Prolongacions Trambesòs a BCN
si tinguessis 70 anys opinaries el mateix?U-Bahn ha escrit:Realment, el "Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona" es fa ràpidament en 10-15 minuts. Crec que seria una xorrada fer metro fins la seva punta, es pot agafar un bus o el bícing, si no vols caminar, però...
un metro no, però un ramal de tranvia aniria de conya
Home, caldria veure si l'actual oferta d'autobús és suficient o no.Danzig ha escrit:si tinguessis 70 anys opinaries el mateix?U-Bahn ha escrit:Realment, el "Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona" es fa ràpidament en 10-15 minuts. Crec que seria una xorrada fer metro fins la seva punta, es pot agafar un bus o el bícing, si no vols caminar, però...
un metro no, però un ramal de tranvia aniria de conya
A l'igual que no cal metro a tot arreu, el mateix amb el tramvia. M'abstinc d'opinar, però, al desconèixer la zona.
No crec que a una persona de 70 anys li costi més anar en bus que no metro...
No sé si no m'explico o és que no llegiu amb atenció:
"Realment, el "Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona" es fa ràpidament en 10-15 minuts"
una persona de 70 anys no opinaria el mateix
Jo mateix ha escrit:Es pot agafar un bus o el bícing, si no vols caminar, però.
Una proposta interessant:
Del Vilaweb:
El districte i els veïns de Sant Martí proposen allargar el tramvia fins a Colom
Ho han sol·licitat a l'Autoritat del Transport Metropolità, que ho analitzarà en la revisió del pla director d'infraestructures
CLARA RIBAS. Barcelona
El districte de Sant Martí, juntament amb diverses entitats veïnals, ha sol·licitat a l'Autoritat del Transport Metropolità que estudiï la possibilitat de perllongar l'actual traçat del tramvia Sant Martí-Besòs fins a la plaça de Colom. Aquesta nova línia permetria, segons el regidor del districte, Francesc Narváez, connectar aquesta zona amb la part baixa de la ciutat, ja que actualment tots els mitjans de transport porten sobretot cap a la plaça Catalunya o cap a la part alta. La petició, que és un dels punts aprovats en el PAD del districte, té el ple suport dels veïns i, segons el regidor, també té el vistiplau dels responsables de Ciutat Vella. Ara l'ATM ho ha de sotmetre a anàlisi dins de les revisions que es fan en el pla director d'infraestructures.
La proposta de perllongament de la línia del tramvia Sant Martí-Besòs tindria, segons els seus defensors, dues possibilitats. La primera consistiria a fer continuar les línies del tramvia des del final de la Meridiana cap al passeig Pujades. D'aquí seguiria pel passeig Picasso, per l'avinguda del Marquès de l'Argentera, just davant de l'estació de França. Posteriorment creuaria el Pla de Palau i agafaria la calçada del mig del passeig Colom fins a tocar del mirador.
La segona possibilitat té en compte el fet que hi ha les dues estacions al carrer Wellington, i des del final d'aquesta línia allargaria el traçat pel passeig de circumval·lació ocupant un dels actuals carrils de circulació que hi ha. Una vegada a l'estació de França s'enllaçaria amb Marquès de l'Argentera i seguiria el traçat marcat en la primera proposta.
Tant el regidor del districte, Francesc Narváez, com el president de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez, defensen que aquesta proposta permetria connectar tot el districte amb la part baixa de Barcelona, amb la qual actualment no hi ha cap lligam directe. El regidor afegeix que les autoritats del districte de Ciutat Vella veuen de bon ull aquesta proposta, ja que uniria la zona amb la part exterior de la ciutat per l'àrea del Besòs.
Per la seva part, fonts de l'Autoritat del Transport Metropolità han assegurat que la proposta de perllongament del tramvia Sant Martí-Besòs podria entrar en el procés de revisió que actualment s'està realitzant del pla director d'infraestructures.
D'altra banda, la possibilitat de portar la línia fins a Colom permetria en un futur plantejar-se fer continuar aquesta via fins a la plaça d'Espanya, via el Paral·lel i fins i tot conduir-la fins a l'entrada del Trambaix, a la part alta de la Diagonal, evitant així haver de fer la connexió de les dues línies a través de la Diagonal. En aquest sentit, però, Narváez ha recalcat que el districte no es pronuncia, ja que és una zona que no li correspon i un debat en el qual no vol entrar.
