Collons, per fí algú amb sentit comú. Aquesta estació és imprescindible per vertebrar la Selva Interior i ja que passa per Santa Coloma, doncs perque no fer-hi una estació. Que entre Girona i Vic ihi ha un bon tros.lwefer ha escrit:De El Punt:
---------------------
Santa Coloma de Farners vol estació de l'eix ferroviari
A. PUIG. Barcelona
L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners va reclamar ahir al govern que el futur eix transversal ferroviari tingui una estació en aquest municipi. El consistori va recordar que aquesta és l'única capital de comarca per on passarà la nova línia ferria que no tindrà estació, segons el projecte amb què treballa la Generalitat. Tots es grups municpals van consensuar una moció en què demanan al govern que rectifiqui aquest «tracte discriminatori». L'eix transversal ferroviari s'ha de començar a construir el 2010, tindrà 233 quilòmetres i permetrà anar de Lleida a Girona en 90 minuts. La nova línia té previstes les estacions de Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona.
Eix transversal ferroviari
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4267
- Ubicació: Horta
Manlleu i Torelló demanen formar part de l'eix transversal ferroviari
Manlleu i Torelló demanaran al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, la variació del traçat del futur eix transversal ferroviari Lleida-Girona, contemplat al Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) 2006-2026.
Els dos municipis reclamen que quan el tren arribi a Vic des de Lleida, com preveu el pla, en lloc de continuar fins a l'aeroport de Girona es desviï cap al nord d'Osona, passi per Manlleu i Torelló i segueixi fins a Olot, Besalú i Figueres, d'acord amb les peticions d'alguns municipis de la Garrotxa i l'Alt Empordà. El recorregut hauria d'incloure un ramal entre Besalú i Girona.
Per conèixer la viabilitat de la proposta, els ajuntaments de Manlleu i Torelló han encarregat un estudi. Els resultats es coneixeran d'aquí a tres setmanes.
ATRACTIU
"L'opció és atractiva perquè millora l'equilibri territorial i la relació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa", afirma Pere Prat (ERC), alcalde de Manlleu. "A més, els costos econòmics i mediambientals són mínims, ja que el pressupost i els metres de túnel són gairebé els mateixos que els del PITC", afegeix Miquel Franch (PSC), alcalde de Torelló.
Un altre dels aspectes interessants del traçat és el possible desdoblament, en el tram Vic-Torelló, de l'actual línia de tren Barcelona-Puigcerdà, que facilitaria el metro comarcal previst en el pla urbanístic de la Plana de Vic.
Tot i això, les possibilitats d'èxit de la iniciativa semblen escasses i topen amb les prioritats de la conselleria, encara que Prat no dubta a defensar-la. "Sabem que és només una opció, però té un gran potencial perquè la defensem a l'uníson Olot, Manlleu i Torelló", diu.
Veure gràfic de la proposta
Noticia publicada a la pàgina 50 de l'edició de 1/4/2006 de El Periódico
Manlleu i Torelló demanaran al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, la variació del traçat del futur eix transversal ferroviari Lleida-Girona, contemplat al Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) 2006-2026.
Els dos municipis reclamen que quan el tren arribi a Vic des de Lleida, com preveu el pla, en lloc de continuar fins a l'aeroport de Girona es desviï cap al nord d'Osona, passi per Manlleu i Torelló i segueixi fins a Olot, Besalú i Figueres, d'acord amb les peticions d'alguns municipis de la Garrotxa i l'Alt Empordà. El recorregut hauria d'incloure un ramal entre Besalú i Girona.
Per conèixer la viabilitat de la proposta, els ajuntaments de Manlleu i Torelló han encarregat un estudi. Els resultats es coneixeran d'aquí a tres setmanes.
ATRACTIU
"L'opció és atractiva perquè millora l'equilibri territorial i la relació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa", afirma Pere Prat (ERC), alcalde de Manlleu. "A més, els costos econòmics i mediambientals són mínims, ja que el pressupost i els metres de túnel són gairebé els mateixos que els del PITC", afegeix Miquel Franch (PSC), alcalde de Torelló.
Un altre dels aspectes interessants del traçat és el possible desdoblament, en el tram Vic-Torelló, de l'actual línia de tren Barcelona-Puigcerdà, que facilitaria el metro comarcal previst en el pla urbanístic de la Plana de Vic.
Tot i això, les possibilitats d'èxit de la iniciativa semblen escasses i topen amb les prioritats de la conselleria, encara que Prat no dubta a defensar-la. "Sabem que és només una opció, però té un gran potencial perquè la defensem a l'uníson Olot, Manlleu i Torelló", diu.
