Tren-tram de la Costa Brava (Gavarres)

[genissimon]

Manel Nadal ofereix un nou estudi de viabilitat sobre el tren-tram de la Costa Brava
Està disposat a arribar a un acord amb la plataforma promotora sobre els elements que caldria tenir en compte per poder decidir

Laura Fanals

Laura Fanals
Girona 03 DES 2024 6:02

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha ofert a la plataforma pel tren-tram de la Costa Brava la possibilitat de fer un nou estudi de viabilitat independent, acordat entre la Generalitat i la plataforma, per tal de poder decidir sobre si finalment es tira endavant o no el projecte. Manel Nadal afirma que la porta al tren-tram de la Costa Brava no està encara tancada, però subratlla que «les coses s’han de fer per fases» i que la política del departament consisteix en implantar primer autobusos ràpids (Brcat) a la major part del territori. «Si després es veu que hi ha una demanda suficient, després es podria fer el tramvia», indica el secretari de Mobilitat, tot posant com a exemple el corredor Lloret-Blanes.

Nadal defensa que el cas del Camp de Tarragona -on sí que hi ha un compromís ferm per a construir-hi un tren-tram- no és el mateix que la Costa Brava. «No són les mateixes circumstàncies», indica. Segons recorda, a Tarragona serien 40 quilòmetres de recorregut, mentre que a la Costa Brava serien cap a 140. Pel que fa al cost, tampoc seria el mateix: a Tarragona ascendiria a uns 450-500 milions d’euros, mentre que en el cas gironí ascendiria a uns 1.200 milions.

La Generalitat (en aquell moment governada per ERC) va encarregar, ara fa dos anys, un estudi per veure si el tren-tram de la Costa Brava seria viable, igual que altres tramvies arreu del territori. A hores d’ara, tanmateix, el resultat no s’ha fet públic. En aquest sentit, Nadal reconeix que entre la plataforma promotora hi ha «reticències» en la manera com s’ha elaborat l’estudi, i per això està obert a fer-ne un altre amb una sèrie de paràmetres pactats entre les dues parts. «Podríem arribar a un acord, la Generalitat i la plataforma, sobre quins elements ha de contenir i a partir d’aquí, decidir», ofereix.

Aposta pels autobusos ràpids
Les declaracions de Nadal arriben després que la plataforma que promou el tren-tram de la Costa Brava demanés que es construeixi aquest mitjà de transport, igual que s’ha anunciat al Camp de Tarragona. Segons indiquen, si no, les comarques gironines queden discriminades en l’àmbit de la mobilitat. Nadal, tanmateix, ha defensat públicament que cal començar primer per la implantació d’autobusos ràpids.

Dos comentaris:

1.- No sabia que el resultat dels estudis de viabilitat es poguessin "pactar". O és que quan es fa un pla de viabilitat ja se sap quin resultat ha de donar?

2.- Que facin públic, d'una vegada per totes, l'estudi de viabilitat que va encarregar el govern anterior amb un cost econòmic important per a l'erari públic. Concretament, 289.900 euros IVA a part. Veure article d'aquest mateix fil del 25 de novembre de 2022 i del 5 d'agost del 2024.

Salut !!

[genissimon]

Opinió
Alba Carmona

29 GEN 2025 6:30
Actualitzada 29 GEN 2025 9:00
Posa-hi remei, agafa el cotxe

«Avui he hagut d’anar a treballar [a Girona] en transport públic des de la Bisbal. Cap autobús per poder arribar a les 7 a la feina. El primer surt a les 7 i ha arribat 25 minuts tard. Com que anava ple, tres persones no han pogut pujar. Preu: 5,15 per viatge. El doble de car que el cotxe», piulava fa dies la tuitaire Anna Alabau. El seu és un cas de tants, en una comarca en què les connexions en bus són un drama i el tren, inexistent. No és estrany que les Sindicatures de Greuges del Baix Empordà reclamin un replantejament global del transport públic perquè realment acabi amb «les mancances actuals, respongui eficaçment a les necessitats de la comarca i contribueixi a crear uns hàbits de mobilitat més sostenibles».

