La [url=http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d4285b59c7eaf110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD]Generalitat de Catalunya[/url] ha escrit:
La Generalitat obre el concurs per a l’emplaçament de l’aeroport corporatiu
Avui [25 de febrer de 2009] el DOGC publica l’anunci d’obertura del termini de presentació de propostes per a l’emplaçament del futur aeroport corporatiu de Catalunya. Tal i com preveia el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports aprovat el passat mes de gener es dóna així el primer pas per al desenvolupament del futur aeroport corporatiu, el segon que promourà la Generalitat després del de Lleida-Alguaire. Avui s’han donat a conèixer els principals requisits que haurà de tenir aquesta nova infraestructura, entre ells destaquen: una bona i ràpida comunicació amb Barcelona, possibilitat de creixement i un mínim impacte territorial.
El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya preveu l’establiment d’un aeroport corporatiu per tal de cobrir la forta demanda d’aquest vols que ha experimentat Barcelona en els darrers anys. D’aquesta manera es descarregarà l’aeroport de Barcelona d’aquests vols i es descentralitzarà aquesta infraestructura. A més a més, obrint aquest concurs el Govern té com a objectiu que siguin les mateixes administracions locals les que de forma voluntària i aplegant el màxim consens territorial ofereixin una àrea adient per a desenvolupar aquest aeroport que generarà un important dinamisme econòmic a l’entorn de la seva ubicació final.
Aquest procediment servirà per decidir la localització física d’aquest aeroport, de forma que es pugui garantir que gaudirà d’una ubicació amb un clar avantatge competitiu per a l’accés a la Regió Metropolitana de Barcelona, on es concentra un índex més alt d’activitat econòmica i empresarial de Catalunya. Un cop presa la decisió, s’hauran de dur a terme els tràmits urbanístics i aeroportuaris per al seu establiment; la redacció del projecte i l’execució de les obres de l’aeroport correspondrà al promotor, que podrà ser públic o, en virtut de la concessió corresponent, privat.
Així, a partir de la publicació avui al DOGC i fins el dia 21 d’abril tots els ens locals que vulguin acollir el futur aeroport corporatiu al seu municipi podran presentar la seva proposta a la seu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La proposta podrà ser formulada de forma individual o conjunta per dos o més ajuntaments en el cas que els terrenys ocupin més d’un terme municipal.
Amb l’inici d’aquest procés, el Govern dóna un pas més en el desenvolupament de la xarxa d’aeroports comercials i aeròdroms de Catalunya que està impulsant i que millorarà la capacitat de l’economia catalana i la dinamització de la indústria aeronàutica. En aquest sentit, el nou aeroport corporatiu que avui s’impulsa es convertirà en el segon aeroport promogut directament per la Generalitat, després de l’aeroport de Lleida-Alguaire que ja està en el procés final de construcció i té prevista la seva posada en servei a finals d’aquest any.
Nou aeroport corporatiu
El nou aeroport corporatiu que promou el Govern es projecta com una infraestructura que aculli vols d’aviació privada, de negocis i empresarial, així com esportiva, de paqueteria o d’emergències. Així, es tractarà d’un aeroport que acollirà aeronaus àgils i de petites dimensions capacitades per a fer vols de curta o mitja distància, majoritàriament a Europa i Espanya.
És per això que les propostes que es presentin hauran de contemplar una bona connectivitat, proximitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona i un mínim impacte territorial. Els requisits que es demanen són els següents:
Ø Àmbit territorial: Els terrenys s’hauran de situar a una distància indicativa de fins a 65 quilòmetres de Barcelona, mesurada per les vies de connexió corresponents. Així mateix, hauran de disposar d’una connexió viària situada a menys de 10 quilòmetres d’una carretera de la xarxa bàsica de Catalunya.
Ø Longitud de la pista: la pista ha de ser equivalent a 1.800 metres a nivell del mar i sense pendent. Aquesta longitud equivaldria, en el cas d’una alçada de 200 metres sobre el nivell del mar, a una pista de 1.885 i a una alçada de 400 metres sobre el nivell del mar, a una pista de 1.970. A aquesta longitud cal afegir-hi 240 metres addicionals en cada extrem per a la ubicació de les àrees de seguretat (RESA). Es valorarà positivament la possibilitat d’efectuar-hi futures ampliacions que permetin una extensió de la pista fins a 2.200 metres per assegurar les operacions sense limitacions dels jets pesants i molt pesants que facin possible connexions de llarg recorregut des de l’aeroport d’empresa.
Ø Condicions meteorològiques: la ubicació proposada ha de comptar, amb unes condicions meteorològiques òptimes. En aquest sentit, l’orientació de les pistes ha de garantir un coeficient d’utilització de l’aeroport superior a un 95% per a les aeronaus que hi operin. A banda, s’estudiaran les condicions de baixa visibilitat que poden impedir les operacions visuals i poden canviar les característiques dels vents. Així mateix, s’estudiarà la temperatura, ja que pot influir en el rendiment dels motors de les aeronaus i en la seva capacitat operativa.
Ø Superfície total: l’emplaçament proposat ha de disposar d’una superfície mínima de 150 hectàrees per al desenvolupament aeroportuari. Així, per tal d’encabir-hi la pista amb les àrees de seguretat, la parcel·la haurà de tenir una longitud al voltant dels 3.000 metres. A banda d’això, l’emplaçament haurà de comptar amb unes 50 hectàrees de terrenys addicionals adjacents a l’aeroport per a la fixació d’activitats econòmiques i de serveis lligades a l’activitat aeroportuària i d’alt valor afegit pel territori.
Ø Orografia: s’han d’evitar les valls rodejades de muntanyes o la disposició de la pista orientada cap a turons o defenses que puguin dificultar les maniobres d’aproximació i enlairament.
Ø Afectacions ambientals: l’emplaçament proposat no podrà afectar espais naturals protegits com són els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE), la Xarxa Natura 2000 (ZEPAs i LICs), el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i altres sòls de protecció especial determinats pel planejament territorial i pel planejament urbanístic.
Ø Aspectes urbanístics: els habitatges i les zones residencials hauran d’estar a més de 1.250 metres de distància de les capçaleres de la pista per tal de garantir la seguretat de les operacions i un baix impacte acústic. Així mateix, el terreny no podrà allotjar habitatges ni locals públics o dipòsits d’aigua o combustible. Tampoc podrà haver hospitals o col·legis a menys de 2.500 metres del final de les capçaleres de la pista.
Ø Compatibilitat aèria: el nou equipament haurà d’assegurar la compatibilitat de l’espai aeri dels terrenys proposats amb l’espai aeri dels aeroports preexistents, de manera que no es produeixin interferències en les trajectòries de vol.
