Del 20 minutos:
Gairebé tot el transport no complirà la llei antibarreres
ARTUR ZANÓN. 06.11.2006
Només tramvia i busos de Barcelona estaran adaptats a temps. La norma fixa multes de fins a 300.000 1. Renfe és l’operador més endarrerit a Catalunya.
El transport públic a l’entorn de Barcelona no serà plenament accessible per a persones amb mobilitat reduïda el 31 de desembre d’enguany, tal com estableix la llei de Supressió de Barreres, que preveu multes de fins a 300.000 euros per incomplir-ho. Els autobusos de la capital i el tramvia són les excepcions.
De les 105 estacions de Renfe, 31 ja estan adaptades. Són les més concorregudes i per elles passa el 80% dels usuaris, com Plaça Catalunya o Badalona. Hi ha un pla per incorporar-ne 20 estacions, entre elles Passeig de Gràcia, Martorell, Cornellà o Mataró (Adif fa les obres).
El problema, però, és accedir als trens des de l’andana. Només es pot entrar sense problemes als quatre civia de Rodalies. Renfe preveu augmentar-los fins els 80.
Un 84% a Ferrocarrils
FGC té un 84% d’estacions adaptades: 26 de les 33 del Metro del Vallès i 36 de les 41 de la línia Baix Llobregat-Anoia. Tenen escales mecàniques, ascensors, rampes o encaminaments per a cecs.
El Metro suma 128 estacions: 55 tenen ascensors, 48 estan en obres (o a punt de començar-se), 18 estan en projecte i set són de nova construcció. Aquesta setmana s’obriran els nous accessos d’Entença i Can Boixeres (L5). Els busos urbans de les ciutats a prop de Barcelona (Sabadell, Terrassa, Granollers o Manresa) tenen rampa o plataforma baixa(76%).
Tots els operadors tenen plans per millorar les xifres.
Denúncia als que no han fet res
La Federació Ecom Barcelona, que agrupa a les entitats que donen suport als minusvàlids, reconeix l’esforç fet els darrers anys, però la seva presidenta, María José Vázquez, anuncia que aniran als tribunals per denunciar aquells municipis en què «no s’ha aprovat cap pla d’accessibiliaat». També instaran el Parlament perquè Catalunya lideri el canvi al conjunt d’Espanya en l’adaptació del transport públic.
5 preguntes sobre...
... els que sí compleixen
1. Autobusos de Barcelona. Un 90% de la flota està adaptada (rampa, espai per a cadires de rodes...). Però abans que acabi l’any, la companyia preveu que ho estaran tots, gràcies als 90 vehicles que falten per incorporar dels autobusos adquirits enguany. Un 70% d’aquests es destinaran a substituir els més vells i el 30% restant, per ampliar i reforçar la flota.
2. Tramvia. El transport públic més modern de Barcelona ja permet l’accés normal amb cadira de rodes: tant a les andanes com a l’interior dels combois.
3. Què diu la llei de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques (20/1991)? Té per objecte «garantir a a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l’accessibilitat i la utilització de béns i serveis», tot «suprimint i evitant qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial». Afecta a empreses, entitats públiques i persones. En l’article 12 s’obliga a les administracions a elaborar i mantenir un pla de supressió de barrreres i adaptació progressiva dels transports públics.
4. Quines sancions preveu? Les infraccions greus (incomplliment de les normes de supressió de barreres, urbanització i mobiliari de nova construcció) seran sancionades amb multes d’entre 6.000,01 euros i 300.000 euros (la llei parla en pessetes.)
Pocs transports compliran les lleis antibarreres
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.20minutos.es/
----------------------------------
Sólo el 20% de paradas de Cercanías ya se han adaptado a minusválidos
ARTUR ZANÓN
* Renfe mejorará las instalaciones para beneficiar al 99% de los usuarios.
* Sucede en El Papiol, El Vendrell o Martorell.
Tan sólo el 20% de las estaciones de Cercanías están completamente adaptadas para que las personas con problemas de movilidad puedan acceder a los trenes.
En total son 24 estaciones, las que tienen mayor cantidad de pasajeros, de tal manera que un 42,9% de los usuarios puede llegar hasta el andén, por ejemplo, con una silla de ruedas sin necesidad de ayuda de terceros.
Del andén al tren
Otra cosa, como recuerda Pan Noy, de la Plataforma promotora del Transport Públic (PTP), es acceder del andén al tren.
Sólo los Civia tienen plataforma baja: 14 de los 171 convoyes que circulan alrededor de Barcelona son accesibles.
"Renfe tiene todo el trabajo por hacer", concluyó Noy. Por ello, Renfe y ADIF presentaron ayer un plan para que el 80% de estaciones (96, en total, con el 99% de usuarios) sea accesible (ahora sólo lo son el 20%), tal y como indica la ley. Invertirán más de 30 millones.