El representant veïnal, per la seva part, defensa aquesta possibilitat i assegura que el fet que el tramvia arribés a Colom seria «la cirera del pastís» en el llarg procés que ha calgut fer per connectar el barri amb la ciutat, i que, segons creu, culminarà amb la futura construcció de l'estació del TGV a la Sagrera, per on passaran també les línies de rodalies.
Aquesta no és, ni mde bon tros, la primera vegada que l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals reivindica millores en la mobilitat de la seva àrea i millores en les línies de transport de la zona. La reivindicació veïnal del perllongament de la línia del tramvia Sant Martí-Besòs fins a Colom s'afegeix a una llarga llista de peticions feta per aquesta associació, a vegades sola i a vegades amb altres entitats. Així, segons explica el president, Manuel Martínez, quan el barri de Sant Martí es va començar a poblar de gent arribada de fora de Barcelona i que anava a treballar a diferents zones de la ciutat, només hi havia les línies 43, 44 i 56 que creuaven l'àrea horitzontalment, seguint la rambla Guipúscoa o la Gran Via. En aquells moments ja es va aconseguir que s'instal·lés la línia 40, que venia verticalment des de la Trinitat, i que va ser reforçada posteriorment per la línia 71. També pensant en el gran nombre de treballadors que anaven a la Zona Franca es va fer la reclamació d'una línia cap a aquell sector, però no va ser acceptada. A canvi, però, se'ls va oferir la línia 60, que portava fins a la Vall d'Hebron. Més tard van venir les línies 33 i 34, que van portar els joves del barri a estudiar a la Zona Universitària, fins a l'any passat, que es va estrenar la línia 26 que va des de la Meridiana fins a Poble Nou i que ara els veïns voldrien que es fes arribar fins a l'Hospital del Mar.
I a tot això s'hi afegeix l'eterna reclamació, amb una gran victòria final, del desencallament de la línia 2 del metro.
Del Vilaweb:
El districte i els veïns de Sant Martí proposen allargar el tramvia fins a Colom
Ho han sol·licitat a l'Autoritat del Transport Metropolità, que ho analitzarà en la revisió del pla director d'infraestructures
CLARA RIBAS. Barcelona
El districte de Sant Martí, juntament amb diverses entitats veïnals, ha sol·licitat a l'Autoritat del Transport Metropolità que estudiï la possibilitat de perllongar l'actual traçat del tramvia Sant Martí-Besòs fins a la plaça de Colom. Aquesta nova línia permetria, segons el regidor del districte, Francesc Narváez, connectar aquesta zona amb la part baixa de la ciutat, ja que actualment tots els mitjans de transport porten sobretot cap a la plaça Catalunya o cap a la part alta. La petició, que és un dels punts aprovats en el PAD del districte, té el ple suport dels veïns i, segons el regidor, també té el vistiplau dels responsables de Ciutat Vella. Ara l'ATM ho ha de sotmetre a anàlisi dins de les revisions que es fan en el pla director d'infraestructures.
La proposta de perllongament de la línia del tramvia Sant Martí-Besòs tindria, segons els seus defensors, dues possibilitats. La primera consistiria a fer continuar les línies del tramvia des del final de la Meridiana cap al passeig Pujades. D'aquí seguiria pel passeig Picasso, per l'avinguda del Marquès de l'Argentera, just davant de l'estació de França. Posteriorment creuaria el Pla de Palau i agafaria la calçada del mig del passeig Colom fins a tocar del mirador.
La segona possibilitat té en compte el fet que hi ha les dues estacions al carrer Wellington, i des del final d'aquesta línia allargaria el traçat pel passeig de circumval·lació ocupant un dels actuals carrils de circulació que hi ha. Una vegada a l'estació de França s'enllaçaria amb Marquès de l'Argentera i seguiria el traçat marcat en la primera proposta.
Tant el regidor del districte, Francesc Narváez, com el president de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez, defensen que aquesta proposta permetria connectar tot el districte amb la part baixa de Barcelona, amb la qual actualment no hi ha cap lligam directe. El regidor afegeix que les autoritats del districte de Ciutat Vella veuen de bon ull aquesta proposta, ja que uniria la zona amb la part exterior de la ciutat per l'àrea del Besòs.