Ø Horari de l’aeroport: l’aeroport haurà de garantir l’operativitat en la franja horària compresa entre les 7:00 i les a 23:00 hores, de forma ininterrompuda durant tot l’any. Es valorarà la possibilitat d’extensió de l’horari de l’aeroport que haurà de cobrir les demandes del sector empresarial amb horaris variables.
Un cop rebudes totes les propostes el DPTOP analitzarà i valorarà les diferents opcions presentades a fi de seleccionar la que compleixi els requeriments establerts i que resulti més adient. La decisió optarà per un sol emplaçament o bé un ordre de prelació de forma que en el cas que la primera ubicació seleccionada no en resultés finalment viable, s’habiliti la segona opció i així successivament.
Hem actualitzat el fòrum a la última versió disponible, de 2024.
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Aeroport corporatiu de Catalunya
-
- N10
- Entrades: 4269
- Ubicació: Horta
Aeroport corporatiu de Catalunya
- UT440_132M
- N10
- Entrades: 3973
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
http://el9nou.cat/noticies.php?codi_not ... 83&ed_ov=o
La llargada de la pista fa guanyar opcions a Osona per acollir el nou aeroport al centre de la Plana
Aeròdrom d'Òdena, que té una pista d'una llargada insuficient. Foto: Violeta Gumà/ACN
El Consell d’Osona té pensat fer públic dimecres el municipi de la comarca que optarà a acollir l’aeroport corporatiu de la Catalunya Central. La Generalitat va publicar dimecres les bases del concurs per adjudicar l’aeroport. Si l’alcalde del municipi que s’adiu millor a les bases dóna el vist-i-plau definitiu, Osona és optimista a guanyar el concurs, ja que l’altra ‘favorita’, l’Anoia podria quedar descartada per la llargada de la pista.
Les cartes per jugar al concurs per acollir l’aeroport corporatiu de la Catalunya Centra ja estan repartides. Un cop publicades, dimecres passat, les bases del concurs, des d’Osona són més optimistes que mai, ja que la Generalitat exigeix una pista de l’aeroport de més de 2.000 metres, una extensió que l’altra comarca 'favorita', l’Anoia, no ho pot oferir.
Hi ha, però, un tercer en discòrdia, el Bages, que molt probablement oferirà els terrenys de l’actual aeròdrom Pujol Muntalà, a Sant Fruitós. Pel que fa a Osona, de les cinc opcions que s’havien estudiat inicialment, tot sembla apuntar que al final es reduiran a una. Aquest dimecres, si tot va tal com té calculat el Consell Comarcal, en presentaran el projecte.
El Consell, impulsor a Osona del projecte, porta amb extrema reserva les ubicacions estudiades. Miquel Arisa, president comarcal, té previst acabar de tancar a principis d’aquesta setmana l’acord amb l’alcalde del municipi que volen presentar al concurs. Si l’acalde, d’un municipi del centre de la comarca, hi dóna el vist-i-plau definitiu, dimecres en faran públic el nom i el projecte. Si no, esperaran, ja que hi ha temps fins el 28 d’abril per presentar la candidatura.
Arisa està confiat que el projecte que ells volen presentar –tot i que oficialment ho ha d’acabar fent l’Ajuntament i no el Consell– s’adiu a tots els requisits de les bases de la Generalitat. “L’estudi és molt rigorós”, afegeix. Fins i tot es donaria resposta a un dels punts que s’haurien posat en dubte de la candidatura osonenca, que és la boira: “Hi ha un sistema tècnic que resol el tema, i ja està contemplat en l’estudi que presentarem”.
Sigui com sigui, i a l’espera de veure les potencialitats de la candidatura del Bages, que s’ha afegit a la pugna per l’aeroport a última hora, la llargada de la pista semblaria descartar, en un principi, la de l’Anoia, que era la primera comarca que s’havia interessat per acollir l’aeroport, a l’actual aeròdrom d’Òdena.
La Generalitat s’hauria volgut assegurar una llargada suficient de la pista, a més d’un marge prou ampli per a l’acceleració i la desacceleració. L’existència d’uns turons a l’entorn de l’aeròdrom d’Òdena els eliminaria, en aquest aspecte. “Si els pilots no veuen clar l’aterratge, aquest tipus d’aeroports no s’acaben utilitzant i deixen de ser competitius”, argumenta Arisa, que malgrat tot prefereix mostrar-se prou caut a l’espera del sí definitiu de l’alcalde afectat. I és que, malgrat que no ho diguin les bases, a ningú se li escapa que la Generalitat també valorarà que l’opció que s’esculli tingui el consens social suficientment garantit. I en això sí que l’Anoia tenia totes les cartes a favor.
A L'ANOIA ESTUDIEN RECÓRRER LES BASES DEL CONCURS
La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) està estudiant si és possible presentar recurs a les bases del concurs de l’aeroport. Ramon Felip, president de la UEA, entitat que ha liderat la reivindicació de l’aeroport per a l’Anoia, recorda que a Europa la majoria d’aeroports empresarials no arriben ni molt menys als 2.000 metres de pista que exigeix la Generalitat. “És desmesurat”, s’exclama. “Tenim anàlisis de tots els aeroports corporatius europeus, fins i tot els més importants com els de París i Londres, i tenen pistes de 1.300 a 1.500 metres”, afegeix.
Per la seva part, l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, apel·la a tres motius de pes per dur l’aeroport a l’Anoia: que ja existeix la infraestructura, a l’aeròdrom d’Òdena; que hi ha consens entre les administracions locals i comarcal, i molt important al seu entendre, que també hi ha consens social. “Aquí ens evitem allò de ‘sí, però a casa meva no, o al pati de casa meva no’, és a dir, la confrontació social que amb tota seguretat un equipament d’aquestes característiques pot provocar a altres comarques”, declarava divendres l’alcalde Jordi Aymamí. / JOSEP COMAJOAN
[ Bases del concurs (PDF) ] [ Informació sobre el tema a Anoiadiari.cat ]
La llargada de la pista fa guanyar opcions a Osona per acollir el nou aeroport al centre de la Plana
Aeròdrom d'Òdena, que té una pista d'una llargada insuficient. Foto: Violeta Gumà/ACN
El Consell d’Osona té pensat fer públic dimecres el municipi de la comarca que optarà a acollir l’aeroport corporatiu de la Catalunya Central. La Generalitat va publicar dimecres les bases del concurs per adjudicar l’aeroport. Si l’alcalde del municipi que s’adiu millor a les bases dóna el vist-i-plau definitiu, Osona és optimista a guanyar el concurs, ja que l’altra ‘favorita’, l’Anoia podria quedar descartada per la llargada de la pista.