Se comenzará en Sabadell Sud, Martorell, El Papiol, Castellbisbal y El Vendrell, según el plan de actuaciones urgentes. El único calendario que tiene la compañía es que las obras tienen un plazo de "meses", sin concretar más.
----------------------------------
Sólo el 20% de paradas de Cercanías ya se han adaptado a minusválidos
ARTUR ZANÓN
* Renfe mejorará las instalaciones para beneficiar al 99% de los usuarios.
* Sucede en El Papiol, El Vendrell o Martorell.
Tan sólo el 20% de las estaciones de Cercanías están completamente adaptadas para que las personas con problemas de movilidad puedan acceder a los trenes.
En total son 24 estaciones, las que tienen mayor cantidad de pasajeros, de tal manera que un 42,9% de los usuarios puede llegar hasta el andén, por ejemplo, con una silla de ruedas sin necesidad de ayuda de terceros.
Del andén al tren
Otra cosa, como recuerda Pan Noy, de la Plataforma promotora del Transport Públic (PTP), es acceder del andén al tren.
Sólo los Civia tienen plataforma baja: 14 de los 171 convoyes que circulan alrededor de Barcelona son accesibles.
"Renfe tiene todo el trabajo por hacer", concluyó Noy. Por ello, Renfe y ADIF presentaron ayer un plan para que el 80% de estaciones (96, en total, con el 99% de usuarios) sea accesible (ahora sólo lo son el 20%), tal y como indica la ley. Invertirán más de 30 millones.
Se comenzará en Sabadell Sud, Martorell, El Papiol, Castellbisbal y El Vendrell, según el plan de actuaciones urgentes. El único calendario que tiene la compañía es que las obras tienen un plazo de "meses", sin concretar más.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Us convido a venir a Badalona i comprovar com està d'adaptada l'estació... Quina poca vergonya tenen aquests de la Renfe... I Montgat la compten com adaptada? També li han fet el forat per l'ascensor, que no n'hi hagi es una altra cosa per a ells no?metring ha escrit: De les 105 estacions de Renfe, 31 ja estan adaptades. Són les més concorregudes i per elles passa el 80% dels usuaris, com Plaça Catalunya o Badalona. Hi ha un pla per incorporar-ne 20 estacions, entre elles Passeig de Gràcia, Martorell, Cornellà o Mataró (Adif fa les obres).
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/notic ... mp=3545856
Rodalies només té adaptades set de les 30 estacions de la xarxa a la primera corona
La Generalitat ha fet accessibles a persones amb mobilitat reduïda prop d'un 70% de les parades de la xarxa de metro
PAULA MERCADÉ. Barcelona
Només set de les 30 estacions que hi ha a la primera corona de la xarxa de rodalies estan totalment adaptades a persones amb mobilitat reduïda. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), ens que depèn del Ministeri de Foment i responsable del manteniment de les estacions, s'ha compromès a fer accessibles nou estacions més incloses en el pla de millora amb vigència fins al 2012. Pel que fa als trens de rodalies, Renfe només té adaptats alguns dels combois que circulen per les línies C1 i C2. La Generalitat, per la seva banda, ja ha suprimit les barreres arquitectòniques de prop d'un 70% de les estacions de metro. Aquest percentatge és superat als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), on 69 de les 76 estacions (el 87%) ja estan adaptades.
Unes escales o una rampa amb un pendent massa pronunciat en una estació de metro o tren poden ser obstacles difícils de superar no només per una persona que va amb cadira de rodes sinó també per un avi que s'ha de valdre d'un bastó i per una mare que ha d'empènyer el cotxet de la seva criatura.
Catalunya va ser una de les primeres comunitats de l'Estat a tenir un codi d'accessibilitat –la Llei 135/1995– que estableix com ha de ser una estació sense barreres arquitectòniques. Des de llavors, totes les línies de metro o FGC noves i les estacions que s'han remodelat que depenen de la Generalitat s'han construït tenint en compte aquesta normativa i, per tant, suprimint qualsevol obstacle. «L'itinerari adaptat garanteix que des del carrer es pugui arribar a l'andana sense trobar cap barrera arquitectònica», detalla el director de Transport Terrestre, Manel Villalante. En una estació «no només s'han de suprimir els esglaons, també s'ha d'adaptar donant informació acústica per als cecs i informació escrita a les pantalles per als sords».
