Centenari del Metro de Barcelona #100anysmetroBCN
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2224
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Re: Centenari del Metro de Barcelona #100anysmetroBCN
Aixó de Gran Transversal, no sé d'on s'ho han tret. Mai és va dir, ni la companyia, ni els barcelonins, éra El Transversal. Hauríen de tenir més cura quan redacten documents. Donen la sensació de manca de professionalitat. Salut!
122-042-132 l’ha editat per darrera vegada el dia: 06 juny 2026, 23:41, en total s’ha editat 1 vegada.
122-042-132 ha escrit: ↑06 juny 2026, 18:23 Aixó de Gran Transversal, no sé d'on s'ho han tret. Mai és va dir, ni la companyia, ni els barcelonins, éra El Transversals. Hauríen de tenir més cura quan redacten documents. Donen la sensació de manca de professionalitat. Salut!
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2224
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Les dues fites històriques de Barcelona que van coincidir fa un segle en un mateix dia.
El 10 de juny del 1926 va morir l'arquitecte Antoni Gaudí, després de ser atropellat per un tramvia, i es va inagurar el primer tram de nou estacions del "Metropolitano Transversal".
El 10 de juny del 1926 van coincidir a Barcelona dues fites històriques: va morir Antoni Gaudí i es va inaugurar el primer tram de quatre quilòmetres del MetroTransversal, la segona línia de la xarxa de metro de la capital catalana, precursora de la L1 actual. Dimecres vinent, coincidint amb la visita a la basílica de la Sagrada Família del papa Lleó XIV i la inauguració de la torre de Jesús, farà un segle de les dues efemèrides.
Gaudí va ser atropellat el 7 de juny per un tramvia a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Bailèn i Girona. Anava cap a l’església de Sant Felip Neri per resar i veure al seu confessor, mossèn Agustí Mas i Folch. L’aspecte descuidat que presentava en el moment de l’accident i el fet que no portés cap documentació va fer que en un primer moment es pensés que era una persona sense llar. Un guàrdia civil va parar un taxi que el va portar fins a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A conseqüència de l’atropellament, l’arquitecte va quedar inconscient. A l’hospital, va ser reconegut pel mossèn de la Sagrada Família, Gil Parés i Vilasau. La gravetat de les ferides van impossibilitar que es pogués salvar la vida de Gaudí. L’enterrament va tenir lloc el 12 de juny. Milers de persones li van donar l’últim adeu. En morir, Gaudí tenia setanta-tres anys. El seu cos va ser enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Inauguració de la línia Metro Transversal
La construcció del Transversal va començar el 1923. Era la segona línia del suburbà després que el 30 de desembre del 1924 es posés en funcionament del Gran Metro (l’L3 actual), entre Catalunya i Lesseps. El Metro Transversal es va concebre per unir l’est de Barcelona amb els municipis metropolitans del Besòs, explica TMB. El primer tram del Transversal, com era coneguda popularment la línia, tenia 4.063 metres i nou estacions. Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Universitat i Catalunya. D’aquestes parades, la Bordeta ja no existeix.
El 1932, la línia es va ampliar per ambdós costats. Van obrir les estacions d’Urquinaona i Triunfo Norte (ara Arc de Triomf) i Bordeta Cocheras (que va funcionar poc temps i va donar lloc a la parada de Santa Eulàlia). La línia es va acabar de construir pel costat de l’Hospitalet de Llobregat, el 1989, amb la inauguració el 19 d’octubre de la parada de l’Hospital de Bellvitge (tot i que en un primer moment es va dir Feixa Llarga), i el 1992, en l’àmbit Besòs, amb l’obertura de l’estació de Fondo el 18 de febrer, a Santa Coloma de Gramenet.
A diferència de la resta de línies de la xarxa de metro, l’L1 és l’única que es va construir amb via d’ample ibèric. Actualment, l’L1 uneix les estacions d’Hospital de Bellvitge i Fondo. Són en total 20,7 quilòmetres de recorregut i 30 estacions que connecten els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.
