Seguiment de les obres de la L9

[UT596001]

No seria la primera vegada que passa això... aquí a Sabadell fa relativament poc van reformar la Pl. Espanya i la van deixar maquíssima... total, per 3 o 4 anys desprès tornar-la aixecar per les obres del "metro". Però bueno, més 3% per embutxacar-se...

Cosa que en canvi no va passar amb el Passeig Manresa, ja que quan es va retirar el Mercat Central provisional ja es va tenir en compte que 1 any o dos s'havia d'aixecar.

I la Plaça Espanya, més que reformarla la van urbanitzar... abans només hi havia un inmens descampat amb dos camins de terra en forma de creu que es creuaven a la meitat!

[Javi M]

Hola

¿Sabeu si a l'L9 hi han instalats aparells d'aire acondicionat a les andanes i als vestíbuls?

[Vilarrubla]

A les andanes si! M'hi vaig fixar que hi havia unes ranures als peus dels bancs i vaig posar-hi la mà i sortia aire, tot i que era normalet perquè aquells dies feia una mica de fred.

[Guigui]

Au, una altra mostra de la seriositat amb què aquest govern ecologista i sostenible es pren els seus eslògans pamfletaires.

[Vilarrubla]

Que te a veure això? Acabo de dir que sortia un aire normalet, igualment la temperatura deu ser cosa de TMB, no?

[Guigui]

I qui mana a TMB? D'on venen i on van els seus directius (Casas, Escarp, etc.)?

[Vilarrubla]

El PSC? XD

[victorcasta]

No hi ha aire acondicionat a L9.

[Vilarrubla]

I que són les ranures de sota els bancs? I d'on surt aire fred? Al menys hi són en una estació!

[Vilarrubla]

No he trobat cap altra imatge, en aquesta es poden veure aquests foradets, que no se que són. He estat buscant imatges dels bancs, però no n'he trobat cap que es vegi bé, si algú en té estaria bé que ho mirés.

[victorcasta]

De la pròpia ventilació del túnel. A més a més, degut a la profunditat dels pous, aquests estan pressuritzats.

[Javi M]

De la pròpia ventilació del túnel. A més a més, degut a la profunditat dels pous, aquests estan pressuritzats.

¿Vols dir? Això és tan innecesari com imposible de fer en una estació de Metro.

[victorcasta]

De la pròpia ventilació del túnel. A més a més, degut a la profunditat dels pous, aquests estan pressuritzats.

¿Vols dir? Això és tan innecesari com imposible de fer en una estació de Metro.

Sobre la necessitat, es podria discutir, però baixar 60 metres a la velocitat que ho fan els ascensors, a algú se li podrien tapar les oïdes. Però que és impossible, no, doncs a les estacions de l'L9 existeix.

[Vilarrubla]

i que és això de pressuritzar? XD

[Guigui]

Adaptar la pressió d'un espai de manera que la gent que hi romangui s'hi senti còmode (o es trobi, en casos extrems, en condicions que permetin fer-hi vida normal), cosa que no seria possible si la pressió fos la natural d'aquella cota.

[Vilarrubla]

I això és fa al metro? És necessari?

[Sagrerenc]

I això és fa al metro? És necessari?

Dubto molt que la línia 9 estigui pressuritzada, ja que la pressurització només es pot fer en espais hermèticament tancats, com és el cas dels avions. En cas contrari, l'aire s'escaparia de la zona amb més pressió a la zona amb menys pressió.

I per altra banda, la diferència de pressió entre la superfície i les andanes és imperceptible, de la mateixa manera que podem pujar a un gratacel i tampoc no notem la diferència de pressió.

[Javi M]

Dubto molt que la línia 9 estigui pressuritzada, ja que la pressurització només es pot fer en espais hermèticament tancats, com és el cas dels avions. En cas contrari, l'aire s'escaparia de la zona amb més pressió a la zona amb menys pressió.

I per altra banda, la diferència de pressió entre la superfície i les andanes és imperceptible, de la mateixa manera que podem pujar a un gratacel i tampoc no notem la diferència de pressió.

Exactament el que penso. 60 o 70 metres no és res comparat per exemple amb al gratacel de 800 i pico metres d'alçada que acaven d'inagurara Dubai, i aquest ni cap altre gratacel està presuritzat, al menys amb el fi de permetre la estància de persones a dins.
A més, clar que l'espaï ha d'esser hermètic, cosa que dificilment es pot fer a un lloc com una parada de Metro, on hi ha un fluix continu de persones que entren i surten.
I per ultim, el fet de que l'estació sigui al fons d'un pou, no vol dir que dins hagi d'haver menys pressió; Tot i que l'estació es trobi a un pou de 70m de fondària, si la superfície de l'estació és a 200msnm -per exemple- la pressió dins de l'estació serà exactament la mateixa que cualsevol altre emplaçament que es trobi a 130msnm tot i no ser dins d'un pou.


Tot i així...

a les estacions de l'L9 existeix. [El sistema de pressurització]

¿Quí t'ha donat aquesta informació? Potser qui t'ha dit això s'ha expressat malament i t'has confós.