Totes les estacions de l'L2, per exemple, com que es van construir després de l'aprovació del decret d'accessibilitat, estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, explica Villalante. El govern també ha anat suprimint les traves que hi havia a les estacions fetes abans de la normativa. Aquestes obres «sempre topen amb dificultats de menys o més intensitat», explica Villalante. Quan es va plantejar adaptar l'estació de metro de Diagonal es va veure que també s'havia de fer accessible l'estació de FGC de Provença, que és a tocar. La complexitat d'aquestes obres les ha perllongat amb el temps. Hi ha altres treballs que no han estat tan espectaculars però que també han portat cua. Quan es va adaptar l'estació de Can Vidalet de la línia 5 «es van haver de tancar alguns comerços, perquè si no era impossible executar aquests treballs». De resultes de totes aquestes actuacions, 84 de les 123 estacions de la xarxa de metro ja s'han adaptat, cosa que representa un 68%. N'hi ha divuit més que estan en obres i s'estan definint els projectes de la vintena d'estacions que queden pendents. Per Villalante, «la facilitat per accedir al metro explica l'augment d'usuaris d'aquest transport públic en detriment del bus en els darrers anys». La Generalitat també ha avançat feina a les línies de FGC. De les 76 estacions que hi ha a les línies del Vallès i de Llobregat-Anoia, 69 ja estan adaptades, tres estan en obres i s'estan redactant els projectes de les quatre restants.
UN NIVELL «ACCEPTABLE»
«Hi ha un nivell acceptable, correcte, d'accessibilitat a les estacions de metro i tren», afirma l'arquitecte especialista en accessibilitat i usuari de cadira de rodes Enrique Rovira Beleta. «Quan viatges a Londres, la gent es posa les mans al cap perquè s'adona que no hi ha cap estació adaptada», explica. Reconeix, però, «que tot es pot millorar, sobretot els detalls» Rovira explica que hi ha «rampes amb un pendent massa pronunciat que es converteixen en tobogans, lavabos que no tenen pestell per tancar o on si el llum s'apaga, perquè va amb temporitzador, no hi arribes per tornar a engegar-lo». A banda d'aquests detalls, reconeix que hi ha altres barreres més difícils d'arreglar, com ara el buit entre el tren i l'andana.
RODALIES: EL PUNT NEGRE
La confederació ECOM d'entitats de discapacitats físics titlla de «punt negre» la xarxa de rodalies. Valora, però, les reunions que des de principi d'any manté amb Adif, el govern i TMB per avançar en l'accessibilitat a les estacions.
Malgrat que Adif ha començat a suprimir les barres arquitectòniques en algunes estacions, com ara a la del passeig de Gràcia, encara té molt camí per endavant. De les 30 estacions que hi ha a la primera corona, només set estan adaptades: aeroport, Cornellà, el Prat del Llobregat, Montgat, plaça de Catalunya, Viladecans i Sants. El 2012 hi haurà 50 estacions més adaptades a tota la xarxa, nou de les quals són a la primera corona. D'aquí a tres anys, doncs, setze de les 30 estacions no tindran barreres.
A banda de les barreres arquitectòniques a les estacions, Rodalies també té problemes d'accessibilitat als combois. Només té alguns trens accessibles a les línies C1 i C2. A la pàgina web de Renfe informen que a la línia C2 hi ha dos trens alhora adaptats; són els nous model Civia, i recomanen al viatger amb problemes de mobilitat que avisi l'operadora del recorregut que vol fer amb dues hores d'antelació. L'autonomia que l'operadora dóna als seus usuaris és ben escassa. El director de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, té la intenció d'adaptar en un futur –sense concretar quan– els combois model 447, com ja han fet a Madrid.
Rodalies només té adaptades set de les 30 estacions de la xarxa a la primera corona
La Generalitat ha fet accessibles a persones amb mobilitat reduïda prop d'un 70% de les parades de la xarxa de metro
PAULA MERCADÉ. Barcelona
Només set de les 30 estacions que hi ha a la primera corona de la xarxa de rodalies estan totalment adaptades a persones amb mobilitat reduïda. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), ens que depèn del Ministeri de Foment i responsable del manteniment de les estacions, s'ha compromès a fer accessibles nou estacions més incloses en el pla de millora amb vigència fins al 2012. Pel que fa als trens de rodalies, Renfe només té adaptats alguns dels combois que circulen per les línies C1 i C2. La Generalitat, per la seva banda, ja ha suprimit les barreres arquitectòniques de prop d'un 70% de les estacions de metro. Aquest percentatge és superat als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), on 69 de les 76 estacions (el 87%) ja estan adaptades.
Unes escales o una rampa amb un pendent massa pronunciat en una estació de metro o tren poden ser obstacles difícils de superar no només per una persona que va amb cadira de rodes sinó també per un avi que s'ha de valdre d'un bastó i per una mare que ha d'empènyer el cotxet de la seva criatura.