Aquí hi ha la clau, els hàbits. Com se li pot reclamar al ciutadà que faci servir el transport públic regularment si va -quan va- a empentes i rodolons? És l’última opció. Per cada 1.000 habitants, al Baix Empordà hi ha 911 vehicles, mentre que la mitjana catalana són 683. Com, si no, s’ha de viure en una zona en què els serveis no es concentren a la capital, sinó que l’hospital, els jutjats, la policia i l’educació es dispersen entre els municipis més poblats?

I, mentrestant, del famós tren-tram que podria millorar –no és difícil, amb aquest panorama- la mobilitat a la Costa Brava el més calent és a l’aigüera, esperant estudis de viabilitat. L’obra és molt costosa i la Generalitat ara defensa els busos ràpids, així que veurem com acaba. Mentrestant, que no s’estranyin si el ciutadà diu coses com una de les respostes que rebia Alabau al tuit de l’inici: «Tens la solució al teu abast. Prescindeix del transport públic. És ineficient, brut, irregular i car. Res millor que el transport privat».

[genissimon]

Els promotors dels tren-tram critiquen Territori per "la falta de transparència, excuses i demores" en relació als estudis de viabilitat
Alerten que l'informe sobre el de la Costa Brava porta un retard de 18 mesos respecte la data d'entrega que figura al contracte

Laura Fanals
Girona11 MAR 2025 13:27

Les comissions promotores dels tren-tram d'arreu de Catalunya (Costa Brava, Olot-Banyoles-Girona, Lloret-Blanes, Tren del Pirineu, Terres de l'Ebre i Manresa-Bages) han mostrat la seva "profunda preocupació i indignació" davant "la manca de transparència, excuses i demores per part de la conselleria" en relació amb els estudis de viabilitat d'aquests projectes.

Segons recorden en un comunicat conjunt, ja fa més d'un any que els estudis s'haurien hagut de fer públics. El passat 20 de desembre es van reunir amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i expliquen que aquesta els va demanar "paciència" fins que reunissin la documentació. "Han passat més de dos mesos des de la reunió i no tenim notícies", lamenten. Per això, van presentar una instància genèrica per poder accedir a la documentació referent a tots els tren-tram en projecte. El 3 de març van rebre una notificació signada pel secretari general de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, on es denegava la sol·licitud al·legant que els estudis del tren-tram de la Costa Brava i el de les Terres de l'ebre encara es troben en procés de redacció. "Això implica un retard de 18 mesos o més respecte la data d'entrega que figura al contracte", adverteixen. De la resta de projectes no n'han rebut notificació, però suposen que, quan arribi, "la resposta serà la mateixa".

De la mateixa manera, critiquen que alguns tramvies ja han estat "descartats" de forma informal per càrrecs de Territori a la premsa. En aquest sentit, Manel Nadal va apostar per implementar primer autobusos ràpids a bona part del territori. Tot i això, demanen que es faci pública la documentació per part de poder analitzar-la. També anuncien que "els continus incompliments del calendari i les condicions de contractació", les comissions promotores han decidit dirigir-se al Tribunal de Garantia d'Accés a la Informació Pública i al Síndic de Greues per exigir "que la documentació referent als diferents estudis s'acabi, es faci pública i els ferrocarrils puguin continuar el seu camí".

Reclamació d'una dotació pressupostària
Els membres de les comissions recorden que els nous trens-tram formen part de l'acord d'investidura entre el PSC i els Comuns. "És hora que el govern català compleixi amb els seus compromisos i doni suport a projectes clau per a la mobilitat sostenible i el desenvolupament econòmic de les comarques no metropolitanes", assenyalen. Per això, exigeixen també una dotació pressupostària específica per a aquests projectes, que consideren essencials "per a la cohesió territorial i la transició ecològica".

"Seguirem pressionant fins que es garanteixi la transparència, es destinin els recursos necessaris i es comenci la construcció d'aquestes infraestructures clau per al futur de les comarques no metropolitanes", conclouen.