Les cartes per jugar al concurs per acollir l’aeroport corporatiu de la Catalunya Centra ja estan repartides. Un cop publicades, dimecres passat, les bases del concurs, des d’Osona són més optimistes que mai, ja que la Generalitat exigeix una pista de l’aeroport de més de 2.000 metres, una extensió que l’altra comarca 'favorita', l’Anoia, no ho pot oferir.
Hi ha, però, un tercer en discòrdia, el Bages, que molt probablement oferirà els terrenys de l’actual aeròdrom Pujol Muntalà, a Sant Fruitós. Pel que fa a Osona, de les cinc opcions que s’havien estudiat inicialment, tot sembla apuntar que al final es reduiran a una. Aquest dimecres, si tot va tal com té calculat el Consell Comarcal, en presentaran el projecte.
El Consell, impulsor a Osona del projecte, porta amb extrema reserva les ubicacions estudiades. Miquel Arisa, president comarcal, té previst acabar de tancar a principis d’aquesta setmana l’acord amb l’alcalde del municipi que volen presentar al concurs. Si l’acalde, d’un municipi del centre de la comarca, hi dóna el vist-i-plau definitiu, dimecres en faran públic el nom i el projecte. Si no, esperaran, ja que hi ha temps fins el 28 d’abril per presentar la candidatura.
Arisa està confiat que el projecte que ells volen presentar –tot i que oficialment ho ha d’acabar fent l’Ajuntament i no el Consell– s’adiu a tots els requisits de les bases de la Generalitat. “L’estudi és molt rigorós”, afegeix. Fins i tot es donaria resposta a un dels punts que s’haurien posat en dubte de la candidatura osonenca, que és la boira: “Hi ha un sistema tècnic que resol el tema, i ja està contemplat en l’estudi que presentarem”.
Sigui com sigui, i a l’espera de veure les potencialitats de la candidatura del Bages, que s’ha afegit a la pugna per l’aeroport a última hora, la llargada de la pista semblaria descartar, en un principi, la de l’Anoia, que era la primera comarca que s’havia interessat per acollir l’aeroport, a l’actual aeròdrom d’Òdena.
La Generalitat s’hauria volgut assegurar una llargada suficient de la pista, a més d’un marge prou ampli per a l’acceleració i la desacceleració. L’existència d’uns turons a l’entorn de l’aeròdrom d’Òdena els eliminaria, en aquest aspecte. “Si els pilots no veuen clar l’aterratge, aquest tipus d’aeroports no s’acaben utilitzant i deixen de ser competitius”, argumenta Arisa, que malgrat tot prefereix mostrar-se prou caut a l’espera del sí definitiu de l’alcalde afectat. I és que, malgrat que no ho diguin les bases, a ningú se li escapa que la Generalitat també valorarà que l’opció que s’esculli tingui el consens social suficientment garantit. I en això sí que l’Anoia tenia totes les cartes a favor.
A L'ANOIA ESTUDIEN RECÓRRER LES BASES DEL CONCURS
La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) està estudiant si és possible presentar recurs a les bases del concurs de l’aeroport. Ramon Felip, president de la UEA, entitat que ha liderat la reivindicació de l’aeroport per a l’Anoia, recorda que a Europa la majoria d’aeroports empresarials no arriben ni molt menys als 2.000 metres de pista que exigeix la Generalitat. “És desmesurat”, s’exclama. “Tenim anàlisis de tots els aeroports corporatius europeus, fins i tot els més importants com els de París i Londres, i tenen pistes de 1.300 a 1.500 metres”, afegeix.
Per la seva part, l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, apel·la a tres motius de pes per dur l’aeroport a l’Anoia: que ja existeix la infraestructura, a l’aeròdrom d’Òdena; que hi ha consens entre les administracions locals i comarcal, i molt important al seu entendre, que també hi ha consens social. “Aquí ens evitem allò de ‘sí, però a casa meva no, o al pati de casa meva no’, és a dir, la confrontació social que amb tota seguretat un equipament d’aquestes característiques pot provocar a altres comarques”, declarava divendres l’alcalde Jordi Aymamí. / JOSEP COMAJOAN
[ Bases del concurs (PDF) ] [ Informació sobre el tema a Anoiadiari.cat ]
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Home, segons aquest article, un Airbus 340 o un Boeing 747, necessiten 2.500 metres de pista, o sigui que si es vol que en el futur sigui una alternativa a El prat, no queda més remei que fer una pista en condicions.La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) està estudiant si és possible presentar recurs a les bases del concurs de l’aeroport. Ramon Felip, president de la UEA, entitat que ha liderat la reivindicació de l’aeroport per a l’Anoia, recorda que a Europa la majoria d’aeroports empresarials no arriben ni molt menys als 2.000 metres de pista que exigeix la Generalitat. “És desmesurat”, s’exclama.
- UT440_132M
- N10
- Entrades: 3973
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
http://el9nou.cat/noticies.php?codi_not ... 39&ed_ov=o
El Consell Comarcal proposa fer l'aeroport corporatiu en terme de Taradell
Miquel Arisa i altres responsables comarcals presentant la proposta. Foto: Jordi Puig
El Consell Comarcal d'Osona ha anunciat aquest dijous al migdia que la proposta que farà la comarca per ubicar el nou aeroport corporatiu és a Mont-rodon, en terme municipal de Taradell. D'entre les cinc propostes inicials que havia estudiat el Consell Comarcal, al final s'ha decantat per la de Taradell, ja que és la que dóna millors opcions de longitud de la pista -un dels requisits principals del concurs que ha obert la Generalitat- i que està millor comunicada amb les principals xarxes viàries, en aquest cas la C-17.
Els terrenys, concretament, són entre la via del tren i la C-17, uns metres cap al sud respecte el baixador de Renfe. Ara haurà de ser l'Ajuntament de Taradell qui, amb l'assessorament tècnic del Consell Comarcal, presenti la candidatura oficialment al concurs que va convocar la setmana passada la Generalitat. L'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer (CiU), tot just va conéixer la notícia aquest dimecres.
A part de la candidatura osonenca, també n'hi ha dues més, a l'Anoia (als terrenys de l'actual aeròdrom d'Òdena) i al Bages (molt probablement, als camps de Pujol Muntalà, en terme de Sant Fruitós). Des de l'Anoia, que tenen problemes per aconseugir una pista prou llarga com la que demana la Generalitat, han fet valer sempre que allà la proposta ha generat un ampli consens social. Aquest consens pot costar més d'aconseguir a Osona. Aquest dijous han interromput la roda de premsa de presentació del projecte quatre membres del GDT que han desplegat una pancarta i han mostrat la seva oposició al projecte. / JOSEP COMAJOAN
[ Escrit sobre el tema al bloc de Jordi Casals, conseller comarcal d'ERC ]
El Consell Comarcal proposa fer l'aeroport corporatiu en terme de Taradell
Miquel Arisa i altres responsables comarcals presentant la proposta. Foto: Jordi Puig
El Consell Comarcal d'Osona ha anunciat aquest dijous al migdia que la proposta que farà la comarca per ubicar el nou aeroport corporatiu és a Mont-rodon, en terme municipal de Taradell. D'entre les cinc propostes inicials que havia estudiat el Consell Comarcal, al final s'ha decantat per la de Taradell, ja que és la que dóna millors opcions de longitud de la pista -un dels requisits principals del concurs que ha obert la Generalitat- i que està millor comunicada amb les principals xarxes viàries, en aquest cas la C-17.