Per la seva part, fonts de l'Autoritat del Transport Metropolità han assegurat que la proposta de perllongament del tramvia Sant Martí-Besòs podria entrar en el procés de revisió que actualment s'està realitzant del pla director d'infraestructures.
D'altra banda, la possibilitat de portar la línia fins a Colom permetria en un futur plantejar-se fer continuar aquesta via fins a la plaça d'Espanya, via el Paral·lel i fins i tot conduir-la fins a l'entrada del Trambaix, a la part alta de la Diagonal, evitant així haver de fer la connexió de les dues línies a través de la Diagonal. En aquest sentit, però, Narváez ha recalcat que el districte no es pronuncia, ja que és una zona que no li correspon i un debat en el qual no vol entrar.
El representant veïnal, per la seva part, defensa aquesta possibilitat i assegura que el fet que el tramvia arribés a Colom seria «la cirera del pastís» en el llarg procés que ha calgut fer per connectar el barri amb la ciutat, i que, segons creu, culminarà amb la futura construcció de l'estació del TGV a la Sagrera, per on passaran també les línies de rodalies.
Aquesta no és, ni mde bon tros, la primera vegada que l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals reivindica millores en la mobilitat de la seva àrea i millores en les línies de transport de la zona. La reivindicació veïnal del perllongament de la línia del tramvia Sant Martí-Besòs fins a Colom s'afegeix a una llarga llista de peticions feta per aquesta associació, a vegades sola i a vegades amb altres entitats. Així, segons explica el president, Manuel Martínez, quan el barri de Sant Martí es va començar a poblar de gent arribada de fora de Barcelona i que anava a treballar a diferents zones de la ciutat, només hi havia les línies 43, 44 i 56 que creuaven l'àrea horitzontalment, seguint la rambla Guipúscoa o la Gran Via. En aquells moments ja es va aconseguir que s'instal·lés la línia 40, que venia verticalment des de la Trinitat, i que va ser reforçada posteriorment per la línia 71. També pensant en el gran nombre de treballadors que anaven a la Zona Franca es va fer la reclamació d'una línia cap a aquell sector, però no va ser acceptada. A canvi, però, se'ls va oferir la línia 60, que portava fins a la Vall d'Hebron. Més tard van venir les línies 33 i 34, que van portar els joves del barri a estudiar a la Zona Universitària, fins a l'any passat, que es va estrenar la línia 26 que va des de la Meridiana fins a Poble Nou i que ara els veïns voldrien que es fes arribar fins a l'Hospital del Mar.
I a tot això s'hi afegeix l'eterna reclamació, amb una gran victòria final, del desencallament de la línia 2 del metro.
Genial. Aquesta és la concepció del TP que tenen els polítics i la restant fauna usuària del cotxe oficial: com que connectar el tramvia és una nosa per als petaners d'octans, fem-li donar una volta monumental. Total, a la pobrissalla mileurista tampoc li vindrà de mitja hora més de trajecte.D'altra banda, la possibilitat de portar la línia fins a Colom permetria en un futur plantejar-se fer continuar aquesta via fins a la plaça d'Espanya, via el Paral·lel i fins i tot conduir-la fins a l'entrada del Trambaix, a la part alta de la Diagonal, evitant així haver de fer la connexió de les dues línies a través de la Diagonal.
Ara, que si a canvi ens quedem amb metro per sota la Diagonal, no hi diré que no.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
RodalinesCatalanes
- N4
- Entrades: 59
Hola a tothom,
Soc nou en aquest fòrum i m'estreno amb el tema Tram. Crec que les dos línies del Trambesos
s'haurien d'estendre, una fins a Plça Colom (la que acaba a la Ciutadella) tal com proposen
l'esmentada A.Veïns i la de Badalona fer-la arribar fins a Francesc Macià directe per
la Diagonal (la PTP ja fa temps que ho demana). Allà on es pugues i per evitar problemes amb
semàfors i trànsit de cotxes, s'hauria de soterrar (el cost continuaria sent molt més barat que
el metro i seria per trams curts tal com pasa en altres cuitats amb trams). Penso en la Plça Francesc
Macià que fer-la travessar per superfície seria complicat (és aquest el motiu pel qual s'acaba el
Trambaix?) i també Numància (pel Trambaix). També algunes de les 3 línies del Trambaix es podria
allargar pel carrer Urgell a la bocana de metro d'Hospital Clínic (soterrat el tram Paris-Metro per millorar
la connexió directe amb el metro i evitar el trànsit de pujada d'Urgell).
