Transport.cat

Alberto1989 ha escrit:Hola,

A part de l'estació Hostafrancs també vaig trobar informació de les estacions Marina, Rocafort i Universitat redactades també el novembre de 1966. A casa del meu oncle hi han moltes coses freaks però aquestes dades sobre estacions del Transversal són l'únic que hi vaig trobar relacionat amb el metro i els transports. La resta està tot gairebé relacionat amb el futbol.

Aquestes descripcions sobre estacions del Transversal eren d'un ex-treballador del metro (del quan se'n desconeix el nom) que va treballar al FMT entre el 1929 i el 1964. Un cop retirat va voler fer aquestes descripcions per recordar el passat de les estacions de la companyia per l qual havia treballat, tot i que no disposava de fotos es va basar en els records i les dates d'inauguracions o reformes de les estacions. Són escrits de 7-8 línies explicant com eren aquestes estacions des del moment de la seva inauguració fins el 1966. Al meu oncle li van arribar a finals dels setanta. Va descriure més estacions pro al meu oncle només conserva aquestes quatre.

Ara exposaré dades sobre l'esació Rocafort, quan pugui posaré les estacions Marina i Universitat.

Rocafort:

Quan es va inaugurar el 1926 disposava d'un accés per Gran Via amb Rocafort. Al 1928 es va inaugurar el vestíbul amb accés per Gran Via amb Calàbra. L'aspecte de la nau d'andanes entre el 1926 i el 1948 era el seguent: les parets no estaven enrajolades i en la seva major part estaven recobertes d'anuncis, el sostre de volta tenia uns elaborats artesonats que en recobrien la part central i l'enllumenat era incandescent. El 1948 l'estació va patir una reforma que va consistir en cobrir les parets ab rajola grisa i es va substituir l'enllumenat incandescent pel fluorescent.

De Rocafort es poden trobar diverses fotos de l'època del Transversal a l'arxiu de TMB.

alberto1989, molt interesants aquestes descripcions. Espero en delit altres.

jms

A continuació descric les estacions Universitat i Marina en l'època del FMT:

Universitat:

En origen disposava d'un únic accés situat a l'extrem oest de la plaça tocant amb Aribau. El mes de febrer del 1940 es van obrir nous accessos al costat Catalunya de l'estació. La peculiar nau d'andanes d'aquesta estació tenia en part de la seva longitud un mur central per poder el pes del monument al Doctor Robert que se situava al centre de la plaça. Entre el 1933 i el 1940 va disposar d'una tercera via amb topalla que representava el final de les vies de l'estació Catalunya de la companyia del NORTE. La decoració de les andanes consistia en parets sense enrajolar amb pilastres acabats ornamentats que coincidien amb els arcs del sostre, el sostre en la part amb mur central era llis mentre que a la part diàfana tenia uns treballats artesonats que donaven un aire senyorial a l'estació. L'enllumenat era incandescent en origen pero el 1949 es va substituir pel fluorescent. El 1953 es va reformar l'estació cobrint les parets amb rajola de color gris.

Marina:

Aquesta estació, juntament amb el tram Catalunya-Urquinaona-Triunfo Norte va ser construida per la companyia Caminos de Hierro del Norte de España (NORTE). Durant el temps del FMT sempre va disposar d'un únic acces situat al costat mar del pont de la Marina que conduia al petit vestíbul. Per accedir des del vestíbul a les andanes hi havien unes llargues escalinates i una escala mecànica procedent de la expo del 29 que salvaven un desnivell d'11 metres. La nau de via única disposava d'una andana en corba amb parets sense enrajolar i enllumenat incandescent. El 1951 coincidint amb la posada en marxa de la linia fins al Clot es va construir la segona nau, d'idèntiques característiques que la del 1933 que es va reformar canviant-ne la decoració, que va consistir en eliminar els pilastres de les parets, els arcs del sostre, pintar les parets i sostres de color blanc i instal·lar enllumenat fluorescent, a més de practicar a la paret una serie de passos per comunicar les dues andanes, d'aquesta manera va adquirir l'aspecte que oferia la nau recent construida. De totes formes l'acabat que es va donar a l'estació el 1951 era provisional ja que al cap d'un parell d'anys es van enrajolar les parets de l'estació amb rajola gris.



Per acabar un apunt sobre l'estació Hostafrancs i és que la decoració que oferia a la foto del 1957 de l'arxiu de TMB era molt similar al que oferia abans de la reforma del 1999/2000, sempre parlant de les parets i la volta perquè els bancs eren diferents (reformats durant els 60) així com els espais publicitaris i la iluminació i senyalètica que eren les que es van instal·lar els anys 80. En quan als motius de la reforma de l'estació (segons TMB) era el seu estat de degradació, provocat per una aspecte antiquat i poc lluminós i les numeroses goteres provocades per filtracions d'aigua que van obligar a picar i arrebossar el sostre, motiu pel qual van desaparèixer els arcs del sostre (degut al mal estat del sostre, durant les obres va caure un tros de sostre que va obligar a tancar l'estació durant uns dies per perill de despreniments). Es va decidir aplicar el mateix disseny que a les estacions Badal i Collblanc, molt encertat al meu gust.

Gràcies Alberto per la informació.

L'estació d'Hostafrancs va quedar molt bé després de la reforma però hagués preferit que les reformes només haguéssin sigut petites millores i l'estacióseguís amb l'aspecte original.