Catalunya va ser una de les primeres comunitats de l'Estat a tenir un codi d'accessibilitat –la Llei 135/1995– que estableix com ha de ser una estació sense barreres arquitectòniques. Des de llavors, totes les línies de metro o FGC noves i les estacions que s'han remodelat que depenen de la Generalitat s'han construït tenint en compte aquesta normativa i, per tant, suprimint qualsevol obstacle. «L'itinerari adaptat garanteix que des del carrer es pugui arribar a l'andana sense trobar cap barrera arquitectònica», detalla el director de Transport Terrestre, Manel Villalante. En una estació «no només s'han de suprimir els esglaons, també s'ha d'adaptar donant informació acústica per als cecs i informació escrita a les pantalles per als sords».
Totes les estacions de l'L2, per exemple, com que es van construir després de l'aprovació del decret d'accessibilitat, estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, explica Villalante. El govern també ha anat suprimint les traves que hi havia a les estacions fetes abans de la normativa. Aquestes obres «sempre topen amb dificultats de menys o més intensitat», explica Villalante. Quan es va plantejar adaptar l'estació de metro de Diagonal es va veure que també s'havia de fer accessible l'estació de FGC de Provença, que és a tocar. La complexitat d'aquestes obres les ha perllongat amb el temps. Hi ha altres treballs que no han estat tan espectaculars però que també han portat cua. Quan es va adaptar l'estació de Can Vidalet de la línia 5 «es van haver de tancar alguns comerços, perquè si no era impossible executar aquests treballs». De resultes de totes aquestes actuacions, 84 de les 123 estacions de la xarxa de metro ja s'han adaptat, cosa que representa un 68%. N'hi ha divuit més que estan en obres i s'estan definint els projectes de la vintena d'estacions que queden pendents. Per Villalante, «la facilitat per accedir al metro explica l'augment d'usuaris d'aquest transport públic en detriment del bus en els darrers anys». La Generalitat també ha avançat feina a les línies de FGC. De les 76 estacions que hi ha a les línies del Vallès i de Llobregat-Anoia, 69 ja estan adaptades, tres estan en obres i s'estan redactant els projectes de les quatre restants.
UN NIVELL «ACCEPTABLE»
«Hi ha un nivell acceptable, correcte, d'accessibilitat a les estacions de metro i tren», afirma l'arquitecte especialista en accessibilitat i usuari de cadira de rodes Enrique Rovira Beleta. «Quan viatges a Londres, la gent es posa les mans al cap perquè s'adona que no hi ha cap estació adaptada», explica. Reconeix, però, «que tot es pot millorar, sobretot els detalls» Rovira explica que hi ha «rampes amb un pendent massa pronunciat que es converteixen en tobogans, lavabos que no tenen pestell per tancar o on si el llum s'apaga, perquè va amb temporitzador, no hi arribes per tornar a engegar-lo». A banda d'aquests detalls, reconeix que hi ha altres barreres més difícils d'arreglar, com ara el buit entre el tren i l'andana.
RODALIES: EL PUNT NEGRE
La confederació ECOM d'entitats de discapacitats físics titlla de «punt negre» la xarxa de rodalies. Valora, però, les reunions que des de principi d'any manté amb Adif, el govern i TMB per avançar en l'accessibilitat a les estacions.
Malgrat que Adif ha començat a suprimir les barres arquitectòniques en algunes estacions, com ara a la del passeig de Gràcia, encara té molt camí per endavant. De les 30 estacions que hi ha a la primera corona, només set estan adaptades: aeroport, Cornellà, el Prat del Llobregat, Montgat, plaça de Catalunya, Viladecans i Sants. El 2012 hi haurà 50 estacions més adaptades a tota la xarxa, nou de les quals són a la primera corona. D'aquí a tres anys, doncs, setze de les 30 estacions no tindran barreres.
A banda de les barreres arquitectòniques a les estacions, Rodalies també té problemes d'accessibilitat als combois. Només té alguns trens accessibles a les línies C1 i C2. A la pàgina web de Renfe informen que a la línia C2 hi ha dos trens alhora adaptats; són els nous model Civia, i recomanen al viatger amb problemes de mobilitat que avisi l'operadora del recorregut que vol fer amb dues hores d'antelació. L'autonomia que l'operadora dóna als seus usuaris és ben escassa. El director de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, té la intenció d'adaptar en un futur –sense concretar quan– els combois model 447, com ja han fet a Madrid.
L'enllaç entre la L1 i la L3 de Catalunya, el deixaran inadaptat com està o pensen esperar les obres de l'hipotètic intercanviador?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
tren250
I el que fa més ràbia és veure estacions com Passeig de Gràcia sense estar adaptades. O veure l'estació d'ADIF/renfe de Plaça Catalunya amb l'ascensor avariat (o sigui, sense estar adaptat). I ja no diguem de trens com els 447, o 440... 
.