Els terrenys, concretament, són entre la via del tren i la C-17, uns metres cap al sud respecte el baixador de Renfe. Ara haurà de ser l'Ajuntament de Taradell qui, amb l'assessorament tècnic del Consell Comarcal, presenti la candidatura oficialment al concurs que va convocar la setmana passada la Generalitat. L'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer (CiU), tot just va conéixer la notícia aquest dimecres.
A part de la candidatura osonenca, també n'hi ha dues més, a l'Anoia (als terrenys de l'actual aeròdrom d'Òdena) i al Bages (molt probablement, als camps de Pujol Muntalà, en terme de Sant Fruitós). Des de l'Anoia, que tenen problemes per aconseugir una pista prou llarga com la que demana la Generalitat, han fet valer sempre que allà la proposta ha generat un ampli consens social. Aquest consens pot costar més d'aconseguir a Osona. Aquest dijous han interromput la roda de premsa de presentació del projecte quatre membres del GDT que han desplegat una pancarta i han mostrat la seva oposició al projecte. / JOSEP COMAJOAN
[ Escrit sobre el tema al bloc de Jordi Casals, conseller comarcal d'ERC ]
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
... sense comentaris
espero que al pais hi hagi algú amb seny governant i els hi digui a aquesta gent abans que es facin ilusions que gràcies per implicar-se però ja si un cas ja ens quedem amb Girona-Costa Brava o Reus que per poc no ens agafen més a prop... no se que es pensa aquesta gent que viu a tantes desenes de quilòmetres que els hi construiran un aeroport amb la denominació de Barcelona?
espero que al pais hi hagi algú amb seny governant i els hi digui a aquesta gent abans que es facin ilusions que gràcies per implicar-se però ja si un cas ja ens quedem amb Girona-Costa Brava o Reus que per poc no ens agafen més a prop... no se que es pensa aquesta gent que viu a tantes desenes de quilòmetres que els hi construiran un aeroport amb la denominació de Barcelona?
-
- N10
- Entrades: 4269
- Ubicació: Horta
I a quina distància està Stansted de Londres i és un aeroport de Londres? Com també es coneix el de Girona-Costa Brava com un aeroport de Barcelona.
Però gent que coneix el terreny mai aniria a Stansted per anar a Londres. Personalment, ni tan sols aniria a Gatwick. Heathrow i Luton estan molt més ben comunicats.victorcasta ha escrit:I a quina distància està Stansted de Londres i és un aeroport de Londres? Com també es coneix el de Girona-Costa Brava com un aeroport de Barcelona.
Ara bé, tot això de l'aeroport corporatiu ve per l'aparent necessitat de tenir un trànsit segregat i que no interfereixi amb les rutes de vol i, al mateix temps, a una distància màxima determinada de Barcelona. Ara bé, continuo pensant que el millor seria ubicar-lo al Vallès Oriental, però sembla que cap municipi de la zona s'hi ha presentat. Doncs, no és per desmerèixer ningú, però no considero Osona ni el Bages ni l'Anoia llocs ideals per posar-hi un aeroport que se suposa que ha de servir el teixit econòmic de la RMB. Ja em diran a qui interessarà aterrar-hi.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
... a veure, no comparem un aeroport Ryanair-Easyjet com és el d'Stansted que el seu equivalent seria Reus o Girona amb un aeroport com el futur corporatiu de Barcelona que en el cas de Londres es l'aeroport de London City al mateix municipi de Londres.victorcasta ha escrit:I a quina distància està Stansted de Londres i és un aeroport de Londres? Com també es coneix el de Girona-Costa Brava com un aeroport de Barcelona.
- UT440_132M
- N10
- Entrades: 3973
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
http://el9nou.cat/noticies.php?ed_ov=o
Taradell no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport corporatiu
L'alcalde Lluís Verdaguer i l'enginyer Jordi Sala, durant l'acte d'aquest dimecres. Foto: Marc Riera
L'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, ha anunciat aquest dimecres al vespre que el seu ajuntament no es presentarà al concurs de la Generalitat per acollir l'aeroport. Amb l'anunci es dóna per tancada la setmana d'incertesa sobre quina opció prendria Taradell després que la setmana passada el Consell Comarcal anunciés que uns plans de Mont-rodon, a tocar la masia del Colomer, eren l'única ubicació possible a Osona per acollir l'aeroport corporatiu de la Catalunya Central.
L'anunci s'ha fet al final d'una multitudinària reunió informativa a Can Costa i Font, a la qual hi han assistit més de 600 persones. La pràctica totalitat de les que hi han intervingut des del públic també s'han pronunciat, com en la primera assemblea veïnal de divendres, en contra de l'aeroport. Ho han fet després d'escoltar quatre ponents que han participat en l'acte: l'enginyer aeronàutic Jordi Sala, que ha explicat les condicions tècniques de l'aeroport i dels avions que hi podrien operar; els pagesos Eudald Sentmartí i Lluís Muntal, que han explicat arguments per oposar-s'hi fins el punt de quantificar en més de 100 persones que els perillaria el lloc de treball si s'instal·lava l'aeroport a Mont-rodon, i Carles Martorell, president del Grup de Naturalistes d'Osona.
Verdaguer s'ha reservat el seu esperat discurs pel final de l'acte, al cap de més de dues hores de reunió informativa. Després de reconèixer que la instal·lació de l'aeroport a Taradell era una gran oportunitat econòmica tant per al municipi com per a la comarca, ha afegit que la salut econòmica del seu ajuntament és bona i que, de moment, per tant, no necessita dels ingressos d'un aeroport per tirar endavant. També ha confiat que el futur econòmic d'Osona no depengués dels 400 llocs de treball que podrien crear-se amb l'aeroport.
