http://www.lavanguardia.es/participacio ... rra-i.html
Un refugi per una altra guerra (I)
Jordi Miró | Barcelona | 02/11/2010 | Actualizada a las 08:00h | Participación
Després de molt de temps sense parlar amb en David Vallespí hem cregut que seria bo poder tornar a trobar-nos un altre cop i saber de primera mà les últimes novetats, de manera que aprofitant que el carrer Mallorca està mig obert i no hi ha moltes tanques ens hem trobat davant de casa seva.
Les novetats que ens ha pogut donar no han estat moltes, en principi no sembla que hi hagi incidències fora de les habituals i constants, diguem-li reparacions que encara es van fent. Tot i que sembla que el carrer està acabat, de tant en tant venen operaris, obren el terra i fan quelcom que no sabem, el que si que sabem és que dóna la sensació de no estar mai acabat de tant obrir i tancar el terra. El mateix David ens comenta que fa pocs dies, un dissabte a les 11 de la nit varen venir uns operaris tot de pressa per obrir un tros de vorera i després ho van tornar a tapar.
El que no ha canviat ha estat aquell soroll que ja ens va dir que sentia des de feia temps i que nosaltres vàrem deduir que es tractava d"un petit trenet que portava les dovelles des del lloc que les tenen, a prop de la futura estació, endinsant-se pel túnel. Com que aquell trenet no porta suspensió provoca un run run força curiós i que segons ens ha dit en David li ha portat en varies ocasions a fondre alguna bombeta de casa seva.
Pel que fa a la informació que Adif passa explicant com van les coses, la realitat és que ell no en té cap, es limiten a passar, prendre dades dels sensors, i bon dia.
A tots ens ha sobtat veure com en el primer pou que ja estava tancat del tot i asfaltat, han tornar a treballar de nou per fer un accés que no sabem si es tracta de manteniment o d'evacuació, a tot a això no ens constava que n'hi hagués d"haver un allí. Això dels pous la veritat és que no ho tenim molt clar, en primer lloc tenim l"estació de la Sagrera i tot just una travessia endavant, és a dir a Biscaia, tenim el primer pou, tot seguit a tan sols dues travessies més tenim el pou de Trinxant, i després ve el pou de Padilla que està a nou travessies. Tenint en compte que quan més a la vora de la futura estació de la Sagrera som la fondària del túnel es menor, no entenem com és possible que des del pou de Trinxant, que ja es força profund fins al de Padilla, que encara ho és més, no hi hagi cap pou en nou travessies.
Després de veure com estava el primer pou ens hem adreçat al segon que és bàsicament el que queda per recuperar la vida normal d"aquest tros de carrer.
Túnel AV Sants-Sagrera
http://www.europapress.cat/societat/not ... 04032.html
després de més de dos anys d'obres
Barcelona reobre aquest dilluns el primer tram afectat per l'AVE
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
L'Ajuntament de Barcelona reobrirà aquest dilluns al trànsit el tram del carrer Mallorca entre Espronceda i l'avinguda Meridiana.
D'aquesta manera es tornarà a la normalitat el primer tram afectat per les obres del túnel de l'AVE a la capital catalana, segons ha informat el Consistori.
Fonts de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) han explicat a Europa Press que s'han encarregat de la urbanització del tram entre Felip II i la Meridiana, en el qual s'ha començat a construir el túnel entre pantalles de formigó.
Els treballs es van iniciar l'agost de 2008, i van motivar queixes veïnals i dels comerciants per contribuir al tancament de botigues en coincidir amb el principi de la crisi, i la sensació d'inseguretat de nit per les tanques. El Consistori va reforçar la presència policial, la il·luminació i la promoció comercial.
http://www.tmb.cat/ca_ES/barcelona/mout ... acions.jsp
(Per cert, a veure si a can TMB algú ordena per data les alteracions de les línies, que és caòtic!
)
08/11/2010 Línies 19, 33, 34, 43, 44, 50 i 51. Normalització dels desviaments al barri de La Sagrada Família
08/11/2010 Línia 101. Normalització del recorregut a Sagrada Familia.
després de més de dos anys d'obres
Barcelona reobre aquest dilluns el primer tram afectat per l'AVE
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
L'Ajuntament de Barcelona reobrirà aquest dilluns al trànsit el tram del carrer Mallorca entre Espronceda i l'avinguda Meridiana.
D'aquesta manera es tornarà a la normalitat el primer tram afectat per les obres del túnel de l'AVE a la capital catalana, segons ha informat el Consistori.
Fonts de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) han explicat a Europa Press que s'han encarregat de la urbanització del tram entre Felip II i la Meridiana, en el qual s'ha començat a construir el túnel entre pantalles de formigó.
Els treballs es van iniciar l'agost de 2008, i van motivar queixes veïnals i dels comerciants per contribuir al tancament de botigues en coincidir amb el principi de la crisi, i la sensació d'inseguretat de nit per les tanques. El Consistori va reforçar la presència policial, la il·luminació i la promoció comercial.
http://www.tmb.cat/ca_ES/barcelona/mout ... acions.jsp
(Per cert, a veure si a can TMB algú ordena per data les alteracions de les línies, que és caòtic!
)08/11/2010 Línies 19, 33, 34, 43, 44, 50 i 51. Normalització dels desviaments al barri de La Sagrada Família
08/11/2010 Línia 101. Normalització del recorregut a Sagrada Familia.
http://www.lavanguardia.es/participacio ... -part.html
Un refugi per a una altra guerra (2a part)
Jordi Miró | Barcelona | 09/11/2010 | Actualizada a las 02:54h | Participación
Mentre caminàvem pel carrer Mallorca apropant-nos a Trinxant, que és on es troba el segon pou, anàvem comentant que aquest tros de carrer és el que més temps ha estat aturat i que semblava que ara s"havia reactivat, sobretot degut a que ja no queda molt més per fer, clar.
La veritat és que ens hem quedat sorpresos de la feina que s"ha fet en pocs dies, el pou ja està tapat i quasi a punt de posar-hi l"asfalt. Una munió de persones treballant força ordenadament feia que ningú destorbés ningú, i això que hi havia màquines treballant entre elles.
Teníem una certa curiositat per veure com seria l"entrada o sortida, segons com es miri, dels serveis de reparació i evacuació. Ens imaginàvem un accés com els que estem acostumats, és a dir, com l"entrada del metro, però no és així, han posat una mena de planxa metàl·lica amb un reixat que s"obre com si fos una capsa de música. Després de parlar-ne, els tres hem entès que en principi no es tracta d"un accés per fer servir constantment, de fet quan menys es faci servir millor per a tothom, per això aquest tipus de entrada.
Seguint tafanejant ens hem topat amb una altra entrada molt més gran a l"altre xamfrà, i aquest sí que té tota la pinta de ser com una entrada de metro, almenys pel que hem vist, té una mena de baranes i és de forma rectangular.
Aquests dos accessos, un a cada xamfrà, fan tota la pinta de quedar dins de la vorera que estan fent, que quedarà molt ampla, jo diria quasi que el doble del que teníem abans, però també ens adonem que en aquests xamfrans ja no es podrà aparcar. Si tenim en compte la dificultat que hi ha per aparcar al nostre barri, quan treguin l"aparcament provisional que hi ha a l"altre costat de l'avinguda Meridiana, la veritat és que tenim un seriós problema.
La tenda de queviures de la qual tants cops hem parlat i que s"havia convertit en un centre d"aliments per als rosegadors ja està buida, almenys pel que es veu des de la porta, sols falta que es tanqui bé per evitar altres invasions.
Pel que fa al pou que tan de temps ha estat aturat, el podem donar per tancat i ara sí que penso que abans de festes és molt possible que tinguem el carrer Mallorca obert fins a la Meridiana. Quedaran alguns detalls, com l"arbrat que ja s"està fent i pel que sembla una altre capa d'asfalt, però és més que probable que aviat pugem dir que tot torna a la normalitat.
Un refugi per a una altra guerra (2a part)
Jordi Miró | Barcelona | 09/11/2010 | Actualizada a las 02:54h | Participación
Mentre caminàvem pel carrer Mallorca apropant-nos a Trinxant, que és on es troba el segon pou, anàvem comentant que aquest tros de carrer és el que més temps ha estat aturat i que semblava que ara s"havia reactivat, sobretot degut a que ja no queda molt més per fer, clar.
