Història del telefèric de Montjuïc

Documents, fotografies, museus i tot allò relacionat amb la història dels transports.
Documentos, fotografías, museos y todo aquello relacionado con la historia de los transportes.
Respon
Avatar de l’usuari
122-042-132
N9
N9
Entrades: 1357
Ubicació: (Barcelona CAT, Austin i Houston TX, Washington DC)

Història del telefèric de Montjuïc

Entrada Autor: 122-042-132 » Divendres 26/06/2020 22:24

Telefèric de Montjuïc, 50 anys mirant Barcelona des del cel

El Telefèric de Montjuïc compleix 50 anys

Font de la noticia TMB

El Telefèric de Montjuïc va ser inaugurat oficialment el 22 de juny de 1970, ara fa tot just 50 anys, com un equipament important inclòs en els plans de millora de l'entorn del castell de la muntanya.

Les instal·lacions del telefèric de Montjuïc ja s’havien obert al públic abans de la inauguració, el 22 de juny del 1970, però es va voler fer coincidir l'obertura oficial amb el desè aniversari de la cessió del Castell de Montjuïc a la ciutat i amb la visita del general Franco a Barcelona.

La construcció del Telefèric s'emmarcava dins dels plans de millora de la zona del castell i del seu entorn per convertir-la en una zona d'interès turístic. La connexió amb el cim de la muntanya era un dels problemes que calia resoldre. Es van plantejar diverses opcions, com ara perllongar el Funicular de l'avinguda Miramar fins al castell, però finalment es va decidir la construcció d’un sistema de telefèric tipus telecabina, més econòmic.

La seva infraestructura senzilla va ajudar a prendre la decisió. Un cable aeri permetia salvar el desnivell, els vials, els fossars, els jardins i les muralles, reduint l'impacte ambiental i visual. A més, requeria poc espai.
Els inicis

El 7 de novembre de 1968 l'Ajuntament de Barcelona aprovava el projecte constructiu. L'explotació aniria a càrrec d’una nova empresa, Teleférico de Montjuich, SL (era l'ortografia dominant), participada per les SPM Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA, i Transportes de Barcelona, SA. Així, el febrer del 1969 s'iniciaven les obres, dirigides per l'enginyer Francesc Segalà i Vergés i amb l'assessorament de l'empresa suïssa Von Roll, que durarien vuit mesos.

La línia disposava de 3 estacions: Miramar (després anomenada Parc de Montjuïc), situada al costat de l'edifici del funicular, Mirador, ubicada dins del recinte del parc d'atraccions, i Castillo (després anomenada Castell), situada a l'interior de la instal·lació militar.

En els seus inicis el Telefèric funcionava els caps de setmana i els dies festius, i diàriament durant els períodes de Nadal, Setmana Santa i estiu. Era utilitzat preferentment per visitants de la ciutat i turistes.

Les seves panoràmiques i una bona promoció van fer que durant els primers 10 anys el Telefèric gaudís d'un bon nombre de passatgers, tot i que el bitllet resultava més car. El baix cost de manteniment també va ajudar a la seva rendibilitat.
Jocs Olímpics i tancament

Des dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, que van revitalitzar la muntanya, fins al seu tancament l'any 2004 per ser remodelat, el Telefèric de Montjuïc es va mantenir com un mitjà de transport amb força acceptació, especialment entre els turistes i els visitants.

Era un mitjà idoni per veure tota la ciutat, amb la nova anella olímpica, la muntanya renovada i la resta de Barcelona que s'havia transformat amb motiu de l'esdeveniment.

No obstant, el 3 d'octubre del 2004 el Telefèric tancava les portes per ser remodelat amb l'objectiu de modernitzar l'equipament, millorar la seva imatge i els sistemes de seguretat, reduir l'impacte ambiental i racionalitzar la seva explotació.
El nou Telefèric

Les tres estacions es van renovar, amb una arquitectura integrada al paisatge, i es van fer accessibles a les persones amb mobilitat reduïda. Les andanes es van ampliar i millorar, i les vies de desplaçament i tots els mecanismes tècnics es van substituir per uns de més moderns i segurs. Es va habilitar un dipòsit per a les cabines i una sala de màquines de nova tecnologia a l'estació Mirador.

Les antigues 64 cabines vermelles, que eren obertes, van ser substituïdes per 55 de noves, més amples i tancades, totes elles també accessibles, amb vidres panoràmics i finestres practicables. Les portes de les noves cabines disposen d'un sistema d'obertura i tancament automàtic, amb un dispositiu de seguretat i la possibilitat d'obertura manual, des de dins i des de fora, en cas de necessitat.

Amb capacitat per a 8 persones cadascuna, les noves cabines permeten traslladar fins a 2.000 passatgers l'hora, salvant els 84,5 metres de desnivell existent entre les estacions de Parc de Montjuïc i Castell, passant per la del Mirador, en un trajecte d'uns 752 metres i a una velocitat que pot oscil·lar entre 2,5 i 5 metres per segon.

Finalment, el 16 de maig del 2007 el telefèric de Montjuïc reprenia el servei completament renovat, tal com avui el coneixem. Un Telefèric integrat en l'entorn protegit de la muntanya i adaptat per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda.

L'any 2019 el Telefèric va registrar un total d'1.620.000 passatgers, i gràcies a ell molts visitants gaudeixen de les panoràmiques de Barcelona des de les seves cabines espaioses i envidrades, però també permet a un gran nombre de barcelonins redescobrir els atractius de la muntanya i de la seva ciutat.

Ara, després d'una parada obligada per la crisi de la Covid-19 i amb els seus primers 50 anys acabats d'estrenar, el telefèric de Montjuïc es prepara per reprendre el servei els propers dies.



Respon

Torna a “Història del transport / Historia del transporte”