I no estem parlant d'estacions de MD o de llarga distància... són estacions de l'Àrea Metropolitana de la segona capital d'Espanya. Poques, per no dir ninguna estació de Madrid no està adaptada a PMR.
Moltes promeses, però a la pràctica...
.I no estem parlant d'estacions de MD o de llarga distància... són estacions de l'Àrea Metropolitana de la segona capital d'Espanya. Poques, per no dir ninguna estació de Madrid no està adaptada a PMR.
Moltes promeses, però a la pràctica...
No sols es tracta de promeses, sinó d'un flagrant incompliment de la llei. Si les institucions se la salten d'aquesta manera, com volen que hi hagi el tan mastegat "civisme".tren250 ha escrit:Moltes promeses, però a la pràctica...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
tren250
El mateix dic jo, també a part se la salten els mateixos que fan la llei: I com bé diu: Feta la llei, feta la trampa.
Llàstima que el tema del qual estem parlant sigui seriós. A part, la multa de 300.000 euros per la infracció em sembla molt pobre
.
Llàstima que el tema del qual estem parlant sigui seriós. A part, la multa de 300.000 euros per la infracció em sembla molt pobre
.http://www.3cat24.cat/noticia/364666/ba ... e-Badalona
Badalona
Una vintena de discapacitats denuncien la manca d'accessibilitat de l'estació de tren de Badalona
Actualitzat a les 16:35 h 03/03/2009
Protesta a Badalona per reclamar una estació de tren accessible. Una vintena de badalonins en cadira de rodes s'han concentrat a l'estació per fer visible els problemes d'accés que diàriament han de patir per agafar el tren. Diversos discapacitats convocats per l'associació Deixem de ser Invisibles s'ha proposat agafar junts el tren. Però la plataforma d'accés estava espatllada i no hi han pogut pujar la cadira de rodes.
Una vintena de badalonins en cadira de rodes han demostrat aquest dimarts al matí com n'és de difícil pujar al tren en l'estació d'aquesta localitat. En total han estat uns 25 discapacitats que s'han aplegat per tal de passar a l'altra banda de l'andana per agafar el tren cap a Montgat. Com que no hi ha ascensor, s'han de fer servir dues plataformes per superar les escales, però s'han trobat que una no funcionava. Així, han pogut baixar amb la primera però després no han pogut pujar a la via de nou.
Des de l'associació que els aplega demanen que s'inverteixin d'una vegada els diners que se'ls promet des de fa anys per suprimir les barreres arquitectòniques. A més, l'associació Deixem de ser Invisibles ha denunciat que les plataformes per pujar i baixar andanes no accepten tots els models de vehicles de minusvàlid. Per això, en certs casos no hi ha més remei que creuar per sobre les vies, tot i que segons Renfe està prohibit.
L'acte reivindicatiu ha acabat amb tots els participants demanant el reemborsament del preu del bitllet i amb la tramitació del corresponent full de reclamacions. Segons l'ADIF, el gestor d'infraestructures ferroviàries, l'estació de Badalona està inclosa en un pla d'obres d'adaptació, però sense data concreta de finalització.
Badalona
Una vintena de discapacitats denuncien la manca d'accessibilitat de l'estació de tren de Badalona
Actualitzat a les 16:35 h 03/03/2009
Protesta a Badalona per reclamar una estació de tren accessible. Una vintena de badalonins en cadira de rodes s'han concentrat a l'estació per fer visible els problemes d'accés que diàriament han de patir per agafar el tren. Diversos discapacitats convocats per l'associació Deixem de ser Invisibles s'ha proposat agafar junts el tren. Però la plataforma d'accés estava espatllada i no hi han pogut pujar la cadira de rodes.
Una vintena de badalonins en cadira de rodes han demostrat aquest dimarts al matí com n'és de difícil pujar al tren en l'estació d'aquesta localitat. En total han estat uns 25 discapacitats que s'han aplegat per tal de passar a l'altra banda de l'andana per agafar el tren cap a Montgat. Com que no hi ha ascensor, s'han de fer servir dues plataformes per superar les escales, però s'han trobat que una no funcionava. Així, han pogut baixar amb la primera però després no han pogut pujar a la via de nou.
Des de l'associació que els aplega demanen que s'inverteixin d'una vegada els diners que se'ls promet des de fa anys per suprimir les barreres arquitectòniques. A més, l'associació Deixem de ser Invisibles ha denunciat que les plataformes per pujar i baixar andanes no accepten tots els models de vehicles de minusvàlid. Per això, en certs casos no hi ha més remei que creuar per sobre les vies, tot i que segons Renfe està prohibit.
L'acte reivindicatiu ha acabat amb tots els participants demanant el reemborsament del preu del bitllet i amb la tramitació del corresponent full de reclamacions. Segons l'ADIF, el gestor d'infraestructures ferroviàries, l'estació de Badalona està inclosa en un pla d'obres d'adaptació, però sense data concreta de finalització.