La veritat és que ens hem quedat sorpresos de la feina que s"ha fet en pocs dies, el pou ja està tapat i quasi a punt de posar-hi l"asfalt. Una munió de persones treballant força ordenadament feia que ningú destorbés ningú, i això que hi havia màquines treballant entre elles.
Teníem una certa curiositat per veure com seria l"entrada o sortida, segons com es miri, dels serveis de reparació i evacuació. Ens imaginàvem un accés com els que estem acostumats, és a dir, com l"entrada del metro, però no és així, han posat una mena de planxa metàl·lica amb un reixat que s"obre com si fos una capsa de música. Després de parlar-ne, els tres hem entès que en principi no es tracta d"un accés per fer servir constantment, de fet quan menys es faci servir millor per a tothom, per això aquest tipus de entrada.
Seguint tafanejant ens hem topat amb una altra entrada molt més gran a l"altre xamfrà, i aquest sí que té tota la pinta de ser com una entrada de metro, almenys pel que hem vist, té una mena de baranes i és de forma rectangular.
Aquests dos accessos, un a cada xamfrà, fan tota la pinta de quedar dins de la vorera que estan fent, que quedarà molt ampla, jo diria quasi que el doble del que teníem abans, però també ens adonem que en aquests xamfrans ja no es podrà aparcar. Si tenim en compte la dificultat que hi ha per aparcar al nostre barri, quan treguin l"aparcament provisional que hi ha a l"altre costat de l'avinguda Meridiana, la veritat és que tenim un seriós problema.
La tenda de queviures de la qual tants cops hem parlat i que s"havia convertit en un centre d"aliments per als rosegadors ja està buida, almenys pel que es veu des de la porta, sols falta que es tanqui bé per evitar altres invasions.
Pel que fa al pou que tan de temps ha estat aturat, el podem donar per tancat i ara sí que penso que abans de festes és molt possible que tinguem el carrer Mallorca obert fins a la Meridiana. Quedaran alguns detalls, com l"arbrat que ja s"està fent i pel que sembla una altre capa d'asfalt, però és més que probable que aviat pugem dir que tot torna a la normalitat.
No se si ja s'ha parlat per aquí però com que tinc el dubte jo el deixo anar i ja em direu el que.
Al carrer Mallorca des de la Sagrada Família fins a la diagonal i per l'Av. Diagonal fins al carrer BRUC (que és on hi ha un pou de les obres de l'AVE) està el carrer ple "d'alcantarilles" amb la inscripció d'ADIF. Algú sap per a que serveixen aquestes "alcantarilles"???
Donen al tunel que s'esta perfornat?????
MERCI
Al carrer Mallorca des de la Sagrada Família fins a la diagonal i per l'Av. Diagonal fins al carrer BRUC (que és on hi ha un pou de les obres de l'AVE) està el carrer ple "d'alcantarilles" amb la inscripció d'ADIF. Algú sap per a que serveixen aquestes "alcantarilles"???
Donen al tunel que s'esta perfornat?????
MERCI
Tapes de claveguera.jordi ha escrit:"alcantarilles"???
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4267
- Ubicació: Horta
Doncs o amagui forats que ha fet l'Adif per a treure mostres geològiques, o per reposar les tapes que s'han carregat a l'hora d'aixecar el carrer facin servir aquestes.
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN
Una pantalla protegirà els edificis de l'entorn del túnel Sants - La Sagrera del pas de la tuneladora
publicat el 23/11/2010 a les 15:47 h. Redacció bcn.cat
Una pantalla de seguretat instal·lada al carrer de Provença amb Bruc protegirà els edificis dels entorns del túnel Sants - La Sagrera mentre la tuneladora Barcino accedeix al pou de manteniment situat entre els carrers de Provença i Bruc. Això obligarà a tallar el trànsit a partir d'aquest dimarts al lateral costat mar de l'avinguda Diagonal entre els carrers de Bruc i Girona.
Amb l'objectiu de protegir els edificis de l'entorn del túnel Sants - La Sagrera per on accedirà la tuneladora Barcino al túnel del tren d'alta velocitat, es construirà una pantalla de protecció al carrer de Provença amb Bruc, on hi ha el pou de manteniment de les obres.
Aquesta pantalla, formada per micropilots de 178 mil·límetres de diàmetre i una profunditat de 38 mil·límetres, garantirà la seguretat de les obres, els terrenys i els edificis dels voltants.
Talls de trànsit
La construcció de la pantalla obligarà a tallar el lateral mar de l'avinguda Diagonal entre els carrers de Bruc i Provença a partir d'aquest dimarts i durant un mes aproximadament.
La circulació d'aquests dos carrers es desviarà pel carrer de Bailén per incorporar-se a la calçada central, i es permetrà només l'accés des de Bruc al lateral muntanya a través de la Diagonal.
El trànsit del lateral mar es desviarà per la calçada central a l'altura del carrer del Bruc.
La línia 47 d'autobús es desviarà també pel carrer de Bailén amb una nova parada entre els carrers de Rosselló i Provença.
Una pantalla protegirà els edificis de l'entorn del túnel Sants - La Sagrera del pas de la tuneladora
publicat el 23/11/2010 a les 15:47 h. Redacció bcn.cat
Una pantalla de seguretat instal·lada al carrer de Provença amb Bruc protegirà els edificis dels entorns del túnel Sants - La Sagrera mentre la tuneladora Barcino accedeix al pou de manteniment situat entre els carrers de Provença i Bruc. Això obligarà a tallar el trànsit a partir d'aquest dimarts al lateral costat mar de l'avinguda Diagonal entre els carrers de Bruc i Girona.
Amb l'objectiu de protegir els edificis de l'entorn del túnel Sants - La Sagrera per on accedirà la tuneladora Barcino al túnel del tren d'alta velocitat, es construirà una pantalla de protecció al carrer de Provença amb Bruc, on hi ha el pou de manteniment de les obres.
Aquesta pantalla, formada per micropilots de 178 mil·límetres de diàmetre i una profunditat de 38 mil·límetres, garantirà la seguretat de les obres, els terrenys i els edificis dels voltants.
Talls de trànsit
La construcció de la pantalla obligarà a tallar el lateral mar de l'avinguda Diagonal entre els carrers de Bruc i Provença a partir d'aquest dimarts i durant un mes aproximadament.
La circulació d'aquests dos carrers es desviarà pel carrer de Bailén per incorporar-se a la calçada central, i es permetrà només l'accés des de Bruc al lateral muntanya a través de la Diagonal.
El trànsit del lateral mar es desviarà per la calçada central a l'altura del carrer del Bruc.
La línia 47 d'autobús es desviarà també pel carrer de Bailén amb una nova parada entre els carrers de Rosselló i Provença.
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Algun entès de la matèria m'ho pot explicar?metring ha escrit:Aquesta pantalla, formada per micropilots de 178 mil·límetres de diàmetre i una profunditat de 38 mil·límetres,
¡Eso son posa-vasos, oigan!"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4267
- Ubicació: Horta
A Catinfo han dit 40metres de profunditat.
Ja em perdonaran, però darrerament, més d'un "periodista" sembla un ni-ni amb sou (ínfim).
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.lavanguardia.es/participacio ... -part.html
Via lliure (1a part)
Jordi Miró | 30/11/2010 | Actualizada a las 08:20h | Participación
Us he de dir amb tota sinceritat que no creia que s'acabessin les obres als nostres carrers abans de les festes de Nadal, però la realitat és que en molt poc temps s'ha avançat molt, tant, que ja podem dir que tenim via lliure i el carrer Mallorca ja està comunicat amb l'avinguda Meridiana.
En qüestió d'una setmana es va aplanar el carrer, es van tapar del tot el pou de Mallorca amb Trinxant i es va asfaltar tot. Els fanals ja estan posats, l'arbrat també i sols queden quatre coses que no m'estranyaria que mentre estic escrivint aquestes ratlles ja estiguin fetes.
Per això en Dani i jo hem fet una batuda per tot el carrer, començant per la Meridiana i acabant just fins on arriba tota la terra que la tuneladora va arrancant de les entranyes del sòl. Segurament ha passat el que ja s'havia dit un altre cop, la feina grossa és la que menys es veu i més temps triga a fer-se, després queda la feina més visual, la que més aviat reconeixem, que es fa ràpid si la feina anterior està ben feta.