[wefer]

Tant de bo m'equivoqui, però aquestes infraestructures tenen molt poques probabilitats de tirar endavant en els propers... 30 anys? Potser seria millor apostar per sistemes potents de bus amb trams de carril bus exclusiu que, donat el cas, es poguessin transformar en vies de ferrocarril. I una vegada es demostri el potencial, serà més factible tirar endavant un sistema de tren-tram en alguna d'aquestes localitzacions
Si no és gastar recursos en coses que no passaran mai.

[jgomezs]

Tant de bo m'equivoqui, però aquestes infraestructures tenen molt poques probabilitats de tirar endavant en els propers... 30 anys? Potser seria millor apostar per sistemes potents de bus amb trams de carril bus exclusiu que, donat el cas, es poguessin transformar en vies de ferrocarril. I una vegada es demostri el potencial, serà més factible tirar endavant un sistema de tren-tram en alguna d'aquestes localitzacions
Si no és gastar recursos en coses que no passaran mai.

Ara em fas pensar, hi ha casos coneguts de carreteres o carrils bus convertits en línies ferroviàries?

[wefer]

Agustí Palà Impulsor i portaveu de la plataforma Tren-tram de les Comarques Gironines
“Han fet l’estudi de viabilitat sobre traçats en via única”
“Haurem d’analitzar l’estudi oficial, però sembla que han rebaixat els números de demanda hipotètica de viatgers a la meitat”
“Ens temem que, al final, la conclusió, en comptes dels trams tren, sigui que posaran uns quants autobusos ràpids més”

Agustí Palà va ser un dels impulsors de la plataforma per reivindicar un tram tren que generés una alternativa ferroviària per a la mobilitat entre Girona i el Baix Empordà, a finals de 2020. El moviment es va replicar a les comarques interiors del Pla de l’Estany i la Garrotxa, amb l’ambició que, cap al 2030, el territori gironí pogués recuperar una part de la xarxa ferroviària desmantellada en la dècada del 1960. Eren els anys del tancament dels carrilets de vapor de via estreta: les quatre línies que des de Girona arribaven fins a Olot, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles i Palafrugell. Totes dues iniciatives van aconseguir un notable consens polític, i el govern d’ERC a la Generalitat va sotmetre-les a sengles estudis de demanda que, finalment, l’actual govern ha garantit que faran públics les pròximes setmanes. Tot i això, després d’anys d’espera i una inversió de més de 400.000 euros en enginyeries, l’anàlisi dels corredors en via única sembla que els descarta de l’agenda.

Seguir llegint: https://www.elpuntavui.cat/societat/art ... unica.html

[genissimon]

La plataforma critica que l’estudi del tren-tram s’hagi fet amb una via única
El seu portaveu, Agustí Palà, recorda que actualment a Catalunya no hi ha cap tren que sigui d’una sola via, excepte els funiculars i els trens cremallera

Laura Fanals
Girona05 MAI 2025 6:30

Pessimisme entre la plataforma promotora del tren-tram de la Costa Brava després de la reunió que van mantenir fa uns dies amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal. Segons es queixa el portaveu de l’entitat, Agustí Palà, l’estudi encarregat pel Govern -que encara no s’ha fet públic- s’ha fet amb un esquema de via única i amb moltes parades, quan el model que ha defensat sempre la plataforma és «de doble via i dos tipus de servei: el semidirecte i el que fa totes les parades». També lamenta que l’estudi pugui subestimar els càlculs de demanda.

Segons les informacions que tenen a hores d’ara des de la plataforma, el resultat de l’estudi informatiu (que ha costat més de 400.000 euros) és negatiu per al projecte de les comarques gironines. Tal i com indiquen, un dels arguments aportats pel secretari de mobilitat va ser que un tren-tram de Palafrugell a Girona passant Sant Feliu de Guíxols seria més lent que un autobús. Tanmateix, des de la plataforma apunten que això és perquè l’estudi s’ha fet amb via única i moltes parades, malgrat que es podria haver apostat per un model diferent.

D’altra banda, Palà explica que Nadal es va indicar que els tramvies no poden passar de 70 quilòmetres per hora, cosa que des de la platafoma desmenteixen, ja que, segons indiquen, hi ha exemples de tramvia, com els de Cadis, Denia o Karlsrhue, que van a 100 quilòmetres per hora. Tot i això, segons la plataforma, Nadal va admetre que entre Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols hi ha molt moviment i caldria fer-hi alguna cosa, possiblement algun nou tipus de connexió amb autobús.