Les portes que hi ha a moltes estacions de metro costen tant d'obrir, que dubto que una persona gran o PMR se'n surtin si se les troben tancades (que ja m'hi he trobat alguna vegada). No pensen fer res per suprimir-les?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Un dia d'aquestos explicaré les meves aventures amb el meu fill, el cotxet i els transports públics.
Realment condicionen la mobilitat pero al reves de les PMR, tinc alternatives.
S'ha de tenir en compte que la llei antibarreres afovoreix a gent als PMR que en general no tenen alternatives, pero també a gent gran, pares amb cotxes que tambe es beneficien d'elles.
Un petit resum:
- L'estació de Santa Perpetua: Una escales empinadissimes. A pujar el cotxet amb el nen a dintre a pes.
- Estaciones Renfe amb ascensor: Poques estacions amb ascensort i amb el risc que l'ascensor estigui espatllat cosa massa habitual. Recomano visita al Hotlift (una cosa que no arriba a ascensor) que han instalat a Gelida.
- FGC: En general cap problema. Encara queden algunes estaciones per adaptar. 100% adaptat el funicular de Gelida.
- Una 447 o 440. Aixecar a pes el cotxet amb el nen dintre.
- Metro de Barcelona. Sembla intento aprofitar estaciones amb ascensor (Fabra i Puig enlloc de Virrei Amat). Cap problema per accedir al trens.
- Autobusos TMB. Que jo sapiga ja fa anys que no hi han autobusos no adaptats.
- Tramvia: 100% adaptats. Exceptuant el tramvia blau que t'ho obliga a plegar el cotxet i deixar-lo a la plataforma. Recordo cert model bastant antic de Milà que tenia una barra just al mig de la porta que quasi impedia l'access amb el cotxet desplegat.
- Autobusos interurbans. Amb la Sagales normalment no hi ha problemes, pero tens que pujar el cotxet a pes. La rampa nomes l'obren per PMR.
- Taxi: No ho he probat.
- Avio: Depenen de la companyia i les condiciones et fan facturar el cotxe o no l'entregues/recull fins just al entrar a l'avió. Als aeroport no hi han problemes.
PS: Quan porto el nen en tren/metro sense cotxet i en braços i no hi ha seient sempre hi ha gent que m'el ofereix.
Realment condicionen la mobilitat pero al reves de les PMR, tinc alternatives.
S'ha de tenir en compte que la llei antibarreres afovoreix a gent als PMR que en general no tenen alternatives, pero també a gent gran, pares amb cotxes que tambe es beneficien d'elles.
Un petit resum:
- L'estació de Santa Perpetua: Una escales empinadissimes. A pujar el cotxet amb el nen a dintre a pes.
- Estaciones Renfe amb ascensor: Poques estacions amb ascensort i amb el risc que l'ascensor estigui espatllat cosa massa habitual. Recomano visita al Hotlift (una cosa que no arriba a ascensor) que han instalat a Gelida.
- FGC: En general cap problema. Encara queden algunes estaciones per adaptar. 100% adaptat el funicular de Gelida.
- Una 447 o 440. Aixecar a pes el cotxet amb el nen dintre.
- Metro de Barcelona. Sembla intento aprofitar estaciones amb ascensor (Fabra i Puig enlloc de Virrei Amat). Cap problema per accedir al trens.
- Autobusos TMB. Que jo sapiga ja fa anys que no hi han autobusos no adaptats.
- Tramvia: 100% adaptats. Exceptuant el tramvia blau que t'ho obliga a plegar el cotxet i deixar-lo a la plataforma. Recordo cert model bastant antic de Milà que tenia una barra just al mig de la porta que quasi impedia l'access amb el cotxet desplegat.
- Autobusos interurbans. Amb la Sagales normalment no hi ha problemes, pero tens que pujar el cotxet a pes. La rampa nomes l'obren per PMR.
- Taxi: No ho he probat.
- Avio: Depenen de la companyia i les condiciones et fan facturar el cotxe o no l'entregues/recull fins just al entrar a l'avió. Als aeroport no hi han problemes.
PS: Quan porto el nen en tren/metro sense cotxet i en braços i no hi ha seient sempre hi ha gent que m'el ofereix.