Començant per l'avinguda Meridiana ens trobem amb el pou de Trinxant, a un cantó del carrer hi ha una sortida d'emergència que es veu tapada i llesta i a l'altre cantó es veu una mena de reixat que suposem que és una sortida de ventilació. Les voreres són molt grans, si no el doble, quasi i el que en un principi temíem que fos un lloc on no quedaria lloc per aparcar hem vist que si que ni ha, bàsicament hi ha lloc per a un cotxe i per a motos. Fins a Navas de Tolosa el carrer Mallorca també esta arreglat del tot, el fet que les voreres siguin molt amples, està molt bé, de tota manera no hem d'oblidar que això suposa que les places d'aparcament que abans teníem, ara ja no hi són i precisament el nostre barri no es destaca per haver-hi molts llocs per aparcar.
Creiem que ara que s'ha obert el carrer i tot esta normalitzat, ha arribat el moment de parlar amb els botiguers que fins ara ho han passat malament, el fet que es normalitzi tot abans de Nadal ja és un gran què, de tota manera necessitem parlar amb ells per saber si noten millora amb l"obertura del carrer.
Ara que tenim al damunt la jornada de reflexió (?) fóra convenient fer balanç de tots aquest dies que hem passat amb els carrers tancats, plens de murs, sense poder circular, etc., i valorar si després de tot això les obres han millorat la nostra qualitat de vida. Potser seria el moment que les institucions aprofitessin l'ocasió per donar un cop de mà als botiguers que els permeti refer-se el més aviat possible de manera que no ens quedem amb un barri sense aquesta part molt important del nostre teixit.
Via lliure (1a part)
Jordi Miró | 30/11/2010 | Actualizada a las 08:20h | Participación
Us he de dir amb tota sinceritat que no creia que s'acabessin les obres als nostres carrers abans de les festes de Nadal, però la realitat és que en molt poc temps s'ha avançat molt, tant, que ja podem dir que tenim via lliure i el carrer Mallorca ja està comunicat amb l'avinguda Meridiana.
En qüestió d'una setmana es va aplanar el carrer, es van tapar del tot el pou de Mallorca amb Trinxant i es va asfaltar tot. Els fanals ja estan posats, l'arbrat també i sols queden quatre coses que no m'estranyaria que mentre estic escrivint aquestes ratlles ja estiguin fetes.
Per això en Dani i jo hem fet una batuda per tot el carrer, començant per la Meridiana i acabant just fins on arriba tota la terra que la tuneladora va arrancant de les entranyes del sòl. Segurament ha passat el que ja s'havia dit un altre cop, la feina grossa és la que menys es veu i més temps triga a fer-se, després queda la feina més visual, la que més aviat reconeixem, que es fa ràpid si la feina anterior està ben feta.
Començant per l'avinguda Meridiana ens trobem amb el pou de Trinxant, a un cantó del carrer hi ha una sortida d'emergència que es veu tapada i llesta i a l'altre cantó es veu una mena de reixat que suposem que és una sortida de ventilació. Les voreres són molt grans, si no el doble, quasi i el que en un principi temíem que fos un lloc on no quedaria lloc per aparcar hem vist que si que ni ha, bàsicament hi ha lloc per a un cotxe i per a motos. Fins a Navas de Tolosa el carrer Mallorca també esta arreglat del tot, el fet que les voreres siguin molt amples, està molt bé, de tota manera no hem d'oblidar que això suposa que les places d'aparcament que abans teníem, ara ja no hi són i precisament el nostre barri no es destaca per haver-hi molts llocs per aparcar.
Creiem que ara que s'ha obert el carrer i tot esta normalitzat, ha arribat el moment de parlar amb els botiguers que fins ara ho han passat malament, el fet que es normalitzi tot abans de Nadal ja és un gran què, de tota manera necessitem parlar amb ells per saber si noten millora amb l"obertura del carrer.
Ara que tenim al damunt la jornada de reflexió (?) fóra convenient fer balanç de tots aquest dies que hem passat amb els carrers tancats, plens de murs, sense poder circular, etc., i valorar si després de tot això les obres han millorat la nostra qualitat de vida. Potser seria el moment que les institucions aprofitessin l'ocasió per donar un cop de mà als botiguers que els permeti refer-se el més aviat possible de manera que no ens quedem amb un barri sense aquesta part molt important del nostre teixit.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... 4759.shtml
Les obres de l'AVE descobreixen un poblat neolític a Sant Andreu
El subsòl de la Torre del Fang amaga una necròpolis medieval fins ara desconeguda
Els arqueòlegs troben les restes d'una persona enterrada fa 5.000 anys a prop de l'estació
Dimecres, 1 de desembre del 2010
CRISTINA SAVALL
BARCELONA
La controvèrsia sorgida pel possible efecte negatiu de la línia d'alta velocitat sobre el temple de la Sagrada Família ha facilitat que els arqueòlegs treballin sense sentir mirades al clatell en altres trams del traçat de l'AVE pel subsòl de Barcelona. Així, els sorprenents resultats de les intervencions arqueològiques al districte de Sant Andreu han passat desapercebuts. La troballa més significativa és un enterrament neolític d'uns 5.000 anys descobert a les excavacions de l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal.
zoom La Torre del Fang, rere el pou d'entrada del túnel de l'AVE, ahir.
La Torre del Fang, rere el pou d'entrada del túnel de l'AVE, ahir. ricard cugat
zoom Enterrament neolític de l'excavació arqueològica a les obres de l'AVE a l'estació de Sant Andreu Comtal.
L'esquelet desenterrat, el primer d'aquest tipus que es troba a la zona, constata una ocupació humana a les albors de la metal·lúrgia. Ferran Puig, director del Servei d'Arqueologia del Museu d'Història de Barcelona, assegura que les troballes recollides al llarg dels dos últims anys en l'extens sector en obres entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat són interessants i variades. Moltes són ara al laboratori del museu, esperant que se'n facin les anàlisis científiques.
«S'han localitzat restes que van de la prehistòria al Rec Comtal del segle XIX, una joia de l'arquitectura hidràulica», explica Ferran Puig. L'equip d'investigadors també ha destapat una vil·la romana del segle IV amb espais de producció agrícola. «D'algunes restes -afegeix Puig- se'n tenien indicis en zones pròximes, però del que no hi havia ni una sola dada és del poblat neolític i d'una necròpolis medieval descoberta dintre de la Torre del Fang», un edifici catalogat que està situat a Clot-Espronceda.
BARRI FAVORABLE A LA VIDA / Els treballs arqueològics preventius es fan en les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, en aquesta masia medieval situada al començament del túnel de l'AVE per l'Eixample i en altres punts del llarg corredor ferroviari. Puig exposa que aquestes troballes revelaran etapes i característiques desconegudes de l'ocupació humana. «Ara tenim l'evidència que a Sant Andreu hi va haver un poblat neolític fa 5.000 anys. És, sens dubte, un lloc favorable a la vida humana», assegura.
En general, totes aquestes restes presenten un estat de conservació deficient. «Sobretot a causa de l'acció d'antigues remodelacions que ha anat patint aquest districte», assenyala. Amb això, fa referència a la construcció d'edificis ferroviaris i a la vella platja de vies que ara desapareix.
L'ANTIGA ESTACIÓ / «Amb la poca cura amb què es va tractar al seu dia el dany arqueològic derivat de l'edificació de la vella estació de tren, tenim molta sort que no s'hagin destruït totes les restes d'aquest poblat neolític», afirma.
Totes aquestes troballes, segons Puig, no han representat cap impediment ni cap conflicte en la construcció de la línia d'alta velocitat. «Són unes restes de gran interès científic però que, fins al moment, han suscitat un més que discret impacte monumental, ja que ens han arribat en mal estat de conservació», lamenta l'arqueòleg.
El constant cablejat, els nous aparcaments, l'augment de conduccions per a clavegueres i els nous túnels del metro sotmeten a constants riscos el capital arqueològic. És el patrimoni «més amenaçat», ja que no es pot avaluar la seva importància fins que no es localitza. «Hem d'establir zones i normes de protecció amb la finalitat de salvaguardar els sectors urbans amb més potencial», explica.