Soc nou en aquest fòrum i m'estreno amb el tema Tram. Crec que les dos línies del Trambesos
s'haurien d'estendre, una fins a Plça Colom (la que acaba a la Ciutadella) tal com proposen
l'esmentada A.Veïns i la de Badalona fer-la arribar fins a Francesc Macià directe per
la Diagonal (la PTP ja fa temps que ho demana). Allà on es pugues i per evitar problemes amb
semàfors i trànsit de cotxes, s'hauria de soterrar (el cost continuaria sent molt més barat que
el metro i seria per trams curts tal com pasa en altres cuitats amb trams). Penso en la Plça Francesc
Macià que fer-la travessar per superfície seria complicat (és aquest el motiu pel qual s'acaba el
Trambaix?) i també Numància (pel Trambaix). També algunes de les 3 línies del Trambaix es podria
allargar pel carrer Urgell a la bocana de metro d'Hospital Clínic (soterrat el tram Paris-Metro per millorar
la connexió directe amb el metro i evitar el trànsit de pujada d'Urgell).
-
Baró de MunChausson
- N6
- Entrades: 180
- Ubicació: Esquerra de l'Eixample
Francament, no crec que la connexió entre les dues linies del tramvia sigui una prioritat; una altra cosa ben diferent és si es considera que la Diagonal necessita un transport que vagi de dalt a baix i que sigui de més capacitat que els busos (jo crec que sí i que ha de ser metro donada la gran quantitat de demanda) però per a servir una part de la Diagonal, no perquè calgui unir les dues línes. No crec que hi hagi tanta gent que viatgi de Cornellà a Sant Adrià, posem per cas; i si n'hi ha, que Déu els agafi confessats amb el que trigaran, sigui en tramvia o en bus. En el cas que ens ocupa, penso el mateix, si el sr Regidor vol comunicar el seu barri amb el centre-baix de la ciutat em sembla correcte, com si ho reivindiquen els que viuen al carre Urgell, però no crec que sigui imprescindible la connexió en si mateixa. En qualsevol cas m'agradaria remarcar que el tramvia, com ja ha apuntat algú, pot compartir plataforma reservada amb els busos i pot ser tambe soterrat; ho dic perquè sembla com si hi hagués una mena de tabú estrany que fa que li atorguem al tram unes virtuts (plataforma reservada i prioritat semafòrica) que no li són tampoc inherents.
Dit això, i ja per acabar, dissabte passat al migdia vaig estar a Vilafranca del Penedès i vaig poder comprovar el gran merder de trànsit que hi havia muntat. No és realment a llocs com Vilafranca on cal una bona xarxa bàsica de tramvia i a Barcelona, en canvi (una de les ciutats més denses del món), millor metro, que és de més capacitat? Ens estan fent passar bou per bèstia grossa, on cal metro posen tramvia, que és més econòmic (i sembla que més guais) i on cal tramvia posen un autobús merdós (no pel vehicle en sí, sinó per la ridiculesa de servei que dóna).
No som Amsterdam, som Tòquio (parlo ara de Barna)
Salut i perdó si m'en vaig del tema concret, però com que no puc intervenir gaire sovint...
Dit això, i ja per acabar, dissabte passat al migdia vaig estar a Vilafranca del Penedès i vaig poder comprovar el gran merder de trànsit que hi havia muntat. No és realment a llocs com Vilafranca on cal una bona xarxa bàsica de tramvia i a Barcelona, en canvi (una de les ciutats més denses del món), millor metro, que és de més capacitat? Ens estan fent passar bou per bèstia grossa, on cal metro posen tramvia, que és més econòmic (i sembla que més guais) i on cal tramvia posen un autobús merdós (no pel vehicle en sí, sinó per la ridiculesa de servei que dóna).
No som Amsterdam, som Tòquio (parlo ara de Barna)
Salut i perdó si m'en vaig del tema concret, però com que no puc intervenir gaire sovint...