El que fa fàstic realment és que segons l'operador d'aquesta estació, la mateixa es troba adaptada.metring ha escrit:http://www.3cat24.cat/noticia/364666/ba ... e-Badalona
Badalona
Una vintena de discapacitats denuncien la manca d'accessibilitat de l'estació de tren de Badalona
Actualitzat a les 16:35 h 03/03/2009
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.elperiodico.cat/
L'odissea d'anar al metro amb cadira de rodes
Eusebio López
Barcelona
En l'era de la tecnologia, quan l'ésser humà és capaç de fer megaestructures com ponts sobre el mar, a la nostra estimada Barcelona anar en cadira de rodes al ferrocarril metropolità és una odissea diària. Deu ser una obra extremadament complexa muntar un ascensor en segons quines estacions de metro, però no impossible. És vergonyós veure sovint mares pujant, d'una banda, el cotxe del nadó amb una mà i amb penes i treballs el seu fill amb l'altra mà, o veure persones grans pujar alguns trams d'escales. La meva filla, de 9 anys, durant una curta temporada de la seva jove vida es veu obligada desplaçar-se en cadira de rodes. La seva mare i jo fins i tot l'hem portat al bosc a buscar bolets, però l'aventura de traslladar-se en metro ho supera i ens supera a nosaltres.
L'últim episodi va ser dissabte: vam entrar a l'estació de Liceu (línia 3) perquè vam veure que l'estació tenia ascensor. A l'arribar al transbord del Passeig de Gràcia i passar a la línia 2, ens vam trobar sols, a mitjanit, davant de diversos trams d'escales, de manera que vaig haver de pujar la nena i deixar-la a dalt, asseguda a terra, i després tornar a buscar la cadira de rodes. Un grup de turistes que va veure l'escena em va oferir la seva ajuda, i les seves cares de sorpresa m'imagino que van ser el reflex de veure que realment no estaven en una ciutat tan moderna i cosmopolita com diu la publicitat municipal; la imatge, tercermundista, era per ser fotografiada. Així que, un zero per als transports metropolitans. És inadmissible que avui dia encara passin aquestes coses, quan totes les línies d'autobús i gairebé tota la ciutat estan adaptades per als minusvàlids.
L'odissea d'anar al metro amb cadira de rodes
Eusebio López
Barcelona
En l'era de la tecnologia, quan l'ésser humà és capaç de fer megaestructures com ponts sobre el mar, a la nostra estimada Barcelona anar en cadira de rodes al ferrocarril metropolità és una odissea diària. Deu ser una obra extremadament complexa muntar un ascensor en segons quines estacions de metro, però no impossible. És vergonyós veure sovint mares pujant, d'una banda, el cotxe del nadó amb una mà i amb penes i treballs el seu fill amb l'altra mà, o veure persones grans pujar alguns trams d'escales. La meva filla, de 9 anys, durant una curta temporada de la seva jove vida es veu obligada desplaçar-se en cadira de rodes. La seva mare i jo fins i tot l'hem portat al bosc a buscar bolets, però l'aventura de traslladar-se en metro ho supera i ens supera a nosaltres.
L'últim episodi va ser dissabte: vam entrar a l'estació de Liceu (línia 3) perquè vam veure que l'estació tenia ascensor. A l'arribar al transbord del Passeig de Gràcia i passar a la línia 2, ens vam trobar sols, a mitjanit, davant de diversos trams d'escales, de manera que vaig haver de pujar la nena i deixar-la a dalt, asseguda a terra, i després tornar a buscar la cadira de rodes. Un grup de turistes que va veure l'escena em va oferir la seva ajuda, i les seves cares de sorpresa m'imagino que van ser el reflex de veure que realment no estaven en una ciutat tan moderna i cosmopolita com diu la publicitat municipal; la imatge, tercermundista, era per ser fotografiada. Així que, un zero per als transports metropolitans. És inadmissible que avui dia encara passin aquestes coses, quan totes les línies d'autobús i gairebé tota la ciutat estan adaptades per als minusvàlids.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
He posat aquesta notícia pel següent: estoc d'acord en que l'accessibilitat al metro de Barcelona encara té molt a millorar, i estic d'acord en que és urgent adaptar tota la xarxa a persones de mobilitat reduïda.
Ara bé, plantejar que aquets fet és "tercermundista" i que els turistes dvien al·lucionar en veure allò... bé, sí que deurien al·lucinar, certament, però en veure que una persona en cadira de rodes havia estat capaç d'entrar al metro.
Aquest senyor de la carta no deu haver estat mai a París o a Londres, on la gran majoria de la xarxa no té cap mena d'adaptació a persones de mobilitat reduîda. Entenc doncs que les considera també ciutats tercermundistes?
Un exemple el tenim en aquest article:
http://rollingtraveler.today.com/2008/0 ... derground/
on es comenta que només 49 estacions de les 268 del metro de Londres estan adaptades (un 18%), gairebé cap d'elles a la zona central. Els intercanviadors, encara pitjor.
En canvi, Metro de Barcelona disposa de 80 estacions adaptades d'un total de 125 (un 64%). FGC, té una adaptació encara superior.
A París, la situació deu ser semblant a la londinenca.