La construcció del Metropolitano Transversal va estar marcada per l’accident més greu de la història del metro de Barcelona. Onze treballadors van morir el 12 d’abril del 1924 per l’esfondrament d’una part del túnel entre la Bordeta i la plaça de Catalunya. El sinistre va tenir lloc a sota de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Villarroel i Casanova. Altres dotze empleats van resultar ferits. La tragèdia va ser silenciada perquè els inversors volien acabar ràpidament l’obra.
I hi ha alguna informació, no del tot correcte, però en general, pot passar. Una de greu: l'edicte de la plaça Urquinaona éra del Gran Metro, no del Transversal. De fet fins l'any 1973 no hi havia correspondència entre les dues estacions. Salut!
Enllaç:
https://www.totbarcelona.cat/societat/d ... le-718373/
El 10 de juny del 1926 va morir l'arquitecte Antoni Gaudí, després de ser atropellat per un tramvia, i es va inagurar el primer tram de nou estacions del "Metropolitano Transversal".
El 10 de juny del 1926 van coincidir a Barcelona dues fites històriques: va morir Antoni Gaudí i es va inaugurar el primer tram de quatre quilòmetres del MetroTransversal, la segona línia de la xarxa de metro de la capital catalana, precursora de la L1 actual. Dimecres vinent, coincidint amb la visita a la basílica de la Sagrada Família del papa Lleó XIV i la inauguració de la torre de Jesús, farà un segle de les dues efemèrides.
Gaudí va ser atropellat el 7 de juny per un tramvia a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Bailèn i Girona. Anava cap a l’església de Sant Felip Neri per resar i veure al seu confessor, mossèn Agustí Mas i Folch. L’aspecte descuidat que presentava en el moment de l’accident i el fet que no portés cap documentació va fer que en un primer moment es pensés que era una persona sense llar. Un guàrdia civil va parar un taxi que el va portar fins a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A conseqüència de l’atropellament, l’arquitecte va quedar inconscient. A l’hospital, va ser reconegut pel mossèn de la Sagrada Família, Gil Parés i Vilasau. La gravetat de les ferides van impossibilitar que es pogués salvar la vida de Gaudí. L’enterrament va tenir lloc el 12 de juny. Milers de persones li van donar l’últim adeu. En morir, Gaudí tenia setanta-tres anys. El seu cos va ser enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Inauguració de la línia Metro Transversal
La construcció del Transversal va començar el 1923. Era la segona línia del suburbà després que el 30 de desembre del 1924 es posés en funcionament del Gran Metro (l’L3 actual), entre Catalunya i Lesseps. El Metro Transversal es va concebre per unir l’est de Barcelona amb els municipis metropolitans del Besòs, explica TMB. El primer tram del Transversal, com era coneguda popularment la línia, tenia 4.063 metres i nou estacions. Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Universitat i Catalunya. D’aquestes parades, la Bordeta ja no existeix.
El 1932, la línia es va ampliar per ambdós costats. Van obrir les estacions d’Urquinaona i Triunfo Norte (ara Arc de Triomf) i Bordeta Cocheras (que va funcionar poc temps i va donar lloc a la parada de Santa Eulàlia). La línia es va acabar de construir pel costat de l’Hospitalet de Llobregat, el 1989, amb la inauguració el 19 d’octubre de la parada de l’Hospital de Bellvitge (tot i que en un primer moment es va dir Feixa Llarga), i el 1992, en l’àmbit Besòs, amb l’obertura de l’estació de Fondo el 18 de febrer, a Santa Coloma de Gramenet.
A diferència de la resta de línies de la xarxa de metro, l’L1 és l’única que es va construir amb via d’ample ibèric. Actualment, l’L1 uneix les estacions d’Hospital de Bellvitge i Fondo. Són en total 20,7 quilòmetres de recorregut i 30 estacions que connecten els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.