Veure gràfic de la proposta
Noticia publicada a la pàgina 50 de l'edició de 1/4/2006 de El Periódico
S'han deixat la línia del carrilet a Igualada tot i que sí han dibuixat el Barcelona - Martorell - Manresa de FGC.Sky ha escrit:El gràfic en format JPG:
També han dibuixat el Roda - Reus
CiU demana que es retiri el projecte de l’eix transversal ferroviari
- Els convergents demanen al govern un pacte nacional en matèria d’infraestructures
«L’eix transversal ferroviari no veurà mai la llum.» Així de taxatiu va ser el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, amb un dels projectes més singulars del pla d’infraestructures i transports presentat pel govern. L’argument que dóna la federació nacionalista és que aquesta proposta s’ha fet sense diàleg previ amb el territori, és a molt llarg termini i hipoteca altres projectes més immediats. Crítiques a part, CiU proposta una alternativa a l’eix: millorar i prolongar la xarxa actual, cosa que seria realitzable a més curt termini i amb menys costos. A banda, demanen al govern un pacte nacional en matèria d’infraestructures:
- Millores a curt termini Línia Lleida-Balaguer (FGC), Línia Lleida-la Pobla (FGC), Línia Puigcerdà-Vic (Renfe), Metro comarcal FGC Anoia, Metro comarcal FGC Bages, Línia Sils-Girona-Figueres (Renfe).
- Condicionament Manresa-Súria i Manresa-Sallent, Noves inversions TGV mediterrani, TGV corredor del Vallès, TGV línia principal aeroport, L12 des de Castelldefels fins a Sarrià, Desdoblament interior Barcelona-Mataró, Tramvia Camp de Tarragona, Desdoblament de la línia Arenys de Mar-Blanes, Rodalies pla de Lleida, Tren orbital, Tramvia Andorra-la Seu, Tramvia Girona-Salt Rodalies Girona-Salt
Un dels projectes amb més importància dins del pla d’infraestructures i transports (PITC) presentat pel govern és l’eix transversal ferroviari. Aquesta proposta preveu construir una línia ferroviària que enllaçaria les poblacions de Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Olot i Figueres. Però el PITC en general i la idea de l’eix ferroviari en concret no han agradat a l’oposició. El responsable de Política Territorial dels con vergents, Josep Rull, va dir del pla d’infraestruc tures «que ho posa tot sobre la taula sense prio ritzar».
Per la seva part, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, va qualificar l’eix «d’irrealitzable per motius tècnics, financers, mediambientals i de demanda». L’alternativa de la federació és millorar i prolongar la xarxa actual. Per exemple, proposa desdoblar l’actual línia que uneix Manresa amb Lleida que, segons Puig, cobreix un 70% del territori de l’eix ferroviari. També preveuen connectar Manresa amb Granollers a través de la línia orbital. I Granollers amb França. La proposta, segons Puig, «reduiria la càrrega financera a més de la meitat» i la majoria de projectes es podrien executar a mitjà termini.
La federació nacionalista va recordar al govern que el tema de les infraestructures ha de ser tractat no des d’un caràcter finalista, sinó instrumental, tenint en compte que és un servei als ciutadans. Per això van proposar un «pacte nacional» en aquesta matèria. Puig va defensar aquesta idea ja que «no pot ser que cada govern desprogrami el que ha planificat l’anterior». Tot i aquesta declaració d’intencions, Puig va advertir que si CiU «torna a governar l’eix ferroviari deixarà de ser una prioritat».
--
EL PUNT.
- Els convergents demanen al govern un pacte nacional en matèria d’infraestructures
«L’eix transversal ferroviari no veurà mai la llum.» Així de taxatiu va ser el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, amb un dels projectes més singulars del pla d’infraestructures i transports presentat pel govern. L’argument que dóna la federació nacionalista és que aquesta proposta s’ha fet sense diàleg previ amb el territori, és a molt llarg termini i hipoteca altres projectes més immediats. Crítiques a part, CiU proposta una alternativa a l’eix: millorar i prolongar la xarxa actual, cosa que seria realitzable a més curt termini i amb menys costos. A banda, demanen al govern un pacte nacional en matèria d’infraestructures:
- Millores a curt termini Línia Lleida-Balaguer (FGC), Línia Lleida-la Pobla (FGC), Línia Puigcerdà-Vic (Renfe), Metro comarcal FGC Anoia, Metro comarcal FGC Bages, Línia Sils-Girona-Figueres (Renfe).
- Condicionament Manresa-Súria i Manresa-Sallent, Noves inversions TGV mediterrani, TGV corredor del Vallès, TGV línia principal aeroport, L12 des de Castelldefels fins a Sarrià, Desdoblament interior Barcelona-Mataró, Tramvia Camp de Tarragona, Desdoblament de la línia Arenys de Mar-Blanes, Rodalies pla de Lleida, Tren orbital, Tramvia Andorra-la Seu, Tramvia Girona-Salt Rodalies Girona-Salt
Un dels projectes amb més importància dins del pla d’infraestructures i transports (PITC) presentat pel govern és l’eix transversal ferroviari. Aquesta proposta preveu construir una línia ferroviària que enllaçaria les poblacions de Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Olot i Figueres. Però el PITC en general i la idea de l’eix ferroviari en concret no han agradat a l’oposició. El responsable de Política Territorial dels con vergents, Josep Rull, va dir del pla d’infraestruc tures «que ho posa tot sobre la taula sense prio ritzar».
