Proposta agosarada: Londres, per inauguració LTM ampliat
-
Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5705
- Ubicació: Allá donde se cruzan los sagaleses, donde el mar no se puede concebir
- Contacta:
Doncs bé, a banda del "petit retard" de 7 hores de l'avió (que "no és res", clar, en una planificació ajustada a un miserable cap de setmana...), us explico una mica les meves impressions. Ja us dic que, tot i que anàvem mitja dotzena de persones "arqueres", el viatge no tenia cap mena de "pressió de grup" en el sentit de que vam estar junts quan vam voler, i vam anar per lliure quan algú tenia interessos o compromisos personals, cap problema en això. De manera que jo vaig ser, potser, el "menys transportil" de tots.
- Tren Stansted-London: això va ser novedós per a mi, ja que abans havia viatjat a Heathrow i allà el Tube ho resol tot. Realment triga 45 minuts (fins a Liverpool Street) i sembla prou confiable, tot i que el preu va en consonància amb tota la "família de preus britànica". A l'avió (Ryanair, recordem) ja venen els bitllets, tant per l'Stansted Express (aquest tren) com pels autocars (que de fet ens deixaven a alguns més a prop de l'hotel, però que vam descartar per la seva menor confiabilitat horària a causa del trànsit, i prou retard havíem tingut ja...). Crec recordar que pel bitllet d'anada i tornada (descompte respecte un bitllet senzill) vam pagar 23 lliures (35 euros), perquè sortia sensiblement més barat que comprant-lo a les MAEs de l'estació:
http://www.londontoolkit.com/travel/sta ... il_esp.htm
El tren en sí és dels típics que aquí ja no veiem pràcticament mai (seients de mitja distància, espai separat per a equipatges, etc.). El detall "freaky" és que vam recòrrer tota l'andana per agafar el segon cotxe, em sembla, perquè només hi ha dos cotxes motors, o això em sembla que va dir el nostre expert Josep Pretel, i així se sentia el característic rumor.
Un bon detall: tot i que només són 45 minuts, hi ha servei de catering (begudes, pastes, etc.) amb el venedor que passa amb el carret, com si fóssis a l'avió, un exemplar de la cada carta per a cada grup de seients, etc., i el millor: els preus són molt raonables fins i tot si fóssin al continent! És a dir, una Coke costava 1 lliura (1,50 €), crec recordar, i si ja pot costar això en una màquina de begudes de l'estació de Sants, per exemple, hom pensa "Com és que no és molt més cara aquí, quan els preus dels cotxes-bars del Talgo, o similars, ho són?". Em van dir que allà ho concebeixen realment com a "servei", i per això el preu és molt bo.
- Underground: òbviament vam utilitzar-ho massivament durant els dos dies. Vam optar per comprar dos títols diaris, ja que de 2 dies no n'hi ha, i el de 3 dies ja no ens sortia a compte. Tots dos els vam comprar en "hores vall" (ja sabeu que si el compres en "hora punta" et surt més car), i, tot i que el del primer dia ja el vam comprar a les 15:30 i pocs viatges vam fer, continuava sortint a compte, ja que el preu del bitllet senzill allà es directament disuasori (4 lliures, em sembla, per les 5,30 o 5,80 lliures del títol diari)
L'Underground, en general, el vaig veure poc canviat respecte la meva estada anterior (gener del 2004). Cap tren nou (potser en alguna línia que no vam utilitzar?), els mateixos trens en general bastant antics (els del Tube habitualment són del 1973, i alguns fins i tot del 1967!), però primorosament "refurbished" (reformats interiorment), la qual cosa fa caure novament la cara de vergonya quan penses com funcionen de bé, i com d'altres trens d'altra famosa ciutat europea que potser funcionaven igual de bé són reemplaçats per estúpides ànsies de "modernitat cara a la galeria"... Bé, tornem al tema. Les línies del tube igual d'encantadores que sempre, les que no són "tube" una mica menys, però a la seva manera té encant tot l'estil de transbordaments, d'estacions, d'accesos que ja sabeu que són directament als edificis (un cop ens vam confondre i en comptes d'entrar al metro vam entrar allà on estan les oficines de London Underground, ja ja!)... La línia Millennium amb les seves mampares integrals. Una eficàcia senzillament impressionant ("perdre" un tren en moltes línies no t'altera ni tan sols mínimament, perquè tens el següent a 1 minut, el segon a 2 i el tercer a 3... com dimonis s'ho fan?)
En algunes estacions sí que vaig veure que les tradicionals pissarres informant dels "delays" a cada línia van sent substituides per una pantalla (molt més lògica i racional, però menys entranyable, clar)
I finalment no vaig poder tornar a recòrrer el primer tram de metro del món, ni tornar a l'encantador estació de Baker St. (final d'aquest tram en el seu temps). Us recomano, però, aquesta "visita", que no us heu de deixar perdre.