Finalment, ja en la justificació del ´´no´´, ha apel·lat als 800 anys d'història d'algunes masies de Mont-rodon afectades per la proposta d'aeroport, i a la seva obligació d'escoltar el poble. El que se li ha fet arribar tots aquests dies, ha dit, ha estat el que l'ha fet decantar cap al ´´no´´, tot i que ha reconegut també haver rebut propostes de partidaris del ´´sí´´. Ha qualificat de ´´mobilització sense precedents´´ la que s'ha viscut els últims dies a Taradell i ha desitjat que, si fa falta, es torni a donar si finalment tira endavant la proposta de nova carretera que es vol fer passar pel municipi. També ha desitjat que si algun dia arriba una nova proposta per fer un aeroport a Taradell no sigui en uns terrenys fèrtils com els de Mont-rodon i que abans es tingui ´´una idea clara de comarca, amb les comunicacions que ens mereixem´´
La decisió presa per Verdaguer ha estat llargament aplaudida, amb tota la sala dempeus. Després de l'acte també ha rebut moltíssimes felicitacions personals, algunes d'elles de gent gran de pagès veritablement emocionada. Convençut del ´´no´´, Verdaguer havia acabat el seu discurs amb aquestes paraules: ´´I si algú encara es pensa que podíem haver dit que ´´sí´´, que vagi fins el Colomer, que miri orientat cap a l'església de Malla, un quilòmetre endavant i un quilòmetre endarrere, i en tornem a parlar´´.
EL 9 TV emetrà aquets dijous al programa ´´L'aigua clara´´ (22.00) una taula rodona sobre l'aeroport de Taradell i el model econòmic i de creixement d'Osona. Hi participaran Lluís Verdaguer (alcalde de Taradell), Miquel Arisa (president del Consell Comarcal d'Osona), Oriol Guixà (delegat a Osona de la Cambra de Comerç) i Jesús Soler (president del Grup de Defensa del Ter). / JOSEP COMAJOAN
[ veure galeria de fotos ][ Discurs íntegre de l'alcalde de Taradell (PDF) ] [ Seguiment del tema al bloc de Taradell ]
Taradell no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport corporatiu
L'alcalde Lluís Verdaguer i l'enginyer Jordi Sala, durant l'acte d'aquest dimecres. Foto: Marc Riera
L'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, ha anunciat aquest dimecres al vespre que el seu ajuntament no es presentarà al concurs de la Generalitat per acollir l'aeroport. Amb l'anunci es dóna per tancada la setmana d'incertesa sobre quina opció prendria Taradell després que la setmana passada el Consell Comarcal anunciés que uns plans de Mont-rodon, a tocar la masia del Colomer, eren l'única ubicació possible a Osona per acollir l'aeroport corporatiu de la Catalunya Central.
L'anunci s'ha fet al final d'una multitudinària reunió informativa a Can Costa i Font, a la qual hi han assistit més de 600 persones. La pràctica totalitat de les que hi han intervingut des del públic també s'han pronunciat, com en la primera assemblea veïnal de divendres, en contra de l'aeroport. Ho han fet després d'escoltar quatre ponents que han participat en l'acte: l'enginyer aeronàutic Jordi Sala, que ha explicat les condicions tècniques de l'aeroport i dels avions que hi podrien operar; els pagesos Eudald Sentmartí i Lluís Muntal, que han explicat arguments per oposar-s'hi fins el punt de quantificar en més de 100 persones que els perillaria el lloc de treball si s'instal·lava l'aeroport a Mont-rodon, i Carles Martorell, president del Grup de Naturalistes d'Osona.
Verdaguer s'ha reservat el seu esperat discurs pel final de l'acte, al cap de més de dues hores de reunió informativa. Després de reconèixer que la instal·lació de l'aeroport a Taradell era una gran oportunitat econòmica tant per al municipi com per a la comarca, ha afegit que la salut econòmica del seu ajuntament és bona i que, de moment, per tant, no necessita dels ingressos d'un aeroport per tirar endavant. També ha confiat que el futur econòmic d'Osona no depengués dels 400 llocs de treball que podrien crear-se amb l'aeroport.
Finalment, ja en la justificació del ´´no´´, ha apel·lat als 800 anys d'història d'algunes masies de Mont-rodon afectades per la proposta d'aeroport, i a la seva obligació d'escoltar el poble. El que se li ha fet arribar tots aquests dies, ha dit, ha estat el que l'ha fet decantar cap al ´´no´´, tot i que ha reconegut també haver rebut propostes de partidaris del ´´sí´´. Ha qualificat de ´´mobilització sense precedents´´ la que s'ha viscut els últims dies a Taradell i ha desitjat que, si fa falta, es torni a donar si finalment tira endavant la proposta de nova carretera que es vol fer passar pel municipi. També ha desitjat que si algun dia arriba una nova proposta per fer un aeroport a Taradell no sigui en uns terrenys fèrtils com els de Mont-rodon i que abans es tingui ´´una idea clara de comarca, amb les comunicacions que ens mereixem´´
La decisió presa per Verdaguer ha estat llargament aplaudida, amb tota la sala dempeus. Després de l'acte també ha rebut moltíssimes felicitacions personals, algunes d'elles de gent gran de pagès veritablement emocionada. Convençut del ´´no´´, Verdaguer havia acabat el seu discurs amb aquestes paraules: ´´I si algú encara es pensa que podíem haver dit que ´´sí´´, que vagi fins el Colomer, que miri orientat cap a l'església de Malla, un quilòmetre endavant i un quilòmetre endarrere, i en tornem a parlar´´.
EL 9 TV emetrà aquets dijous al programa ´´L'aigua clara´´ (22.00) una taula rodona sobre l'aeroport de Taradell i el model econòmic i de creixement d'Osona. Hi participaran Lluís Verdaguer (alcalde de Taradell), Miquel Arisa (president del Consell Comarcal d'Osona), Oriol Guixà (delegat a Osona de la Cambra de Comerç) i Jesús Soler (president del Grup de Defensa del Ter). / JOSEP COMAJOAN
[ veure galeria de fotos ][ Discurs íntegre de l'alcalde de Taradell (PDF) ] [ Seguiment del tema al bloc de Taradell ]
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Tot depèn dels preus dels vols que hi aterrin. Molta gent que viatja a Barcelona, per exemple, aterra a Girona simplement perquè els vols que arriben allà són més barats.Guigui ha escrit:Però gent que coneix el terreny mai aniria a Stansted per anar a Londres. Personalment, ni tan sols aniria a Gatwick. Heathrow i Luton estan molt més ben comunicats.
- UT440_132M
- N10
- Entrades: 3973
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
http://www.el9nou.cat/noticies.php?codi ... 78&ed_ov=o
Moià surt a última hora com a possible ubicació de l'aeroport
Cristòfol Gimeno, a l'esquerra, a la presentació del projecte. Foto: M. Alba Riu/ACN
L’Ajuntament de Moià estaria disposat a acollir el futur aeroport de la Catalunya Central, després que es descartessin altres opcions al Bages i a Osona, entre elles a Taradell. La predisposició de Moià per encabir aquesta infraestructura l’ha donat a conèixer aquest dijous el president del Consell Comarcal del Bages, Cristòfol Gimeno (PSC), en la reunió de la taula que estudia la ubicació de l’aeroport en aquesta comarca.