Amb la tracció sang això no passava
Vilafranca potser no (o sí, que tampoc ho conec tan bé), però a Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa o Sabadell aniria de primera un tramvia.Baró de MunChausson ha escrit:Dit això, i ja per acabar, dissabte passat al migdia vaig estar a Vilafranca del Penedès i vaig poder comprovar el gran merder de trànsit que hi havia muntat. No és realment a llocs com Vilafranca on cal una bona xarxa bàsica de tramvia i a Barcelona, en canvi (una de les ciutats més denses del món), millor metro, que és de més capacitat? Ens estan fent passar bou per bèstia grossa, on cal metro posen tramvia, que és més econòmic (i sembla que més guais) i on cal tramvia posen un autobús merdós (no pel vehicle en sí, sinó per la ridiculesa de servei que dóna).
I, pel que fa a la resta, totalment d'acord.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Doncs jo no estic pas d'acord. Si el Trambesòs no arriba a 20.000 usuaris al dia, posar un metro en el mateix recorregut és llençar els diners, com va passar amb la L11.
Al Baix la cosa és més discutible, però els números encara no arriben al llindar d'efectivitat d'un metro convencional.
Al Baix la cosa és més discutible, però els números encara no arriben al llindar d'efectivitat d'un metro convencional.
Et posaré un exemple: si vull anar de casa meva al 22@ o al Fòrum, mai de la vida agafaria el tramvia sinó, en cas d'existir metro a la Diagonal, l'agafaria canviant a l'estació homònima en lloc de donar voltes amb la L1 o la L4. No ens enganyem: el tramvia no és de cap manera un substitut del metro. Per tant, no podem pretendre que els usuaris d'una línia de tramvia siguin els mateixos que si hi hagués un metro fent el mateix trajecte.Danzig ha escrit:Doncs jo no estic pas d'acord. Si el Trambesòs no arriba a 20.000 usuaris al dia, posar un metro en el mateix recorregut és llençar els diners, com va passar amb la L11.
Al Baix la cosa és més discutible, però els números encara no arriben al llindar d'efectivitat d'un metro convencional.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Sobre el tramvia de la Diagonal crec que el tramvia és un bon complement del metro. És a dir, si fem tramvia tampoc tenim perquè descartar de fer-hi metro algun dia, si hi ha prou demanda. El tramvia serviria sobretot per distàncies més aviat curtes per la ciutat, com per exemple Francesc Macià-Passeig de Gràcia i el metro per realitzar distàncies més llargues. De tota manera, el metro no té perquè passar per sota la Diagonal, podria anar per Travessera, per donar una nova cobertura territorial en transport públic d'alta capacitat.
Bernat Borràs http://www.trenscat.cat
-
Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3713
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
La L11 ha sigut llançar els diners? Be, depen de com t'ho miris, el que ha sigut llançar els diners es fer L11 com a tal, quan lo correcte hauria sigut portar la L4 fins a Can Cuias (i despres a Ripollet), ara be, si ho dius pel fet d'haver portat el metro fins als barris on va la L11 per res a sigut llençar els diners. I si no pensa en lo que es triga de Can Cuias a Trinitat Nova amb el bus 76...Danzig ha escrit:... és llençar els diners, com va passar amb la L11.
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
El tramvia arribarà fins al World Trade Center des de la Ciutadella
1. • La Generalitat preveu un creixement moderat del metro lleuger a l'àrea de Barcelona fins al 2026
2. • Un nou ramal del Trambesòs seguirà paral.lel al riu des de Sant Adrià fins a Santa Coloma
XABIER BARRENA / CRISTINA BUESA
BARCELONA
Un futur de creixement moderat. Aquest és el panorama que la Generalitat dibuixa per a l'anomenat, en un altre temps, metro lleuger a la conurbació de Barcelona. La continguda expansió del tramvia té, a més, un fort caràcter metropolità, amb prolongacions del Trambaix i del Trambesòs. A la ciutat de Barcelona, més enllà dels quatre quilòmetres de nous rails entre la plaça de les Glòries i Francesc Macià --dins de l'operació de reforma de l'avinguda Diagonal--, l'únic tram proposat és l'extensió de les línies que finalitzen a la Ciutadella fins al World Trade Center, passant pel monument a
Colom.