Des de la plataforma, Palà valora que el Govern «té poca ambició de fer res», justificant-se en el fet que «els costos són molt alts per a tots els trens-trams analitzats». Tot i això, Palà recorda que «es gasten 240 milions en vint quilòmetres a la C-16». En aquest sentit, Palà apunta que el Govern català «ven» el tren-tram que s’ha desencallat a Tarragona «com un èxit total», que els serveix per «justificar-se per no haver de fer res més enlloc de Catalunya durant els propers deu o vint anys». Palà ho considera «pura discriminació», ja que el Baix Empordà no té ni un quilòmetre de de tren malgrat que a l’estiu suma 102.000 habitants més.

Segons el representant de la plataforma, Nadal es va mostrar disposat a seguir fent estudis, però no va adquirir cap compromís per tirar endavant algun dels projectes. Segons els va indicar, les línies estudies estudiades no quedaran descatalogades, sinó que seguiran dins del Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya. Tots els estudis seran públics i es podran consultar.

I és que les coses no només pinten negres pel tren-tram de la Costa Brava, sinó també per als altres projectes. El de les Terres de l’Ebre, segons aquesta reunió, quedaria descartat i es posarien quatre Avants a Barcelona, mentre que en el cas del Bages es faria una perllongació de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat.

Nota: En via única hi ha una gran part de la xarxa ferroviària de Catalunya. En via doble hi ha l'alta velocitat, el corredor mediterrani, Papiol-Mollet, Maçanet-Portbou, Barcelona-Manresa, Tarragona-Reus i el vuit català excepte Arenys-Maçanet que continua en vía única, en vies d'ADIF. En vies de FGC, en via doble tota la xarxa del Vallès i Barcelona-Martorell de la xarxa Llobregat/Anoia. I en via única la de Lleida a La Pobla de Segur. A més dels cremalleres i Funiculars, com ja cita el protagonista de l'article.

Salut !!

[Elefant]

Nota: En via única hi ha una gran part de la xarxa ferroviària de Catalunya. En via doble hi ha l'alta velocitat, el corredor mediterrani, Papiol-Mollet, Maçanet-Portbou, Barcelona-Manresa, Tarragona-Reus i el vuit català excepte Arenys-Maçanet que continua en vía única, en vies d'ADIF. En vies de FGC, en via doble tota la xarxa del Vallès i Barcelona-Martorell de la xarxa Llobregat/Anoia. I en via única la de Lleida a La Pobla de Segur. A més dels cremalleres i Funiculars, com ja cita el protagonista de l'article.

Salut !!

El gruix d'allò que hi ha en via única avui dia no es construiria per la poca demanda i redundancies amb d'altres infraestructures, sigui carretera o AV. Només existeix perquè es va construir en un altre època quan el cost de construcció era menor (o es va fer a la pràctica esglaonat per fer-se l'electrificació anys més tard) i el benefici econòmic i social era major.

Avui dia, amb els requeriments tècnics i ambientals així com el cost del material, la maquinària i la mà d'obra construir ferrocarrils es molt més car que fa cent anys o més, i en canvi havent-hi millors carreteres o autovies la necessitat es menor o dit d'un altre forma només una demanda elevada ho justifica.
Ja sé que hi ha el tema del benefici social, i aquest finalment no és objectivament mesurable perquè depèn del criteri que hi posem, si el posem la màxima valoració doncs es justificaria construir trens o carrilets a quasi tots el pobles, si el posem la mínima valoració caldria tancar alguns trams de ferrocarril existents. Aquí és on entra aquell tema de la política: La política ha de ser l'expressió del consens de la societat sobre aquesta qüestió finalment subjectiva. No és una qüestió tècnica.

Amb el criteri establert, les propostes d'aquests tram-trens ja estan al límit de la rendibilitat econòmica i social. Proposar un projecte d'aquests eminentment en via única voldria dir que la capacitat seria relativament baixa lo qual a l'inversa vol dir que la demanda esperada es igual de baixa. Llavors voldria dir que tot el projecte no té sentit.