RECERCA DE L'EQUILIBRI / Ferran Puig és conscient, no obstant, que una ciutat ha d'evolucionar. «Barcelona és un ésser viu que es renova i s'adapta dia a dia a les necessitats dels seus habitants. En conseqüència, fa falta trobar un equilibri i actuar, però sempre fent-ho amb prevenció per evitar algun desastre patrimonial», afirma.
Puig nega que durant les obres de l'AVE es localitzés un refugi antiaeri de la guerra civil del qual no es tenia constància. «Va ser una confusió dels veïns, que, amb bona voluntat, van alertar que es veia una antiga perforació al subsòl, que en realitat està situada a pocs metres d'un refugi ja conegut i perfectament conservat», explica. Els arqueòlegs municipals i de la Generalitat ja tenien controlada aquella perforació que correspon a un pou d'aigua de l'època moderna.
REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL / «Cap refugi de la guerra civil s'ha vist afectat per les obres», insisteix. De totes maneres, la conservació d'aquest patrimoni històric és complexa i costosa. «S'ha de tenir en compte que molts d'aquests refugis que es van construir entre el 1936 i el 1939 no van poder ser acabats o s'han vist afectats pel deteriorament causat pel pas del temps i fins i tot pel mateix procés urbà», enumera Puig. En conseqüència, moltes vegades no compleixen els mínims requisits de seguretat per acollir visites.
Les obres de l'AVE descobreixen un poblat neolític a Sant Andreu
El subsòl de la Torre del Fang amaga una necròpolis medieval fins ara desconeguda
Els arqueòlegs troben les restes d'una persona enterrada fa 5.000 anys a prop de l'estació
Dimecres, 1 de desembre del 2010
CRISTINA SAVALL
BARCELONA
La controvèrsia sorgida pel possible efecte negatiu de la línia d'alta velocitat sobre el temple de la Sagrada Família ha facilitat que els arqueòlegs treballin sense sentir mirades al clatell en altres trams del traçat de l'AVE pel subsòl de Barcelona. Així, els sorprenents resultats de les intervencions arqueològiques al districte de Sant Andreu han passat desapercebuts. La troballa més significativa és un enterrament neolític d'uns 5.000 anys descobert a les excavacions de l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal.
zoom La Torre del Fang, rere el pou d'entrada del túnel de l'AVE, ahir.
La Torre del Fang, rere el pou d'entrada del túnel de l'AVE, ahir. ricard cugat
zoom Enterrament neolític de l'excavació arqueològica a les obres de l'AVE a l'estació de Sant Andreu Comtal.
L'esquelet desenterrat, el primer d'aquest tipus que es troba a la zona, constata una ocupació humana a les albors de la metal·lúrgia. Ferran Puig, director del Servei d'Arqueologia del Museu d'Història de Barcelona, assegura que les troballes recollides al llarg dels dos últims anys en l'extens sector en obres entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat són interessants i variades. Moltes són ara al laboratori del museu, esperant que se'n facin les anàlisis científiques.
«S'han localitzat restes que van de la prehistòria al Rec Comtal del segle XIX, una joia de l'arquitectura hidràulica», explica Ferran Puig. L'equip d'investigadors també ha destapat una vil·la romana del segle IV amb espais de producció agrícola. «D'algunes restes -afegeix Puig- se'n tenien indicis en zones pròximes, però del que no hi havia ni una sola dada és del poblat neolític i d'una necròpolis medieval descoberta dintre de la Torre del Fang», un edifici catalogat que està situat a Clot-Espronceda.
BARRI FAVORABLE A LA VIDA / Els treballs arqueològics preventius es fan en les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, en aquesta masia medieval situada al començament del túnel de l'AVE per l'Eixample i en altres punts del llarg corredor ferroviari. Puig exposa que aquestes troballes revelaran etapes i característiques desconegudes de l'ocupació humana. «Ara tenim l'evidència que a Sant Andreu hi va haver un poblat neolític fa 5.000 anys. És, sens dubte, un lloc favorable a la vida humana», assegura.
En general, totes aquestes restes presenten un estat de conservació deficient. «Sobretot a causa de l'acció d'antigues remodelacions que ha anat patint aquest districte», assenyala. Amb això, fa referència a la construcció d'edificis ferroviaris i a la vella platja de vies que ara desapareix.
L'ANTIGA ESTACIÓ / «Amb la poca cura amb què es va tractar al seu dia el dany arqueològic derivat de l'edificació de la vella estació de tren, tenim molta sort que no s'hagin destruït totes les restes d'aquest poblat neolític», afirma.
Totes aquestes troballes, segons Puig, no han representat cap impediment ni cap conflicte en la construcció de la línia d'alta velocitat. «Són unes restes de gran interès científic però que, fins al moment, han suscitat un més que discret impacte monumental, ja que ens han arribat en mal estat de conservació», lamenta l'arqueòleg.
El constant cablejat, els nous aparcaments, l'augment de conduccions per a clavegueres i els nous túnels del metro sotmeten a constants riscos el capital arqueològic. És el patrimoni «més amenaçat», ja que no es pot avaluar la seva importància fins que no es localitza. «Hem d'establir zones i normes de protecció amb la finalitat de salvaguardar els sectors urbans amb més potencial», explica.
RECERCA DE L'EQUILIBRI / Ferran Puig és conscient, no obstant, que una ciutat ha d'evolucionar. «Barcelona és un ésser viu que es renova i s'adapta dia a dia a les necessitats dels seus habitants. En conseqüència, fa falta trobar un equilibri i actuar, però sempre fent-ho amb prevenció per evitar algun desastre patrimonial», afirma.
Puig nega que durant les obres de l'AVE es localitzés un refugi antiaeri de la guerra civil del qual no es tenia constància. «Va ser una confusió dels veïns, que, amb bona voluntat, van alertar que es veia una antiga perforació al subsòl, que en realitat està situada a pocs metres d'un refugi ja conegut i perfectament conservat», explica. Els arqueòlegs municipals i de la Generalitat ja tenien controlada aquella perforació que correspon a un pou d'aigua de l'època moderna.
REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL / «Cap refugi de la guerra civil s'ha vist afectat per les obres», insisteix. De totes maneres, la conservació d'aquest patrimoni històric és complexa i costosa. «S'ha de tenir en compte que molts d'aquests refugis que es van construir entre el 1936 i el 1939 no van poder ser acabats o s'han vist afectats pel deteriorament causat pel pas del temps i fins i tot pel mateix procés urbà», enumera Puig. En conseqüència, moltes vegades no compleixen els mínims requisits de seguretat per acollir visites.
http://www.lavanguardia.es/participacio ... -part.html
Cap a La Pedrera (1a part)
Participación | 14/12/2010 - 02:11h
Jordi Miró
Ja tenim les festes de Nadal al damunt, i els nostres carrers sembla que tornen a la normalitat, gaudim d’unes voreres força amples, ja tenim arbrat, encara que incipient, i també tenim llum. Pel que sembla podem tenir unes festes millors que les dels dos últims anys. Per això hem volgut fer un seguiment de les obres durant el seu trajecte, almenys fins on arriba. Un cop motoritzats anem seguint el carrer Mallorca i ens aturem als llocs que creiem més rellevants.
De vegades es fan coses que es pensen poc o es pensen malament, i després el que surt és això, un bunyol. Al carrer de Mallorca entre Espronceda i Meridiana que jo recordi fa anys que ningú s’ha dignat a il·luminar per les festes de Nadal, doncs bé aquests dies ens hem despertat amb un sabor nadalenc al tenir tot el carrer amb llums. Els veïns ens preguntàvem “què ha passat?” al no recordar en molts anys un carrer tan bonic. De fet, la majoria no sols no pensàvem tenir el carrer il·luminat, sinó que no esperàvem que estigués transitable, ni tampoc esperàvem tenir un d’aquests famosos galets. A mi m’agradaria des d’aquestes línies que si algú del barri recorda el carrer de Mallorca il·luminat ens ho digui.