Per la seva part, l’alcalde de Moià, Josep Montràs (CiU), confirmava aquest dijous a la tarda a EL 9 NOU les converses mantingudes amb el Consell del Bages i la predisposició del seu ajuntament per establir converses amb la Generalitat, sobretot de cara a potenciar l’actual aeròdrom del Prat, un dels dos que hi ha al municipi, i que el Pla d’aeroports de Catalunya ja preveu fer-hi una inversió de més de dos milions d’euros.
Amb tot, Montràs nega que tinguin previst presentar-se al concurs de l’aeroport corporatiu. El termini de presentació de candidatures, de fet, s’acaba dimecres vinent. Fins ara, l’únic ajuntament que ha anunciat que s’hi presentarà és el d’Òdena, a l’Anoia. Ho farà presentant un projecte amb una pista de 1.500 metres, més curta del que s’exigeix al concurs de la Generalitat. De fet, els condicionants tècnics que imposa la Generalitat en el concurs són el motiu principal de Moià per no presentar-s’hi.
“Si canvien les condicions i algun dels nostres dos aeròdroms, prioritàriament el del Prat, s’hi adiuen, ens hi podríem presentar”, afegeix Montràs. Preguntat sobre la possibilitat que passés com a Taradell, on el projecte va aixecar una forta oposició popular, Montràs creu que són dos casos diferents, ja que “aquí ja hi ha dos aeròdroms i la població ja hi està acostumada”.
Entre l’aeròdrom del Prat i l’altre, el de les Umbertes, Montràs preferiria que l’aeroport a potenciar fos el primer, ja que és a tocar de la zona industrial, on precisament l’Ajuntament vol impulsar-hi la implantació d’empreses del sector aeronàutic. El de les Umbertes, que sí que podria acollir una pista de grans dimensions, però, és limítrof amb els municipis de Castellcir i Castellterçol, que també hi haurien de poder dir la seva. La zona limítrof amb els dos municipis, però, és de bosc.
Sigui com sigui, si Moià finalment opta a l’aeroport corporatiu serà perquè el concurs actual es declara desert i la Generalitat modifica els condicionants tècnics. En aquest cas, però, el d’Òdena, molt més proper als grans eixos de comunicació, també tornaria a guanyar números. Si no és a Moià, al Bages, com a Osona, veuen difícil poder tenir l’aeroport. Gimeno, en la reunió d’aquest dijous, ha lloat l’actitud “valenta” de Montràs en mostrar la predisposició a acollir l’aeroport. / JOSEP COMAJOAN
Moià confirma que no es presenta al concurs per acollir l'aeroport empresarial i augura que quedarà desert
Actualitzat a les 19:01 h 27/04/2009
Moià (ACN).- L'alcalde de Moià, Josep Montràs, ha confirmat que el municipi no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport empresarial que es tanca aquest dimarts i ha augurat que la convocatòria quedarà deserta. Montràs ha posat de relleu que l'aeròdrom d'Òdena, l'únic municipi que s'ha presentat al concurs, no compleix els requisits pel que fa a la llargada de la pista. Per aquest motiu, segons l'alcalde de Moià, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques 'modificarà les bases del concurs i aleshores probablement ens hi presentarem' ha dit l'alcalde de Moià. L'alcalde ha explicat que al poble hi ha 'diversitat' d'opinions sobre la possibilitat que s'hi instal·li un aeroport al municipi
Moià surt a última hora com a possible ubicació de l'aeroport
Cristòfol Gimeno, a l'esquerra, a la presentació del projecte. Foto: M. Alba Riu/ACN
L’Ajuntament de Moià estaria disposat a acollir el futur aeroport de la Catalunya Central, després que es descartessin altres opcions al Bages i a Osona, entre elles a Taradell. La predisposició de Moià per encabir aquesta infraestructura l’ha donat a conèixer aquest dijous el president del Consell Comarcal del Bages, Cristòfol Gimeno (PSC), en la reunió de la taula que estudia la ubicació de l’aeroport en aquesta comarca.
Per la seva part, l’alcalde de Moià, Josep Montràs (CiU), confirmava aquest dijous a la tarda a EL 9 NOU les converses mantingudes amb el Consell del Bages i la predisposició del seu ajuntament per establir converses amb la Generalitat, sobretot de cara a potenciar l’actual aeròdrom del Prat, un dels dos que hi ha al municipi, i que el Pla d’aeroports de Catalunya ja preveu fer-hi una inversió de més de dos milions d’euros.
Amb tot, Montràs nega que tinguin previst presentar-se al concurs de l’aeroport corporatiu. El termini de presentació de candidatures, de fet, s’acaba dimecres vinent. Fins ara, l’únic ajuntament que ha anunciat que s’hi presentarà és el d’Òdena, a l’Anoia. Ho farà presentant un projecte amb una pista de 1.500 metres, més curta del que s’exigeix al concurs de la Generalitat. De fet, els condicionants tècnics que imposa la Generalitat en el concurs són el motiu principal de Moià per no presentar-s’hi.
“Si canvien les condicions i algun dels nostres dos aeròdroms, prioritàriament el del Prat, s’hi adiuen, ens hi podríem presentar”, afegeix Montràs. Preguntat sobre la possibilitat que passés com a Taradell, on el projecte va aixecar una forta oposició popular, Montràs creu que són dos casos diferents, ja que “aquí ja hi ha dos aeròdroms i la població ja hi està acostumada”.
Entre l’aeròdrom del Prat i l’altre, el de les Umbertes, Montràs preferiria que l’aeroport a potenciar fos el primer, ja que és a tocar de la zona industrial, on precisament l’Ajuntament vol impulsar-hi la implantació d’empreses del sector aeronàutic. El de les Umbertes, que sí que podria acollir una pista de grans dimensions, però, és limítrof amb els municipis de Castellcir i Castellterçol, que també hi haurien de poder dir la seva. La zona limítrof amb els dos municipis, però, és de bosc.