Per la seva part, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, va qualificar l’eix «d’irrealitzable per motius tècnics, financers, mediambientals i de demanda». L’alternativa de la federació és millorar i prolongar la xarxa actual. Per exemple, proposa desdoblar l’actual línia que uneix Manresa amb Lleida que, segons Puig, cobreix un 70% del territori de l’eix ferroviari. També preveuen connectar Manresa amb Granollers a través de la línia orbital. I Granollers amb França. La proposta, segons Puig, «reduiria la càrrega financera a més de la meitat» i la majoria de projectes es podrien executar a mitjà termini.
La federació nacionalista va recordar al govern que el tema de les infraestructures ha de ser tractat no des d’un caràcter finalista, sinó instrumental, tenint en compte que és un servei als ciutadans. Per això van proposar un «pacte nacional» en aquesta matèria. Puig va defensar aquesta idea ja que «no pot ser que cada govern desprogrami el que ha planificat l’anterior». Tot i aquesta declaració d’intencions, Puig va advertir que si CiU «torna a governar l’eix ferroviari deixarà de ser una prioritat».
--
EL PUNT.
-
Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3713
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
Pero que cony hi fot la L12 Sarrià - Castelldefels?????????' Però que no estava ja oblidada i substituida per rodalies Cornellà - Castelldefels?
Però que no estava ja oblidada i substituida per rodalies Cornellà - Castelldefels?La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
Llum verda a l'eix transversal ferroviari que ha d'unir Lleida i Girona en tren
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha donat llum verda aquest dimecres al document d'objectius del projecte del nou eix transversal ferroviari. Un eix que ha d'unir Lleida i Girona per tren i que ha de passar per Mollerussa, Tàrrega, Girona i Manresa i connectar Ponent amb Girona i el seu aeroport. L'eix ferroviari transversal serà mixt i transportarà passatgers i mercaderies. Es planteja en alta velocitat (250 kilòmetres per hora) en tot el recorregut, de 313 kilòmetres. De fet, tan a Lleida com a Girona, la línia transversal connectarà amb l'AVE. També preveu un ramal cap a Martorell i el port de Barcelona. El pressupost d'aquesta obra puja a 7.000 milions d'euros.
SEGRE
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha donat llum verda aquest dimecres al document d'objectius del projecte del nou eix transversal ferroviari. Un eix que ha d'unir Lleida i Girona per tren i que ha de passar per Mollerussa, Tàrrega, Girona i Manresa i connectar Ponent amb Girona i el seu aeroport. L'eix ferroviari transversal serà mixt i transportarà passatgers i mercaderies. Es planteja en alta velocitat (250 kilòmetres per hora) en tot el recorregut, de 313 kilòmetres. De fet, tan a Lleida com a Girona, la línia transversal connectarà amb l'AVE. També preveu un ramal cap a Martorell i el port de Barcelona. El pressupost d'aquesta obra puja a 7.000 milions d'euros.
SEGRE
Això ja casa amb el projecte de tren-tram que estan elucubrant algunes ments lúcides? Perquè serà divertit veure un tramvia per una LAV.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
El DPTOP avança en la definició de l'eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya informa favorablement sobre el document d'objectius i criteris d'aquests eixos que concreten, modifiquen i milloren els seus traçats, estacions i propostes
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat un nou pas en la definició del futur eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital Ferroviària. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre el document d'objectius i criteris i els informes ambientals preliminars, que seran sotmesos a la consideració dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient. Aquests documents són la base dels plans directors urbanístics que permetran realitzar les reserves de sòl necessàries per a les dues línies, que es preveu sotmetre a informació pública abans de l'estiu de l'any vinent.
D'aquesta manera, el Govern avança en la concreció d'aquest dos eixos que trenquen la radialitat de la xarxa i significaran un salt endavant transcendental per a la mobilitat i l'impuls del transport ferroviari del país.
Avenç en la definició dels dos eixos
L'any 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya. Es tractava dels primers estudis d'alternatives de traçat de l'eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF) i de la línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona (LOF).
A partir del 2005 els dos projectes s'han desenvolupat administrativament en paral·lel, de manera que el 2006 es va realitzar ja una primera consulta institucional als municipis i comarques afectats pel pas d'aquests eixos. Des d'aleshores, diverses empreses d'enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d'Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, sota la direcció de l'ens "Infraestructures Ferroviàries de Catalunya" (Ifercat), han treballat en la definició de nous traçats tenint en compte els resultats d'aquesta consulta, les múltiples reunions mantingudes amb els municipis afectats i l'avenç dels treballs que s'estan duent a terme per a la redacció dels plans territorials corresponents.
Avui, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre els nous documents d'objectius i criteris d'aquests eixos que concreten aspectes de traçat i noves estacions. A partir d'ara, seran tramesos a cent vuitanta ajuntaments i al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a realitzar les consultes institucionals i les anàlisis ambientals pertinents que s'incorporaran al Pla director urbanístic de la reserva de sol dels dos eixos. Es preveu que l'aprovació inicial dels plans directors i la seva informació pública tinguin lloc durant el segon trimestre de 2008.
Així, el DPTOP continuarà treballant per assolir el màxim de consens possible tot mantenint i millorant les prestacions d'aquestes línies ferroviàries .