Continuant per al carrer Mallorca travessem la Meridiana, i ves per on, el mateix carrer canvia de fesomia, els llums tan bonics que teníem han desaparegut per art de màgia i han quedat substituïts per unes petites llumetes als laterals. Continuant pel mateix carrer veiem que a l’arribar al pou de Padilla, que ja està tapat també, tornem a veure el carrer il·luminat com el nostre, i tot seguit torna a desaparèixer de cop la il·luminació. No sé si es tracta d’un acte de desgravi per tots els inconvenients que hem passat aquests mesos, però es força curiós veure com sols els trossos de carrer més afectats estan convenientment il·luminats, sembla com si la resta de veïns del mateix carrer no s’ho mereixessin.
Més endavant, continuant pel mateix carrer, arribem al lloc per on es fa el canvi, és a dir, un cop passada la Sagrada Família el túnel fa un gir i agafa el carrer Provença. Allí varem recordar els nostres pitjors moments, el carrer totalment obert, fang per tot arreu i els veïns amb les finestres tancades per no sentir el soroll ni que els hi entri la pols. Per cert, ja parlarem d’aquest pou en una altre ocasió, perquè sembla que s’han passat de pressupost. Des d’aquell pou ja es veu La Pedrera, només cal mirar un parell de travessies més i allí està. Just davant de la Pedrera trobem les obres per donar mes seguretat el terreny, no oblidem que ara, un cop passada la Sagrada Família l’altre punt delicat pel que fa a la protecció d’un edifici emblemàtic és justament La Pedrera.
Aquí donem per finalitzat el trajecte que ens havíem proposat mostrar-vos. L’atenció de les obres ha abandonat el nostre barri de moment, encara que tenim notícies de coses que ja us anirem informant.
Esperem i desitgem que aquests nous pous i tot el que representa no tingui tanta repercussió com hem tingut nosaltres, creiem que per la pròpia estratègia del lloc on està no serà tant.
Cap a La Pedrera (1a part)
Participación | 14/12/2010 - 02:11h
Jordi Miró
Ja tenim les festes de Nadal al damunt, i els nostres carrers sembla que tornen a la normalitat, gaudim d’unes voreres força amples, ja tenim arbrat, encara que incipient, i també tenim llum. Pel que sembla podem tenir unes festes millors que les dels dos últims anys. Per això hem volgut fer un seguiment de les obres durant el seu trajecte, almenys fins on arriba. Un cop motoritzats anem seguint el carrer Mallorca i ens aturem als llocs que creiem més rellevants.
De vegades es fan coses que es pensen poc o es pensen malament, i després el que surt és això, un bunyol. Al carrer de Mallorca entre Espronceda i Meridiana que jo recordi fa anys que ningú s’ha dignat a il·luminar per les festes de Nadal, doncs bé aquests dies ens hem despertat amb un sabor nadalenc al tenir tot el carrer amb llums. Els veïns ens preguntàvem “què ha passat?” al no recordar en molts anys un carrer tan bonic. De fet, la majoria no sols no pensàvem tenir el carrer il·luminat, sinó que no esperàvem que estigués transitable, ni tampoc esperàvem tenir un d’aquests famosos galets. A mi m’agradaria des d’aquestes línies que si algú del barri recorda el carrer de Mallorca il·luminat ens ho digui.
Continuant per al carrer Mallorca travessem la Meridiana, i ves per on, el mateix carrer canvia de fesomia, els llums tan bonics que teníem han desaparegut per art de màgia i han quedat substituïts per unes petites llumetes als laterals. Continuant pel mateix carrer veiem que a l’arribar al pou de Padilla, que ja està tapat també, tornem a veure el carrer il·luminat com el nostre, i tot seguit torna a desaparèixer de cop la il·luminació. No sé si es tracta d’un acte de desgravi per tots els inconvenients que hem passat aquests mesos, però es força curiós veure com sols els trossos de carrer més afectats estan convenientment il·luminats, sembla com si la resta de veïns del mateix carrer no s’ho mereixessin.
Més endavant, continuant pel mateix carrer, arribem al lloc per on es fa el canvi, és a dir, un cop passada la Sagrada Família el túnel fa un gir i agafa el carrer Provença. Allí varem recordar els nostres pitjors moments, el carrer totalment obert, fang per tot arreu i els veïns amb les finestres tancades per no sentir el soroll ni que els hi entri la pols. Per cert, ja parlarem d’aquest pou en una altre ocasió, perquè sembla que s’han passat de pressupost. Des d’aquell pou ja es veu La Pedrera, només cal mirar un parell de travessies més i allí està. Just davant de la Pedrera trobem les obres per donar mes seguretat el terreny, no oblidem que ara, un cop passada la Sagrada Família l’altre punt delicat pel que fa a la protecció d’un edifici emblemàtic és justament La Pedrera.
Aquí donem per finalitzat el trajecte que ens havíem proposat mostrar-vos. L’atenció de les obres ha abandonat el nostre barri de moment, encara que tenim notícies de coses que ja us anirem informant.
Esperem i desitgem que aquests nous pous i tot el que representa no tingui tanta repercussió com hem tingut nosaltres, creiem que per la pròpia estratègia del lloc on està no serà tant.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... 2633.shtml
EXCAVADA LA MEITAT DEL TÚNEL DE l'ALTA VELOCITAT PER L'EIXAMPLE
El talp de l'AVE deixa la Diagonal i arriba al pou de Provença-Bruc
Pararà 3 setmanes abans d'iniciar els 400 metres que falten fins a la Pedrera
Dimarts, 21 de desembre del 2010
RAMON COMORERA
BARCELONA
La Sagrada Família i el carrer de Mallorca ja són lluny i el següent repte modernista per a la tuneladora que excava el túnel de l'AVE al cor de l'Eixample és la Pedrera, una altra obra de Gaudí patrimoni de la humanitat. La màquina va acabar fa dies el trajecte de la Diagonal, de Mallorca a Provença, i ahir va treure literalment el cap a 31 metres al centre del pou de Bruc. Aquí, després d'obrir 2,8 quilòmetres de galeria (la meitat dels 5,6 de la Sagrera a Sants), farà una altra parada tècnica amb una durada, tret d'incidències, de tres setmanes. Serà la tercera des que va començar el 26 de març.
El bon rendiment de Barcino es manté, segons el gestor d'infraestructures Adif. L'avanç mitjà és de 14 metres per dia i els moviments del terreny, com ha passat fins ara, són més bons del previst. S'accepten, sense conseqüències, fins a un màxim de vuit mil·límetres i els assentaments se situen entre un i tres.
PANTALLA DE PROTECCIÓ / Al gener i després d'una revisió a fons, la tuneladora iniciarà els 400 metres que li falten fins al passeig de Gràcia i la casa Milà. A escassos tres metres de l'edifici, hi ha ara en plena execució la pantalla de pilons que protegirà els seus fonaments. Una enorme perforadora vertical que gairebé rivalitzava en altura i impacte amb la mola modernista i les seves gaudinianes xemeneies-guardians medievals de la teulada seguia removent el subsòl ahir a primera hora de la nit.
La pantalla tindrà 33 pilons principals (el 75% construïts), nombrosos micropilons (per fer) i una biga de lligat (també pendent). En conjunt s'ha fet una mica més del 50%. La previsió és acabar a finals de gener. Amb l'avanç actual, el talp triga un mes a foradar la distància del pou a la Pedrera.
EXCAVADA LA MEITAT DEL TÚNEL DE l'ALTA VELOCITAT PER L'EIXAMPLE
El talp de l'AVE deixa la Diagonal i arriba al pou de Provença-Bruc
Pararà 3 setmanes abans d'iniciar els 400 metres que falten fins a la Pedrera
Dimarts, 21 de desembre del 2010
RAMON COMORERA
BARCELONA
La Sagrada Família i el carrer de Mallorca ja són lluny i el següent repte modernista per a la tuneladora que excava el túnel de l'AVE al cor de l'Eixample és la Pedrera, una altra obra de Gaudí patrimoni de la humanitat. La màquina va acabar fa dies el trajecte de la Diagonal, de Mallorca a Provença, i ahir va treure literalment el cap a 31 metres al centre del pou de Bruc. Aquí, després d'obrir 2,8 quilòmetres de galeria (la meitat dels 5,6 de la Sagrera a Sants), farà una altra parada tècnica amb una durada, tret d'incidències, de tres setmanes. Serà la tercera des que va començar el 26 de març.
