La música amansa les feres a Hamburg

[metring]

http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1007

RÒNICA DES D'HAMBURG // PAOLA ÁLVAREZ

Mozart posa ordre a l'estació

PAOLA Álvarez

Diuen que la música amanseix les feres. Ara cal comprovar si aquesta mateixa màxima és aplicable a tots els estils musicals, o bé si es limita únicament a la música tradicional i clàssica. Davant el dubte, els directius de Die Bahn, l'empresa dels ferrocarrils alemanys, han decidit quedar-se amb aquest últim estil musical per a l'experiment que han posat en marxa a les estacions centrals d'algunes ciutats d'Alemanya. Es tracta, ni més ni menys, que d'intentar allunyar d'aquestes estacions tot personatge no desitjat que hi tregui el nas --és a dir, traficants, ionquis, alcohòlics i penjats en general-- posant música clàssica a un volum elevat des de les portes exteriors fins a les andanes.
Si bé és cert que des dels anys 70 les estacions de metro i tren de les grans ciutats alemanyes es van convertir en centre predilecte de reunió de certs grups marginals, també ho és que la idea de desfer-se'n torturant-los amb la música de Mozart, Beethoven i Puccini sona com a mínim xocant.
No obstant això, segons asseguren portaveus de Die Bahn, la mesura està funcionant en estacions ferroviàries com per exemple la d'Hamburg, on des del mes d'abril passat s'ha observat un considerable descens de la presència d'aquesta mena de grups, que es reunien a les portes d'accés. I tot plegat gràcies a Mozart, segons sembla.
Per descomptat, els alemanys no han deixat passar l'oportunitat per generar una polèmica al voltant de la qüestió. Per molts és simplement inacceptable que es consideri que certes joies de la música clàssica poden servir per espantar persones. A més a més, molts critiquen que la barreja de sons que hi sol haver a l'interior de les estacions i certes àries acaba produint un soroll grinyolant, que més aviat indueix a prendre almenys un analgèsic per suportar-lo. Els defensors de la iniciativa, en canvi, alaben la idea de poder disfrutar a la vegada d'una estació de tren més segura i de música de qualitat. Sobre gustos no hi ha disputes.
Cal dir, amb tot, que no es tracta d'una idea del tot innovadora, sinó més aviat de l'evolució d'una vella tàctica dels comerços nord-
americans i que fa temps que s'utilitza en grans superfícies i petites botigues de tot el món. Si l'establiment és molt ple i es vol que el client s'afanyi a mirar, comprar, pagar i anar-se'n, es posa música accelerada. Si, per contra, el comerç és mig buit i es vol mantenir els clients a dins perquè serveixin de ganxo als de fora, es posa música tranquil.la i melòdica. El detall curiós és que a les estacions alemanyes ho han provat a la inversa, però a tot volum, i funciona.
Això em fa tornar a la idea del començament d'aquesta crònica. ¿És la música clàssica la que espanta els traficants? ¿Hem de suposar que si es decidís posar rock dur o techno l'estació s'ompliria? Evidentment que no, encara que la barreja amb els avisos per megafonia i les escandaloses arribades dels trens acabaria fent parar boig més d'un. Sigui com sigui, a l'estació d'Hamburg sembla que ja només hi queden addictes a l'òpera. La incògnita és on deuen haver anat els altres.