(En un altre moment, la segona part, LTM inclos...)
- Tren Stansted-London: això va ser novedós per a mi, ja que abans havia viatjat a Heathrow i allà el Tube ho resol tot. Realment triga 45 minuts (fins a Liverpool Street) i sembla prou confiable, tot i que el preu va en consonància amb tota la "família de preus britànica". A l'avió (Ryanair, recordem) ja venen els bitllets, tant per l'Stansted Express (aquest tren) com pels autocars (que de fet ens deixaven a alguns més a prop de l'hotel, però que vam descartar per la seva menor confiabilitat horària a causa del trànsit, i prou retard havíem tingut ja...). Crec recordar que pel bitllet d'anada i tornada (descompte respecte un bitllet senzill) vam pagar 23 lliures (35 euros), perquè sortia sensiblement més barat que comprant-lo a les MAEs de l'estació:
http://www.londontoolkit.com/travel/sta ... il_esp.htm
El tren en sí és dels típics que aquí ja no veiem pràcticament mai (seients de mitja distància, espai separat per a equipatges, etc.). El detall "freaky" és que vam recòrrer tota l'andana per agafar el segon cotxe, em sembla, perquè només hi ha dos cotxes motors, o això em sembla que va dir el nostre expert Josep Pretel, i així se sentia el característic rumor.
Un bon detall: tot i que només són 45 minuts, hi ha servei de catering (begudes, pastes, etc.) amb el venedor que passa amb el carret, com si fóssis a l'avió, un exemplar de la cada carta per a cada grup de seients, etc., i el millor: els preus són molt raonables fins i tot si fóssin al continent! És a dir, una Coke costava 1 lliura (1,50 €), crec recordar, i si ja pot costar això en una màquina de begudes de l'estació de Sants, per exemple, hom pensa "Com és que no és molt més cara aquí, quan els preus dels cotxes-bars del Talgo, o similars, ho són?". Em van dir que allà ho concebeixen realment com a "servei", i per això el preu és molt bo.
- Underground: òbviament vam utilitzar-ho massivament durant els dos dies. Vam optar per comprar dos títols diaris, ja que de 2 dies no n'hi ha, i el de 3 dies ja no ens sortia a compte. Tots dos els vam comprar en "hores vall" (ja sabeu que si el compres en "hora punta" et surt més car), i, tot i que el del primer dia ja el vam comprar a les 15:30 i pocs viatges vam fer, continuava sortint a compte, ja que el preu del bitllet senzill allà es directament disuasori (4 lliures, em sembla, per les 5,30 o 5,80 lliures del títol diari)
L'Underground, en general, el vaig veure poc canviat respecte la meva estada anterior (gener del 2004). Cap tren nou (potser en alguna línia que no vam utilitzar?), els mateixos trens en general bastant antics (els del Tube habitualment són del 1973, i alguns fins i tot del 1967!), però primorosament "refurbished" (reformats interiorment), la qual cosa fa caure novament la cara de vergonya quan penses com funcionen de bé, i com d'altres trens d'altra famosa ciutat europea que potser funcionaven igual de bé són reemplaçats per estúpides ànsies de "modernitat cara a la galeria"... Bé, tornem al tema. Les línies del tube igual d'encantadores que sempre, les que no són "tube" una mica menys, però a la seva manera té encant tot l'estil de transbordaments, d'estacions, d'accesos que ja sabeu que són directament als edificis (un cop ens vam confondre i en comptes d'entrar al metro vam entrar allà on estan les oficines de London Underground, ja ja!)... La línia Millennium amb les seves mampares integrals. Una eficàcia senzillament impressionant ("perdre" un tren en moltes línies no t'altera ni tan sols mínimament, perquè tens el següent a 1 minut, el segon a 2 i el tercer a 3... com dimonis s'ho fan?)
En algunes estacions sí que vaig veure que les tradicionals pissarres informant dels "delays" a cada línia van sent substituides per una pantalla (molt més lògica i racional, però menys entranyable, clar)
I finalment no vaig poder tornar a recòrrer el primer tram de metro del món, ni tornar a l'encantador estació de Baker St. (final d'aquest tram en el seu temps). Us recomano, però, aquesta "visita", que no us heu de deixar perdre.
(En un altre moment, la segona part, LTM inclos...)
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
Sensacional crònica, i molt útil per als qui els propers messos vulguin anar a Londres 
-
Fran-Ikarus
- N11
- Entrades: 5705
- Ubicació: Allá donde se cruzan los sagaleses, donde el mar no se puede concebir
- Contacta:
Continuo una mica més, tot i que no per ordre cronològic, perquè el que primer vol saber la gent és el que fa referència a...