El bon rendiment de Barcino es manté, segons el gestor d'infraestructures Adif. L'avanç mitjà és de 14 metres per dia i els moviments del terreny, com ha passat fins ara, són més bons del previst. S'accepten, sense conseqüències, fins a un màxim de vuit mil·límetres i els assentaments se situen entre un i tres.
PANTALLA DE PROTECCIÓ / Al gener i després d'una revisió a fons, la tuneladora iniciarà els 400 metres que li falten fins al passeig de Gràcia i la casa Milà. A escassos tres metres de l'edifici, hi ha ara en plena execució la pantalla de pilons que protegirà els seus fonaments. Una enorme perforadora vertical que gairebé rivalitzava en altura i impacte amb la mola modernista i les seves gaudinianes xemeneies-guardians medievals de la teulada seguia removent el subsòl ahir a primera hora de la nit.
La pantalla tindrà 33 pilons principals (el 75% construïts), nombrosos micropilons (per fer) i una biga de lligat (també pendent). En conjunt s'ha fet una mica més del 50%. La previsió és acabar a finals de gener. Amb l'avanç actual, el talp triga un mes a foradar la distància del pou a la Pedrera.
http://www.lavanguardia.es/participacio ... cia-i.html
'Salida de emergencia I'
Participación | 01/02/2011 - 08:39h
Jordi Miró
Les pluges han deixat aigua estancada a les obres de l'AVE entre Mallorca i Trinxant
En aquest vídeo hem volgut fer un repàs del trajecte que va des de l’avinguda Meridiana fins a la futura estació del AVE a la Sagrera. Els carrers ja estan fets i senyalitzats però volíem veure què passava amb les coses que faltaven. Per això hem fet el camí a peu i hem vist tot el que es podia.
En primer lloc hem vist la parada de l’autobús, mentre que abans teníem un pal amb un corró on es podien veure totes les línies que passaven per allí. Ara tenim una marquesina preciosa, protegida de l’aigua i il·luminada, amb seients i tot. Per aquesta banda és veritat que hi ha hagut una millora.
Després ens hem acostat on hi havia el segon pou de sortida d’emergència. Fixeu-vos que no dic “Salida de Emergencia” això ja us ho explicaré més endavant. Fent servir paraules d’un il·lustre polític, “això ara no toca”.
A la cantonada de Mallorca amb Trinxant, que és on hi havia el pou, tenim dues zones d’accés al pou. La primera sembla que és de manteniment, té un reixat que ens permet veure el que hi ha a sota, però no es veuen escales ni res. El que sí que es veu és alguna cosa que no ens agrada gens. Per començar, hem constatat que allí a baix encara s’hi treballa. Suposo que deuen ser tasques de manteniment, però a una de les cantonades hem vist el reixat força ennegrit i, és clar, la nostra curiositat ens ha fet mirar. Resulta que allí sota, arran de carrer, hi ha una mena de compressor de gasoil. Per això aquell lloc està ennegrit, perquè el fum de l’escapament surt per allí. De fet des del tub fins al reixat hi queden uns 40 centímetres o més. Això vol dir que quan es posa en marxa, surt per allí una fumarada. Al costat mateix hem vist una mànega de les de benzinera però menys cuidada, deixada per allí terra.
Suposem que es prendran les mesures oportunes, però la sensació pel què es veu és que allí hi ha un dipòsit gran, tan gran que deu necessitar una mànega per omplir el compressor. Per altra banda, les pluges d’aquests dies han deixat un bon gruix d’aigua estancada, que si bé ara no passa res, d’aquí a uns dies allò es podrirà i sortirà una bona flaire, sense comptar que allò és un niu enorme de futurs mosquits quan arribi l’estiu.
A l’altre costat del carrer hi trobem la pròpiament dita sortida d’emergència, encara que aquí no està senyalitzada. La planxa que la cobreix està bombada pel mig, els cargols que aguanten la xapa estan fora i ha quedat com un queixal que té tota les pinta d’ocasionar alguna ensopegada.
La resta del carrer està força bé, ja tenim els arbres, i sembla que està controlat. Sols queden aquests petits detalls (els accessos al pou), que no són prou clars.
'Salida de emergencia I'
Participación | 01/02/2011 - 08:39h
Jordi Miró
Les pluges han deixat aigua estancada a les obres de l'AVE entre Mallorca i Trinxant
En aquest vídeo hem volgut fer un repàs del trajecte que va des de l’avinguda Meridiana fins a la futura estació del AVE a la Sagrera. Els carrers ja estan fets i senyalitzats però volíem veure què passava amb les coses que faltaven. Per això hem fet el camí a peu i hem vist tot el que es podia.
En primer lloc hem vist la parada de l’autobús, mentre que abans teníem un pal amb un corró on es podien veure totes les línies que passaven per allí. Ara tenim una marquesina preciosa, protegida de l’aigua i il·luminada, amb seients i tot. Per aquesta banda és veritat que hi ha hagut una millora.
Després ens hem acostat on hi havia el segon pou de sortida d’emergència. Fixeu-vos que no dic “Salida de Emergencia” això ja us ho explicaré més endavant. Fent servir paraules d’un il·lustre polític, “això ara no toca”.
A la cantonada de Mallorca amb Trinxant, que és on hi havia el pou, tenim dues zones d’accés al pou. La primera sembla que és de manteniment, té un reixat que ens permet veure el que hi ha a sota, però no es veuen escales ni res. El que sí que es veu és alguna cosa que no ens agrada gens. Per començar, hem constatat que allí a baix encara s’hi treballa. Suposo que deuen ser tasques de manteniment, però a una de les cantonades hem vist el reixat força ennegrit i, és clar, la nostra curiositat ens ha fet mirar. Resulta que allí sota, arran de carrer, hi ha una mena de compressor de gasoil. Per això aquell lloc està ennegrit, perquè el fum de l’escapament surt per allí. De fet des del tub fins al reixat hi queden uns 40 centímetres o més. Això vol dir que quan es posa en marxa, surt per allí una fumarada. Al costat mateix hem vist una mànega de les de benzinera però menys cuidada, deixada per allí terra.
Suposem que es prendran les mesures oportunes, però la sensació pel què es veu és que allí hi ha un dipòsit gran, tan gran que deu necessitar una mànega per omplir el compressor. Per altra banda, les pluges d’aquests dies han deixat un bon gruix d’aigua estancada, que si bé ara no passa res, d’aquí a uns dies allò es podrirà i sortirà una bona flaire, sense comptar que allò és un niu enorme de futurs mosquits quan arribi l’estiu.
A l’altre costat del carrer hi trobem la pròpiament dita sortida d’emergència, encara que aquí no està senyalitzada. La planxa que la cobreix està bombada pel mig, els cargols que aguanten la xapa estan fora i ha quedat com un queixal que té tota les pinta d’ocasionar alguna ensopegada.
La resta del carrer està força bé, ja tenim els arbres, i sembla que està controlat. Sols queden aquests petits detalls (els accessos al pou), que no són prou clars.
Si la descripció s'ajusta a la realitat, és urgentment denunciable i un cas per a la inspecció de salut.Per altra banda, les pluges d’aquests dies han deixat un bon gruix d’aigua estancada, que si bé ara no passa res, d’aquí a uns dies allò es podrirà i sortirà una bona flaire, sense comptar que allò és un niu enorme de futurs mosquits quan arribi l’estiu.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... 8703.shtml
El pou per treure la tuneladora de l'AVE es menja mig Entença
Adif adverteix que l'ocupació creixerà, però sempre hi haurà almenys una via oberta
Les obres tot just iniciades tallen dos carrils del carrer a l'altura de Provença
Dimecres, 2 de febrer del 2011
EL PERIÓDICO
BARCELONA
La tuneladora de l'AVE que perfora el subsòl de l'Eixample, Barcino, està parada des del 20 de desembre enmig del pou de Provença-Bruc per realitzar una revisió tècnica programada, operació que està durant més del que estava previst inicialment. En altres punts del traçat, no obstant, les obres del túnel no s'aturen. Els treballs preliminars del pou de sortida de la màquina a la cruïlla Provença-Entença, al costat de la presó Model, es van iniciar ahir amb el tall dels dos carrils del costat Llobregat d'aquest últim carrer entre l'avinguda de Roma i Rosselló.