Sigui com sigui, si Moià finalment opta a l’aeroport corporatiu serà perquè el concurs actual es declara desert i la Generalitat modifica els condicionants tècnics. En aquest cas, però, el d’Òdena, molt més proper als grans eixos de comunicació, també tornaria a guanyar números. Si no és a Moià, al Bages, com a Osona, veuen difícil poder tenir l’aeroport. Gimeno, en la reunió d’aquest dijous, ha lloat l’actitud “valenta” de Montràs en mostrar la predisposició a acollir l’aeroport. / JOSEP COMAJOAN
Moià confirma que no es presenta al concurs per acollir l'aeroport empresarial i augura que quedarà desert
Actualitzat a les 19:01 h 27/04/2009
Moià (ACN).- L'alcalde de Moià, Josep Montràs, ha confirmat que el municipi no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport empresarial que es tanca aquest dimarts i ha augurat que la convocatòria quedarà deserta. Montràs ha posat de relleu que l'aeròdrom d'Òdena, l'únic municipi que s'ha presentat al concurs, no compleix els requisits pel que fa a la llargada de la pista. Per aquest motiu, segons l'alcalde de Moià, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques 'modificarà les bases del concurs i aleshores probablement ens hi presentarem' ha dit l'alcalde de Moià. L'alcalde ha explicat que al poble hi ha 'diversitat' d'opinions sobre la possibilitat que s'hi instal·li un aeroport al municipi
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
Cada cop apareixen opcions més estrafolàries. Està molt bé que hi hagi municipis que sospesen presentar-se al concurs, però ja tenen en compte que es troben a les quimbambes de la zona principal que han de servir?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... gocis.html
La Generalitat veu «treballada i rigorosa» l'opció d'Igualada per tenir l'aeroport de negocis
10/05/09 02:00 - Igualada - el punt / acn
El director general d'Aeroports de la Generalitat, Oriol Balaguer, ha qualificat de «seriosa, treballada i rigorosa» la candidatura d'Igualada-Òdena per tenir l'aeroport de negocis de Catalunya. El projecte d'aquest aeròdrom, consensuat per totes les administracions de l'Anoia, és l'únic que s'ha presentat al concurs convocat pel govern català per decidir l'emplaçament del futur aeroport corporatiu del país. Abans d'acabar el mes, el govern ha de decidir si el projecte s'adiu amb les bases del concurs –cal recordar que la pista de l'aeroport hauria de tenir 1.800 metres i la candidatura n'ofereix 1.500. Amb tot, Balaguer reitera que la llei «no és un document tancat» i que el govern valorarà «si l'esperit del projecte anoienc compleix els requisits que estableix» aquesta. El director general d'Aeroports també admet que el govern valora molt positivament el consens assolit a l'Anoia al voltant d'aquesta infraestructura clau que ha de descongestionar el Prat d'avions privats. Balaguer va fer aquestes declaracions en la inauguració del dissetè certamen Aerosport que té lloc el cap de setmana a l'aeròdrom i que ahir va rebre la visita de més de dues-centes avionetes i 2.200 persones.
La Generalitat veu «treballada i rigorosa» l'opció d'Igualada per tenir l'aeroport de negocis
10/05/09 02:00 - Igualada - el punt / acn
El director general d'Aeroports de la Generalitat, Oriol Balaguer, ha qualificat de «seriosa, treballada i rigorosa» la candidatura d'Igualada-Òdena per tenir l'aeroport de negocis de Catalunya. El projecte d'aquest aeròdrom, consensuat per totes les administracions de l'Anoia, és l'únic que s'ha presentat al concurs convocat pel govern català per decidir l'emplaçament del futur aeroport corporatiu del país. Abans d'acabar el mes, el govern ha de decidir si el projecte s'adiu amb les bases del concurs –cal recordar que la pista de l'aeroport hauria de tenir 1.800 metres i la candidatura n'ofereix 1.500. Amb tot, Balaguer reitera que la llei «no és un document tancat» i que el govern valorarà «si l'esperit del projecte anoienc compleix els requisits que estableix» aquesta. El director general d'Aeroports també admet que el govern valora molt positivament el consens assolit a l'Anoia al voltant d'aquesta infraestructura clau que ha de descongestionar el Prat d'avions privats. Balaguer va fer aquestes declaracions en la inauguració del dissetè certamen Aerosport que té lloc el cap de setmana a l'aeròdrom i que ahir va rebre la visita de més de dues-centes avionetes i 2.200 persones.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/ca ... ci__de.jspEl DPTOP atorga la ubicació de l’aeroport empresarial a Igualada - Òdena
Data: 18/6/2009
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha declarat la idoneïtat de la ubicació proposada pels ajuntaments d’Igualada i Òdena i el consorci de gestió de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, per l’emplaçament del futur aeroport corporatiu-empresarial. El DPTOP ha pres aquesta decisió un cop...
Doncs ara m'agradarà saber qui és el guapo que pretén aterrar a l'Anoia per anar a fer negocis a l'àrea metropolitana de Barcelona...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.lamalla.cat/infolocal/catalu ... ?id=278626
L'Anoia agafa aire
L'aeroport corporatiu de la Catalunya central dóna ales a una comarca molt castigada per l'atur
LAURA BALCELLS/ ANNA MUÑOZ | Igualada
El futur aeroport corporatiu Igualada-Òdena és una injecció de moral per una comarca, l'Anoia, molt tocada econòmicament des de fa anys. La infraestructura lliga amb el canvi de model que persegueix el territori que camina amb pas ferm cap al sector serveis. Fins ara s'havia sustentat per una indústria molt poc diversificada. Els empresaris creuen que és el primer pas per sortir del forat en què es troba la comarca, amb una taxa d'atur que arriba ja al 18%. La conversió de l'actual aeròdrom en un aeroport corporatiu (l'any 2012) obligarà a desplaçar un tram l'autovia A-2 per poder ampliar la pista 500 metres i assolir els 2.000 que exigia la Generalitat. Tot i que la de l'Anoia era l'única candidatura per acollir la instal·lació, alguns empresaris del Bages ja lamenten l'oportunitat perduda, si bé treballen per aprofitar al màxim la proximitat geogràfica de l'equipament.
L'aeroport corporatiu serà el primer d'aquestes característiques a tot el territori espanyol, de manera que no hi ha precedents per valorar l'impacte econòmic que pot suposar. “El que hauríem de preguntar-nos és quants llocs hauríem perdut si no haguéssim lluitat per aquesta instal·lació”, assenyala la secretària general de la Unió Empresarial de l'Anoia, Àngels Chacón, que celebra el consens que la candidatura anoienca ha tingut al territori. La comarca ja no vol deixar escapar cap més oportunitat. “L'aeròdrom no serà la solució a tots els problemes, però sí que és un gran pas”, assegura Francisco Guisado, alcalde d'Òdena, municipi que alberga l'aeròdrom, que limita amb Igualada, que també forma part del consorci que el gestiona.
