Mitjançant la plataforma Decidim Barcelona, ara ja podem signar per aconseguir que d'una vegada per totes tinguem el Museu del Transport a Barcelona. És ara o mai! Fem força o sinó deixarem passar la millor oportunitat!
https://www.decidim.barcelona/initiatives/i-1873
I no només es pot signar mitjançant aquesta plataforma, també es pot fer presencialment als punts i dies que apareixen a https://www.decidim.barcelona/initiativ ... 7/meetings
Museu del Transport a Montjuïc
https://cortum.org/2025/04/30/el-museu-que-no-existeix/
El museu que no existeix
Atenent a reclamació presentada per l’Associació Coordinadora pro Museu del Transport de Barcelona per manca de resposta a la petició d’entrevista amb l’alcalde de Barcelona, la Sindicatura de Greuges de la ciutat recomana a l’Ajuntament que, en coordinació amb les administracions implicades, impulsi la creació del grup de treball per fer realitat el Museu del Transport de Barcelona.
Fa prop de 60 anys que, d’una forma o una altra es persegueix, sense èxit, que la ciutat disposi d’aquesta instal·lació museística. Altres ciutats com a Madrid, Londres, París o Lucerna en tenen més enllà de les col·leccions estrictament de material ferroviari.
Estem pensant en vehicles com autobusos, tramvies, ferrocarrils urbans, taxis, troleibusos, cotxes de bombers que han prestat servei a la ciutat de Barcelona. Se’n disposa de molt d’aquest material recuperat o pendent de restauració però es troba dispers i en dependencies que no són visitables.
Part del material està als dipòsits de TMB i altre part preservat per l’Associació per a la Recuperació i la Conservació d’Autobusos que junt amb la Fundació TMB i l’empresa Sagalés cada any organitzen una exhibició a l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona.
Resulta oportú recordar l’antecedent del projecte de crear un museu del transport de Catalunya a Clot del Moro ( Castellar de n’Hug) i l’Escola de Restauració de Vehicles Antics. Aquest projecte va ser impulsat pel ja desaparegut Carles Salmerón gran coneixedor del món del transport ferroviari a Catalunya i sobre el que deixà abundat obra escrita. A Clot del Moro, a principis del segle XX, es construí la fábrica de ciments Asland, bé d’interès nacional i de recomanada visita per la seva història i arquitectura, En part de les seves naus, Salmerón reuní abundant material de transport urbà de la ciutat de Barcelona per a ser restaurant i exhibit. El projecte no reeixí però de les seves iniciatives resta el ara tren turístic, Tren del Ciment, que uneix la Pobla de Lillet i el Museu del Ciment a Clot del Moro.
Barcelona sí que en disposa de la denominada Col·lecció de Carrosses Fúnebres que es pot visitar al Cementiri de Montjuïc. Però evidentment això són figues d’un altre paner. 13 peces amb un interessant valor cultural i artístic que es poden visitar.
En l’àmbit ferroviari existeix el Museu del Ferrocarril de Catalunya situat a Vilanova i la Geltrú de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles i integrat en el Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Reuneix molt i molt valuós material de tracció i remolcat però igual desapareix d’allà si es fa realitat la voluntat del poble català, manifestada per la que sembla ser portaveu de tots Miriam Nogueras, de que Renfe desaparegui de Catalunya. Continuant en el món ferroviari no es pot deixar de citar el Museu del Ferrocarril de Mora la Nova. Es tracta d’una molt meritòria iniciativa de particulars afeccionats que restauren i preserven fantàstiques peces. Disposen de 4 locomotores de vapor en funcionament que el proper 17 i 18 de maig es podran veure en moviment. Els bombers de Barcelona també disposen de material preservat i el dissabte 17 de maig, a Mora la Nova, els bombers barcelonins faran funcionar una bomba d’aigua a vapor que han recuperat.
Però desprès de 60 anys de reclamació Barcelona encara no té d’un lloc on poder reunir i veure fantàstiques peces de transport urbà de la ciutat comtal. I això també és memòria col·lectiva.
Al barri de Sants de Barcelona hi ha el denominat Centre Cívic de les Cotxeres gestionat per la Secretaria d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta per encàrrec de l’ajuntament. Però cotxeres de què? Les cotxeres es van construir per donar servei a la primera línia de tramvies que unia Barcelona amb Sants inaugurada l’any 1875 tirada per cavalls i mules. Desapareguts els tramvies a Barcelona l’ajuntament contemplà la possibilitat d’ubicar allà un museu del tramvia. El poble, en armes, es nega rotundament. Salvem Sants dia a dia: ni pas elevat ni Museu del Tramvia, es reivindicava. I així va ser. L’equipament no té cap vestigi sobre els seu ús original, al menys jo no he sabut veure. Ni tant sols el nom. Cotxeres de què?. Vaig a fer una reflexió agosarada. A vegades tinc la sensació que la suposada esquerra autèntica considera aquests temes una frivolitat i els menysté. Siguem seriosos, coi‼
Ah….. m’ho oblidava. I del Tramvia Blau què en sabem?