Les tres portes d'accés varen apartar del servei els cotxes de la sèrie 250. Als anys 70' era habitual veure'ls a les vies de la cotxera de Santa Eulàlia com a vehicles auxiliars amb les pales per una possible nevada (?). Nevada de les característiques que com la de l'any 1962 no s'ha produït mai més a la Ciutat Comtal.

jms

La nevada va ser el 25 de desembre de 1962 i va durar uns quans dies.

Tant els cotxes de la sèrie 200A com 200B varen circular com a remolcs de la sèrie 400. D'aquesta sèrie 200A només 2 es van equipar amb les pales lleva-neus.

A mitjans de juny de 1972 l'Associació de Barcelona va fer una visita a les obres del Metro de la línia 1 a la plaça Universitat. Durant aquest període aquesta estació no donava servei, i els trens circulaven per via única. Era tot una curiositat passar de llarg per aquesta estació i veure les andanes completament buides. Tocant la plaça de Catalunya es veien circular uns petits trens de via estreta amb material. A través una petita obertura a la ronda Universitat tocant la plaça Universitat, podíem veure passar el sostre dels trens. Les imatges que us presento no són de gran qualitat, però és el que donava de si la poca sensibilitat de les pel·lícules fotogràfiques del moment a falta de trípode i exposicions llargues.


jms

Grans, grans fotos!!!

Un document excepcional.

Avui penjo una de les fotografies del reportatge que vaig fer de les obres de substitució de la llosa de l'estació de plaça de Catalunya ara fa 30 anys. Era una època que la circulació del Metro finalitzava a les 11 del vespre i des de mitjanit i fins quarts de cinc de la matinada es treballava amb rapidesa per no interferir l'activitat d'aquest important nucli ferroviari. Les grans bigues entraven per un forat el sostre i milimetricament és col·locaven sobre les columnes que s'havien aixecat. A la fotografia poden veure aquesta operació.

jms

El que es va fer a Plaça Catalunya abans d'enderrocar el sostre va consistir en construir la estructura de l'actual nivell intermig i una vegada finalitzada aquesta estructura, enderrocar el sostre i substituir-lo ja que corria perill d'esfondrar-se degut a la mala qualitat dels materials que es van emprar en la construcció original. D'aquí va néixer l'estació tal com la coneixem avui en dia amb dos nivells i les vies de RENFE i L1 separades per un mur.

Impressionant foto! Moltes gràcies per penjar-la!! En tens més?

Catinenc ha escrit:La nevada va ser el 25 de desembre de 1962 i va durar uns quans dies.

Només va nevar el dia de nadal, l'endemà, Sant Esteve va fer un sol magnífic, el que va durar dies van ser els efectes de la nevada, la ciutat va quedar pràcticament paralitzada, només anava el metro. Poc a poc va anar tornant a la normalitat.

Exepcionals documents!

Un parell d'imatges del 1976 a Stª Eulàlia, final de línia.

Salutacions cordials

El pobre 100 a Vilanova l'any 2002, abans de ser vilment desballestat sense que ni tan sols la bandereta pel Domund poguessin fer res. (R.I.P).

Lauria 1226: Tens tota la raó, m'explicat malament. La nevada va començar al voltant de les 12 de la nit del 24 i no va parar fins les 12 de la nit del 25 aproximadament.
M'en recordo molt be ja que tenia 8 anys i mitg i en vaig fartar de fer boles de neu al carrer de casa meva a pro de Torre Llobeta.
Salutacions.

Després de molt anys de passar per davant de la placa en llatí de l'estació de Plaça Espanya, l'altre dia vaig intentar traduir-la tirant del meu llatí de BUP, sense entendre de què anava.

Així, la placa diu
SVBTERREVM HOC OPVS / A MENSE IANVARIO ANNI / VNIVERSAE REPARATIONIS / MCMXXIV ad MCMXXVI / IANVARIO MENSE PERFECTVM / BARCINONENSEM HABVIT OPIFICEM / E FVNDATISSIMO NOSTRATE / GENERE NATVM

i la traducció, després d'unes quantes voltes i ajudes, ha quedat de la manera següent
"Aquesta obra subterrània, començada el mes de gener de 1924 i completada el gener de 1926 va tenir un autor barceloní nascut del nostre ben fundat poble"

És a dir, ni inauguració, ni exposició universal ("universae reparationis" vol dir "reparació total") i, sobretot, el misteri del barceloní que tenia tot el mèrit de l'obra. Buscant, he trobat un article sobre Esteve Terrradas i Illa, amb la traducció de la placa, i que recorda el mèrit de l'aquest enginyer en les obres del metro, i moltes d'altres actuacions a Barcelona.

http://quark.prbb.org/31/031008.pdf

Misteri resolt. Potser estaria bé que TMB posés una placa a sota de l'actual, una mica més explicativa, perquè és una llàstima que es dediqués una placa a algú sense esmentar-lo i en un idioma que avui en dia ens és com el grec.

Gràcies per la feina de traduir-ho.

El 18 de desembre de 1983, un parell de dies abans de la inauguració del soterrament de l'estació de Santa Eulàlia i la seva prolongació fins a La Torrassa, vaig fer un reportatge fotogràfic de les noves instal·lacions. Al mateix temps la línia 1 arribava a Santa Coloma amb les estacions de Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma. Precisament aquest tram tenia la particularitat de travessar el riu Besòs per sota a la sortida de Baró de Viver. Era curiós passejar per sota el riu sense mullar-te. Tres dies després d'aquesta inauguració, el dia 23 era la línia 5 la que prolongava el seu recorregut fins a Cornellà. La fotografia ens mostra l'estació de La Torrassa i el túnel en el tram sota el riu Besòs prop de l'estació Baró de Viver.