La construcció del Metropolitano Transversal va estar marcada per l’accident més greu de la història del metro de Barcelona. Onze treballadors van morir el 12 d’abril del 1924 per l’esfondrament d’una part del túnel entre la Bordeta i la plaça de Catalunya. El sinistre va tenir lloc a sota de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Villarroel i Casanova. Altres dotze empleats van resultar ferits. La tragèdia va ser silenciada perquè els inversors volien acabar ràpidament l’obra.
I hi ha alguna informació, no del tot correcte, però en general, pot passar. Una de greu: l'edicte de la plaça Urquinaona éra del Gran Metro, no del Transversal. De fet fins l'any 1973 no hi havia correspondència entre les dues estacions. Salut!
Enllaç:
https://www.totbarcelona.cat/societat/d ... le-718373/
S'han oblidat d'Urgell. I han confós est amb oest.
En general, un article escrit amb poques ganes i algunes errades. Justet per aprovar una redacció de primària, però res més.
En general, un article escrit amb poques ganes i algunes errades. Justet per aprovar una redacció de primària, però res més.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Doncs avui és el dia del centenari de la L1. Estic tant decebuda i desanimada de que TMB no estigui a l'alçada que ja no sé ni que dir. Potser algun treballador tindrà el detall de fer alguna menció per iniciativa pròpia, però que hores d'ara a cap web ni xarxa no hagin dit res, és directament censura, menystenir una efemèride com aquesta, quan dels autobusos no han tingut cap mena de pudor d'inventar-se un segon centenari més enllà del real, que va ser el 2006.
A tota la cúpula de l'empresa, citaré el que va dir un antic alcalde farà aviat 3 anys:
A tota la cúpula de l'empresa, citaré el que va dir un antic alcalde farà aviat 3 anys:
Xavier Trias ha escrit:QUE US BOMBIN!
Crònica del Transport al Barcelonès Nord
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
Algú que conegués aquest accés de metro a la Plaça Catalunya? Foto de Harry Pot. Que a tot això, el cartell de "Peatón, utilice el paso subterraneo", per anar d'on a on?
https://www.nationaalarchief.nl/onderzo ... 54388b7aef
https://www.nationaalarchief.nl/onderzo ... 54388b7aef
- Fitxers adjunts
-
- Screenshot 2026-06-10 at 19-42-00 Plaatjes uit Barcelona Toegang Metrostation Cataluña Nationaal Archief.png (706.78 KiB) Visualitzat 2614 cops
Sóc massa jove per haver-la vist en persona, però aquí hi ha un post d'un blog (molt recomanable) d'història de la ciutat que enumera totes les boques desaparegudes de la plaça Catalunya:metring ha escrit: ↑10 juny 2026, 19:44 Algú que conegués aquest accés de metro a la Plaça Catalunya? Foto de Harry Pot. Que a tot això, el cartell de "Peatón, utilice el paso subterraneo", per anar d'on a on?
https://www.nationaalarchief.nl/onderzo ... 54388b7aef
https://barcelofilia.blogspot.com/2015/ ... a.html?m=1
Aquesta és la de la cantonada amb Ronda Universitat, i donat que hi havia una altra sortida a l'altre costat de la Ronda, on comença Rambla Catalunya, suposo que seria l'altre costat del carrer al que es refereix el cartell de "Peatón, utilice el paso subterraneo".
Si a l'espectacle de drons d'ahir a la Sagrada Família hi haguessin afegit la celebració dels 100 anys del Metro Transversal, podria haver estat una cosa així:
- Fitxers adjunts
-
Aquestes fotos són de Plaça Catalunya L1, no? Trobades a l'Arxiu Municipal de Barcelona
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/m ... rue&fo=and
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/m ... rue&fo=and
- Fitxers adjunts
-
- 0052A030.JPG (125.79 KiB) Visualitzat 1418 cops
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2224
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Viatja de forma interactiva i reviu l’expansió del metro de Barcelona a la segona meitat del segle XX.