Serà un “pol d'atracció per a la nostra comarca que portarà ocupació de qualitat i ens deixarà estratègicament en una bona situació”, manifesta l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí, que recorda altres projectes que projectaran el territori com l'eix ferroviari transversal, que ha d'afavorir la mobilitat, o el pla director, que preveu més sòl industrial. “Hem sabut treballar amb consens i hem culminat el somni d'acollir un aeroport d'aquestes característiques”, assegura. “Ara alguns territoris es lamenten, però nosaltres tenim la capacitat tècnica i el suport de tots els agents socials, econòmics i empresarials i dels municipis implicats”, sentencia.
Un dels punts forts del futur aeròdrom és la proximitat amb Barcelona, està situat a uns 60 quilòmetres i a peu d'autovia. Estarà dedicat als vols d'aviació privada de negocis i empresarials, vols culturals i esportius, de paqueteria o d'emergències i acollirà “tots els vols corporatius de Barcelona”. “Ens permetrà tenir aquí la marca de Barcelona”, manifesta Guisado, que diu que “cal saber-la aprofitar”. Rebrà vols de ciutats espanyoles i també europees. La Generalitat creu que la instal·lació ha d'estar al nivell d'aeroports com els de Farbourhg (Londres), Le Bourget (París) o Canes.
Igualada i Òdena, de bracet
Igualada té la població, Òdena l'extensió de terreny. Dos municipis fronterers que formen part de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena i que estan condemnats a col·laborar entre sí. “Qui vulgui buscar elements de conflicte ho té complicat”, declara Aymamí. De la seva banda, l'alcalde odenenc assegura que “a diferència del que ha semblat en el passat, Igualada ha de ser per a nosaltres una oportunitat”. “Ells tenen la població, nosaltres un territori extens, i hem de saber posar en joc aquest binomi”.
Un aeroport poc desitjat
La candidatura de l'Anoia va ser l'única que va optar al concurs que va obrir la Generalitat. El camí ha estat llarg. Primer es van estudiar els aeròdroms ja existents i més endavant es va optar per buscar un terreny verge al Bages. Davant l'oposició veïnal, el Govern va optar per obrir un concurs al qual només hi ha optat fins al final la candidatura de l'Anoia. Si bé inicialment no complia tots els requisits, la Generalitat ja ha aportat la solució per aconseguir la llargada de pista necessària, uns 2.000 metres. D'acord amb el ministeri de Foment, s'haurà de desplaçar un tram l'autovia A-2 (Barcelona-Lleida) i aproximar-la al poble d'Òdena.
Publicat 15/07/2009 06:00h
L'Anoia agafa aire
L'aeroport corporatiu de la Catalunya central dóna ales a una comarca molt castigada per l'atur
LAURA BALCELLS/ ANNA MUÑOZ | Igualada
El futur aeroport corporatiu Igualada-Òdena és una injecció de moral per una comarca, l'Anoia, molt tocada econòmicament des de fa anys. La infraestructura lliga amb el canvi de model que persegueix el territori que camina amb pas ferm cap al sector serveis. Fins ara s'havia sustentat per una indústria molt poc diversificada. Els empresaris creuen que és el primer pas per sortir del forat en què es troba la comarca, amb una taxa d'atur que arriba ja al 18%. La conversió de l'actual aeròdrom en un aeroport corporatiu (l'any 2012) obligarà a desplaçar un tram l'autovia A-2 per poder ampliar la pista 500 metres i assolir els 2.000 que exigia la Generalitat. Tot i que la de l'Anoia era l'única candidatura per acollir la instal·lació, alguns empresaris del Bages ja lamenten l'oportunitat perduda, si bé treballen per aprofitar al màxim la proximitat geogràfica de l'equipament.
L'aeroport corporatiu serà el primer d'aquestes característiques a tot el territori espanyol, de manera que no hi ha precedents per valorar l'impacte econòmic que pot suposar. “El que hauríem de preguntar-nos és quants llocs hauríem perdut si no haguéssim lluitat per aquesta instal·lació”, assenyala la secretària general de la Unió Empresarial de l'Anoia, Àngels Chacón, que celebra el consens que la candidatura anoienca ha tingut al territori. La comarca ja no vol deixar escapar cap més oportunitat. “L'aeròdrom no serà la solució a tots els problemes, però sí que és un gran pas”, assegura Francisco Guisado, alcalde d'Òdena, municipi que alberga l'aeròdrom, que limita amb Igualada, que també forma part del consorci que el gestiona.
Serà un “pol d'atracció per a la nostra comarca que portarà ocupació de qualitat i ens deixarà estratègicament en una bona situació”, manifesta l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí, que recorda altres projectes que projectaran el territori com l'eix ferroviari transversal, que ha d'afavorir la mobilitat, o el pla director, que preveu més sòl industrial. “Hem sabut treballar amb consens i hem culminat el somni d'acollir un aeroport d'aquestes característiques”, assegura. “Ara alguns territoris es lamenten, però nosaltres tenim la capacitat tècnica i el suport de tots els agents socials, econòmics i empresarials i dels municipis implicats”, sentencia.
Un dels punts forts del futur aeròdrom és la proximitat amb Barcelona, està situat a uns 60 quilòmetres i a peu d'autovia. Estarà dedicat als vols d'aviació privada de negocis i empresarials, vols culturals i esportius, de paqueteria o d'emergències i acollirà “tots els vols corporatius de Barcelona”. “Ens permetrà tenir aquí la marca de Barcelona”, manifesta Guisado, que diu que “cal saber-la aprofitar”. Rebrà vols de ciutats espanyoles i també europees. La Generalitat creu que la instal·lació ha d'estar al nivell d'aeroports com els de Farbourhg (Londres), Le Bourget (París) o Canes.
Igualada i Òdena, de bracet
Igualada té la població, Òdena l'extensió de terreny. Dos municipis fronterers que formen part de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena i que estan condemnats a col·laborar entre sí. “Qui vulgui buscar elements de conflicte ho té complicat”, declara Aymamí. De la seva banda, l'alcalde odenenc assegura que “a diferència del que ha semblat en el passat, Igualada ha de ser per a nosaltres una oportunitat”. “Ells tenen la població, nosaltres un territori extens, i hem de saber posar en joc aquest binomi”.
Un aeroport poc desitjat
La candidatura de l'Anoia va ser l'única que va optar al concurs que va obrir la Generalitat. El camí ha estat llarg. Primer es van estudiar els aeròdroms ja existents i més endavant es va optar per buscar un terreny verge al Bages. Davant l'oposició veïnal, el Govern va optar per obrir un concurs al qual només hi ha optat fins al final la candidatura de l'Anoia. Si bé inicialment no complia tots els requisits, la Generalitat ja ha aportat la solució per aconseguir la llargada de pista necessària, uns 2.000 metres. D'acord amb el ministeri de Foment, s'haurà de desplaçar un tram l'autovia A-2 (Barcelona-Lleida) i aproximar-la al poble d'Òdena.
Publicat 15/07/2009 06:00h
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.