (ex-507 TCC) cobrint la línia C10 a Montgat, camí de Barcelona. Febrer de 2002. 
Sarbus. Autobús Neoplan nº 1602 (ex-507 TCC) cobrint la línia C10 a Montgat, camí de Barcelona. Febrer de 2002. 
El setembre de 2001 van començar a fer serveis a les línies del Maresme de l'Empresa Casas, també filial del Grup Sarbus. Sobretot van cobrir la línia C10, entre Mataró i Barcelona per la carretera N-II. També van fer serveis nocturns a la línia N-61 entre Rubí i Barcelona. Quan cobrien aquests serveis nocturns tenien la seva base a la cotxera de Sarbus de Cerdanyola del Vallès. Al llarg de 2003 feien un servei de reforç matinal de la línia C10.

Sarbus. Autobús Neoplan nº 1602 (ex-507 TCC) cobrint la línia C10 a Montgat, camí de Mataró. Febrer de 2002. 






jueves, 31 de agosto de 2017

Nota XLII - Quan Badalona va ser terminal de la línia de Port-Bou

Entre el 25 de setembre i mitjans de novembre de 1962 Badalona va ser l 'estació terminal dels trens procedents de Port-Bou. La causa fou una gran riuada que va destruir els pilars del pont del ferrocarril sobre el riu Besòs a Sant Adrià. Els trens de la costa arribaven fins a l'estació de Badalona. Seguidament, els passatgers eren transportats a Barcelona en autocars.
El servei d'autocars entre Badalona i Barcelona començava a les 5 hores de la matinada i finalitzava a les 23 hores de la nit, amb una freqüència d'un servei cada hora.
L'exprés de França sempre arribava carregat de viatgers, sobretot de treballador que venien de fer la verema en el país veí. L'estació de la ciutat s'omplia de gent: a més dels viatgers, hi trobàvem personal ferroviari, de neteja dels trens, del servei de restaurant i dels Wagons Lits, empleats d'agències de viatge...

Arribada de viatgers a l'estació de Badalona. Badalona, 11 de novembre de 1962. Foto: Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs Tolosa. 

La plaça de Roca i Pi, davant de l'estació, plena de viatgers. Badalona, 11 de novembre de 1962. Foto: Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs Tolosa. 

Autocars Pegaso, a la part baixa de l'avinguda Martí Pujol, carregant viatgers i maletes per portar-los a Barcelona. Badalona, 11 de novembre de 1962. Foto: Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs Tolosa. 



Bibliografia: Història Gràfica de Badalona (Volum II) 1939-1975
Núria Casals i Cortès – Jordi Padró i Werner.

Museu de Badalona, 1993. 

martes, 22 de noviembre de 2016

Nota XLI - Les línies de troleibús de Santa Coloma.

Si bé les primeres idees per crear una xarxa de troleibusos a la ciutat de Barcelona aparegueren a mitjans dels anys 30, el fet no es concretà fins després de la Guerra Civil, a fi de resoldre els problemes de manca de material mòbil de la flota d'autobusos, destruïts gairebé tots durant el conflicte i, també, per resoldre la manca de combustible i recanvis derivada de la problemàtica generada per la Segona Guerra Mundial. Els països proveïdors estaven en plena guerra i Espanya es veia sotmesa a un bloqueig marítim a causa de les ajudes que el govern del general Franco proporcionava als països de l'Eix.

Tranvías de Barcelona va començar l'any 1940 a fer proves amb un prototip de troleibús. El dia 12 d'octubre de 1941 posà en servei la primera línia del nou sistema de transport, la FC, entre la plaça de Goya i Sant Andreu. Uns mesos més tard, el 14 de juny de 1942 s'inaugurà la línia FS, entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet. La línia era un ramal de la FC, entre el final d'aquesta al carrer Palomar i Santa Coloma. El recorregut s'iniciava al carrer Palomar, seguia pel carrer San Andrés (tornada per Torras y Bages) i passeig de Santa Coloma (en via única) fins a la plaça Nacional de Santa Coloma, actual plaça de la Vila.


Troleibús 583 cobrint la línia FI. Foto: Col·lecció París. 

El servei es va iniciar amb un sol cotxe, el 550, estrenat en aquest recorregut. Aquest vehicle era el primer de la sèrie 550-589, construïts per Maquitrans a Barcelona. Amb aquesta línia, Santa Coloma es va convertir en la primera ciutat d'Espanya, no capital de província, amb servei de troleibús.


Troleibús de la sèrie 550. Finals dels anys 50. Paseo Lorenzo Serra, Santa Coloma de Gramenet. Foto: Eva Pujol Barba. 

El 15 de desembre de 1943, a causa de l'enfonsament del pont de Santa Coloma per una riuada, el servei de la línia FS es va suspendre i va ser substituït per l'autobús AC (San Andrés - Santa Coloma).


Troleibús de la sèrie 500. Santa Coloma de Gramenet. Foto: Montse Girbau Mirabet. 