El creixement de la xarxa del metro de Barcelona és exponencial i una eina clau per vertebrar no ja la capital catalana sinó tota l’àrea metropolitana
Entre els diversos recursos digitals que TMB va dedicar al Centenari del Metro de Barcelona volem que pareu atenció al microsite Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona. Aquest espai digital permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (Trajecte, Històries i Cronologia) i apropar-se als 100 anys de servei del metro.
A la secció Trajecte, i després d’una introducció, trobeu set etapes; pareu atenció als capítols ‘Creixement (1951-1967)’ i ‘La gran expansió del metro (1968-1982)’ i veureu el paral·lelisme entre l’economia, el moment històric i evolució del metro de Barcelona. El suburbà creix significativament als anys 50, quan l’economia del règim franquista, després de gairebé tocar fons, comença a recuperar-se de la mà del comerç internacional i l’entrada de capital estranger: és el període popularment conegut com “desarrollismo”. Durant aquestes dues dècades, Barcelona experimenta un creixement sense precedents però amb grans contrastos. Edificis monumentals conviuen amb barris de barraques que s’estenen pels afores, acollint desenes de milers d’immigrants que arriben cercant millors condicions de vida. Davant d’aquest creixement desordenat, el metro creix per arribar a noves zones i cobrir la manca de transport, a vegades precedint la urbanització dels barris i obrint el camí al creixement de la ciutat. El 1953 es va aprovar el Pla Comarcal, vigent fins al 1976. El Transversal va inaugurar Glòries i Clot (1951), Navas (1953), i Sagrera i Fabra i Puig (1954). Fins i tot, es va construir un nou ramal entre Sagrera i Vilapicina (1959), inici de la futura L5. Les estacions d’aquest nou ramal (Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina) van ser les primeres d’un nou model de gestió iniciat el 1959 amb la fusió i municipalització de les línies amb Porcioles com a alcalde.
Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del Gran Metro (tota la Y) van passar a denominar-se línia III. Amb aquest pas s’inicia la construcció d’una xarxa metropolitana unificada. A finals dels anys cinquanta, el Transversal ja s’ha expandit des de Marina fins al barri de Sant Andreu i, al juliol de 1959, inaugura el primer tram de la seva segona línia –avui Línia 5–, que connecta La Sagrera amb Horta.
A mitjans de l’any 61 es fa realitat una fita clau per al metro de Barcelona: la fusió de les dues companyies privades en una única empresa pública, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Amb la municipalització del servei, comença una nova etapa d’expansió. Només dos anys més tard, es dona llum verda a l’ampliació de les antigues línies —les actuals L1, L3 i L5— i al naixement d’una nova: l’actual L4.
Durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició democràtica, Barcelona entra en una etapa de grans canvis socials, polítics i urbanístics. En aquest context, entre 1968 i 1982, el metro esdevé una eina clau per vertebrar ja no només la ciutat, sinó tota l’àrea metropolitana. Es prolonguen les línies existents (les actuals L1, L3, i L5), amb la consegüent millora de cobertura territorial i connexió amb nous barris i municipis limítrofs com l’Hospitalet i Cornellà, i neix una nova línia: l’L4. Amb la creació de Transports Municipals de Barcelona i el traspàs de competències a la Generalitat, s’inicia una nova etapa de gestió integrada i planificació coordinada del transport públic.
Tens més informació sobre el creixement i expansió de la xarxa i d’altres etapes històriques del metro de Barcelona entrant en aquest enllaç.