L'eix Transversal Ferroviari
El futur eix Transversal Ferroviari impulsarà de manera decisiva el transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril i significa una aposta per al reequilibri territorial, atès que prioritzarà la transversalitat en lloc de la radialitat. Es tracta doncs, d'un dels projectes ferroviaris més transcendental per al futur de les comunicacions ferroviàries i per a la mobilitat general del país.
L'eix Tranversal Ferroviari serà una línia de tràfic mixt de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unirà, en uns 313 km de recorregut, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i l'aeroport de Girona, i connectarà, així mateix, amb la línia d'alta velocitat a Lleida i a Girona. A més, mitjançant dos ramals, connectarà Igualada i Manresa amb Martorell i amb les línies de mercaderies cap al Port i de viatgers cap a Barcelona.
Aquest eix serà d'ample internacional i dissenyat per a trens de viatgers a 250 km/h i de mercaderies a 120 km/h. Es preveu crear 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. Dels seus 313 km es preveu que 118 siguin en túnel, 174 en superfície i compti amb 21 km en viaducte.
En les primeres estimacions, preveu que l'execució d'aquest projecte comporti una inversió d'uns 7.000 MEUR.
Principals concrecions i novetats
El document d'objectius i criteris que ara serà sotmès a consultes institucionals i ambientals és el resultat de les aportacions rebudes en les consultes efectuades a ajuntaments i institucions, la qual cosa ha permès redefinir i concretar el projecte en diferents aspectes.
Així, respecte del document presentat l'any 2005, s'ha incrementat en bona mesura el grau de concreció i s'han realitzat certes modificacions de traçat així com noves propostes, entre les quals hi figuren les següents:
- Variant de Lleida i connexió amb l'aeroport: es fa possible l'accés ferroviari al futur aeroport de Lleida-Alguaire i una connexió entre l'ETF i la línia actual de Lleida a Tarragona, de manera que es configura tota una variant completa per evitar el pas de qualsevol tren de mercaderies pel centre de Lleida.
- Nou traçat entre Lleida i Cervera: s'ha estudiat un nou traçat molt cenyit a l'actual corredor de l'autovia A-2 per tal d'evitar la creació d'una una nova barrera infraestructural a les planes del Segrià i l'Urgell.
- Noves estacions al Pla d'Urgell, l'Urgell i la Segarra: sobre el nou traçat s'hi preveuen tres estacions de viatgers, a les comarques del Pla d'Urgell (prop de Mollerussa), de l'Urgell (prop de Tàrrega) i de la Segarra (prop de Cervera), poblacions que seran servides paral·lelament amb tren-tramvia.
- Estació intermodal a la comarca de l'Urgell: en aquesta estació, al terme municipal de Vilagrassa, prop de Tàrrega, hi coincidiran els trens d'alta velocitat del nou eix Transversal i els de l'actual línia Lleida - Manresa reconvertida en tren-tramvia,
- Nova àrea logística amb servei ferroviari a la conca d'Òdena, al nord d'Igualada: les mercaderies passaran pel nord d'Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran soterrats dins la ciutat, amb una nova estació.
- Entre Igualada i Martorell s'ha previst tot un nou ramal: amb un túnel de 13,5 km per salvar el coll del Bruc. Al nord de Martorell s'hi preveu una estació de viatgers, i a Castellbisbal la nova línia enllaçarà amb la línia d'alta velocitat que entra a Barcelona (Sants i Sagrera) i amb la línia de mercaderies que va cap al Port. Aquest ramal converteix l'ETF en la línia ferroviària que posarà les comarques de l'Anoia, la Segarra, l'Urgell i el Pla d'Urgell en connexió directa amb la Regió Metropolitana de Barcelona, tant per viatgers com per a mercaderies, anàlogament com l'autovia A-2 ho fa per al transport per carretera.
- Al Bages: s'ha aprofundit en el desenvolupament d'una estació intermodal a Manresa entre l'ETF, Rodalies, una variant d'FGC i una futura xarxa de trens-tramvia.
- A Osona: es preveu que el trens de viatgers de l'ETF puguin entrar a l'actual estació de Vic, mentre que s'ha estudiat un nou traçat per creuar la plana pel sud de la ciutat seguint al màxim la xarxa viària existent i prevista.
- A l'aeroport de Girona: s'hi preveu també una estació de viatgers, a la qual hi podran accedir també els trens de la línia d'alta velocitat Barcelona - França.
- Variant de Girona per a mercaderies: s'ha optat per completar l'ETF amb una variant complerta de Girona per als trens de mercaderies, ja que es considera que, a mitjà termini, quan s'incrementin els fluxos, serà convenient evitar el pas de nombrosos trens de mercaderies per dins de l'estació de viatgers de Girona.
Cal dir però que la proposta actual d'estacions i traçats ha de ser encara aprofundida, concretada i millorada, com a conseqüència dels treballs d'enginyeria i dels processos d'informació institucional i pública que es porten a terme.
La línia Orbital
La nova Línia Orbital significa una importantíssima aposta pel ferrocarril de rodalies, que contribuirà a redefinir l'accessibilitat interna de l'àrea metropolitana i trencarà la radialitat de l'actual xarxa ferroviària. Aquest nou eix facilitarà la creació d'una autèntica estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona.
La línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 119 km que passarà pels municipis següents: Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró.
Es construiran 68 km de nova línia ferroviària, 46 dels quals seran en túnel, i es donarà servei a 31 estacions, 18 de les quals seran de nova creació.
Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Granollers a Mataró. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.
En les primeres estimacions es preveu que l'execució d'aquest projecte comporti una inversió d'uns 4.000 MEUR.
Principals novetats i concrecions
El document d'objectius i propòsits de la línia Orbital Ferroviària es fruit d'un important treball d'aprofundiment i concreció del primer estudi de traçat fet per l'ATM els anys 2003-04, amb les aportacions rebudes de la primera consulta institucional de l'any 2005.
Així, aquest document incorpora 18 noves estacions, 10 més que les del document inicial, i fa modificacions en el traçat que incrementen en 14 els km de nova via ferroviària previstos. Igualment, projecta una nova variant soterrada per l'interior de Vilanova, que s'afegeix a la ja proposada a Mataró.
Concretament, apareixen les novetats següents:
- Variant de Vilanova: s'ha dissenyat una variant soterrada complerta pel nord de Vilanova, amb tres noves estacions (una al barri de Roquetes, pertanyent al terme de Sant Pere de Ribes), ben situades pel que fa als creixements urbans actuals i futurs.
- Entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès s'ha millorat el traçat per tal de reduir-ne l'impacte sobre el territori.
- Entre Martorell i Terrassa s'ha canviat totalment el traçat previst, ja que en lloc d'anar cap a Castellbisbal la línia es dirigeix cap a Abrera i des d'aquest punt cap a Terrassa, seguint en certa mesura el corredor que s'obrirà amb la construcció de l'autovia Abrera-Terrassa. Això ha permès reduir-ne l'impacte ambiental i situar tres noves estacions a Martorell (una davant la fàbrica Seat), i dues més a Abrera i Viladecavalls.
- Entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda s'ha definit un nou traçat que aprofita en part el corredor de la futura interpolar sud i que, alhora, permet posar dues noves estacions a Barberà del Vallès, una en el nucli urbà i l'altra al polígon de Santiga. Des d'aquest punt, de les dues opcions previstes inicialment s'escull la que es dirigeix cap a Mollet Santa Rosa i Parets, per arribar a Montmeló.
- Dues noves estacions sobre l'actual línia Papiol-Mollet: intercanviador de Badia-Cerdanyola i estació de Ripollet Nord. Si bé no formen part del tronc principal de la línia Orbital, s'ha previst la construcció de dues noves estacions sobre la línia Papiol-Mollet, sobre la qual s'establiran serveis de Rodalies que empraran alguns trams de la nova Orbital.
- A Montmeló es proposa una nova estació entre el circuit i el nucli urbà, que potenciarà l'establiment d'una relació urbana directa entre aquestes dues parts del municipi que ara estan separades per l'autopista.
- A l'est de Granollers s'hi proposa una nova estació en previsió de futurs creixements urbans.
- A la Roca del Vallès i a Argentona el traçat s'ha millorat per tal de reduir-ne l'impacte ambiental i situar les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans.
- A Mataró s'ha dissenyat una variant soterrada per tal de poder situar tres noves estacions que serveixin de manera completa el nucli urbà de la ciutat.
La proposta actual d'estacions i de traçat és susceptible de noves modificacions com a conseqüència dels treballs d'enginyeria que es continuen executant i dels processos d'informació pública i participació que s'aniran succeint.
http://www.gencat.cat/premsa/
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya informa favorablement sobre el document d'objectius i criteris d'aquests eixos que concreten, modifiquen i milloren els seus traçats, estacions i propostes
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat un nou pas en la definició del futur eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital Ferroviària. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre el document d'objectius i criteris i els informes ambientals preliminars, que seran sotmesos a la consideració dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient. Aquests documents són la base dels plans directors urbanístics que permetran realitzar les reserves de sòl necessàries per a les dues línies, que es preveu sotmetre a informació pública abans de l'estiu de l'any vinent.
D'aquesta manera, el Govern avança en la concreció d'aquest dos eixos que trenquen la radialitat de la xarxa i significaran un salt endavant transcendental per a la mobilitat i l'impuls del transport ferroviari del país.
Avenç en la definició dels dos eixos
L'any 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya. Es tractava dels primers estudis d'alternatives de traçat de l'eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF) i de la línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona (LOF).
A partir del 2005 els dos projectes s'han desenvolupat administrativament en paral·lel, de manera que el 2006 es va realitzar ja una primera consulta institucional als municipis i comarques afectats pel pas d'aquests eixos. Des d'aleshores, diverses empreses d'enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d'Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, sota la direcció de l'ens "Infraestructures Ferroviàries de Catalunya" (Ifercat), han treballat en la definició de nous traçats tenint en compte els resultats d'aquesta consulta, les múltiples reunions mantingudes amb els municipis afectats i l'avenç dels treballs que s'estan duent a terme per a la redacció dels plans territorials corresponents.