El gestor estatal d'infraestructures Adif, responsable del projecte que executa la constructora Sacyr, havia previst inicialment tallar tota la calçada d'Entença. Una nova planificació de les obres permetrà, no obstant, deixar oberts al trànsit dos carrils en aquesta primera fase i almenys un quan en el futur l'activitat arribi al màxim.
Des d'ahir, els dos carrils afectats mostren entre València i Roma senyals a la calçada que obliguen els vehicles a girar a l'esquerra cap a aquesta avinguda. Al tram següent de Roma a Provença, l'espai lliure de trànsit es destina a aparcament en semibateria per compensar les places perdudes als xamfrans.
L'últim tram de Provença entre Entença i Tarradellas, on es farà la connexió del túnel amb l'estació de Sants, està en obres des del març del 2009. Ja s'hi ha construït, amb pantalles a l'aire lliure, una bona part del sector final de la galeria ferroviària. En aquest moment s'executen, amb un fort impacte de fang, aigua i soroll de maquinària pesant, els pilons de més d'un metre de diàmetre de la vorera del costat muntanya, el de la Model.
NOU COL·LECTOR / El pou pel qual s'extrauran les peces de Barcino una vegada acabi l'excavació dels 5,6 quilòmetres que va iniciar a la Sagrera farà 25 metres de llarg, 17 d'ample i 27 de profunditat. A tocar d'aquesta construcció també s'haurà de realitzar la nova estructura d'un important col·lector que passa per aquesta zona.
La tuneladora podria seguir el seu camí «abans de finals de febrer», segons va informar ahir Adif a Europa Press. La màquina està a 400 metres de la Pedrera. Davant seu, a Provença-passeig de Gràcia, s'està ultimant la pantalla de protecció de l'edifici modernista obra de Gaudí i patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Sagrada Família.
El pou per treure la tuneladora de l'AVE es menja mig Entença
Adif adverteix que l'ocupació creixerà, però sempre hi haurà almenys una via oberta
Les obres tot just iniciades tallen dos carrils del carrer a l'altura de Provença
Dimecres, 2 de febrer del 2011
EL PERIÓDICO
BARCELONA
La tuneladora de l'AVE que perfora el subsòl de l'Eixample, Barcino, està parada des del 20 de desembre enmig del pou de Provença-Bruc per realitzar una revisió tècnica programada, operació que està durant més del que estava previst inicialment. En altres punts del traçat, no obstant, les obres del túnel no s'aturen. Els treballs preliminars del pou de sortida de la màquina a la cruïlla Provença-Entença, al costat de la presó Model, es van iniciar ahir amb el tall dels dos carrils del costat Llobregat d'aquest últim carrer entre l'avinguda de Roma i Rosselló.
El gestor estatal d'infraestructures Adif, responsable del projecte que executa la constructora Sacyr, havia previst inicialment tallar tota la calçada d'Entença. Una nova planificació de les obres permetrà, no obstant, deixar oberts al trànsit dos carrils en aquesta primera fase i almenys un quan en el futur l'activitat arribi al màxim.
Des d'ahir, els dos carrils afectats mostren entre València i Roma senyals a la calçada que obliguen els vehicles a girar a l'esquerra cap a aquesta avinguda. Al tram següent de Roma a Provença, l'espai lliure de trànsit es destina a aparcament en semibateria per compensar les places perdudes als xamfrans.
L'últim tram de Provença entre Entença i Tarradellas, on es farà la connexió del túnel amb l'estació de Sants, està en obres des del març del 2009. Ja s'hi ha construït, amb pantalles a l'aire lliure, una bona part del sector final de la galeria ferroviària. En aquest moment s'executen, amb un fort impacte de fang, aigua i soroll de maquinària pesant, els pilons de més d'un metre de diàmetre de la vorera del costat muntanya, el de la Model.
NOU COL·LECTOR / El pou pel qual s'extrauran les peces de Barcino una vegada acabi l'excavació dels 5,6 quilòmetres que va iniciar a la Sagrera farà 25 metres de llarg, 17 d'ample i 27 de profunditat. A tocar d'aquesta construcció també s'haurà de realitzar la nova estructura d'un important col·lector que passa per aquesta zona.
La tuneladora podria seguir el seu camí «abans de finals de febrer», segons va informar ahir Adif a Europa Press. La màquina està a 400 metres de la Pedrera. Davant seu, a Provença-passeig de Gràcia, s'està ultimant la pantalla de protecció de l'edifici modernista obra de Gaudí i patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Sagrada Família.
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
I avui deien a TV3 que Catalunya liderava l'augment de la desocupació.metring ha escrit:
Adif adverteix que l'ocupació creixerà,
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
Doncs fa un parell de dies que vaig veure la típica cua de camions formada al pont de Calatrava i com la cinta transportadora anava traient terra...El Periodico ha escrit:La tuneladora de l'AVE que perfora el subsòl de l'Eixample, Barcino, està parada des del 20 de desembre ...
Instagram: Ferrocarril | Aviació
http://prensa.adif.es/ade/u08/GAP/Prens ... endocument
La tuneladora Barcino reanuda los trabajos de perforación del túnel de conexión Sants-La Sagrera
• En el pozo de mantenimiento situado en las calles Provença-Bruc se ha realizado una completa revisión de todas las instalaciones
Foto de la noticia08/02/2011. - La tuneladora Barcino ha reanudado hoy los trabajos de perforación del túnel de conexión Sants-La Sagrera de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, tras la parada programada que ha realizado en el pozo de mantenimiento situado en las calles Provença-Bruc, en la que se ha llevado a cabo una completa revisión de todas las instalaciones.
La Barcino inició sus trabajos el 26 de marzo desde el pozo de ataque, situado en las calles Mallorca-Biscaia, desde donde recorre una distancia total de 5,1 km hasta el pozo de extracción, emplazado entre las calles Provença y Entença, de los 5,8 km de longitud total del túnel Sants-La Sagrera.
El 9 de mayo, la tuneladora se sometió a la primera parada programada de mantenimiento en el pozo de las calles Mallorca-Trinxant, y el 30 de agosto alcanzó el pozo de las calles Mallorca-Padilla, en el que se realizó la segunda revisión de sus instalaciones.
El 20 de diciembre alcanzó el pozo de las calles Provença-Bruc tras superar el tramo que discurre junto a la Sagrada Familia y la avinguda de la Diagonal, donde se realizó el giro desde la calle Mallorca para proseguir la perforación por el eje central de la calle Provença.
Para la perforación del túnel hasta el pozo de las calles Provença-Bruc, situado a una cota de rasante de 31 m de profundidad, se han utilizado 10.920 dovelas para completar la colocación de un total de 1.564 anillos del revestimiento estructural, de 1,8 m de longitud cada uno.
Desde este punto, la tuneladora recorrerá una distancia aproximada de 900 m hasta el pozo de mantenimiento de las calles Provença-Enric Granados, donde se someterá a una nueva parada programada, superando, entre otros puntos singulares, el tramo junto a la Casa Milà.
Máxima seguridad y control
En la perforación realizada por la tuneladora Barcino, Adif está realizando un exhaustivo seguimiento para garantizar la seguridad de las obras, del terreno y de los edificios próximos al trazado, mediante un riguroso plan de control y auscultación.
Las lecturas recogidas hasta el momento por los dispositivos de instrumentación instalados reflejan que el comportamiento y el funcionamiento de la tuneladora en términos de organización y rendimiento se mantienen dentro de los parámetros previstos. Asimismo, los asientos del terreno en superficie mejoran todos los parámetros y estudios realizados.
Además, y de acuerdo con las recomendaciones realizadas por el comité internacional de expertos creado para realizar el seguimiento de las obras de construcción del túnel Sants-La Sagrera, se están adoptando medidas de seguridad redundantes con el firme objetivo de garantizar el perfecto comportamiento de los terrenos y la seguridad de las edificaciones.
De este modo, en el entorno de La Pedrera se ha ejecutado una pantalla de protección de su estructura, formada por un total de 33 pilotes excavados con una profundidad de 38 m. Igualmente, en La Pedrera y su entorno se está aplicando un complejo sistema integrado por un total de 90 dispositivos para el control y auscultación de las estructuras y del terreno.