L'abril de 1944 la línia AC va ser anul·lada mentre es restablia la FS entre el carrer Palomar i el pont de Santa Coloma, on s'havia instal·lat un bucle provisional, en espera de l'acabament de les obres del pont. El servei es va cobrir amb tres cotxes. El 15 de desembre es va recuperar el servei normal de la línia FS, gràcies a l'acabament de les obres del pont. A més, la línia es va perllongar cap al centre de Barcelona, fins a la plaça d'Urquinaona.


Troleibús de la sèrie 500 amb els seus cobrador i conductor. Foto: col·lecció París

El 12 d'abril de 1945 es va inaugurar la línia de tramvia 51, entre plaça de Cataluña i Fabra y Puig. Al mateix temps, la línia FS es va perllongar fins a Fabra y Puig i l'avinguda Meridiana. D'aquesta manera es creava una correspondència entre aquestes dues línies. Es van crear bitllets combinats per ambdós serveis. Coincidint amb aquesta ampliació cap a Fabra y Puig, la línia FS va canviar la seva denominació per F51. Possiblement el trajecte fins a Urquinaona es va suprimir, ja que dos anys més tard, el 4 d'agost de 1947, es va restablir de nou la línia FS entre plaça Urquinaona i Santa Coloma. El recorregut era el següent:
Pl. Urquinaona – Ausias Marc (tornada per Caspe i Via Layetana) – Carretera de Ribas – Clot - Sagrera- San Andrés – Paseo Torras y Bages (tornada per Palomar) – Teniente Coronel Onofre – Paseo de Santa Coloma – Plaza Nacional. El servei es cobria amb 7 troleibusos.


Troleibús 527 cobrint la línia FS. 31 de maig de 1964. Foto: Wisseman. 

El 5 de maig de 1949 la línia F51 canvià la seva denominació per FI.
A partir del 15 de maig de 1950 es va establir a la línia FS la tarifa única de 1,50 pessetes.
Entre 1951 i 1952 van haver varis problemes més amb el pont de Santa Coloma. En vàries ocasions els serveis de les línies FS i FI es van veure limitats fins el pont, sense poder arribar al nucli urbà de Santa Coloma.


Troleibús de la sèrie 500 al pont de Santa Coloma. Foto: Josep Jordà Castells

El 27 de gener de 1953 s'inicià el servei nocturn a la línia FS. Dos troleibusos allargaren el seu servei entre les deu de la nit i les dues de la matinada les vigílies dels dies festius. A partir del juliol de 1960 el servei nocturn va passar a ser diari.


Troleibusos de les sèries 500 i 550 a la plaza Nacional. Santa Coloma. Foto: Carmelo Felipe. 

Troleibusos de les sèries 550 i 500 a la plaza Nacional. Santa Coloma de Gramenet. Foto: col·lecció Antonio Calzada. 
El servei durant els anys 50 i 60 es feia amb troleibusos de les sèries 500 i 550. A la terminal de la plaza Nacional (actual plaça de la Vila) es produïen grans cues, ja que les dues línies de troleibús eren els únics mitjans de transport públic que comunicaven Santa Coloma amb la xarxa del Metro. Sovint hi havia baralles per pujar als troleibusos i de vegades, els usuaris que no havien aconseguit accedir-hi desenganxaven els troles per a immobilitzar els vehicles. Santa Coloma s'havia convertit en una ciutat dormitori, amb un creixement demogràfic espectacular. Si el 1962 hi vivien 32.000 persones, el 1968 ja hi havien 91.162 habitants. Cada dia 30.000 colomencs feien el trajecte entre la seva ciutat i Fabra y Puig, on hi podien enllaçar amb el Metro Transversal i altres línies de troleibús, autobús i tramvia. Per cobrir aquest serveis hi havia 30 troleibusos.


Troleibús 583. Paseo Lorenzo Serra, Santa Coloma de Gramenet. Foto: col·lecció Joaquín Canales

Troleibús 556 i un altre de la sèrie 500 a Sant Andreu, a finals dels anys 50.  Foto: Antoni Moltó i Arissa.
A partir de 1963, a les hores punta s'incorporaven a la línia FS 5 autobusos Aclo de dos pisos per a reforçar el servei.
El 27 d'agost de 1964 s'inaugurà un bucle terminal als carrers Santa Coloma, García Morato i San Carlos. Va ser realitzat per a què els troleibusos Vetra de la sèrie 700, més grans que els 500 i els 550, poguessin arribar fins al centre de Santa Coloma. El nou terminal de les línies FI i FS es va establir al carrer García Morato des del dia 22 de setembre de 1964.


Troleibús 725 a la parada terminal de la sèrie 35 (antiga FS). Santa Coloma de Gramenet, 17 de juny de 1966.  Foto: Jordi Ibáñez.