Pots llegir l'article en el següent enllaç
https://noticies.tmb.cat/historia/viatj ... _campaign=
El creixement de la xarxa del metro de Barcelona és exponencial i una eina clau per vertebrar no ja la capital catalana sinó tota l’àrea metropolitana
Entre els diversos recursos digitals que TMB va dedicar al Centenari del Metro de Barcelona volem que pareu atenció al microsite Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona. Aquest espai digital permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (Trajecte, Històries i Cronologia) i apropar-se als 100 anys de servei del metro.
A la secció Trajecte, i després d’una introducció, trobeu set etapes; pareu atenció als capítols ‘Creixement (1951-1967)’ i ‘La gran expansió del metro (1968-1982)’ i veureu el paral·lelisme entre l’economia, el moment històric i evolució del metro de Barcelona. El suburbà creix significativament als anys 50, quan l’economia del règim franquista, després de gairebé tocar fons, comença a recuperar-se de la mà del comerç internacional i l’entrada de capital estranger: és el període popularment conegut com “desarrollismo”. Durant aquestes dues dècades, Barcelona experimenta un creixement sense precedents però amb grans contrastos. Edificis monumentals conviuen amb barris de barraques que s’estenen pels afores, acollint desenes de milers d’immigrants que arriben cercant millors condicions de vida. Davant d’aquest creixement desordenat, el metro creix per arribar a noves zones i cobrir la manca de transport, a vegades precedint la urbanització dels barris i obrint el camí al creixement de la ciutat. El 1953 es va aprovar el Pla Comarcal, vigent fins al 1976. El Transversal va inaugurar Glòries i Clot (1951), Navas (1953), i Sagrera i Fabra i Puig (1954). Fins i tot, es va construir un nou ramal entre Sagrera i Vilapicina (1959), inici de la futura L5. Les estacions d’aquest nou ramal (Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina) van ser les primeres d’un nou model de gestió iniciat el 1959 amb la fusió i municipalització de les línies amb Porcioles com a alcalde.
Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del Gran Metro (tota la Y) van passar a denominar-se línia III. Amb aquest pas s’inicia la construcció d’una xarxa metropolitana unificada. A finals dels anys cinquanta, el Transversal ja s’ha expandit des de Marina fins al barri de Sant Andreu i, al juliol de 1959, inaugura el primer tram de la seva segona línia –avui Línia 5–, que connecta La Sagrera amb Horta.
A mitjans de l’any 61 es fa realitat una fita clau per al metro de Barcelona: la fusió de les dues companyies privades en una única empresa pública, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Amb la municipalització del servei, comença una nova etapa d’expansió. Només dos anys més tard, es dona llum verda a l’ampliació de les antigues línies —les actuals L1, L3 i L5— i al naixement d’una nova: l’actual L4.
Durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició democràtica, Barcelona entra en una etapa de grans canvis socials, polítics i urbanístics. En aquest context, entre 1968 i 1982, el metro esdevé una eina clau per vertebrar ja no només la ciutat, sinó tota l’àrea metropolitana. Es prolonguen les línies existents (les actuals L1, L3, i L5), amb la consegüent millora de cobertura territorial i connexió amb nous barris i municipis limítrofs com l’Hospitalet i Cornellà, i neix una nova línia: l’L4. Amb la creació de Transports Municipals de Barcelona i el traspàs de competències a la Generalitat, s’inicia una nova etapa de gestió integrada i planificació coordinada del transport públic.
Tens més informació sobre el creixement i expansió de la xarxa i d’altres etapes històriques del metro de Barcelona entrant en aquest enllaç.
Pots llegir l'article en el següent enllaç
https://noticies.tmb.cat/historia/viatj ... _campaign=
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2224
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Bon dia Metringmetring ha escrit: ↑30 juny 2026, 19:33 Aquestes fotos són de Plaça Catalunya L1, no? Trobades a l'Arxiu Municipal de Barcelona
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/m ... rue&fo=and
Crec que si, per l'estructura de bigues i jàsseres sembla el pont del Transversal sobre el Gran Metro de l'encreuament de Placa Catalunya. Salut!