El nivell d'aquestes altres xarxes europees en temes d'accessibilitat, per tant, és molt menor que el de Barcelona, amb l'afegit que Metro de Barcelona està fent un esforç per rectificar la situació que la majoria d'altres xarxes ni tan sols està fent.
On sí que estem a la cua és en el tema de Renfe (com sempre), evidentment, però Metro de Barcelona, avui dia, es troba en una bona posició a nivell mundial en els temes d'accessibilitat.
D'altra banda, aquest senyor, com reconeix, té tota la flota d'autobusos adaptada i a la seva disposició (tant diürna com nocturna), cosa que moltes altres ciutats tampoc tenen, i informació de quines estacions de metro estan ja adaptades i quines encara no:
http://www.tmb.net/ca_ES/barcelona/bonv ... smetro.jsp
Així que alternativa de transport i informació no en falta.
Em sap greu, però haver-se trobat en la situació que comenta és simplement responsabilitat seva per no haver-se informat adequadament.
Així que reclamar que s'acceleri l'adaptació em sembla bé, òbviament, però criticar perquè sí i sense coneixement, no crec que sigui el millor camí.
Ara bé, plantejar que aquets fet és "tercermundista" i que els turistes dvien al·lucionar en veure allò... bé, sí que deurien al·lucinar, certament, però en veure que una persona en cadira de rodes havia estat capaç d'entrar al metro.
Aquest senyor de la carta no deu haver estat mai a París o a Londres, on la gran majoria de la xarxa no té cap mena d'adaptació a persones de mobilitat reduîda. Entenc doncs que les considera també ciutats tercermundistes?
Un exemple el tenim en aquest article:
http://rollingtraveler.today.com/2008/0 ... derground/
on es comenta que només 49 estacions de les 268 del metro de Londres estan adaptades (un 18%), gairebé cap d'elles a la zona central. Els intercanviadors, encara pitjor.
En canvi, Metro de Barcelona disposa de 80 estacions adaptades d'un total de 125 (un 64%). FGC, té una adaptació encara superior.
A París, la situació deu ser semblant a la londinenca.
El nivell d'aquestes altres xarxes europees en temes d'accessibilitat, per tant, és molt menor que el de Barcelona, amb l'afegit que Metro de Barcelona està fent un esforç per rectificar la situació que la majoria d'altres xarxes ni tan sols està fent.
On sí que estem a la cua és en el tema de Renfe (com sempre), evidentment, però Metro de Barcelona, avui dia, es troba en una bona posició a nivell mundial en els temes d'accessibilitat.
D'altra banda, aquest senyor, com reconeix, té tota la flota d'autobusos adaptada i a la seva disposició (tant diürna com nocturna), cosa que moltes altres ciutats tampoc tenen, i informació de quines estacions de metro estan ja adaptades i quines encara no:
http://www.tmb.net/ca_ES/barcelona/bonv ... smetro.jsp
Així que alternativa de transport i informació no en falta.
Em sap greu, però haver-se trobat en la situació que comenta és simplement responsabilitat seva per no haver-se informat adequadament.
Així que reclamar que s'acceleri l'adaptació em sembla bé, òbviament, però criticar perquè sí i sense coneixement, no crec que sigui el millor camí.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
És cert, jo he vist els metros de Londres, París i Nova York, i realment penso en lo be que està el metro de Barcelona, a on han fet un gran esforç, i el continuen fent, per adaptar les estacions, i tot i que encara no estigui adaptada el 100% de la xarxa, ja ho està molt més, però de llarg, que els metros d'aquestes tres ciutats, a on es suposa que el problema de l'adaptació hauria d'estar àmpliament superat!!!!!!!!!
Avui, que he baixat a Fontana (sentit Trinitat Nova) de l'últim cotxe, m'he fixat que les portes estan força més amunt que l'andana, formant un esglaó. I no hi ha la rampeta instal·lada a l'alçada del primer cotxe. Què costa de fer-ho, si és una mesura relativament senzilla, en comparació amb la instal·lació d'ascensors?
Ara començo a entendre la diferència de logotips, entre adaptada (només cadira de rodes) i adaptada amb ajuda (cadira de rodes amb persona que l'empeny).
Ara començo a entendre la diferència de logotips, entre adaptada (només cadira de rodes) i adaptada amb ajuda (cadira de rodes amb persona que l'empeny).
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
Adolescent barceloní
- N9
- Entrades: 2374
- Ubicació: Entre el Barcelonès i Osona
- Contacta:
Juanjo Rubio. Software Engineer. Faig coses a ARCA, ACEMA, BusClàssicBCN i Jove de Barcelona. Aficionat al transport públic, a la fotografia i a les telecomunicacions. Diguéssim que el nom d'usuari fa (mooolt de) temps que se'm va quedar petit.