[Trytasa Baldaquino]

Entenc que no calgui pressuritzar-la, donada la profunditat (60 metres tampoc és excessiu) i les dificultats de fer-ho en un lloc no hermètic.

Ara bé, si un dels arguments que esgrimien per no climatitzar les andanes era que l'escalfor (o refrigeració, depèn de l'època) s'escaparia pel túnel i no serviria per a res, per què dimonis no ho han aplicat a les primeres andanes aíllades del túnel??? Com es pot ser tan inutil??? Si es tracta de fer un mitjà de transport confortable, la climatització és bàsica, i el que em temo és que quan se n'adonin, començaran a cablejar exteriorment per instalar sistemes d'aire condicionat, de la mateixa manera que han fet a totes les estacions antigues amb els sistemes de TV i altres instal·lacions.

Ara m'enfado i els maleeixo amb un triple (...)!!!!

[metring]

http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1022

El Govern diseña el último grupo de 13 estaciones de autor de la L-9

1. • Bohigas, Garcés, Soldevila, Sánchez-Piulachs, Ito y Forgas, entre quienes firman las 39 ya en obras
2. • Un concurso decidirá la arquitectura interior de las construcciones del tramo Camp Nou-Maragall

RAMON COMORERA
BARCELONA

Se cumple un mes, pasado mañana, del estreno de la L-9 en Santa Coloma. Tras siete largos y controvertidos años de obras, los trenes sin conductor recorren 16 horas al día los 3,9 kilómetros y las cinco estaciones abiertas. Y lo hacen sin más incidencias conocidas que varias goteras en cuatro de las paradas. Es solo una pequeña parte de los 47,8 kilómetros y 52 estaciones que tendrá en conjunto la línea. Falta mucho para culminar tamaño desafío, imprevistos incluidos. Pero ahora, al fin, el Govern puede decir que tiene todos los frentes abiertos tras licitar la arquitectura interior del último grupo de 13 estaciones que esperan la firma de arquitectos de prestigio para diseñar la distribución y los acabados de vestíbulos y andenes. Son todas las paradas del tramo central que irá de Camp Nou a Maragall.
Los concursos para redactar los proyectos se acaban de convocar y se fallarán en abril. Entonces se conocerán los profesionales que darán el diseño de autor, con características singulares de formas y colores por grupos de estaciones, que ha buscado para toda la línea la Conselleria d’Obres Públiques. Los pozos profundos entre calle y vías que quedan por definir son los de Camp Nou, Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, Putxet, Lesseps, Muntanya, Sanllehy, Guinardó y Maragall. Entre ellos están dos de los intercambiadores más potentes de la línea: Sarrià y Lesseps.


Este tramo central está aún todo por excavar. Es el más atrasado y el que se prevé abrir también más tarde, a finales del 2014, si algún tropiezo imprevisto en el difícil subsuelo no lo impide. En pocas semanas, la tuneladora que perforará el sector La Sagrera-Mandri empezará a avanzar una vez se acabe de instalar el nuevo cabezal para suelo duro. En el otro extremo, el topo mecánico que excavará entre Camp Nou y Mandri está a punto de llegar a la primera estación, tras completar un rápido recorrido que inició en Gornal. Después de una revisión a fondo, continuará su ruta en el segundo semestre de este año.

ESTILO COMÚN / Las obras de la estructura de hormigón de los pozos de las estaciones están en marcha en toda la línea salvo en tres casos (ver gráfico). Desde el 2007, Obres Públiques ha adjudicado a profesionales reconocidos y por paquetes de paradas con un estilo común, el paso siguiente a estos trabajos, la arquitectura interior y las instalaciones.
Las de Santa Coloma ya en servicio son obra de Manuel Sánchez y Dolors Piulachs (autores de numerosas escuelas y CAP). Las tres estaciones de Badalona, también acabadas, las ha ejecutado Alfons Soldevila (serie singular de casas MR en esta ciudad, Arbúcies, Matadepera y Alella). De Bon Pastor a La Sagrera se encarga el estudio MBM de Oriol Bohigas (Vila Olímpica entre otras muchos proyectos destacados).

Entre Collblanc y Gornal, ya en L’Hospitalet, el diseño se deberá a Manuel Ruisánchez (centro cultural de la Sagrada Família). De Provençana a Motors, el arquitecto es Daniel Freixes (parque del Clot). Las estaciones de la Zona Franca, al aire libre y la línea en viaducto, llevarán la firma de Jordi Fabré y Mercè Torras (cocheras de bus de Horta). Jordi Garcés (CosmoCaixa) y Toyo Ito (torres de la Fira) se encargan de Amadeu Torner-Mercabarna. En el tramo final de El Prat y del aeropuerto actúan, respectivamente, Joan Forgas y Dolors Ylla-Català (proyecto del zoo marino) y Ramon Sanabria (edificio intermodal de la T-2). Un compendio, con algunos otros nombres como Fermín Vázquez (Ciutat de la Justícia), de la mejor arquitectura catalana.

http://www.elperiodico.com/edicion/ed10 ... 078h22.pdf