- London Transport Museum (Covent Garden): és un museu que sempre, sempre, val la pena visitar; ara bé, els que ja el coneixeu, no us espereu grans canvis. L'ampliació, al meu parer, té a veure sobretot amb la construcció d'un pis (el de dalt de tot), de manera que s'han pogut ubicar algunes coses més (tampoc creieu que moltes), i el recorregut ara va de dalt cap a baix. És a dir, tu hi entres, puges fins a dalt per les escales o l'ascensor (que, en comptes de l'indicador del pis 1, 2 o 3, té un marcador estil "Back to the Future" que fa compte enrere i arriba fins el 1800 quan arribes al tercer pis), i comences la visita en l'ordre tercera planta, segona planta, primera planta; sempre baixant.
Així doncs, els Tilling de cavalls que abans et trobaves només entrar, ara són a dalt de tot, al nou pis. Les altres dues plantes contenen, si fa no fa, el mateix que ja hi havia, amb alguna incorporació òbvia com ara el Routemaster, que quan jo hi havia estat (gener del 2004) no calia exposar-lo perquè encara funcionava en línies urbanes regulars, i l'apartat destinat als transports sostenibles del futur, al final de la visita (en la zona on abans hi havia els Tilling de cavalls)
Tot el museu està molt orientat a l'aprenentatge dels nens i grups escolars, hi ha un "joc de pistes" amb 13 punts (si no recordo malament) que cal anar omplint, per tot arreu hi ha simuladors i llocs que estimulen la creativitat i la imaginació dels nens, però sempre basant-se en el transport públic, la seva necessitat i la seva sostenibilitat, i això conviu en harmonia, dintre de l'espai disponible, amb els vehicles exposats (autobusos, troleibusos, locomotores i cotxes de Metro incloent el primer tipus que va haver-hi a Londres, bicicletes, taxis...) i amb els panells que al llarg de les parets contenen moltíssimes informacions i fotografies sobre la història del transport a Londres i al Regne Unit.
Dit això, jo us diria que no cal tenir pressa per visitar aquesta ampliació, i si jo fos vosaltres, m'esperaria fins el 8 i 9 de març, que hi ha jornada de portes obertes al Depot d'Acton Town (que, recordem, conté el 75% dels fons preservats, casi ná)
http://www.ltmuseum.co.uk/visiting/86.aspx
- London Transport Museum (Covent Garden): és un museu que sempre, sempre, val la pena visitar; ara bé, els que ja el coneixeu, no us espereu grans canvis. L'ampliació, al meu parer, té a veure sobretot amb la construcció d'un pis (el de dalt de tot), de manera que s'han pogut ubicar algunes coses més (tampoc creieu que moltes), i el recorregut ara va de dalt cap a baix. És a dir, tu hi entres, puges fins a dalt per les escales o l'ascensor (que, en comptes de l'indicador del pis 1, 2 o 3, té un marcador estil "Back to the Future" que fa compte enrere i arriba fins el 1800 quan arribes al tercer pis), i comences la visita en l'ordre tercera planta, segona planta, primera planta; sempre baixant.
Així doncs, els Tilling de cavalls que abans et trobaves només entrar, ara són a dalt de tot, al nou pis. Les altres dues plantes contenen, si fa no fa, el mateix que ja hi havia, amb alguna incorporació òbvia com ara el Routemaster, que quan jo hi havia estat (gener del 2004) no calia exposar-lo perquè encara funcionava en línies urbanes regulars, i l'apartat destinat als transports sostenibles del futur, al final de la visita (en la zona on abans hi havia els Tilling de cavalls)
Tot el museu està molt orientat a l'aprenentatge dels nens i grups escolars, hi ha un "joc de pistes" amb 13 punts (si no recordo malament) que cal anar omplint, per tot arreu hi ha simuladors i llocs que estimulen la creativitat i la imaginació dels nens, però sempre basant-se en el transport públic, la seva necessitat i la seva sostenibilitat, i això conviu en harmonia, dintre de l'espai disponible, amb els vehicles exposats (autobusos, troleibusos, locomotores i cotxes de Metro incloent el primer tipus que va haver-hi a Londres, bicicletes, taxis...) i amb els panells que al llarg de les parets contenen moltíssimes informacions i fotografies sobre la història del transport a Londres i al Regne Unit.
Dit això, jo us diria que no cal tenir pressa per visitar aquesta ampliació, i si jo fos vosaltres, m'esperaria fins el 8 i 9 de març, que hi ha jornada de portes obertes al Depot d'Acton Town (que, recordem, conté el 75% dels fons preservats, casi ná)
http://www.ltmuseum.co.uk/visiting/86.aspx
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
Fran-Ikarus ha escrit:We drank oil, there is for hiring chairs...
(sí, ja sé que el missatge és de fa mig mes, però en tot aquest temps no havia entrat aquí
)