Una valoració en conjunt dels projectes ferroviaris que preveu el pla territorial metropolità fins al 2026 --que EL PERIÓDICO va publicar en la seva edició d'ahir-- sí que permet observar un cert canvi de tendència. A finals dels anys 90 el tramvia --nom que finalment es va imposar a Barcelona al més altisonant de metro lleuger, que s'utilitza, per exemple, a Madrid-- semblava que seria la solució de tots els mals. El fet de requerir inversions molt més modestes, sobretot en comparació amb el metro, va fer que més d'un tracés xarxes de tramvia realment denses. Fins i tot alguns partits polítics, en campanya, van presentar com a apostes fortes l'extensió del tramvia per la Rambla i el carrer Comte d'Urgell.
LONGITUD EXCESSIVA
L'ús ja consolidat d'aquest mode de transport (no en va són diversos els anys que fa que està en servei) ha permès observar que la longitud excessiva de les línies suposa, en el fons, un flac favor als usuaris, ja que repercuteix en el temps de viatge i fa que sigui
menys competitiu. A l'altra banda de la balança, l'existència del carril segregat s'ha demostrat com tot un encert, sobretot per recórrer en les hores punta les zones més espesses de trànsit.
Solapant els diferents mapes del pla territorial s'observa que la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques ha decidit doblar el recorregut del tramvia amb el de ferrocarrils de gran capacitat, bé sigui metro o bé Rodalies. Així s'observa, per exemple, al túnel de la Diagonal i les diferents línies que confluiran a Glòries, nou nus gordià de l'entramat ferroviari barceloní, juntament amb la Sagrera.
El pla territorial defineix corredors, traçats. No defineix projectes. Això significa que alguns dels traçats que fixa i que presenta com a "ferrocarrils lleugers" puguin convertir-se, finalment, en una plataforma reservada per a autobusos. És a dir, l'esperit del tramvia però sobre rodes i no rails.
Aquest és el cas, per exemple, del traçat de Política Territorial al litoral de Badalona i el Maresme. Sobre la traça del ferrocarril, quan aquest sigui traslladat en paral.lel cap a l'interior, tal com preveu el mateix pla
territorial. Encara que pugui semblar un contrasentit --substituir el tren pel tramvia-- el cert és que la
barrera que exerceix la línia de Rodalies Renfe no té res a veure amb la d'un tramvia. De fet, per exemple, aquest esquema és el que se seguirà a Sant Feliu de Llobregat una vegada se soterri la línia de Renfe: sobre la llosa que cobrirà el tren passarà el tramvia.
MÉS TRAMVIA A SANT FELIU
Precisament a Sant Feliu es preveu un altre creixement del metro lleuger fins a Molins de Rei i, fins i tot i després de saltar el riu, Sant Vicenç dels Horts. Per una altra banda, els tècnics han dissenyat, així mateix, un ramal del Trambesòs que, partint de l'estació de Renfe a Sant Adrià, segueixi en paral.lel al riu fins als barris més interiors de Santa Coloma .
El tramvia arribarà fins al World Trade Center des de la Ciutadella
1. • La Generalitat preveu un creixement moderat del metro lleuger a l'àrea de Barcelona fins al 2026
2. • Un nou ramal del Trambesòs seguirà paral.lel al riu des de Sant Adrià fins a Santa Coloma
XABIER BARRENA / CRISTINA BUESA
BARCELONA
Un futur de creixement moderat. Aquest és el panorama que la Generalitat dibuixa per a l'anomenat, en un altre temps, metro lleuger a la conurbació de Barcelona. La continguda expansió del tramvia té, a més, un fort caràcter metropolità, amb prolongacions del Trambaix i del Trambesòs. A la ciutat de Barcelona, més enllà dels quatre quilòmetres de nous rails entre la plaça de les Glòries i Francesc Macià --dins de l'operació de reforma de l'avinguda Diagonal--, l'únic tram proposat és l'extensió de les línies que finalitzen a la Ciutadella fins al World Trade Center, passant pel monument a
Colom.
Una valoració en conjunt dels projectes ferroviaris que preveu el pla territorial metropolità fins al 2026 --que EL PERIÓDICO va publicar en la seva edició d'ahir-- sí que permet observar un cert canvi de tendència. A finals dels anys 90 el tramvia --nom que finalment es va imposar a Barcelona al més altisonant de metro lleuger, que s'utilitza, per exemple, a Madrid-- semblava que seria la solució de tots els mals. El fet de requerir inversions molt més modestes, sobretot en comparació amb el metro, va fer que més d'un tracés xarxes de tramvia realment denses. Fins i tot alguns partits polítics, en campanya, van presentar com a apostes fortes l'extensió del tramvia per la Rambla i el carrer Comte d'Urgell.