Avui, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre els nous documents d'objectius i criteris d'aquests eixos que concreten aspectes de traçat i noves estacions. A partir d'ara, seran tramesos a cent vuitanta ajuntaments i al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a realitzar les consultes institucionals i les anàlisis ambientals pertinents que s'incorporaran al Pla director urbanístic de la reserva de sol dels dos eixos. Es preveu que l'aprovació inicial dels plans directors i la seva informació pública tinguin lloc durant el segon trimestre de 2008.
Així, el DPTOP continuarà treballant per assolir el màxim de consens possible tot mantenint i millorant les prestacions d'aquestes línies ferroviàries .
L'eix Transversal Ferroviari
El futur eix Transversal Ferroviari impulsarà de manera decisiva el transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril i significa una aposta per al reequilibri territorial, atès que prioritzarà la transversalitat en lloc de la radialitat. Es tracta doncs, d'un dels projectes ferroviaris més transcendental per al futur de les comunicacions ferroviàries i per a la mobilitat general del país.
L'eix Tranversal Ferroviari serà una línia de tràfic mixt de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unirà, en uns 313 km de recorregut, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i l'aeroport de Girona, i connectarà, així mateix, amb la línia d'alta velocitat a Lleida i a Girona. A més, mitjançant dos ramals, connectarà Igualada i Manresa amb Martorell i amb les línies de mercaderies cap al Port i de viatgers cap a Barcelona.
Aquest eix serà d'ample internacional i dissenyat per a trens de viatgers a 250 km/h i de mercaderies a 120 km/h. Es preveu crear 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. Dels seus 313 km es preveu que 118 siguin en túnel, 174 en superfície i compti amb 21 km en viaducte.
En les primeres estimacions, preveu que l'execució d'aquest projecte comporti una inversió d'uns 7.000 MEUR.
Principals concrecions i novetats
El document d'objectius i criteris que ara serà sotmès a consultes institucionals i ambientals és el resultat de les aportacions rebudes en les consultes efectuades a ajuntaments i institucions, la qual cosa ha permès redefinir i concretar el projecte en diferents aspectes.
Així, respecte del document presentat l'any 2005, s'ha incrementat en bona mesura el grau de concreció i s'han realitzat certes modificacions de traçat així com noves propostes, entre les quals hi figuren les següents:
- Variant de Lleida i connexió amb l'aeroport: es fa possible l'accés ferroviari al futur aeroport de Lleida-Alguaire i una connexió entre l'ETF i la línia actual de Lleida a Tarragona, de manera que es configura tota una variant completa per evitar el pas de qualsevol tren de mercaderies pel centre de Lleida.
- Nou traçat entre Lleida i Cervera: s'ha estudiat un nou traçat molt cenyit a l'actual corredor de l'autovia A-2 per tal d'evitar la creació d'una una nova barrera infraestructural a les planes del Segrià i l'Urgell.
- Noves estacions al Pla d'Urgell, l'Urgell i la Segarra: sobre el nou traçat s'hi preveuen tres estacions de viatgers, a les comarques del Pla d'Urgell (prop de Mollerussa), de l'Urgell (prop de Tàrrega) i de la Segarra (prop de Cervera), poblacions que seran servides paral·lelament amb tren-tramvia.
- Estació intermodal a la comarca de l'Urgell: en aquesta estació, al terme municipal de Vilagrassa, prop de Tàrrega, hi coincidiran els trens d'alta velocitat del nou eix Transversal i els de l'actual línia Lleida - Manresa reconvertida en tren-tramvia,
- Nova àrea logística amb servei ferroviari a la conca d'Òdena, al nord d'Igualada: les mercaderies passaran pel nord d'Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran soterrats dins la ciutat, amb una nova estació.
- Entre Igualada i Martorell s'ha previst tot un nou ramal: amb un túnel de 13,5 km per salvar el coll del Bruc. Al nord de Martorell s'hi preveu una estació de viatgers, i a Castellbisbal la nova línia enllaçarà amb la línia d'alta velocitat que entra a Barcelona (Sants i Sagrera) i amb la línia de mercaderies que va cap al Port. Aquest ramal converteix l'ETF en la línia ferroviària que posarà les comarques de l'Anoia, la Segarra, l'Urgell i el Pla d'Urgell en connexió directa amb la Regió Metropolitana de Barcelona, tant per viatgers com per a mercaderies, anàlogament com l'autovia A-2 ho fa per al transport per carretera.
- Al Bages: s'ha aprofundit en el desenvolupament d'una estació intermodal a Manresa entre l'ETF, Rodalies, una variant d'FGC i una futura xarxa de trens-tramvia.
- A Osona: es preveu que el trens de viatgers de l'ETF puguin entrar a l'actual estació de Vic, mentre que s'ha estudiat un nou traçat per creuar la plana pel sud de la ciutat seguint al màxim la xarxa viària existent i prevista.
- A l'aeroport de Girona: s'hi preveu també una estació de viatgers, a la qual hi podran accedir també els trens de la línia d'alta velocitat Barcelona - França.