Abans, el dia 10 de setembre, canvià la nomenclatura d'ambdues línies. La línia FI passà a ser la línia 3. La línia FS passà a ser la línia 35.
A les dues setmanes, la línia 3, servida per troleibusos de la sèrie 600, va passar de nou a la terminal de la Plaza Nacional, deixant la terminal de García Morato per la linia 35, coberta per troleibusos de la sèrie 700. En aquesta terminal també es produïen grans cues i conflictes. Sovint la Guàrdia Civil hi havia de posar ordre. Els troleibusos ja hi sortien plens i no paraven fins a Sant Andreu. Aquesta situació es va allargar fins l'any 1968, quan va entrar en servei l'estació de Metro de Torras y Bages i es posaren en funcionament les línies d'autobús 103 i 203, que enllaçaven aquesta estació amb els barris de Fondo i Singuerlín. 


Troleibús 612 a la línia 3 (antiga FI). Santa Coloma de Gramenet, 1968. Foto César Ariño Planchería

Troleibús 612 a la línia 3. Darrera, un altre 600 i un troleibús de la sèrie 700 cobrint la linia 35. Santa Coloma de Gramenet, 1968. Foto: Bonaventura Coll. 

El 7 d'octubre de 1968 va ser el darrer dia de circulació dels troleibusos a Barcelona, i també a Santa Coloma. Altres fonts indiquen que el darrer dia de circulació va ser el 31 d'octubre. La xarxa de troleibusos de Barcelona va funcionar durant 27 anys (1941 - 1968) i arribà a tenir 13 línies. 




Bibliografia

web Los autobuses de Barcelona.
Pepe Mora.

Memorias de un peatón. Tranvías y trolebuses de Barcelona. 
Manuel Giménez Attenelle
Barcelona, 1997



miércoles, 6 de julio de 2016

Nota XL - El cotxe 31 de TUSA.

El cotxe 31 de TUSA era un Pegaso Comet 5062. Aquest vehicle va entrar en servei a URBAS el 1966 amb el número de calca 192. Posteriorment va ser venut a TUSA. 
 

El model Pegaso Comet 5062 era la versió urbana del model 5061. Muntava un motor 9025 diésel de quatre temps, amb una potència de 125 CV a 2.400 r.p.m. I una caixa de canvis de quatre velocitats. El vehicle tenia una llargada de 9,7 metres i una amplada de 2,5 metres. Podia transportar 18 passatgers asseguts i 66 dempeus. 
 

Al llarg de la seva vida a TUSA, el cotxe 31 va cobrir sobretot la línia 8, entre l'ambulatori i Lloreda. Possiblement va ser retirat a finals dels anys 70. 
 
Cotxe 31 de TUSA. Foto Col·lecció París.
Cotxe 31 de TUSA. Foto Col·lecció París.

 

Nota XXXIX - El cotxe 30 de TUSA.

El cotxe 30 de TUSA era un autobús Sava-Austin  BMC, matriculat el 1965. Va ser posat en servei per l'empresa URBAS, on portà el número de calca 193. Posteriorment va ser venut a TUSA. 
 Disposava de dues portes de quatre fulles, plegables dos a dos. L'eix davanter quedava per davant de la porta davantera.

El 1969 va inaugurar el servei de la línia entre l'ambulatori i el barri de Lloreda, el que seria després la línia 8.

Durant els anys 70 va cobrir sobretot la línia 6, entre l'estació de RENFE de Sant Adrià i Llefià. Possiblement va ser retirat de servei a finals dels anys 70.

He trobat molt poca informació d'aquest vehicle, i dues fotografies de poca qualitat, que es reprodueixen en aquest article. En la primera, l'autobús es troba estacionat a Pomar, a la zona on les autoescoles feien les pràctiques de conducció. A la segona, el cotxe 30, vist per la zona posterior, circula per Sant Adrià de Besòs.

El cotxe 30 a Pomar l'any 1975. Foto Col·lecció París


El cotxe 30, vist per la part posterior, a Sant Adfrià de Besòs. Foto Col·lecció París

sábado, 11 de junio de 2016

Nota XXXVIII - El Vapor de la Costa

 

Durant l'estiu de 1988, RENFE va posar en servei dos dies a la setmana el tren turístic "El Vapor de la Costa", format per la locomotora de vapor 282-F-0421 Garrat, anomenada "La Garrafeta", i quatre cotxes Lucky provinents de cotxes 6000 restaurats.  La locomotora havia estat restaurada durant 1988 als tallers de Sant Andreu Comtal. 

Aquest tren turístic sortia de Blanes pel matí amb destinació Barcelona. A la tarda feia el trajecte invers. No feia parades. Era un servei pensat especialment per què els turistes que s'allotjaven a la Costa Brava Sud passessin un dia a Barcelona. El servei no va tenir continuïtat en anys successius.

El Vapor de la Costa al antic pas a nivell de l'Avinguda Sant Ignasi de Loiola. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

El Vapor de la Costa passa pel davant de l'antiga fàbrica La Llauna. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

La Garrafeta a la Rambla. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.

El Vapor de la Costa al seu pas per la Rambla. Badalona, agost de 1988. Foto: Pere París.