Embarcar al Prat via mòbil

[Guigui]

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09 ... _72056.php

El Prat, abans que Barajas

A l’aeroport de Barcelona es pot gestionar l’embarcament per mòbil i sense cua

Josep Ferrer / Albert Cuesta
Aeroport del Prat-Barcelona
Ult. Act. 18/09/2009 02:05

Al telèfon mòbil se li ha trobat una nova aplicació. La pantalla també serveix com a targeta d’embarcament. El viatger guanya temps, ja què si no porta equipatge pot pujar directament a l’avió sense haver de ser atès per ningú, i s’estalvia paper, ja que no cal imprimir el bitllet.

Això és possible gràcies al fet que Aena ha instal·lat uns equips que permeten la lectura automàtica en dues dimensions (2D) de les targetes d’embarcament i dels codis de dades enviats per les companyies aèries als telèfons mòbils. El sistema només es pot utilitzar en els aeroports de Barcelona i Bilbao. A Euskadi es va implantar de manera experimental i la majoria d’edat del sistema arriba a Barcelona. En canvi, Madrid-Barajas haurà d’esperar un temps, no gaire però, ja que Aena ha anunciat que ho aplicarà a tots els seus aeroports.

A l’hora de contractar un vol, els viatgers de les aerolínies Spanair, Vueling, Iberia i Lufthansa –les úniques que ho apliquen– poden demanar que els enviïn un codi en 2D. Aquest codi es pot fer servir tant en el taulell de facturació com en el filtre de seguretat i en l’embarcament. El sistema no evitarà, però, que el passatger s’hagi d’identificar si així es requereix.

Les companyies encara han d’ajustar-se a aquest nou mecanisme, ja que si es factura la maleta el viatger rep l’adhesiu que s’enganxa darrere del bitllet. El telèfon, però, no és un bon lloc on enganxar-lo, i caldrà perfeccionar el sistema per buscar com guardar les etiquetes.

No només per parlar
Els telèfons mòbils són el dispositiu clau de la nostra vida digital: els fem servir per fer fotos, per escoltar música, per jugar a videojocs. Comunicar-nos, sigui per veu o per SMS, és només una part del que hi fem. Molts dels aparells que hi ha al mercat ja substitueixen perfectament la càmera, el reproductor MP3 i la videoconsola. Però, a més, la progressiva transformació dels telèfons en autèntics ordinadors de butxaca obre la possibilitat de fer-los servir com un PC.

Amb el programa adient, o bé connectant-nos a una web que ofereixi el servei, amb un telèfon mòbil podem registrar el consum de combustible del nostre cotxe, consultar la ruta òptima entre dos punts amb transport públic en qualsevol ciutat del món, transmetre vídeo en directe a una pàgina que pot veure tothom, o calcular com s’ha de repartir la nota del sopar entre tots els comensals. Els diabètics poden notificar els seus nivells de sucre al metge i els malalts de cor transmetre els seus cardiogrames.

Cada vegada són més els terminals que saben exactament on són, gràcies al GPS o a la triangulació entre antenes. Això no només els permet funcionar com a navegadors, a peu o en cotxe, sinó que les operadores poden detectar els embussos de trànsit comptant els telèfons que hi ha en un tram de carretera i a quina velocitat es mouen. Un mòbil amb la configuració adient pot avisar-nos quan un fill o un avi surt de la zona dins la qual hauria d’estar en cada moment.

Hi ha models equipats amb xips de proximitat que ja es poden fer servir com a targeta d’identificació en els controls d’accés, i per pagar el bitllet del transport públic. Al món hi ha 4.000 milions de mòbils, però només 1.600 milions de comptes bancaris i 1.400 de targetes de crèdit. D’aquí a fer servir el telèfon com a mitjà de pagament només hi ha un pas: la frontera entre els bancs, els fabricants de terminals i les operadores mòbils, que tenen les nostres dades per facturar, és cada vegada més difusa.

I per si us amoïna perdre totes aquestes dades en cas d’extraviar el mòbil, també hi ha programes que us envien un SMS amb la posició del vostre telèfon en cas que algun desaprensiu us el robi i li canviï la targeta. Segons un estudi de The Cocktail per a Interactive Advertising Bureau, sis de cada deu internautes s’han connectat alguna vegada a la xarxa des del telèfon mòbil. Els posseïdors d’un smartphone (telèfon avançat) ho han fet gairebé tots.