- Variant de Girona per a mercaderies: s'ha optat per completar l'ETF amb una variant complerta de Girona per als trens de mercaderies, ja que es considera que, a mitjà termini, quan s'incrementin els fluxos, serà convenient evitar el pas de nombrosos trens de mercaderies per dins de l'estació de viatgers de Girona.
Cal dir però que la proposta actual d'estacions i traçats ha de ser encara aprofundida, concretada i millorada, com a conseqüència dels treballs d'enginyeria i dels processos d'informació institucional i pública que es porten a terme.
La línia Orbital
La nova Línia Orbital significa una importantíssima aposta pel ferrocarril de rodalies, que contribuirà a redefinir l'accessibilitat interna de l'àrea metropolitana i trencarà la radialitat de l'actual xarxa ferroviària. Aquest nou eix facilitarà la creació d'una autèntica estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona.
La línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 119 km que passarà pels municipis següents: Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró.
Es construiran 68 km de nova línia ferroviària, 46 dels quals seran en túnel, i es donarà servei a 31 estacions, 18 de les quals seran de nova creació.
Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Granollers a Mataró. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.
En les primeres estimacions es preveu que l'execució d'aquest projecte comporti una inversió d'uns 4.000 MEUR.
Principals novetats i concrecions
El document d'objectius i propòsits de la línia Orbital Ferroviària es fruit d'un important treball d'aprofundiment i concreció del primer estudi de traçat fet per l'ATM els anys 2003-04, amb les aportacions rebudes de la primera consulta institucional de l'any 2005.
Així, aquest document incorpora 18 noves estacions, 10 més que les del document inicial, i fa modificacions en el traçat que incrementen en 14 els km de nova via ferroviària previstos. Igualment, projecta una nova variant soterrada per l'interior de Vilanova, que s'afegeix a la ja proposada a Mataró.
Concretament, apareixen les novetats següents:
- Variant de Vilanova: s'ha dissenyat una variant soterrada complerta pel nord de Vilanova, amb tres noves estacions (una al barri de Roquetes, pertanyent al terme de Sant Pere de Ribes), ben situades pel que fa als creixements urbans actuals i futurs.
- Entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès s'ha millorat el traçat per tal de reduir-ne l'impacte sobre el territori.
- Entre Martorell i Terrassa s'ha canviat totalment el traçat previst, ja que en lloc d'anar cap a Castellbisbal la línia es dirigeix cap a Abrera i des d'aquest punt cap a Terrassa, seguint en certa mesura el corredor que s'obrirà amb la construcció de l'autovia Abrera-Terrassa. Això ha permès reduir-ne l'impacte ambiental i situar tres noves estacions a Martorell (una davant la fàbrica Seat), i dues més a Abrera i Viladecavalls.
- Entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda s'ha definit un nou traçat que aprofita en part el corredor de la futura interpolar sud i que, alhora, permet posar dues noves estacions a Barberà del Vallès, una en el nucli urbà i l'altra al polígon de Santiga. Des d'aquest punt, de les dues opcions previstes inicialment s'escull la que es dirigeix cap a Mollet Santa Rosa i Parets, per arribar a Montmeló.
- Dues noves estacions sobre l'actual línia Papiol-Mollet: intercanviador de Badia-Cerdanyola i estació de Ripollet Nord. Si bé no formen part del tronc principal de la línia Orbital, s'ha previst la construcció de dues noves estacions sobre la línia Papiol-Mollet, sobre la qual s'establiran serveis de Rodalies que empraran alguns trams de la nova Orbital.
- A Montmeló es proposa una nova estació entre el circuit i el nucli urbà, que potenciarà l'establiment d'una relació urbana directa entre aquestes dues parts del municipi que ara estan separades per l'autopista.
- A l'est de Granollers s'hi proposa una nova estació en previsió de futurs creixements urbans.
- A la Roca del Vallès i a Argentona el traçat s'ha millorat per tal de reduir-ne l'impacte ambiental i situar les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans.
- A Mataró s'ha dissenyat una variant soterrada per tal de poder situar tres noves estacions que serveixin de manera completa el nucli urbà de la ciutat.
La proposta actual d'estacions i de traçat és susceptible de noves modificacions com a conseqüència dels treballs d'enginyeria que es continuen executant i dels processos d'informació pública i participació que s'aniran succeint.
http://www.gencat.cat/premsa/
Tornem-hi amb la mania dels tren-trams! Però què costa mantenir la línia actual per a serveis de regionals i el porta-a-porta, que es faci en autobús a partir de les estacions i coincidint amb l'horari dels trens!
Molt verds, molt ecologistes, molt sostenibles, però no pretenen altra cosa que matar la línia fent que es trigui de Lleida a Cervera el que ara es tarda a Barcelona (que ja no és poc).
Molt verds, molt ecologistes, molt sostenibles, però no pretenen altra cosa que matar la línia fent que es trigui de Lleida a Cervera el que ara es tarda a Barcelona (que ja no és poc).
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
Túnels del Garraf
- N7
- Entrades: 385
- Ubicació: Sitges BCN
Propera parada: Camp de Tàrrega...
