Exacte. Aquí resulta que la gent és tan tòtila que li ho has d'explicar tot. Ens estem americanitzant a marxes forçades i acabarem tenint casos com alguns flagrants que es van produir fa alguns anys als EUA, on McDonald's va haver de pagar una indemnització milionària perquè una clienta es va cremar els llavis amb un cafè, o un fabricant de microones també va pringar perquè a una senyora se li va morir el gos que hi havia posat dintre per a assecar-lo, i el tribunal va argumentar la seva decisió que les instruccions no deien res de no posar gossos al microones.Tony M. Nyphot ha escrit:[...] després tampoc entenc aquest concepte de sobreprotecció que se suposa han d'exercir les autoritats perquè puguem viure sense patir ni una rascada, com si haguéssim de viure embolcallats en cotó fluix.
En fi, volem que els contribuents paguem tanques, proteccions i filferros per tot arreu perquè som incapaços de dir als nostres nens que no s'acostin a determinats llocs perillosos, o que la gent sigui prou responsable per a saber on pot posar els peus i on no (i de fer-ho veure als seus fills)? El que diem del Japó, també ho he vist en països com Suïssa. És a dir, que resulta que els indrets que tenim pels més avançats del món, són els que menys protecció tenen, però també on hi ha una població que demostra tenir maduresa en la seva vida quotidiana.