La tuneladora Barcino
Bautizada con el nombre latino de Barcelona, fue diseñada y fabricada específicamente para la perforación mecanizada del túnel de conexión Sants-La Sagrera.
Es del tipo EPB (Escudo de Presión de Tierras) y dispone, entre otros elementos, de una cabeza giratoria equipada con instrumentos de corte, una serie de aberturas por donde se extraen las tierras excavadas para su evacuación y unos cilindros hidráulicos que, apoyados en la estructura ya construida, empujan la cabeza giratoria contra el terreno, avanzando la perforación.
Según va avanzando, la misma máquina va colocando las dovelas (piezas que encajadas entre sí forman la estructura circular de hormigón del túnel).
Sus principales características técnicas son:
• Longitud total: 105 m (escudo más back-up).
• Longitud del escudo: 12 m.
• Peso total: 2.300 Tn.
• Diámetro: 11,55 m.
• Diámetro interior túnel: 10,4 m.
• Presión máxima de trabajo: 4,5 Bar.
• Número de motores: 18.
• Potencial total: 6.300 kW
• Velocidad máxima de giro: 3 rpm.
• Velocidad máximo de avance: 80 mm/min.
• Empuje nominal: 135.378 kN.
• Espesor de los anillos: 380 mm.
• Número total de anillos: 2.832.
• Dovelas: 19.824 (7 dovelas por anillo).
• Volumen de excavación: 526.000 m3.
Financiación europea
La Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, dentro del periodo 2000-2006, ha sido cofinanciada por el Fondo de Cohesión en las obras de plataforma del tramo Madrid-Barcelona, así como el suministro y montaje de vía del tramo Madrid-Vilafranca del Penedès e instalaciones de electrificación, señalización y comunicaciones del tramo Madrid-Lleida, con una ayuda que asciende a 3.388,9 millones de euros.
Las Ayudas RTE-T (Redes Transeuropeas de Transporte), en el mismo periodo, han financiado los estudios y proyectos, así como las obras de la plataforma del tramo Maçanet-Sils, con una ayuda que asciende a 70,9 millones de euros.
En el periodo 2007-2013 serán cofinanciadas por las ayudas RTE-T las obras de adecuación para su explotación en ancho internacional, del tramo Girona Mercancías-Variante de Figueres, con una ayuda de 6,1 millones de euros.
El Banco Europeo de Inversiones también participa en la financiación de este proyecto.
El tramo Barcelona-Figueres de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa cuenta con una inversión aproximada de 4.200 millones de euros, de los que más de 179,3 millones se destinan a la construcción del túnel Sants-La Sagrera.
La tuneladora Barcino reanuda los trabajos de perforación del túnel de conexión Sants-La Sagrera
• En el pozo de mantenimiento situado en las calles Provença-Bruc se ha realizado una completa revisión de todas las instalaciones
Foto de la noticia08/02/2011. - La tuneladora Barcino ha reanudado hoy los trabajos de perforación del túnel de conexión Sants-La Sagrera de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, tras la parada programada que ha realizado en el pozo de mantenimiento situado en las calles Provença-Bruc, en la que se ha llevado a cabo una completa revisión de todas las instalaciones.
La Barcino inició sus trabajos el 26 de marzo desde el pozo de ataque, situado en las calles Mallorca-Biscaia, desde donde recorre una distancia total de 5,1 km hasta el pozo de extracción, emplazado entre las calles Provença y Entença, de los 5,8 km de longitud total del túnel Sants-La Sagrera.
El 9 de mayo, la tuneladora se sometió a la primera parada programada de mantenimiento en el pozo de las calles Mallorca-Trinxant, y el 30 de agosto alcanzó el pozo de las calles Mallorca-Padilla, en el que se realizó la segunda revisión de sus instalaciones.
El 20 de diciembre alcanzó el pozo de las calles Provença-Bruc tras superar el tramo que discurre junto a la Sagrada Familia y la avinguda de la Diagonal, donde se realizó el giro desde la calle Mallorca para proseguir la perforación por el eje central de la calle Provença.
Para la perforación del túnel hasta el pozo de las calles Provença-Bruc, situado a una cota de rasante de 31 m de profundidad, se han utilizado 10.920 dovelas para completar la colocación de un total de 1.564 anillos del revestimiento estructural, de 1,8 m de longitud cada uno.
Desde este punto, la tuneladora recorrerá una distancia aproximada de 900 m hasta el pozo de mantenimiento de las calles Provença-Enric Granados, donde se someterá a una nueva parada programada, superando, entre otros puntos singulares, el tramo junto a la Casa Milà.
Máxima seguridad y control
En la perforación realizada por la tuneladora Barcino, Adif está realizando un exhaustivo seguimiento para garantizar la seguridad de las obras, del terreno y de los edificios próximos al trazado, mediante un riguroso plan de control y auscultación.
Las lecturas recogidas hasta el momento por los dispositivos de instrumentación instalados reflejan que el comportamiento y el funcionamiento de la tuneladora en términos de organización y rendimiento se mantienen dentro de los parámetros previstos. Asimismo, los asientos del terreno en superficie mejoran todos los parámetros y estudios realizados.
Además, y de acuerdo con las recomendaciones realizadas por el comité internacional de expertos creado para realizar el seguimiento de las obras de construcción del túnel Sants-La Sagrera, se están adoptando medidas de seguridad redundantes con el firme objetivo de garantizar el perfecto comportamiento de los terrenos y la seguridad de las edificaciones.
De este modo, en el entorno de La Pedrera se ha ejecutado una pantalla de protección de su estructura, formada por un total de 33 pilotes excavados con una profundidad de 38 m. Igualmente, en La Pedrera y su entorno se está aplicando un complejo sistema integrado por un total de 90 dispositivos para el control y auscultación de las estructuras y del terreno.
La tuneladora Barcino
Bautizada con el nombre latino de Barcelona, fue diseñada y fabricada específicamente para la perforación mecanizada del túnel de conexión Sants-La Sagrera.
Es del tipo EPB (Escudo de Presión de Tierras) y dispone, entre otros elementos, de una cabeza giratoria equipada con instrumentos de corte, una serie de aberturas por donde se extraen las tierras excavadas para su evacuación y unos cilindros hidráulicos que, apoyados en la estructura ya construida, empujan la cabeza giratoria contra el terreno, avanzando la perforación.
Según va avanzando, la misma máquina va colocando las dovelas (piezas que encajadas entre sí forman la estructura circular de hormigón del túnel).
Sus principales características técnicas son:
• Longitud total: 105 m (escudo más back-up).
• Longitud del escudo: 12 m.
• Peso total: 2.300 Tn.
• Diámetro: 11,55 m.
• Diámetro interior túnel: 10,4 m.
• Presión máxima de trabajo: 4,5 Bar.
• Número de motores: 18.
• Potencial total: 6.300 kW
• Velocidad máxima de giro: 3 rpm.
• Velocidad máximo de avance: 80 mm/min.
• Empuje nominal: 135.378 kN.
• Espesor de los anillos: 380 mm.
• Número total de anillos: 2.832.
• Dovelas: 19.824 (7 dovelas por anillo).
• Volumen de excavación: 526.000 m3.
Financiación europea
La Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa, dentro del periodo 2000-2006, ha sido cofinanciada por el Fondo de Cohesión en las obras de plataforma del tramo Madrid-Barcelona, así como el suministro y montaje de vía del tramo Madrid-Vilafranca del Penedès e instalaciones de electrificación, señalización y comunicaciones del tramo Madrid-Lleida, con una ayuda que asciende a 3.388,9 millones de euros.
Las Ayudas RTE-T (Redes Transeuropeas de Transporte), en el mismo periodo, han financiado los estudios y proyectos, así como las obras de la plataforma del tramo Maçanet-Sils, con una ayuda que asciende a 70,9 millones de euros.
En el periodo 2007-2013 serán cofinanciadas por las ayudas RTE-T las obras de adecuación para su explotación en ancho internacional, del tramo Girona Mercancías-Variante de Figueres, con una ayuda de 6,1 millones de euros.
El Banco Europeo de Inversiones también participa en la financiación de este proyecto.
El tramo Barcelona-Figueres de la Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-frontera francesa cuenta con una inversión aproximada de 4.200 millones de euros, de los que más de 179,3 millones se destinan a la construcción del túnel Sants-La Sagrera.