LONGITUD EXCESSIVA
L'ús ja consolidat d'aquest mode de transport (no en va són diversos els anys que fa que està en servei) ha permès observar que la longitud excessiva de les línies suposa, en el fons, un flac favor als usuaris, ja que repercuteix en el temps de viatge i fa que sigui
menys competitiu. A l'altra banda de la balança, l'existència del carril segregat s'ha demostrat com tot un encert, sobretot per recórrer en les hores punta les zones més espesses de trànsit.
Solapant els diferents mapes del pla territorial s'observa que la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques ha decidit doblar el recorregut del tramvia amb el de ferrocarrils de gran capacitat, bé sigui metro o bé Rodalies. Així s'observa, per exemple, al túnel de la Diagonal i les diferents línies que confluiran a Glòries, nou nus gordià de l'entramat ferroviari barceloní, juntament amb la Sagrera.
El pla territorial defineix corredors, traçats. No defineix projectes. Això significa que alguns dels traçats que fixa i que presenta com a "ferrocarrils lleugers" puguin convertir-se, finalment, en una plataforma reservada per a autobusos. És a dir, l'esperit del tramvia però sobre rodes i no rails.
Aquest és el cas, per exemple, del traçat de Política Territorial al litoral de Badalona i el Maresme. Sobre la traça del ferrocarril, quan aquest sigui traslladat en paral.lel cap a l'interior, tal com preveu el mateix pla
territorial. Encara que pugui semblar un contrasentit --substituir el tren pel tramvia-- el cert és que la
barrera que exerceix la línia de Rodalies Renfe no té res a veure amb la d'un tramvia. De fet, per exemple, aquest esquema és el que se seguirà a Sant Feliu de Llobregat una vegada se soterri la línia de Renfe: sobre la llosa que cobrirà el tren passarà el tramvia.
MÉS TRAMVIA A SANT FELIU
Precisament a Sant Feliu es preveu un altre creixement del metro lleuger fins a Molins de Rei i, fins i tot i després de saltar el riu, Sant Vicenç dels Horts. Per una altra banda, els tècnics han dissenyat, així mateix, un ramal del Trambesòs que, partint de l'estació de Renfe a Sant Adrià, segueixi en paral.lel al riu fins als barris més interiors de Santa Coloma .
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1646
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Molt bona notícia, darrerament hi ha molt bones notícies en relació al transport públic, però realment és portaran a la pràctica, perque, els diners d'on sortiran?, sí encara no està resolt el sistema de finançament, i ja ens van avisant de que sera molt menys del que pertocaria, segons les disposicions de l'Estatut.
Com a mínim sembla que començan a fer-nos cas, si més no, amb projectes. Endavant. Salut.
Com a mínim sembla que començan a fer-nos cas, si més no, amb projectes. Endavant. Salut.
Doncs aquestes perllongacions ja toquen, sobretot la de Ciutadella, que clama al cel que encara no hagi arribat fins a EdF.
Personalment, crec que va ser un error fer acabar el Trambesòs a Ciutadella en lloc d'allargar la línia per Pujades i l'Arc de Triomf per acabar a Colom. Així, cobriria molta més població que, a més, no està tan coberta amb metro.
Però benvinguda sigui l'extensió.
Però benvinguda sigui l'extensió.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
uriol108
- N8
- Entrades: 919
- Facebook: http://www.facebook.com/oriol.borras
- Ubicació: Tres Torres (Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona)
- Contacta:
Us adjunto enllaç al grafic que acompanya aquesta noticia del Periodico :metring ha escrit:http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
El tramvia arribarà fins al World Trade Center des de la Ciutadella
1. • La Generalitat preveu un creixement moderat del metro lleuger a l'àrea de Barcelona fins al 2026
2. • Un nou ramal del Trambesòs seguirà paral.lel al riu des de Sant Adrià fins a Santa Coloma
XABIER BARRENA / CRISTINA BUESA
BARCELONA