67-68: Esplugues - Zona Universitària
L3: Zona Universitària - Sants Estació
R2: Barcelona Sants - Sitges
L3: Zona Universitària - Sants Estació
R2: Barcelona Sants - Sitges
-
Túnels del Garraf
- N7
- Entrades: 385
- Ubicació: Sitges BCN
Vaja, ara com que el ramal cap a Barcelona sortirà d'Igualada en comptes de sortir de Manresa, tindran l'excusa perfecta per tramviaritzar la línia d'FGC... Almenys si la línia nova és paral·lela a Esparraguera, podrien construir-hi una estació, no?
67-68: Esplugues - Zona Universitària
L3: Zona Universitària - Sants Estació
R2: Barcelona Sants - Sitges
L3: Zona Universitària - Sants Estació
R2: Barcelona Sants - Sitges
Quin nom mes maco que tindra la nova estacio de sta perpetua: Santa Perpetua Sud
Siguen sin contar con la linea de BCN a La Tour de La Querol y Toulouse en ancho europeo y con mercancías.
Por supuesto que nunca podrá tener la misma importancia que la Junquera, pero es una opción y mas contando con la prolongación de Puigcerda con La Seu.
La Seu lógicamente sera la central de mercancías de Andorra, y la opción de que trenes de mercancías entre La Seu y Francia además de La Seu con BCN, y BCN con Francia por Puigcerda. Y cuando digo BCN no me refiero a origen, me refiero a transito, al igual que podrían pasar trenes con paso por Lleida.
Aunque nada mas sean el 4% del total de mercancías de los que traspasan la frontera, que serian algo mas, creo que merece la pena contemplar la linea como viajeros y mercancías.
Pedro
Por supuesto que nunca podrá tener la misma importancia que la Junquera, pero es una opción y mas contando con la prolongación de Puigcerda con La Seu.
La Seu lógicamente sera la central de mercancías de Andorra, y la opción de que trenes de mercancías entre La Seu y Francia además de La Seu con BCN, y BCN con Francia por Puigcerda. Y cuando digo BCN no me refiero a origen, me refiero a transito, al igual que podrían pasar trenes con paso por Lleida.
Aunque nada mas sean el 4% del total de mercancías de los que traspasan la frontera, que serian algo mas, creo que merece la pena contemplar la linea como viajeros y mercancías.
Pedro
Mercancías más bien ligeritos, porque el trazado actual de la línea, incluso despues de la renovación, y el material disponible, no da como para poner larguísimos y pesados mercantes.
Saludos
Saludos
Cuando veo un Civia, mi corazón palpita...
...como una patata frita.
...como una patata frita.
Tienes razón, ligeritos, pero mercancías, de compresas, coca cola, cerveza, agua de Ribas, madera, paquetería, lana, fruta y verdura, etc., menos camiones en transito, estaciones que sean depósitos de almacenaje de la comarca o población, y la Generalitat ya tendría que contemplar zonas de almacenaje y transporte en las estaciones, zonas francas para facilitar que los distribuidores de las zonas les sea favorable utilizar el tren para el transporte y llenado de sus depósitos, y distribución capilar con sus vehículos en su población o en la comarca.
Se tiene que potenciar el tren, no solo para el transporte pesado, también para el transporte de producto no perecedero en corta y media distancia.
Pedro
Se tiene que potenciar el tren, no solo para el transporte pesado, también para el transporte de producto no perecedero en corta y media distancia.
Pedro
Vamos, que lo que propones para la línea es la implantación del modelo suizo de transporte local de mercancías por ferrocarril, e incluso, la implantación de trenes mixtos pasajeros-mercancías. Ahí si que te doy la razón. Desde luego, no es una mala propuesta, pero lamentablemente choca de manera frontal con la actual concepción ferroviaria de Renfe.A-380 ha escrit:Tienes razón, ligeritos, pero mercancías, de compresas, coca cola, cerveza, agua de Ribas, madera, paquetería, lana, fruta y verdura, etc., menos camiones en transito, estaciones que sean depósitos de almacenaje de la comarca o población, y la Generalitat ya tendría que contemplar zonas de almacenaje y transporte en las estaciones, zonas francas para facilitar que los distribuidores de las zonas les sea favorable utilizar el tren para el transporte y llenado de sus depósitos, y distribución capilar con sus vehículos en su población o en la comarca.
Se tiene que potenciar el tren, no solo para el transporte pesado, también para el transporte de producto no perecedero en corta y media distancia.
Pedro
Una lástima pensar en la gran cantidad de vagones postales y del servicio paquexpress que se han pasado años y años pudriéndose abandonados en vías muertas de muchas estaciones (p.e. Soria, ¿No JaMiRo?) y que hubieran encajado perfectamente en servicios como los que propones.
Lastimoso
Saludos.
Cuando veo un Civia, mi corazón palpita...
...como una patata frita.
...como una patata frita.
Correcte, a Sòria hi ha un bon munt de ex-paquexpress en estat deplorbable.neroon ha escrit:Una lástima pensar en la gran cantidad de vagones postales y del servicio paquexpress que se han pasado años y años pudriéndose abandonados en vías muertas de muchas estaciones (p.e. Soria, ¿No JaMiRo?) y que hubieran encajado perfectamente en servicios como los que propones.
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2