Manel Sanz
El museu que no existeix
Atenent a reclamació presentada per l’Associació Coordinadora pro Museu del Transport de Barcelona per manca de resposta a la petició d’entrevista amb l’alcalde de Barcelona, la Sindicatura de Greuges de la ciutat recomana a l’Ajuntament que, en coordinació amb les administracions implicades, impulsi la creació del grup de treball per fer realitat el Museu del Transport de Barcelona.
Fa prop de 60 anys que, d’una forma o una altra es persegueix, sense èxit, que la ciutat disposi d’aquesta instal·lació museística. Altres ciutats com a Madrid, Londres, París o Lucerna en tenen més enllà de les col·leccions estrictament de material ferroviari.
Estem pensant en vehicles com autobusos, tramvies, ferrocarrils urbans, taxis, troleibusos, cotxes de bombers que han prestat servei a la ciutat de Barcelona. Se’n disposa de molt d’aquest material recuperat o pendent de restauració però es troba dispers i en dependencies que no són visitables.
Part del material està als dipòsits de TMB i altre part preservat per l’Associació per a la Recuperació i la Conservació d’Autobusos que junt amb la Fundació TMB i l’empresa Sagalés cada any organitzen una exhibició a l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona.
Resulta oportú recordar l’antecedent del projecte de crear un museu del transport de Catalunya a Clot del Moro ( Castellar de n’Hug) i l’Escola de Restauració de Vehicles Antics. Aquest projecte va ser impulsat pel ja desaparegut Carles Salmerón gran coneixedor del món del transport ferroviari a Catalunya i sobre el que deixà abundat obra escrita. A Clot del Moro, a principis del segle XX, es construí la fábrica de ciments Asland, bé d’interès nacional i de recomanada visita per la seva història i arquitectura, En part de les seves naus, Salmerón reuní abundant material de transport urbà de la ciutat de Barcelona per a ser restaurant i exhibit. El projecte no reeixí però de les seves iniciatives resta el ara tren turístic, Tren del Ciment, que uneix la Pobla de Lillet i el Museu del Ciment a Clot del Moro.
Barcelona sí que en disposa de la denominada Col·lecció de Carrosses Fúnebres que es pot visitar al Cementiri de Montjuïc. Però evidentment això són figues d’un altre paner. 13 peces amb un interessant valor cultural i artístic que es poden visitar.
En l’àmbit ferroviari existeix el Museu del Ferrocarril de Catalunya situat a Vilanova i la Geltrú de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles i integrat en el Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Reuneix molt i molt valuós material de tracció i remolcat però igual desapareix d’allà si es fa realitat la voluntat del poble català, manifestada per la que sembla ser portaveu de tots Miriam Nogueras, de que Renfe desaparegui de Catalunya. Continuant en el món ferroviari no es pot deixar de citar el Museu del Ferrocarril de Mora la Nova. Es tracta d’una molt meritòria iniciativa de particulars afeccionats que restauren i preserven fantàstiques peces. Disposen de 4 locomotores de vapor en funcionament que el proper 17 i 18 de maig es podran veure en moviment. Els bombers de Barcelona també disposen de material preservat i el dissabte 17 de maig, a Mora la Nova, els bombers barcelonins faran funcionar una bomba d’aigua a vapor que han recuperat.
Però desprès de 60 anys de reclamació Barcelona encara no té d’un lloc on poder reunir i veure fantàstiques peces de transport urbà de la ciutat comtal. I això també és memòria col·lectiva.
Al barri de Sants de Barcelona hi ha el denominat Centre Cívic de les Cotxeres gestionat per la Secretaria d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta per encàrrec de l’ajuntament. Però cotxeres de què? Les cotxeres es van construir per donar servei a la primera línia de tramvies que unia Barcelona amb Sants inaugurada l’any 1875 tirada per cavalls i mules. Desapareguts els tramvies a Barcelona l’ajuntament contemplà la possibilitat d’ubicar allà un museu del tramvia. El poble, en armes, es nega rotundament. Salvem Sants dia a dia: ni pas elevat ni Museu del Tramvia, es reivindicava. I així va ser. L’equipament no té cap vestigi sobre els seu ús original, al menys jo no he sabut veure. Ni tant sols el nom. Cotxeres de què?. Vaig a fer una reflexió agosarada. A vegades tinc la sensació que la suposada esquerra autèntica considera aquests temes una frivolitat i els menysté. Siguem seriosos, coi‼
Ah….. m’ho oblidava. I del Tramvia Blau què en sabem?
Manel Sanz
